Quico Soro, conegut com aSoro III, és unjugadorprofessional d'escala i corda en la posició de rest, guanyador sis voltes delCampionat Individual d'Escala i Corda.[1]
Francesc Soro i Juan nasqué aMassamagrell (l'Horta de València) el29 de juny de1984 en una família dedicada a lapilota valenciana: el seu avi, Batiste SoroPena, fundà eltrinquet Tio Pena,[2] els fills del qual jugaven com aSoro I iSoro II. ComGenovés II, el jove Quico Soro volia serfutboliste, però hagué de canviar d'esport per un problema de l'esquena.[3] Iniciat en lagalotxa, Soro III debutà com a escalater l'any2000 altrinquet de Pelayo deValència i es professionalitzà l'any2005 amb l'aparició de l'empresaValNet.
L'any2009 s'estrenà en elXVIII Circuit Bancaixa ambTato d'Altea i un altre massamagrellenc,Oñate II: el trio quedà primer en la classificació general amb quinze victòries seguides, encara que perdé lafinal contra el trio deGenovés II. Tres mesos després guanyà la seua primera competició oficial: la IICopa d'Escala i corda President de la Diputació de València, en trio ambFèlix i un altre massamagrellenc,Héctor II.[4]
En2010, després de disputar diverses finals, hagué de ser substituït perMiguel de Petrer al començament del IITrofeu President de la Diputació de Castelló per una baixa post-operació.[5] amb tot, eixe any aplegà per primera volta a la final delTrofeu Individual Bancaixa en una edició marcada per l'absència d'Álvaro de Faura, lalesió deGenovés II i l'estrena deltrinquet de laCiutat de la Pilota contra Miguel, el qual guanyà la partida 55 per 30.[6]
Al començament del2011, una lesió almuscle l'obligà a abandonar elCircuit Bancaixa 10/11,[7] però després de guanyar elstrofeus deVila-real i laDiputació de Castelló, aplegà de nou a la final delXXVI Individual contra el llavorsdecacampió Álvaro, que es resolgué 60 per 55 a favor del deFaura;[8] abans d'acabar l'any, ambdós jugadors es tornaren a enfrontar en la final del VMàsters Ciutat de València, guanyada 60 a 50 per Soro III.[9]
L'any2012, després de guanyar quatre trofeus aplegà a la final de l'Individual per tercer any seguit en una altra convocatòria notable per les lesions d'Álvaro, Miguel i Genovés II: dels quatresemifinalistes,Fageca,Puchol II,Santi de Finestrat i Soro III, est últim era el més veterà; Soro guanyà la final 60 per 25 contra Santi, el segon mitger després deGrau en disputar una final individual. L'ajuntament del seu poble[10] i l'escola La Masia deMuseros, on cursà fins quart d'ESO, foren les primeres institucions a retre-li homenatge.[11]
L'expectació d'un desafiament mà a mà entre el campió vigent, Soro III, i l'onze voltes guanyador de l'individual, Álvaro, era tan gran que ValNet es va veure obligada a desmentir els rumors d'una partida[12] que finalment se celebràLlíria i en la qual Quico, deroig, guanyà 60 per 45.[13] Álvaro no perdia un mà a mà des del 2004.[14]
Soro guanyaria tres edicions de l'Individual seguides, obtenint unafeninde.[15] En l'edició de2015, Soro arribava com a vigent campió, però amb dubtes, tant pel seu estat de joc com per l'ascens dePuchol II. Tanmateix, arribà a la final i va protagonitzar una remuntada, passant d'anar perdent per 35 a 50 i val-15 en contra, a guanyar la partida per un resultat de 60-50, aconseguint el seu quart trofeu.[16] Finalment, en2016, Puchol s'imposaria a Soro per 50-60.[17] Tornaria a imposar-se en la final el 2017, així com el 2019 en una mítica final contraGenovés II.[18] Finalment, es retirà de la competició el 2021.[19]
Entrevista a
La Represa, tot just després de guanyar el XXX Individual.
|
|---|
|
| Annals | |
|---|
| Canxes de joc | |
|---|
| Clubs amateurs | |
|---|
Competicions
(per any) | | escala | - Lliga (05,06,07,08,09,10,2011,12,15,17,18)
- Individual (04,05,06,07,08,09,10,11,12,13,14,16,17,18)
- Copa Diputació (08,09,10,12)
- Levante UD
- Llíria
- Masymas
- Promeses
- Ribera Alta
- UV
- Vidal
- Vila-real
|
|---|
Frontó:Autonòmic Individual ·Autonòmic per Parelles ·Diputació de València
Galotxa:Copa Generalitat ·El Corte Inglés ·Interpobles ·Supercopa
Llargues:Lliga a Llargues ·Lliga a Palma ·Lliga a Perxa
Raspall: Individual ( 04, 05, 06, 07, 08, 09, 10, 14, 16, 17) · Lliga ( 2017, 2018) |
|---|
| Internacional | |
|---|
| Joc de pilota al món | |
|---|
| Lèxic específic | |
|---|
| Modalitats | |
|---|
| Pilotaires | |
|---|
|
(40 anys)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
