Soneja (es) | |||||
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya imunicipi del País Valencià | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de Castelló | ||||
| Capital | Soneja | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.521(2025) (52,27hab./km²) | ||||
| Gentilici | Soneixí, soneixina | ||||
| Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 29,1 km² | ||||
| Altitud | 263 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Sogorb | ||||
| Dades històriques | |||||
| Dia de mercat | Dimarts | ||||
| Festa patronal | Crist de la Sang i Sant Miquel Del20 al30 de setembre | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Benjamín Escriche Rivas | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 12480 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 12106 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 12106 | ||||
| Lloc web | soneja.es… | ||||
 | |||||
Soneixa (encastellà i oficialment,Soneja) és un municipi delPaís Valencià a la comarca de l'Alt Palància.
El terme municipal de Soneja està travessat pel riuPalància. La major part del terme està situada en la vall del riu que comença a eixamplar-se. Per això a pesar de trobar-se en els contraforts de laSerra d'Espadà no hi ha elevacions muntanyenques de rellevància. El nucli urbà es troba molt prop del curs fluvial, a una altitud de 263 metres.
La manera més senzilla d'arribar a Soneja és a través de l'autoviaA-23, de Sagunt a Somport. El poble es troba a 50 km deValència, 57 km deCastelló de la Plana, 23 km deSagunt i 95 km deTerol.També té accés ferroviari a través de la línia de rodaliaC-5 (Vegeu:Estació de Soneixa), que enllaça València iCaudiel, i mitjançant autobús des de Castelló i València.
Fita amb els municipis d'Alfondeguilla,Almedíxer,Assuévar,Castellnou,Xóvar,Sogorb,Sot de Ferrer,Algar de Palància iSagunt.
L'emplaçament de població en terres soneixines s'ha datat des de molt antic. L'entorn deLa Dehesa ha revelat assentaments humans de l'Epipaleolític,[1] i els historiadors consideren que, ubicada al camí natural entreSagunt i l'antigaSegobriga, totes dues aliades, es va haver d'establir un emplaçament romà, com ho demostra uncastrum descobert en la Muntanya Gómez, limítrof entre els termes municipals de Soneixa iSot de Ferrer. D'altra banda, s'han trobat restes de finals dels temps ibèrics i de la plena romanització en diversos punts del territori, encara que hi ha raons per a pensar que l'emplaçament on actualment es troba el nucli urbà de Soneixa no es podria considerar com a tal, com a població, fins alsegle x oxi.
Després de laconquesta del Regne de València perJaume I, es permeté als seus pobladors musulmans continuar vivint i conservar les seues creences i tradicions, a canvi de pagar imposts als nous senyors cristians. És per això que des de llavors s'anomenaren "mudèjars". Es conserva, probablement dels segles immediatament posteriors, unaqüeducte medieval que encara hui complix la seua funció. L'any1260 el rei la va cedir, junt ambAssuévar,Mosquera iPollinos, a Simó Pérez d'Arenós, a la família del qual va ser confirmada l'any1330 perAlfons IV (1299-1336), i a la qual va pertànyer fins que es va unir per matrimoni als Folch de Cardona a mitjan segle xv.
A partir especialment de la guerra de lesGermanies, elsmudèjars delRegne de València van ser obligats a convertir-se al cristianisme, anomenats a partir de llavorsmoriscs. En1534 es van crear noves parròquies en llocs habitats permoriscs, com ara les de Soneixa, Assuévar i Xóvar,[2] encara que va continuar unida a l'església parroquial d'Almedíxer i el seu curat.
El8 de febrer de1563 va tindre lloc eldesarmament dels moriscs valencians, amb la confiscació a Soneixa de 27espases, 5punyals, 2ballestes, 1 rodela, 3 broquers, 3 cervellera i 1 daga.[3] L'any 1599 la parròquia de Soneixa, Assuévar i Xóvar es va convertir encurat, deslligant-se de l'església parroquial d'Almedíxer, i s'aprovà la fundació d'una església parroquial en el lloc de Soneixa, a fi de forçar la conversió real dels seus moriscs.[4]
Després de l'expulsió dels moriscs delRegne de València, decretada22 de setembre de1609, Soneixa va quedar despoblada, ja que la totalitat dels habitants erenmoriscs. El lloc va ser novament poblat per 39 famílies quan José Folch de Cardona els va atorgar —junt amb les 6 famílies arribades aAssuévar— lacarta de poblament el27 de novembre de1609.[5]
Encara que tenia una església anterior (construïda en 1633), el5 d'octubre de1751 es va iniciar la construcció de l'actualsesglésia de Sant Miquel Arcàngel, que fon acabada l'any1768.[6]
Durant laprimera guerra carlina va patir diverses incursions de les forces carlistes, com ara el saqueig i incendi causat en1836 perJosep Miralles Marín elSerrador, en el que es coneix com abatalla de Soneixa.[7] Per eixe i altres motius, la vila es va fortificar amb tres recintes emmurallats entre els anys1839 i1840.
Trenta anys més tard, entre1861 i1869, es dugueren a terme les tasques de delimitació iamollonament per a la completa separació dels termes municipals de Soneixa iAssuévar.[8]
Ja en el segle xx, Soneixa va patir novament els rigors de laguerra civil i de lapostguerra, ja que en els seus voltants va existir uncamp de concentració que va albergar presoners republicans una vegada va acabar la guerra (entre altres, hi havia el que seria posteriorment destacat dramaturg,Antonio Buero Vallejo).
Pel que fa a la seua toponímia, tradicionalment s'ha pensat que el seu nom podria derivar del nomSonexa, atés que —segons dades facilitades per qui fon procurador del Comte de Cervelló— "en el sitio que hoy ocupa el Palacio había una Alquería con su correspondiente torre, habitada por un moro llamado Sonexa; alfaquí de un grupo de moros establecidos en lo que hoy es la calle de la Hombría".[9] No obstant això, la toponímia actual proposa la tribu berber delssanhaja (Sanhâga, Sinhaja, Sinhaya) com a la hipotètica fundadora de l'aljama de Soneixa, que degué sorgir al voltant delsegle xi a la part alta del tossal on actualment hi ha la plaça de l'església.[10]
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.814 | 1.804 | 1.713 | 1.855 | 1.656 | 1.720 | 1.801 | 1.607 | 1.525 | 1.435 | 1.379 | 1.365 | 1.429 | 1.533 |
La seua economia es repartix quasi a parts iguals entre l'agricultura, laindústria i elsector servicis, encara que en l'actualitat guanya terreny el sector industrial.
El Ple de l'Ajuntament està format per 9regidors. En leseleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors delPartit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 delPartit Popular (PP).
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  | Benjamín Escriche Rivas | 655 | 74,01% | 7 ( +1) | |
| Partit Popular |  | Ricardo Navarre Bon | 216 | 24,41% | 2 ( -1) | |
| Vots en blanc |  | 14 | 1,58% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 885 | 100 % | 9 | |||
| Vots nuls | 27 | 2,96% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 912 | 78,28%** | ||||
| Abstenció | 253* | 21,72%** | ||||
| Total cens electoral | 1.165* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Benjamín Escriche Rivas (PSPV-PSOE) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots de PSPV-PSOE[11]) | ||||||
| Fonts: JEC,[12] JEZ Sogorb,[13] M. Interior,[14] Periòdic Ara.[15] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Des de 2007 l'alcalde de Soneixa és Benjamín Escriche Rivas delPartit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Ilidio Zorita Ballester | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Gerardo Soriano Piquer | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Emilio Ginés Rivas | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Emilio Ginés Rivas | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Emilio Ginés Rivas | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Emilio Ginés Rivas | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Emilio Ginés Rivas | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Benjamín Escriche Rivas | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Benjamín Escriche Rivas | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Benjamín Escriche Rivas | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Benjamín Escriche Rivas | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[16] | ||||
Acabada en1766, encara que construïda entre1751 i1768, és d'estilneoclàssic, amb cor alt i capella de la comunió independent. A la dreta del creuer hi ha una marededeu dels Dolors d'Esteve Bonet i dues imatges representant a Santa Rosa i la Mare de Déu del Rosari. Elcampanar és de base quadrada i d'escassa altura, i remata la terrassa amb un templet. Com tantes altres esglésies, potser està construïda sobre els fonaments de la mesquita. Allotja una de les dues campanes més antigues delPaís Valencià (l'altra es troba aTorrent, datada en1250). L'edifici fon u dels primers projectes d'Antoni Gilabert, en col·laboració ambFelip Rubio.
La gastronomia de Soneja és molt similar a la de la resta de la comarca de l'Alt Palància a on està enclavada, i és un dels aspectes més destacables del seu patrimoni cultural. És de transició entre la valenciana i aragonesa, es basa en la tradició mediterrània de les terres d'interior. És una cuina senzilla, basada en la qualitat de lesmatèries primeres, amb les quals s'elaborenembotits, un excel·lentoli d'oliva, o fruites i hortalisses de l'horta. Entre els plats de la cuina soneixera cal destacar l'olla, en les seues tres variants (de dejuni, amb cap de porc i de col), i l'arròs al forn.
La seua rebosteria està representada pels "coquitos", els "cocotes" (empanades de tomaca), les coques de tomaca, la coca de "mollas", les "orilletas", els pastissos deNadal (moniato icabell d'àngel), els "rosigones", els mantecados, les torrades d'ametla, els rotllos d'anís o vi, les coques de poma i les "margaritas" (magdalenes).
