Primers compassos de la Sonata núm. 16 en do major, K. 545 (sonata facile) deMozart.Sonata núm. 16 en do major, K. 545 (sonata facile).
Unasonata (delllatí i de l'italiàsonare, "sonar") és una composiciómusical per a un instrumentsolista o conjunt instrumental de cambra, normalment en diversos moviments. Tota una sèrie de formes i procediments compositius des delsegle xvi fins a les experiències més rupturístes de l'actualitat van rebre el nom de "sonata".
El terme, tot i ser vague —etimològicament, "sonata" significa que la composició ha de ser "tocada", en oposició a lacantata (llatí i italiàcantare, cantar), que ha de ser cantada— va evolucionar al llarg de la història de la música designant diverses formes abans del períodeclàssic. El terme va adquirir una importància creixent en el període clàssic i a principis del segle xix va passar a designar un principi de composició d'obres a gran escala. Al segle xx el terme va continuar essent aplicat a obres instrumentals però els principis formals enunciats i ensenyats al llarg del segle xix es van debilitar o desaparèixer.
En el seu origen, al segle xvi, gairebé no es distingia d'altres formes instrumentals, com elconcerto, lasimfonia, latocata, etc. Durant l'època barroca aparegueren dues modalitats essencials per a la seva evolució: lasonata da chiesa i lasonata da camera. La primera, adequada al tipus de música que es podia fer en els temples evitava tota mena de referències a la dansa, i era en quatre moviments: lent, ràpid, lent, ràpid. La segona tenia clares referències a aires de dansa, era més lliure en la seva estructura i es va desenvolupar de manera paral·lela a lasuite.
La sonata era indistintament un divertiment cortesà, una obra amb finalitat didàctica o una peça instrumental destinada a l'església. Elclassicisme li imprimí una nova forma, en especial a la destinada al piano, caracteritzada per unaharmonia simple, per un únic tema que dominava tot el moviment, per grans contrasts dinàmics i per una construcció sòlida. Això és el que s'acabarà designant com aforma sonata o forma de sonata.
Principalment, una sonata està formada per quatre moviments, tot i que amb el pas del temps i en aparèixer sonates "modernes", s'ha passat a utilitzar 3 temps. Per als músics més conservadors, la pauta per a la sonata és la següent:
Allegro de Sonata: Bàsicament, un moviment amb tempsd'Allegro. La seva estructura es basa en un tema "'A'", un tema "'A" i un tema "'B'". Aquest se subdivideix enExposició,Desenvolupament iReexposició.
Exposició: S'exposa un tema "A" amb la tonalitat principal de la Sonata. Normalment sol serAllegro
Desenvolupament: És el moviment més lliure de l'Allegro. Normalment, el compositor juga amb el tema "A" afegint-li o traient-li notes.
Reexposició: S'exposa el temaA prima. La reexposició comença igual que a l'exposició però fa una cadència conclusiva per a finalitzar el moviment.
Tot seguit, arriba unAndante o untema lent.
El tercer moviment sol ser una dansa, és a dir, o unminuet o unscherzo.
