 Tanc Somua S-35 | |
| Dimensions | |
|---|---|
| Pes | 19,5 Tm |
| Amplada | 2,12 m |
| Longitud | 5,38 m |
| Altura total | 2,62 m |
| Tripulació | 3 |
| Especificacions | |
| Motor | SOMUA V-8 |
| Potència màxima | 190 CV |
| Prestacions | |
| Vel. camp a través | 40 km/h |
| Autonomia camp a través | 230 km (130 en terreny accidentat) |
| Armament | |
| Primari | Canó de 47 mm SA35 |
| Secundari | Metralladores de 7,5 mm |
| Blindatge en buc | 55 mm |
ElSomua S-35 va ser untanc que va donar servei durant laSegona Guerra Mundial en l'exèrcit francès. Es tractava d'un vehicle construït per l'empresafrancesaSOMUA (Société d'outillage Mécanique et d'usinage d'artillerie) una subsidiària de l'empresaSchneider, i que és considerat com el millor carro de combat en servei en l'Exèrcit francès durant lacampanya de França el1940 (la invasió deFrança per laWehrmacht delTercer Reich).
Havent-se assolit una xifra de producció d'un total de 430 exemplars, es tractava d'un vehicle dotat de la suficient rapidesa, proveït d'un blindatge correcte i equipat amb uncanó de 47 mm.
Equipat amb una torre pensada per a un únic ocupant, el cap de carro exercia a més com a canoner, la qual cosa impedia que es tragués plenament partit de l'armament principal del vehicle.
.jpg)
El seu nom procedeix de laSociété d'OutillageMécanique et d'Usinage d'Artillerie (Societat d'Útils Mecànics i de Fabricació d'Artilleria) ubicada a la localitat deSaint-Ouen (Sena Saint-Denis). El1935 l'esmentada societat va procedir a la fabricació d'un primer prototip del vehicle, planificat segons un concepte nou, al qual el que l'Exèrcit francès va batejar amb el nomd'Automitrailleuse de Combat (AMC) modèle 1935 Somua (Autometralladora de Combat model 1935 Somua).
Sobre la base d'una concepció profundament innovadora per a l'època, el carro de combat Somua tenia un casc emmotllat, cargolat mitjançant perns, el que el convertia en un carro de combat modular. No obstant això, a raó dels erronis plantejaments existents en aquell moment, únicament estava previst inicialment que el carro del cap de l'escamot estigués equipat amb ràdio (del model ER 29), per la qual cosa l'esmentat carro no podia establir comunicació amb els seus carros subordinats sinó a través de banderes de senyals. És cert que es trobava en estudi la possibilitat d'equipar als esmentats carros subordinats amb una ràdio del model ER, però aquesta modificació no va poder entrar en servei abans del10 de maig de1940, data d'inici de labatalla de França.
La seva fabricació en sèrie va quedar limitada a raó de les baixes xifres de peticions de construcció de nous vehicles que fa l'Estat Major de l'Exèrcit francès (únicament un centenar de nous vehicles a l'any entre1938 i1939, i això malgrat que les capacitats productives de l'empresa SOMUA eren certament superiors. D'aquesta manera, amb prou feines poc més de 400 carros de combat Somua S-35 havien estat produïts en maig-juny de 1940, i tots ells van participar en els combats de la Batalla de França, incloent aquells de nou sortits de les cadenes de muntatge i posats a les mans de les inexpertes tripulacions de la 4a Divisió Blindada francesa, al front del qual es trobava un personatge per aquell moment gairebé desconegut però que aviat destacaria en la Història, el futur generalCharles de Gaulle.
L'Exèrcit francès va concentrar els tancs Somua S-35 en unes anomenades Divisions Lleugeres Mecàniques, exactament igual que el que laWehrmacht aplicava per a les sevesPanzerdivisionen.
Després de la derrota deFrança, seguida per la firma de l'Armistici del 22 de juny de 1940 entre el nou règim francès, l'anomenadaFrança de Vichy delmariscalPhilippe Pétain, i l'Alemanya nazi d'Adolf Hitler, els francesos van sabotejar o van destruir alguns dels vehicles que no havien estat destruïts en els combats precedents, però en qualsevol cas els alemanys van aconseguir apoderar-se d'un bon nombre de carros de combat Somua S-35 (aproximadament 297). Inicialment laWehrmacht va pensar a fer ús d'aquests tancs capturats al mateix nivell que seus propisPanzer III, que en aquell moment eren escassos en les seves pròpies existències de carros de combat. No obstant això, ràpidament van desistir de la seva utilització, degut essencialment que van considerar que la seva torre de control, amb una única plaça, era poc efectiva. Finalment, van desmuntar les torres dels S 35 capturats, i van efectuar la reconversió dels mateixos en carros de combat d'entrenament, reservant també alguns vehicles per al seu ús en campanya contra els partisans en diferents llocs,[1] denominant al vehicle resultant comPanzerkampfwagen 35 S 739. Més avançada la guerra, alguns carros S-35 van ser enviats alfront oriental, mentre que alguns d'altres van ser cedits als seus aliats delRegio Esercitoitalià. Curiosament, un d'aquests últims, que va ser capturat pelspartisans iugoslaus, va tornar a donar per segona vegada servei entre elsAliats.
El juny de1944, durant labatalla de Normandia, quan laWehrmacht llançava mà de tots els recursos al seu abast per sostenir la lluita contra els Exèrcits aliats, els alemanys en van recuperar alguns d'aquests per mantenir el combat. A mesura que, per la retirada alemanya, els Aliats anaven capturant alguns d'aquests vehicles, els cedien a lesForces Franceses Lliures, que els posaven novament en servei contra els alemanys.
Té una superestructura de major altura|alçària que la del D2, amb un canó més llarg i una cúpula major (APX1 CE).
El dia11 de maig de1940 va tenir lloc la primera gran batalla en la qual van prendre part en forma destacada els carros de combat, i els tancs Somua S-35 van tenir àmplia participació en aquesta, enBèlgica, en l'eixMaastricht-Tongres.
