Elsomorgollaire comú (Uria aalge) és una de lesespècies d'ocell marí de lafamília delsàlcids. El seu nom vulgar es fa extensiu a l'altra espècie del seugènere i també a les del gènereCepphus.
En terra el somorgollaire sembla un petitpingüí amb les parts superiors molt fosques, gairebé negres, i les inferiors blanques i una postura molt erecta.
Fan 38 - 46 cm de llargària, amb una envergadura de 61 - 73 cm.
El bec és fosc i fi i esmolat.
La cua és fosca, curta i arrodonida. Alguns individus de l'Atlàntic Nord, coneguts com "embridats", presenten un cercle ocular blanc i una línia blanca cap arrere.
En hivern el plomatge no canvia a penes, excepte per la gola i galtes blanques i una línia fosca darrere de l'ull. Els individus meridionals són més clars que els boreals.
El somorgollaire és una espèciepelàgica que passa la major part del temps al mar, fent desplaçaments cap a terra en època de reproducció. Nia en illes, zones escarpades i penya-segats, a les costes de l'Atlàntic i elPacífic Nord, al nord d'Alaska,Colúmbia Britànica i cap al Sud fins al centre deCalifòrnia i el nord delJapó. En el cas de les costes de l'Atlàntic Nord des de l'illa deLabrador, finsNova Escòcia iNoruega, cap al sud fins aPortugal. Algunes aus són residents permanents, però durant l'hivern, les més septentrionals emigren cap al sud per trobar aigües lliures de gel, aNova Anglaterra, el sud de Califòrnia i laMediterrània occidental. L'albirament alsPaïsos Catalans es produeix de manera ocasional.[1]
Busca el seu aliment "volant" sota l'aigua utilitzant les seves poderoses ales. S'alimenta principalment de petits peixos gregaris, a més d'alguns crustacis, cucs marins i calamars. Sovint es submergeix a 30 m de profunditat, però no hi registres de més de 150 m
Sol niar en colònies molt denses, on pot un únic ou directament sobre la roca o a terra. Els ous tenen forma de pera, de manera que giren sobre si mateixos quan són pertorbats, i difícilment cauen pel precipici. Els colors i dibuix són variats, probablement per ajudar els adults a reconèixer-los.
Als 16 – 30 dies de nàixer, els pollets es deixen caure a l'aigua, encara que no són capaços de volar, allà el mascle l'alimenta i l'ensenya a bussejar i pescar fins als dos mesos, en què el jove s'emancipa. Aixecarà el vol unes dues setmanes més tard.