| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr)Sofia Iakovlevna Parnok 30 juliol 1885(Julià) Taganrog (Imperi Rus) | ||
| Mort | 26 agost 1933 (48 anys) Karinskoe (Rússia)(en)  | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
| Sepultura | Cementiri Vedénskoie | ||
| Formació | Cursos Bestuzhev Mariinskaya Gymnasium(en) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Poesia,escriptura creativa i professional iactivitat traductora | ||
| Ocupació | lingüista, traductora, escriptora, poetessa, periodista | ||
| Activitat | 1906 - | ||
| Nom de ploma | Андрей Полянин | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Vladimir Volkenshteyn | ||
| Parella | Marina Tsvetàieva Olga Tsuberbiller Lyudmila Erarskaya Nina Vedeneyeva | ||
| Pare | Yakov Parnokh | ||
| Germans | Valentin Parnakh Yelizaveta Tarakhovskaya | ||
| Lloc web | parnok.narod.ru | ||
  | |||
Sofia Iàkovlevna Parnok (rus:Софи́я Я́ковлевна Парно́к,11 d'agost de1885 -26 d'agost de1933) fou unapoeta itraductora russa, germana del poetaValentín Parnok i de l'autora de literatura infantilIelizaveta Tarakhóvskaia. Es va guanyar el sobrenom de "Safo de Rússia" després d'una relaciólèsbica amb la també poeta russaMarina Tsvetàieva.[1][2]
Parnok va néixer a la ciutat deTaganrog al si d'una famíliajueva russificada. Son pare, Iàkov Solomónovitx Parnok, era farmacèutic, i sa mare, nascuda Aleksandra Abràmovna Idelsohn, havia estudiat medicina. Sa mare va morir poc després de donar a llum als seus germans bessons, Ielizabeta i Valentin. Sofia va estudiar alGimnàs Mariinskaia entre 1894 i 1903, va viatjar per Europa, després va estudiar alConservatori de Ginebra, tot i que la falta de mitjans financers la van fer tornar aTaganrog el 1904, i va estudiar alsCursos Bestújev, institució acadèmica per a nenes, la primera de la seva classe en la Rússia imperial, però va abandonar els estudis i novament se'n va anar aGinebra, on va tenir la seva primera experiència com a dramaturga amb l'obraEl somni. Al juny de 1906, va tornar a Taganrog. El 1907, es va casar en unasinagoga amb el poeta Vladímir Volkenstein i es va traslladar aSant Petersburg. El gener de 1909, Parnok es va divorciar del seu marit i es va establir aMoscou. Es va convertir a l'ortodòxia el mateix any i des de llavors tindria relacions sentimentals exclusivament femenines. Aquest tema és molt característic als seus textos. Durant aquest temps manté un romanç amb N. Polyakova, que esdevé el tema de molts poemes de Parnok.
A partir de 1913 col·labora al diariEscrits del Nord on publica els seus poemes i traduccions del francès, així com crítiques literàries sota el pseudònim d'Andrei Polianin. Reconeix el talent delsacmeistes (per bé que se'n desmarca), s'interessa per l'obra dels poetes de l'edat de plata (Mandelstam,Akhmàtova,Khodassévitx, Severianin, etc.) i s'oposa aValeri Briússov. ConeixMarina Tsvetàieva el 1914 i aquesta amistat ardent es perllonga fins al 1916. El primer recull de poemes de Parnok apareix aPetrograd el 1916 i rep una acollida favorable de la crítica.
A principis dePrimera Guerra Mundial, es va trobar amb la jove poetaMarina Tsvetàieva, amb la qual es va veure immersa en una història d'amor que va deixar empremtes importants en la poesia de totes dues.[1]
Les lletres delsPoemes de Parnok van presentar el primer i no decadent argument de desiglesbià com mai s'havia sentit en un llibre de poesia russa.[1]
El tardà primer llibre de versos de Parnok,Poemes, va aparèixer poc abans que ella i Tsvietàieva se separessin el 1916. En els poemes deNúvia, de Tsvetàieva, aquesta assumeix el paper de l'amant masculí en la relació amb Parnok.[1]
Sofia va escollir viure de manera oberta i escriure lliurement sobre les seves relacions amb vuit dones –a cada una dels quals dedicà diversos poemes.[1]
Parnok va deixar Moscou a finals d'estiu de 1917 i va passar els anys de laGuerra Civil russa a la ciutatcrimeana deSudak. Allà va escriure una de les seves obres mestres, el poema dramàtic i el llibret per a l'òpera en quatre actesAlmast, d'Aleksandr Spendiarian (Spendiàrov), que va ser un gran èxit de públic alTeatre Bolxoi de Moscou el 1930, i també aOdessa,Tbilisi,Taixkent,Erevan i aParís (1952).
Parnok és l'autora dels poemarisLes roses de lesPièrides (1922),El vi (1923),Música(1926) iA mitja veu (1928). Aquest últim es va publicar en dos-cents exemplars. Va treballar com a crítica literària en els anys posteriors a larevolució. Fou la primera a anomenarQuadriga els quatre poetes postsimbolistes russosMarina Tsvetàieva,Anna Akhmàtova,Óssip Mandelxtam iBorís Pasternak en el seu article de 1923Borís Pasternak i els altres, però ella mai no va pertànyer a cap grup literari de l'època.
La censura soviètica aviat va decidir que la veu poètica de Parnok era "il·legal", i ja no va poder publicar després del 1928. Es va guanyar la vida com a traductora defrancès, traduint al rus poemes deCharles Baudelaire, novel·les deRomain Rolland,Marcel Proust,Henri Barbusse i d'altres.
Parnok va morir d'unatac de cor en un poble a prop deMoscou el 26 d'agost de 1933, amb tres de les seves amants al seu llit. El seu seguici fúnebre s'estengué 75 quilòmetres fora de Moscou.[1]
A finals de ladècada del 1930, la casa editorialEscriptor soviètic va publicar una col·lecció dels seus poemes.
Una placa commemorativa dedicada a la família Parnok va ser col·locada a la paret de la seva casa natal aTaganrog el 2012.[3]
Alguns poemes de Parnok han estat musicats perIelena Frolova.[4]
PDF Karlinsky, Simon «Omosessualità nella letteratura e nella storia russa dall'undicesimo al ventesimo secolo». Sodoma n. 3, primavera-estiu 1986. Arxivat de l'original el 2006-05-08 [Consulta: 6 agost 2009].
