La propietat social pot fer referència a formes depropietat estatal,col·lectiva o mitjançant unacooperativa, entre d'altres.[13] Hi ha diverses maneres de dur a terme el socialisme i no existeix una única definició que les incorpori totes,[14] tot i que la socialització de la propietat és l'element comú en totes elles.[6][15][16]
Els sistemes econòmics socialistes es poden dividir en sistemes demercat o no mercantils.[17] El socialisme no comercial implica la substitució delmercat i delsdiners, amb criteris tècnics i d'enginyeria, basats en el càlcul en espècies, produint així un mecanisme econòmic que funcioni segons unes lleis econòmiques diferents de les delcapitalisme. El socialisme no mercantil vol evitar les ineficiències i lescrisis econòmiques associades tradicionalment a l'acumulació de capital i al sistema debeneficis.[26]
Per contra, elsocialisme de mercat conserva l'ús dels preus monetaris, els mercats i, en alguns casos, el benefici, pel que fa al funcionament de les empreses de propietat social i l'assignació de béns de capital entre ells. Els beneficis generats per aquestes empreses serien controlats directament per la força laboral de cada empresa, o s'acumulen a la societat en general en forma dedividend social.[27][28][29] Eldebat socialista del càlcul analitza la viabilitat i els mètodes d'assignació de recursos per a un sistema socialista.
El moviment polític socialista inclou un conjunt de filosofies polítiques que es van originar en els moviments revolucionaris que van començar alsegle xviii com a preocupació pels problemes socials associats amb elcapitalisme.[14] A més del debat sobre els mercats i la planificació, les varietats del socialisme es diferencien en la seva forma de propietat social, en com s'organitza la gestió de les institucions productives i el paper de l'estat en la construcció del socialisme.[3][14]
Les dicotomies bàsiques inclouenreformisme versussocialisme revolucionari isocialisme estatal versussocialisme llibertari. La política socialista ha estat centralista i descentralitzada;internacionalista inacionalista en orientació; organitzada a través de partits polítics i oposada a la política de partits; a vegades superposada ambsindicats i, en altres ocasions, independentment de i crítica amb els mateixos; i present tant en tota mena de països, independentment del seu nivell d'industrialització.[30] Mentre que totes les tendències del socialisme es consideren democràtiques, el termesocialisme democràtic s'utilitza sovint per ressaltar l'elevat valor dels seus advocats per als processos democràtics en l'economia i el sistema polític democràtic,[31] en general, per contrastar les tendències que poden ser percebudes com a antidemocràtiques en el seu enfocament. Elsocialisme democràtic s'utilitza amb freqüència per contrastar el sistema polític de laUnió Soviètica, on els crítics argumenten que fou una forma de governautoritària.[32][33][34]
A la fi del segle xix, després del treball deKarl Marx iFriedrich Engels, el socialisme va arribar a significar una oposició real alcapitalisme i la defensa d'un sistema post-capitalista basat en alguna forma de propietat social dels mitjans de producció.[35][36] Durant ladècada de 1920, lasocialdemocràcia i elcomunisme s'havien convertit en les dues tendències polítiques dominants dins del moviment socialista internacional.[37] En aquest moment, el socialisme era consideratel moviment secular més influent del segle xx, en tot el món: Una ideologia política (o visió del món), un moviment polític ampli i dividit.[38] Mentre que l'emergència de la Unió Soviètica va portar a l'associació generalitzada del socialisme amb el model econòmic soviètic, molts economistes i intel·lectuals van argumentar que a la pràctica el model funcionava com una forma d'economiacapitalista d'estat,[39][40][41] o una economia administrativa o d'ordre no planificada.[42][43] Els partits socialistes i les seves idees continuen sent una força política amb diferents graus de poder i influència arreu del món, encapçalant governs nacionals en diversos països del món. Avui en dia, alguns socialistes també han adoptat les causes d'altres moviments socials, com l'Ecosocialisme, elfeminisme socialista i elsocialisme liberal.[44]
L'origen del termesocialisme pot ser atribuït a diversos oradors, a més, el terme ha patit importants canvis històrics pel que fa a l'ús i l'abast de la paraula. La paraula socialisme troba la seva arrel en el llatísociare, que vol dir combinar o compartir. El terme més relacionat, més tècnic en lallei romana i, per tant, medieval, erasocietas. Aquesta última paraula podria significar germanor i comunió, així com una idea més legalista d'un contracte consensual entre els homes lliures.[45]
El terme va ser creat perHenri de Saint-Simon, un dels fundadors del que posteriorment s'anomenariasocialisme utòpic. Simon va encunyar el socialisme com a contrast amb la doctrina liberal de l'individualisme, que va subratllar que la gent actua o ha d'actuar com si estiguessin aïllats els uns dels altres.[46]
Elssocialistes utòpics originals van condemnar l'individualisme liberal per no abordar les preocupacions socials durant larevolució industrial, incloent-hi lapobresa, l'opressió social i lesdesigualtats brutes en la riquesa, veient l'individualisme liberal com a societat degenerant en suport de l'egoisme que va ferir la vida comunitària a través de la promoció d'una societat basada en lacompetència.[46] Presentaren el socialisme com una alternativa a l'individualisme liberal basat en la propietat compartida dels recursos, tot i que les seves propostes per al socialisme diferien significativament. Saint-Simon va proposar la planificació econòmica, l'administració científica i l'aplicació dels avenços científics moderns a l'organització de la societat. En canvi,Robert Owen va proposar l'organització de la producció i la propietat directament des de les cooperatives.[46][47]
La definició i l'ús modern del conceptesocialisme es va establir a ladècada de 1860, convertint-se en el terme predominant entre el grup de paraulescooperativa,mutualista iassociacionista', que abans s'havien utilitzat com a sinònims. El termecomunisme també va quedar fora d'ús durant aquest període, malgrat les primeres distincions entre el socialisme i el comunisme des de ladècada de 1840.[51]
Una primera distinció entre el socialisme i el comunisme era que els primers tenien com a finalitat socialitzar la producció, mentre que els últims volien socialitzar tant la producció com el consum (en forma d'accés lliure als béns finals).[52]
No obstant això, el 1888 els marxistes van emprar el termesocialisme en lloc decomunisme, que s'havia considerat com un sinònim antic del socialisme. No va ser fins a 1917 després de larevolució bolxevic que elsocialisme es referia a una etapa diferent entre el capitalisme i el comunisme, introduït perVladimir Lenin com un sistema per defensar la presa del poder bolxevic de les crítiques marxistes tradicionals, que deien que les forces productives de Rússia no estaven prou desenvolupades per a una revolució socialista.[53]
Una distinció entrecomunista isocialista com a descriptors d'ideologies polítiques diferents va sorgir el 1918 després que el Partit Laborista Socialdemòcrata Rus es reanomenés a si mateix com a Partit Comunista Rus, on els comunistes es referien específicament als socialistes que recolzaven la política i les teories deLeninisme, bolxevisme i posteriormarxisme-leninisme,[54] tot i que els partits comunistes continuaven descrivint-se com a socialistes dedicats al socialisme.[55]
L'ús dels termessocialisme icomunisme sovint s'ha relacionat al rerefons cultural o religiós de cada país. A l'Europa catòlica, es creia que el comunisme era la forma de vida de l'ateisme. A l'Anglaterra protestant, la paraulacomunisme era considerada massa cultural i fonamentalment propera al ritu de lacomunió catòlica, d'aquí que els ateus anglesos es denominaven a si mateixossocialistes.[56]Friedrich Engels va argumentar que el 1848, en el moment en què es va publicar elManifest Comunista,el socialisme era respectable al continent, mentre que el comunisme no ho era. ElsOwenites a Anglaterra i elsFourieristes a França eren considerats socialistesrespectables, mentre que els moviments obrers queproclamaven la necessitat del canvi social total es denominaven comunistes. Aquesta última branca del socialisme va produir l'obra comunista d'Étienne Cabet a França iWilhelm Weitling a Alemanya.[57] El filòsof moral britànicJohn Stuart Mill també va venir a defensar una forma de socialisme econòmic dins d'un context liberal. En posteriors edicions dels seusPrincipis d'Economia Política (1848), Mill argumentaria quepel que fa a la teoria econòmica, no hi ha res en principi en la teoria econòmica que impedeixi un ordre econòmic basat en polítiques socialistes.[58] Mentre els demòcrates veien lesRevolucions de 1848 com una revolució democràtica, que a la llarga garantia la llibertat, la igualtat i la fraternitat, els marxistes van denunciar l'any 1848 com una traïció dels ideals de la classe treballadora per una burgesia indiferent a les legítimes demandes del proletariat.[59]
El socialisme s'origina en la crítica duta a terme per alguns pensadors a les conseqüències socials de laRevolució Industrial, especialment a les desigualtats entre unes elits capitalistes riques i una classe obrera condemnada a viure en la misèria; aquests desequilibris es veien com a resultat del mercat lliure en què es basava elcapitalisme. En contra de l'individualisme de l'època, base de ladoctrina liberal, els socialistes presentaren com a alternativa una nova comunitat de productors, units per una solidaritat fraternal; en el futur, les masses prendrien als capitalistes el control dels mitjans de producció i del govern de l'Estat; l'individu ha de sotmetre's sempre als interessos de la col·lectivitat la qual li proporcionarà sempre els mitjans per satisfer les seves necessitats.
La doctrina socialista sempre proposa o bé la limitació o bé l'abolició de la propietat privada dels mitjans de producció, de canvi i de distribució, els quals han de ser col·lectivitzats, com a mitjà per arribar a un nou tipus de societat igualitària, on no hi hagi distinció entre rics i pobres ni entre poderosos i sotmesos, on tothom visqui en llibertat i ningú no es trobi patint una situació d'explotació ni de servitud; segons els socialistes, la propietat privada és una noció introduïda injustament a la societat per legitimar els interessos dels poderosos en contra dels desigs dels sectors desfavorits.
El motsocialisme va aparèixer per primera vegada el1832, al diari francèsLe Globe per referir-se als seguidors de les doctrines deSaint-Simon (1760-1825); el concepte socialista també va servir per designar els reformadors socials anglesos, entre els quals destacavaRobert Owen (1771-1858), autor d'un opuscle titulatWhat is socialism?.
El socialisme polític va acabar dividint-se en dues branques: l'anarquista –representada per Proudhon i Bakunin-, partidària de la supressió immediata de l'Estat i de qualsevol forma d'autoritat política, i lamarxista, que propugnava la creació d'un estat socialista com a mitjà per arribar a l'objectiu final d'establir una societat lliure i igualitària. A la darreria del segle xix, dins del socialisme marxista va aparèixer el corrent revisionista, que proposava l'abandó de l'actitud revolucionària a favor d'una política reformista en què s'acabaria arribant al socialisme mitjançant reformes graduals introduïdes gràcies a la participació dels partits socialistes en el joc polític dels estats liberals o democràtics. Per la seva banda, l'anarquisme, amb força aItàlia i aEspanya, es mantingué fidel a l'activisme revolucionari; a Espanya, els anarquistes aprofitaren el col·lapse de les institucions de laRepública, provocat pelcop d'Estat del 18 de juliol de 1936, per dur a terme la revolució; l'Espanya republicana durant la Guerra Civil (1936-1939) fou l'únic cas en què els anarquistes arribaren a prendre el poder; després de la fi de laSegona Guerra Mundial, l'anarquisme va perdre força a tot arreu fins a esdevenir marginal.
Durant el segle xx, hom denominacomunistes aquells socialistes partidaris d'establir un règim revolucionari seguint l'exemple i els mètodes aplicats aRússia arran de laRevolució Bolxevic d'Octubre de 1917, dirigida perLenin; els marxistes no comunistes passaren a denominar-se socialistes osocialdemòcrates, tot i que, abans de laI Guerra Mundial (1914-1918), socialdemòcrata o socialista designava també els partidaris d'instaurar el socialisme per mitjans revolucionaris. LaRevolució Bolxevic i el naixement de l'URSS va dur a l'aparició a tot arreu del partits comunistes, sorgits gairebé sempre a partir d'escissions dels partits socialistes; allò que precipità la ruptura entre socialistes i comunistes fou l'oposició teòrica d'Otto Bauer, un dels capdavanters delmarxisme aÀustria, al règim bolxevic, però, sobretot, la repressió contra elsespartaquistes –que intentaren instaurar elcomunisme aAlemanya durant el període revolucionari de1918 a1920-, dirigida perFriedrich Ebert dirigent delPartit Socialdemòcrata d'Alemanya, que ocupà el càrrec de canceller el 1918 i el de president de la República entre1919 i1925.
Una altra base filosòfica per bona part del socialisme primerenc va ser l'aparició delpositivisme durant laIl·lustració europea. El positivisme va sostenir que tant el món natural com el social podien entendre's a través delconeixement científic i analitzar-se ambmètodes científics. Aquesta perspectiva central va influir en els primers científics socials i diferents tipus de socialistes que van des d'anarquistes comPeter Kropotkin fins a tecnòcrates comClaude Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon Saint Simon.[61]
L'objectiu fonamental del socialisme és aconseguir un nivell avançat de producció material i, per tant, una major productivitat, eficiència i racionalitat en comparació amb elcapitalisme i tots els sistemes anteriors, segons l'opinió que l'expansió de la capacitat productiva humana és la base de l'extensió de la llibertat i igualtat en la societat.[62] Diverses formes de la teoria socialista sostenen que el comportament humà està en gran manera conformat per l'entorn social. En particular, el socialisme sosté que els valors socials, els trets culturals i les pràctiques econòmiques són creacions socials i no el resultat d'unallei natural immutable.[63][64]
L'objecte de la seva crítica no és, per tant, l'avarícia humana o la consciència humana, sinó les condicions materials i els sistemes socials artificials (és a dir, l'estructura econòmica de la societat) que donen lloc a problemes i ineficiències socials observades.Bertrand Russell, sovint considerat el pare de lafilosofia analítica, es va oposar als aspectes delmarxisme relacionats amb lalluita de classes, veient únicament el socialisme com un ajust de les relacions econòmiques per acomodar la producció moderna de màquines per beneficiar al conjunt de la humanitat a través de la reducció progressiva del temps de treball necessari.[65]
Els socialistes consideren que lacreativitat és un aspecte essencial de la naturalesa humana i defineix lallibertat com a estat de ser on els individus poden expressar la seva creativitat sense restringir les restriccions de la manca d'escassetat material i les institucions socials coercitives.[66] El concepte socialista de laindividualitat està, per tant, entrellaçat amb el concepte d'expressió creativa individual.Karl Marx creia que l'expansió de les forces productives i de la tecnologia era la base de l'expansió de la llibertat humana i que el socialisme, consistent en el desenvolupament modern de la tecnologia, permetria l'expansió de les "individualitats lliures" a través de la reducció progressiva temps laboral necessari. La reducció del temps laboral necessari al mínim permetria als individus l'oportunitat de perseguir el desenvolupament de la seva veritable individualitat i creativitat.[67]
Els socialistes sostenen que l'acumulació decapital genera desaprofitaments a través d'externalitats que requereixen mesures reguladores correctives costoses. També assenyalen que aquest procés genera indústries i pràctiques desfavorables que només existeixen per generar una demanda suficient de productes que es vendran amb el seu conseqüent benefici; creant demanda ms que no pas satisfent-la.[68][69]
Els socialistes argumenten que el capitalisme consisteix en una activitat irracional, on la compra de mercaderies amb l'objectiu de vendre-les a un preu més elevat quan n'augmenti la demanda, no s'adequa a una creació devalor d'ús, sinó a una mera voluntat d'acumulació de capital.[70]
El criteri fonamental per a l'activitat econòmica en el capitalisme és l'acumulació de capital per reinvertir en la producció, però això impulsa el desenvolupament de noves indústries no productives que no produeixen valor d'ús i només existeixen per mantenir o incrementar el procés d'acumulació (en cas contrari el sistema entra en crisi), com elsector financer, contribuint a la formació debombolles econòmiques.[71]
Els socialistes consideren que les relacions depropietat privada limiten el potencial de les forces productives en l'economia. Segons aquesta teoria, la propietat privada esdevé obsoleta quan es concentra en institucions centralitzades i socialitzades basades en l'apropiació privada dels ingressosperò basada en el treball cooperatiu i la planificació interna en l'assignació d'ingressos fins que el paper del capitalista es fa redundant.[72]
Sense necessitat d'acumulació de capital i una classe de propietaris, la propietat privada dels mitjans de producció es considera una forma obsoleta d'organització econòmica que hauria de ser reemplaçada per unaassociació lliure d'individus basats en lapropietat pública opropietat comuna d'aquests actius socialitzats.[73][74] La propietat privada imposa restriccions a la planificació, donant lloc a decisions econòmiques descoordinades que donen lloc a fluctuacions empresarials, atur i un enorme malbaratament de recursos materials durant la crisi de lasobreproducció.[75]
Les disparitats excessives en la distribució dels ingressos condueixen a la inestabilitat social i requereixen mesures correctives costoses en forma de fiscalitat redistributiva, que incorren en costos administratius pesats alhora que debiliten l'incentiu laboral, conviden a la deshonestedat i augmenten la probabilitat d'evasió fiscal mentre que les mesures correctores redueixen eficiència global de l'economia de mercat.[76]
Aquestes polítiques correctives limiten el sistema d'incentius del mercat aportant coses comsalari mínim,prestació per desocupació, imposant beneficis i reduint l'exèrcit de reserva de mà d'obra, resultant en un reduït incentiu per als capitalistes invertir en més producció. En essència, les polítiques debenestar social paralitzen el capitalisme i el seu sistema d'incentius i, per tant, no són sostenibles a llarg termini.[77] Els marxistes argumenten que l'establiment d'unmode de producció socialista és l'única manera de superar aquestes deficiències. Els socialistes i específicament els socialistes marxistes argumenten que el conflicte d'interessos inherent entre la classe obrera i el capital impedeixen l'ús òptim dels recursos humans disponibles i condueix a grups d'interès contradictoris (treball i negoci) que intenten influir en l'estat per intervenir en l'economia a favor a costa de l'eficiència econòmica general.
Els primers socialistes (socialistes utòpics) i els socialistes ricardians van criticar el capitalisme per concentrar el poder i la riquesa en un petit segment de la societat.[78] A més, es van queixar que el capitalisme no aprofita el potencial de latecnologia ni els recursos disponibles per millorar allò que és d'interès del públic.[74]
L'obra deKarl Marx va proporcionar la base per al desenvolupament de la teoria política marxista i l'economia marxista
«
En una determinada etapa del desenvolupament, les forces productives materials de la societat entren en conflicte amb les relacions de producció existents o bé - això només expressa el mateix en termes legals - amb les relacions de propietat en el marc de les quals han funcionat fins ara. Llavors comença una era de revolució social. Els canvis en la base econòmica condueixen tard o d'hora a la transformació de tota la superestructura immensa.
Karl Marx iFriedrich Engels van argumentar que el socialisme sortia d'una necessitat històrica, ja que el capitalisme s'havia tornat obsolet i insostenible a partir de l'augment de les contradiccions internes derivades del desenvolupament de les forces productives i la tecnologia. Van ser aquests avenços en les forces productives combinades amb les antiguesrelacions socials de producció del capitalisme que generarien contradiccions, donant lloc a la consciència de la classe treballadora.[80]
Marx i Engels van considerar que la consciència d'aquells que guanyen un salari (la classe treballadora, en el sentit marxista més ampli) es veurien modelats per les seves condicions d'esclavitud assalariada, donant lloc a una tendència d'emancipació laboral per enderrocar la propietat dels mitjans de producció dels capitalistes i, en conseqüència, enderrocar l'estat sostingués aquest ordre econòmic. Per a Marx i Engels, les condicions determinen la consciència i acaben el paper de la classe capitalista i, finalment, condueix a unasocietat sense classes en la qual ell'estat desapareix. La concepció marxista del socialisme és la d'una fase històrica específica que desplaça el capitalisme i precedeix elcomunisme. Les característiques principals del socialisme (especialment tal com van ser concebudes per Marx i Engels després de laComuna de París de 1871) són que elproletariat controlaria els mitjans de producció a través d'un Estatsocialista erigit pels treballadors en els seus interessos. L'activitat econòmica encara s'organitzaria mitjançant l'ús de sistemes d'incentius i les classes socials encara existirien, però en menor mesura i disminució que el capitalisme.
Per als marxistes ortodoxos, el socialisme és l'etapa més baixa delcomunisme basada en el principide cadascú segons la seva capacitat, mentre que el comunisme superior està basat en el principi deDe cadascú segons les seves capacitats, a cadascú segons les seves necessitats. Són conscients que aquesta estapa superior només serà possible un cop l'etapa socialista estigui establerta i doni lloc a una millor eficiència econòmica i l'automatització de la producció doni lloc a una superabundància de béns i serveis.[81][82]
Marx va argumentar que les forces productives materials (en la indústria i el comerç) que el capitalisme va implantar van predicar una societat cooperativa, ja que la producció s'havia convertit en una activitat social i col·lectiva de la classe obrera per crear mercaderies, però amb propietat privada (relacions de producció o propietat relacions). Aquest conflicte entre l'esforç col·lectiu en grans fàbriques i la propietat privada provocaria un desig conscient en la classe obrera d'establir la propietat col·lectiva d'acord amb els esforços col·lectius de la seva experiència quotidiana.[79]
Els socialistes han tingut diferents perspectives sobre l'Estat i la funció que ha de jugar en les lluites revolucionàries, en la construcció del socialisme i en una economia socialista establerta.
Al segle xix, la filosofia del socialisme estatal va ser explicada explícitament pel filòsof polític alemanyFerdinand Lassalle. En contrast amb la perspectiva de Karl Marx de l'estat, Lassalle va rebutjar el concepte d'estat com una estructura de poder basada en la classe, la funció principal de la qual era preservar les estructures de classe existents. Així, Lassalle també va rebutjar la visió marxista que l'estat estava destinat aallunyar-se. Lassalle va considerar que l'estat era una entitat independent de les lleialtats de classe i un instrument de justícia que, per tant, seria essencial per aconseguir el socialisme.[83]
Anteriorment a larevolució dirigida pelsbolxevics a Rússia, molts socialistes, inclosos els reformistes, els corrents marxistes ortodoxos com el comunisme del consell, els anarquistes i els socialistes llibertaris van criticar la idea d'utilitzar l'Estat per dur a terme una planificació central i posseir els mitjans de producció com a forma d'establir el socialisme. Després de la victòria delleninisme a Rússia, la idea desocialisme estatal es va estendre ràpidament al llarg del moviment socialista i eventualment es va identificar el socialisme amb el model econòmic soviètic.[84]
Al seu torn,Joseph Schumpeter va rebutjar l'associació del socialisme (i la propietat social) amb la propietat estatal sobre els mitjans de producció, perquè l'Estat tal com existeix en la seva forma actual és producte de la societat capitalista i no pot ser trasplantat a un marc institucional diferent. Schumpeter va argumentar que hi hauria diferents institucions dins del socialisme que aquelles que existeixen dins del capitalisme modern, igual que elfeudalisme tenia les seves pròpies formes institucionals diferents i singulars. L'estat, juntament amb conceptes com lapropietat privada i latributació, eren conceptes exclusius de la societat comercial (capitalisme) i intentaven situar-los en el context d'una futura societat socialista representarien una distorsió d'aquests conceptes usant-los fora de context.[85]
Elsocialisme utòpic és un terme que s'utilitza per definir els primers corrents del pensament socialista modern, exemplificats per l'obra deClaude Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon,Charles Fourier iRobert Owen, que van inspirar aKarl Marx i altres socialistes primerencs. És un concepte ambigu, dins el qual s'inclouen tot un seguit de propostes, des de protoanarquistes fins a liberals. El terme socialisme apareix aFrança iAnglaterra a la dècada de 1830 de forma més o menys simultània, però el seu contingut no està gaire definit. Tota aquesta primera meitat delsegle xix veurà sorgir un gran nombre de doctrines de reforma social que difereixen radicalment de les utopies renaixentistes i les efusions sentimentals de lail·lustració, fonamentalment perquè els nous autors es troben amb un problema que els seus predecessors no havien pogut imaginar: les catastròfiques conseqüències socials de larevolució industrial. Molt influït per laIl·lustració, l'utopisme té una visió positiva de la història i de l'home, que és considerat bo per naturalesa. Per això posa de manifest les contradiccions entre la justícia social a la que se suposa que el liberalisme aspirava i la realitat. A diferència del pensament deKarl Marx, però, els utopistes no tenen en compte el paper de la lluita de classes en la història, la qual cosa es tradueix en què és un moviment elitista, allunyat de les masses obreres.[86] Les visions de societats imaginàries ideals, que competien amb moviments revolucionaris socialdemòcrates, es veien que no es fonamentaven en les condicions materials de la societat i com a reaccionaris.[87]
Tot i que és tècnicament possible que qualsevol conjunt d'idees o qualsevol persona que visqui en algun moment de la història sigui un socialista utòpic, el terme s'aplica amb més freqüència als socialistes que van viure en el primer quart delsegle xix que van ser adscrits a l'etiquetautòpic per part dels socialistes posteriors com un terme negatiu per implicar ingenuïtat i destituir les seves idees com fantasioses o poc realistes. Les sectes religioses, els membres de les quals viuen comunament, com elsHutterites, per exemple, no solen anomenar-sesocialistes utòpics, tot i que la seva manera de viure és un bon exemple. Han estat classificats comsocialismes religiosos per alguns. De la mateixa manera, les modernescomunitats intencionals basades en idees socialistes també es poden classificar comsocialistes utòpics.
Per als marxistes, el desenvolupament del capitalisme a l'oest d'Europa va proporcionar una base material per a la possibilitat d'aconseguir el socialisme, perquè segons elManifest comunista, la burgesia produeix sobretot els excavadors de la seva pròpia tomba.[88] és a dir, la classe treballadora, que ha de ser conscient dels objectius històrics establerts per la societat.
Elssocialistes revolucionaris creuen que una revolució social és necessària per fer canvis estructurals en l'estructura socioeconòmica de la societat. Entre els socialistes revolucionaris hi ha diferències en l'estratègia, la teoria i la definició derevolució. Els marxistes ortodoxos i els comunistes d'esquerra prenen una posicióimpossibilista, creient que la revolució hauria de ser espontània a conseqüència de les contradiccions a la societat a causa dels canvis tecnològics en les forces productives.Lenin va teoritzar que, sota el capitalisme, els obrers no podien aconseguir la consciència de classe més enllà d'organitzar-se ensindicats i fer demandes dels capitalistes. Per tant, els leninistes propugnen que és històricament necessari que un revolucionari conscient de classe assumeixi un paper central en la coordinació de la revolució social per enderrocar l'estat capitalista i eventualment la institució de l'estat en conjunt.[89] "La revolució" no està necessàriament definida pels socialistes revolucionaris com una insurrecció violenta,[90] sinó com un complet desmantellament i transformació ràpida de tots els àmbits de la societat de classes liderats per la majoria de les masses: la classe obrera.
La història d'Occident, des de l'era de les polis gregues fins a la resistència actual al socialisme, és essencialment la història de la lluita per la llibertat contra els privilegis dels buròcrates.
L'economia socialista parteix de la premissa que "els individus no viuen o treballen en aïllament sinó en cooperació un amb l'altre. A més, tot allò que la gent produeix és en certa manera un producte social, i tothom que contribueix a la producció d'un bé és en part propietari. La societat globalment, per tant, hauria de posseir o com a mínim controlar la propietat en benefici de tots els seus membres".
La concepció original del socialisme era un sistema econòmic on la producció fos organitzada per produir directament béns i serveis segons la seva utilitat (oús-valor segons l'argot Marxista clàssic): l'assignació directa de recursos en termes d'unitats físiques, oposant-se al càlcul financer i les lleis econòmiques delcapitalisme (Llei de valor), posant fi a conceptes capitalistes com ellloguer, l'interès, elbenefici o fins i tot els diners.[18]
En una economia socialista completament desenvolupada, la producció i el factor de balanç esdevenen processos tècnics realitzat per enginyers.[91]
Elsocialisme de mercat es refereix a una varietat de teories econòmiques diferents i sistemes que utilitzen el mecanisme delmercat per organitzar la producció i assumint la socialització de la propietat de les empreses, repartint-ne els beneficis mitjançant un sistema dedividend social oposat alcapital privat.[92]
Les variacions de socialisme de mercat inclouen propostesllibertàries propostes com elmutualisme, basat en economia clàssica, i d'altres models neoclàssics com el deLange. Tanmateix, alguns economistes comJoseph Stiglitz oMancur Olson han teoritzat sobre la dificultat de fer prevaldre les pressuposicions d'aquest tipus de socialisme.[93][94]
La propietat delmitjans de producció pot estar basada en una propietat directa a través d'unacooperativa de treballadors; mitjançant unapropietat comuna per tota la societat, administrada i gestionada per un grup de delegats; o ser depropietat pública gestionada per l'aparell de l'Estat. La propietat pública es pot referir a la creació d'Empreses Públiques Estatals, a lanacionalització omunicipalització d'empreses o a la creació d'institucions autònomes col·lectives. Alguns socialistes pensen que en una economia socialista, com a mínim el "elements troncals" de l'economia han de ser públics.[95] Per altra banda, els defensors d'unaeconomia liberal veuen en la propietat privada, en els mitjans de producció i el mercat com a entitats naturals que representen la sevallibertat, pel que consideren la propietat pública, les cooperatives i la planificació econòmica com una infracció o limitació d'aquesta.[96][97]
«
El desordre econòmic de la societat capitalista tal com existeix avui és, al meu entendre, la veritable font del mal. Veiem davant nosaltres a una comunitat enorme de productors que s'estan esforçant incessantment privant-se dels fruits del seu treball col·lectiu — no per la força, sinó en general en conformitat fidel amb regles legalment establertes. Referent a això, és important assenyalar que els mitjans de producció –és a dir, la capacitat productiva que és necessària per a produir béns de consum tant com capital addicional– poden legalment ser, i en la seva major part són, propietat privada de particulars.
En una economia socialista, la gestió i el control de l'activitat empresarial és basada en l'autogestió i en l'autogovernança, amb igualtat de poders al lloc de treball i l'objectiu de maximitzar l'autonomia dels treballadors. S'eliminarien les jerarques de control, tot mantenint les de coneixement tècnic. Tots els treballadors participen del poder de presa de decisions en l'empresa i decideixen les polítiques de la mateixa.[99]
La funció i ús delsdiners en una economia socialista hipotètica és un assumpte disputat. Segons l'economista de l'Escola AustríacaLudwig von Mises, un sistema econòmic que no fes servir els diners, el càlcul financer i el preu de mercat seria incapaç d'avaluar els béns i de coordinar la producció, provocant el col·lapse del sistema.[100][101] Socialistes comKarl Marx,Robert Owen,Pierre-Joseph Proudhon iJohn Stuart Mill van defensar la de diverses formes devals de treball, que funcionarien com el diner per adquirir articles de consum, però que no permetrien l'estalvi ni convertir-se en capital financer.Leon Trotsky deia que els diners no es podien eliminar arbitràriament durant una revolució socialista, que havia de ser utilitzats fins que fos inútil.[102]
L'economia planificada o centralitzada és aquella en què les decisions de lesautoritats (generalment les delsgoverns), determinen l'assignació dels recursos escassos i disponibles en taleconomia. Representa el concepte contrari al de leseconomies de mercat, en què l'assignació dels recursos té lloc mitjançant una presa de decisions descentralitzada dels milions de consumidors i productors que intercanvien béns i serveis en l'economia. És a dir, es prescindeix d'unmercat per a l'assignació derecursos. Hi ha diversos models de planificació: des del que sorgeix del consens entre els actors econòmics a través de lasocialització delsmitjans de producció en un entorn descentralitzat i de participació activa dels productors (planificació col·lectiva o comunitària) iciutadans, fins a l'imposat per unaautoritat central dirigida pertecnòcrates iburòcrates (planificació centralitzada).Enrico Barone va proporcionar un marc teòric comprensible per una economia socialista planejada. En el seu model, assumint tècniques de computació perfecta, unes equacions simultànies relacionen entrades i sortides de manera que proporcionen taxacions apropiades del valor dels productes amb l'objectiu d'equilibrar l'oferta i la demanda.[103]
L'exemple més destacat d'una economia planificada fou l'Economia de la Unió Soviètica i com a tal sovint s'ha associat amb el model econòmic per defecte delsestats comunistes del segle xx, sovint combinada amb sistemes polítics departit únic. En una economia planificada centralitzada, les decisions es prenen tenint en compte la quantitat de béns i serveis a ser produïts, mitjançant el càlcul de necessitats, realitzat per una agència de planificació. Els sistemes econòmics de la Unió Soviètic i del Bloc de l'Est es van definir comeconomies de comandament, on la coordinació es fa mitjançant ordres, directives i objectius de producció.[104] Tot i que diversos economistes qüestionen el nivell real de planificació econòmica de la unió Soviètica.[105]
Tot i que la planificació centralitzada era àmpliament recolzada tant per Marxistes com Leninistes, algunes faccions anteriors a l'aparició de l'Estalinisme mostraven posicions contràries a la centralització. Trotsky defensava la planificació descentralitzada.[106][107]
Una economia autogestionada i descentralitzada es basa en l'autoregulació de les unitats econòmiques i en l'existència de mecanisme descentralitzats d'assignació de recursos i de presa de decisions. Aquest model va ser defensat per economistes comAlfred Marshall,John Stuart Mill iJaroslav Vanek. Hi ha variacions diverses, inclosa la gestió empresarial feta per sindicats o directament per treballadors. Els objectius de l'autogestió són eliminar l'explotació i reduir l'alienació[108] ElSocialisme de gremi és un moviment polític que defensa elcontrol dels treballadors de la indústria a través de la figura delsgremis.[109] Aquesta tipologia va ser fortament impulsada perG. D. H. Cole i influenciada per les idees deWilliam Morris, i va tenir certa implantació durant el primer quart del segle xx alRegne Unit.
Un altre sistema de realitzar planificació descentralitzada és mitjançant la tecnologia informàtica. El govern deSalvador Allende ho va experimentar amb elProjecte Cybersyn, un sistema d'informació a temps real entre empreses, mitjans de producció i consumidors.[110] Una altra variant més recent és l'economia participativa, on l'economia és planejada per consells descentralitzats de treballadors i consumidors.[111] També existeix el model contemporani de socialisme autogestionat sense mercat de la Coordinació negociada, dePat Devine. La coordinació negociada es basa en una propietat compartida per tots aquells afectats pel recurs en qüestió, de manera que les decisions es poden fer molt pròximes al lloc de producció.[112]
Michel Bauwens Identifica l'aparició del moviment deprogramari obert i els processosP2P com un nousistema de producció a l'economia capitalista i a la planificació centralitzada de l'economia, basant-se en un sistema d'autogestió col·laborativa, propietat comuna de recursos i la producció d'ús-valors a través de la cooperació lliure de productors que tenen accés al capital distribuït.[113]
L'economia de l'antigaRepública Federal Socialista de Iugoslàvia va establir un sistema basat en assignació de recursos de mercat, propietat social de les empreses i dels mitjans de producció. El sistema va substituir l'estil centralitzat soviètic per un sistema descentralitzat després de les reformes de 1953.[117]
Richard D. Wolff argumenta que "re-organitzant els sistemes de producció de manera que els treballadors es puguin autogestionar, no noms mou la societat més enllà del capitalisme o el socialisme d'estat, sinó que marcaria una fita en la història humana, similar a transicions anteriors com l'abolició de l'esclavitud o delfeudalisme.[118] Com a exemple Wolff menciona la cooperativaMondragón Corporación Cooperativa, com a exemple d'èxit d'una alternativa als sistema capitalista de producció.[119]
També es pot referir a un sistema econòmic mixt que consisteixi en la propietat pública de grans empreses, com van promoure diversos partits socialdemòcrates durant la segona meitat del segle xx. Un exemple d'això són les polítiques dutes a terme pelBritish Labour Party durant el govern deClement Attlee.[121][122][123]
Elsocialisme de mercat és unsistema econòmic en el qual elsmitjans de producció són controlats pelstreballadors de cadaempresa (en general, elsbeneficis són repartits entre els treballadors de la mateixa) i la producció no estàplanificada centralment per l'Estat, sinó orientada mitjançant les dinàmiques delmercat. El concepte central és que ellliure mercat no és un mecanisme exclusiu delcapitalisme i que és plenament compatible amb lapropietat dels treballadors d'una gran part dels mitjans de producció (principi fonamental del socialisme). Els defensors del socialisme de mercat assenyalen que combina els avantatges delliberalisme amb els del socialisme. Un dels principals defensors del socialisme de mercat en l'actualitat és el nord-americàDavid Schweickart.[124]
L'economista neoclàssicLéon Walras creia que una economia socialista basada en la propietat estatal de la terra i els recursos naturals podria arribar a fer innecessaris els sistemes d'impostos.[125]Iugoslàvia va implementar-ho basant-se en un sistema de cooperatives i de treballadors auto-gestionats.
Elmutualisme és una teoria econòmicasocialista llibertària, pertanyent al segmentindividualista de l'anarquisme, que propugna que els individus han de rebre el producte complet del seu treball. És favorable al mercat i al lliure intercanvi entre productors i a la propietat entesa com a ús personal iusdefruit. La seva fi és aspirar a una societat lliure,horitzontal i igualitària.[126] També defensava l'existència d'un banc de crèdit mutu que treballés amb un índex d'interès mínim, que permetés només cobrir els d'administració.[127] El mutualisme es basa en lateoria laboral de valor.[128]
L'actual sistema econòmic de la Xina és formalment definit com unaEconomia de mercat socialista amb característiques xineses. Combina un destacat rol de l'estat, que gestiona les infraestructures bàsiques i manté la propietat pública d'aquestes per llei,[129] amb l'existència d'un sector privat relacionat amb la producció de béns de consum.[130][131] Tot i que des dels anys 80 del segle xx hi ha hagut una expansió de l'activitat privada al país, la privatització de recursos estatals els va aturar i revertir parcialment el 2005.[132] De totes maneres, l'economia xinesa és també definida com a model decapitalisme d'estat, on es diferencia del capitalisme occidental en la propietat d'accions de les empreses públiques. El model econòmic vietnamita també va adoptar un socialisme de mercat.[133]
Els moviments polítics socialistes més destacats són descrits a continuació. Teòrics socialistes independents, autorsutòpics i seguidors acadèmics del socialisme poden no ser-hi representats. Alguns grups polítics s'han definit com a socialistes mentre sostenien visions antitètiques al socialisme. Hi ha moltes variacions del socialisme i no existeix una sola definició que les incorpori totes. De totes maneres, hi han elements comuns identificats per diversos acadèmics.[134] Angelo S. Rappoport al seuDictionary of Socialism (1924) va analitzar quaranta definicions de socialisme per concloure que els elements comuns en totes elles eren: una crítica generalitzada als efectes socials de la propietat privada i el control del capital, com a causa per l'increment de la pobresa i desigualtat social; una visió generalitzada que la solució a això és la col·lectivització del control dels mitjans de producció, de la distribució econòmica i dels sistemes de canvi; un acord que el resultat d'aplicar aquests canvis aportaria mésjustícia social.[135]Bhikhu Parekh aThe Concepts of Socialism (1975) identifica quatre principis bàsics del socialisme: la socialització, la responsabilitat social, la cooperació i la planificació.[136]Michael Freeden al seu estudiIdeologies and Political Theory (1996) menciona que tots els socialistes comparteixen cinc temes: que la societat és més que un conjunt d'individus, que el benestar humà és un objectiu desitjable, que els humans -per natura- són actius i productius; que defensem l'equitat humana i, per acabar, que la història és progressiva i crearà un canvi positiu on els humans assoleixin aquest canvi.[136]
L'anarquism és unafilosofia política que defensa una societat sense estats, auto-governada per institucions voluntàries,[137][138][139][140] o no jeràrquiques.[141][142][143][144] L'anarquisme sosté que l'estat és indesitjable, innecessari i perillós.[145][146] Alguns defineixen l'anarquisme[147] com una oposició a l'autoritat o a les organitzacions jeràrquiques, entre les quals es troba l'estat, però no només aquest.[141][148][149][150][151][152] Elsmutualistes defensen un socialisme de mercat, mentre que elsanarcocol·lectivistes defensen que la propietat dels mitjans de producció, distribució i canvi ha de ser col·lectiva i administrada col·lectivament pels mateixos treballadors aplegats en petites associacions per afinitat laboral mentre cadascun d'ells produeix segons la seva voluntat. Elsanarcocomunistes defensen una tradició directa del capitalisme alcomunisme llibertari.
Elleninisme és una teoria política i econòmica que es construeix a partir delmarxisme; és una ramificació d'aquest i ha estat la dominant al món aproximadament entre1920 i1956, moment en què va perdent força fins a ser testimonial en la majoria de moviments marxistes actuals. El leninisme rep el nom del seu principal desenvolupador, el líder bolxevicVladímir Lenin, i és portat a la pràctica per ell després de laRevolució Russa. Les teories de Lenin han estat una font de controvèrsia des de la seva implementació, amb veus crítiques tant en l'esquerra política (socialdemòcrates,anarquistes i altres marxistes: des deRosa Luxemburg fins als correntsfeixistes, passant per la dreta liberal).
Elblanquisme és una determinada concepció de revolució socialista, generalment atribuïda al francèsLouis Auguste Blanqui, que manté que aquesta hauria de fer-se efectiva per un grup de persones relativament petit però molt organitzat, en forma de conspiració secreta.[153] Un cop assolit el poder de l'estat, aquesta elit podria introduir el socialisme ocomunisme. Es considera, doncs, una forma deputschisme (putsch és una paraula alemanya que significacop d'estat), és a dir, des del punt de vista que considera que la revolució hauria de prendre forma de cop d'estat.[154]Rosa Luxemburg iEduard Bernstein[155] van criticarVladimir Lenin dient que la seva concepció de la revolució era elitista i essencialment blanquista. El blanquisme no tenia en compte al proletariat ni l'acció directa per dur a terme la revolució.[156] A seu torn, elMarxisme-leninisme és una ideologia política que combina elmarxisme, elsocialisme científic teoritzat perKarl Marx iFriedrich Engels, amb elLeninisme, una expansió del marxisme que inclou tamb l'antiimperialisme, elCentralisme democràtic i política de partits.[157] Fou la ideologia oficial delPartit Comunista de la Unió Soviètica i delComintern (1919–1943) i posteriorment fou la ideologia principal deltrotskisme,maoisme iestalinisme.
Elsindicalisme és un tipus proposat desistema econòmic, que es considera una proposta de substitució alcapitalisme. Suggereix que treballadors, indústries, i organitzacions han de ser sistematitzades en conferedacions o sindicats, on tant la propietat com l'organització de la mateixa és gestionada pels treballadors.[158] En relació al socialisme, rebutja elsocialisme d'estat.Alguns corrents marxistes van defensar el sindicalisme, com elDeLeonisme. Al seu torn, l'Anarcosindicalisme veu el sindicalisme com un mètode per que els treballadors recuperin poder en una societat capitalista. Un exemple és laCNT durant laRevolució espanyola de 1936 i la posteriorGuerra Civil Espanyola.[159] LaInternational Workers' Association és una federació internacional de sindicats i iniciatives anarcosindicalistes. Actualment el sindicalisme es considera un moviment social que actua de manera organitzada i que té l'objectiu de millorar laqualitat de les condicions devida dels treballadors. A Espanya el moviment sindical éslegal i a més constitueix una de les bases de la vidasocial fins al punt que, per exemple, laConstitució Espanyola estableix la prohibició a l'exèrcit de manifestar opinionspolítiques osindicals.
LaSocialdemocràcia és una ideologia política que "és derivada d'una tradició socialista de pensament polític. Molts socialdemòcrates refereixen a ells com socialistes o socialistes democràtics, i alguns utilitzen aquests termes aleatòriament. Altres opinen que hi ha diferències clares entre els tres termes, i fan servir només el terme socialdemòcrates.[160] Hi ha dues direccions principals, establir unsocialisme democràtic o construir unestat del benestar dins del marc del sistemacapitalista mitjançantreformisme i mètodesgraduals.[161] En la segona variant, la socialdemocràcia esdevé un règim polític que inclou l'estat del benestar, esquemes denegociació col·lectiva, suport alsserveis públics i una economia capitalista basada en un sistema d'economia mixta. El terme es fa servir sovint per definir les polítiques econòmiques dutes a terme per l'Oest i el Nord d'Europa durant la segona meitat del segle xx.[162][163] Ha sigut descrit perJerry Mander com unhibrid entre economia, una col·laboració entre socialisme i capitalisme i tot i que el sistema no és perfecte permet arribar a uns estandards elevats de qualitat de vida.[164] Diversos estudis i enquestes indiquen que la gent tendeix a viure millor en societats socialdemòcrates més que no pas en societatsneoliberals.[165][166][167][168]
Els socialdemòcrates defensen una transició pacífica i evolutiva cap el socialisme des d'una reformaprogressista del capitalisme.[169][170] Per ells, l'únic canvi constitucional acceptable és lademocràcia representativa sota l'imperi de la llei.[171] Defensa una economia mixta que s'oposi als excesos del capitalisme com ladesigualtat social, lapobresa i l'opressió de diversos grups, i també rebutja tant ellliure mercat com l'economia planificada.[172] Entre les polítiques socialdemòcrates sovint s'inclou la defensa dels drets socials universals com l'educació, lasalut, dret a l'atur i d'altres com les cures de petits i grans.[173] Sovint està connectada amb els sistemes desindicats i defensa la negociació col·lectiva dels treballadors.[174] Gran part dels partits socialdemòcrates estan afiliats a laInternacional Socialista.[161]
Elsocialisme democràtic és unaideologia decrítica social que s'usa per part de diversos moviments, tendències i organitzacions per aclarir que la seva posició i propòsit és tant elsocialisme com lademocràcia. Tot i que aquest terme s'utilitza sovint com a sinònim desocialdemocràcia és en realitat més àmplia, abastant diferents corrents.
Es pot argumentar que, com a concepte o objectiu polític, es remunta aFrançois Babeuf -considerat un dels fundadors del socialisme- qui criticà als seus oponents: "No sembleu reunir al voltant vostre més que republicans, títol comú i molt equívoc: així, no prediqueu més que unarepública qualsevol. Nosaltres vam reunir tots els demòcrates i els plebeus, denominació que, sens dubte, adquireix un sentit més positiu: els nostres dogmes són lademocràcia pura, laigualtat sense taca i sense reserva. "(Manifest dels Plebeus). Babeuf va ser un gran defensor de laConstitució de l'Any I la qual estava basada sobre laDeclaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789 però afegia alguns drets extra (com ara dret d'associació, treball, educació, assistència social, etc.) i establiaconstitucionalment el principi de lasobirania que emana de la voluntat popular.
El socialisme democràtic modern és un moviment polític ample que busca per promoure els ideals de socialisme dins del context d'un sistema democràtic. Alguns dels seus defensors suporten lasocialdemocràcia com a mesura provisional per reformar el sistema actual, mentre altres refusen elreformisme a favor de mètodes més revolucionaris. Elsocialisme democràtic i lasocialdemocràcia són àmpliament similars tant dins terminologia i dins ideologia, tot i que hi ha unes quantes diferències claus. Una de les diferències principals és l'objectiu de la seva política, mentre els demòcrates busquem unestat del benestar quehumanitzi elcapitalisme, els socialistes democràtics volen reemplaçar el capitalisme com a sistema econòmic, argumentant que la humanització del mateix mitjançant polítiques de benestar social distorsionaria el mercat i crearia contradiccions econòmiques.[182]
El socialisme democràtic sovint es refereix a qualsevol moviment polític que cerqui establir unademocràcia econòmica per i per als treballadors. És per tant difícil de definir i teòrics han fet definicions molt diferents del terme. Alguns simplement el defineixen com qualsevol forma de socialisme que segueixi un sistema de reforma progressiva mitjançant el vot i que no segueixi la via revolucionària.[183][184]
Elsocialisme llibertari (de vegades anomenatAnarquisme social o[186][187]llibertarisme d'esquerres[188][189])[190] és un grup de filosofies polítiquesantiautoritàries[191] incloses dins del moviment socialista que reneguen del concepte d'estat centralitzat i del control de l'economia,[192] Promouen l'autogestió del lloc de treball i una descentralització de les estructures d'organització política[193] afirmant que una societat basada en la llibertat i la igualtat pot ser aconseguida abolint les institucions autoritàries que controlen els mitjans de producció i que subordinen a la majoria vers unaelit governant en l'àmbit polític i econòmic.[194] És una forma desocialisme que apunta a crear una societat basada en ladescentralització política senseclasses socials. El socialisme llibertari posseeix un conceptecol·lectivista iigualitarista de la societat i advoca per lasocialització dels mitjans de producció, mitjançant l'abolició de les institucions tals com elcapitalisme o lapropietat privada, amb la finalitat que el control directe dels mitjans de producció i els recursos siguin compartits per lasocietat en el seu conjunt.[151][195][196] Com a tal, el socialisme llibertari es vol distingir tant delLeninisme/Bolxevisme com de lasocialdemocràcia.[197]
ElSocialisme marxista és un corrent ideològic que aplicà al camp del Socialisme clàssic les teoriesfilosòfiques,polítiques ieconòmiques deKarl Marx iFriedrich Engels per a la construcció d'una novasocietat des dels seus fonaments. Era una doctrina que creia en la participaciópolítica de laclasse obrera enpartits. De la mateixa manera que laBurgesia tenia els seus partits, elproletariat havia de tenir també els seus. Tot i així, el Socialisme marxista no fou en un primer momentreformista, doctrina amb la qual era molt crític. Marx anomenà el corrent de Socialisme que estava forjantSocialisme científic. Pretenia marcar un abans i un després dins el pensament socialista, tot proposant el seu ideari com el més racional i veritablement científic, això és, inqüestionable i inevitable. Aquesta posturadeterminista imecanicista fou una de les característiques més notables del Socialisme marxista i els seus derivats.
Elsocialisme cristià és un concepte ampli on es barreja elcristianisme amb les polítiques i teories econòmiques del socialisme. Existeixen diferents versions i interpretacions d'aquestes tendències, depenent de la versió de cristianisme professada i l'afiliació o no a alguna església cristiana. Alguns asseguren que el socialisme cristià prové des de la mateixa època deJesús de Natzaret, indicant que aquest predicava i practicava la igualtat entre persones. Més endavant, asseguren, l'església que van formar els seus seguidors es va burocratitzar i va corrompre el missatge de Jesús, donant lloc a la críticamarxista que la religió és la utopia dels pobles. Les persones que segueixen aquesta interpretació pretenen reviure els principis de l'església primitiva i els ensenyaments de Jesús com una forma d'aconseguir l'ideal socialista i en alguns casos, com en el de l'escriptor rusLeo Tolstoi.
«
En molts aspectes el socialisme democràtic resultava i resulta proper a la doctrina social catòlica. En tot cas, ha contribuït notablement a la formació d'una consciència social.
Edward Carpenter, filòsof i activista que va ser bàsic per la fundació de laFabian Society, així com un referent dels movimentsLGBTI occidentals
Molts socialistes van ser defensors dels drets dels col·lectius LGBT. PerCharles Fourier, la llibertat només podia arribar sense suprimir les passions. Fourier reconeixia que els homes i dones tenien un ampli rang de preferències i necessitats sexuals a les seves vides, incloent sexe amb persones del mateix gènere.[212] A l'obra d'Oscar WildeThe Soul of Man Under Socialism, l'escriptor defensa una societat igualitària on la riquesa és compartida, i amenaça dels riscos de la individualitat. Defensava un model desocialisme llibertari, tal com ho van fer altres personatges de la seva època comEdward Carpenter.[213]The Intermediate Sex: A Study of Some Transitional Types of Men and Women fou un llibre de 1908 i una de les primeres obres de l'alliberament gay, escrita perEdward Carpenter[214] Després de larevolució Russa, sota el lideratge de Lenin i Trotsky, la Unió Soviètica va abolir les lleis existents contra l'homosexualitat.[215]Harry Hay fou un defensor estatunidenc dels dretsLGBT així com un membre delPartit Comunista dels Estats Units.[216][217]
L'ecosocialisme, el socialisme verd o l'ecologia socialista és una posició política que fusiona aspectes delMarxisme, el socialisme i/o elsocialisme llibertari amb lapolítica verda, l'ecologia ialterglobalització. Els ecosocialistes sovint defensen que l'expansió del capitalisme causa exclusió social, provesa, guerra i degradació ambiental, mitjançant laglobalització i l'imperialisme, sota la supervisió d'estats repressius i estructures transnacionals.[218] Alguns ambientalistes critiquen Marx i els socialistes de volerdominar la natura,[219][220] però els ecosocialistes el defensen dient que fou dels primes que defensà una visió global de l'ecologia.[221] Autors comJohn Bellamy Foster[222] i Paul Burkett,[223] apunten que a la discussió sobre l'esquerda metabòlica entre home i natura, Marx defensava que "la propietat privada del planeta en un temps es veuria igual d'absurda que la propietat privada d'un humà sobre un altre".[224] Un dels principals teòrics de l'eco-socialisme ésWilliam Morris.[225][226] L'Ecoanarquisme és una corrent dins de l'anarquisme que posa un especial èmfasi en els temes mediambientals. La teoria ecoanarquista és aquella que estén la ideologia anarquista més enllà de la crítica de les interaccions humanes, i inclou també una crítica a les interaccions entre humans i no humans.[227] Aquesta teoria sol culminar en una praxi anarquista revolucionària que no es dedica merament a l'alliberament humà, sinó que inclou una certa forma d'alliberament no-humà,[228] i que té per objectiu d'aconseguir una societat anarquista sostenible des d'un punt de vista mediambiental. D'entre les primeres influències del moviment, destaquenHenry David Thoreau (i el seu llibreWalden),Lev Tolstoi[229] iÉlisée Reclus.[230] Al segle xix tamb va sorgir l'anarconaturisme, una fusió de l'anarquisme amb les filosofiesnaturistes, que va tenir certa difusió a França, Cuba, Espanya i Portugal.[231][232]
Elsocialisme africà es particularitza en una creença en el compartiment dels recursos econòmics en una "tradicional comuna" africana, a diferència del clàssic socialisme. Ha estat i continua sent una ideologia important al voltant del continent.Julius Nyerere es va inspirar en ideals de laSocietat fabiana.[238] Va ser un ferm defensor de les tradicions rurals africanes i de l'ujamaa, un sistema de col·lectivització que, segons Nyerere, ja existia abans de l'època de l'imperialisme europeu. En essència, creia que els africans ja eren socialistes. Altres socialistes africans inclouenJomo Kenyatta,Kenneth Kaunda,Nelson Mandela iKwame Nkrumah, tot i que les definicions i les interpretacions d'aquest terme varia considerablement en funció de les persones que el defensen.Fela Kuti es va inspirar en el socialisme i va demanar una república africana democràtica. A Sud-àfrica, elCongrés Nacional Africà (ANC) va abandonar les seves lleialtats socialistes parcials després de prendre el poder i va seguir una ruta neoliberal estàndard. Des del 2005 fins al 2007, el país va ser víctima de milers de protestes de comunitats pobres. Una d'elles va donar lloc a un moviment massiu d'habitants de barraca,Abahlali baseMjónolo que malgrat la gran repressió policial segueix treballant per a la planificació de la població popular i contra la creació d'una economia de mercat en la terra i l'habitatge.
Xi Jinping, actual secretari general del Partit Comunista Xinès
A l'Àsia, els estats amb economies socialistes -com laRepública Popular de la Xina,Corea del Nord,Laos i elVietnam- s'han allunyat molt de la planificació econòmica centralitzada del segle xxi, fent més èmfasi en elsmercats. Les formes inclouen l'economia de mercat socialista xinesa i l'economia de mercat orientada vietnamita. Sota el control deDeng Xiaoping, el lideratge de la Xina va embarcar a un programa de reformes basades en la idea deMikhaïl Gorbatxov. Utilitzen models de gestiócorporatius en comparació amb la modelització de l'empresa socialista en els estils de gestió tradicionals emprats per les agències governamentals. A la Xina, els estàndards de vida van continuar millorant ràpidament a pesar de la recessió de la fi de la dècada de 2000, però el control polític centralitzat es va mantenir ferm.[239]
Brian Reynolds Myers al seu llibreThe Cleanest Race, recolzat per altres acadèmics,[240][241] desdiu que elJuche sigui la ideologia més popular de Corea del Nord, pel que fa a l'exaltació pública com a intenció d'enganyar als estrangers i que existeix per ser elogiada i no realment,[242] assenyalant que laConstitució de Corea del Nord de 2009 omet qualsevol menció al terme comunisme.[241]
Encara que l'autoritat de l'estat es va mantenir intacte sota elĐổi Mới, elgovern de Vietnam encoratja lapropietat privada de les explotacions i fàbriques, la desregulació econòmica i la inversió estrangera, mantenint el control sobre les indústries estratègiques. L'economia vietnamita va aconseguir un fort creixement en la producció agrícola i industrial, la construcció, les exportacions i la inversió estrangera. Tanmateix, aquestes reformes també han provocat un augment de la desigualtat dels ingressos idisparitats de gènere.[243][244]
A la resta d'Àsia, alguns partits socialistes i partits comunistes elegits continuen sent destacats, especialment a l'Índia i elNepal. ElPartit Comunista de Nepal en particular fomenta la democràcia multipartidista, la igualtat social i la prosperitat econòmica.[245] ASingapur, la majoria delProducte interior Brut encara es genera a partir del sector estatal que comprèn empreses vinculades al govern.[246] Al Japó, hi ha hagut un ressorgiment de l'interès pelPartit Comunista Japonés entre els empleats i els més joves.[247][248] AMalàisia, elPartit Socialista de Malàisia va assolir un representant al Parlament,Michael Jeyakumar Devaraj, després de les eleccions de 2008. El 2010, hi havia 270kibbutz aIsrael. Les seves fàbriques i granges col·lectives suposen el 9% de la producció industrial del país.[249] Alguns kibbutzim també han desenvolupat importants indústries d'alta tecnologia i militars. També el 2010,Kibbutz Sasa, amb uns 200 membres, va generar $ 850 milions en ingressos anuals de la indústria militar o de plàstics.[250]
«
Tots els imperialistes són tigres de paper, semblen poderosos però en realitat no ho són tant, és el poble el que és realment poderós.
Hi ha poca tradició socialista a Amèrica del Nord. Als Estats Units, els partits socialistes van assolir el seu major èxit al principi del segle xx, però actualment organitzacions i partits actius inclouen majoritàriament elSocialistes Democràtics d'Amèrica, l'últim tenint aproximadament 10.000 membres. Per contra, alCanadà el partit socialista obté 37 representants de 307. Destaquen ciutats comMilwaukee, que ha tingut diversos alcaldes socialistes (Frank Zeidler,Emil Seidel iDaniel Hoan). Actualment el major defensor d'un projecte d'inspiració socialista ésBernie Sanders deVermont.[251][252][253] Sanders defensa elModel escandinau.[254][255] El 2016 va presentar-se com a candidat a la Presidència dels Estats Units, però va perdre davantHillary Clinton. Per altra banda, moviments com l'anti-capitalisme, l'anarquisme o l'antiglobalització sí que tenen més arrelament al territori, inspirats per teòrics comNoam Chomsky. Al Canadà, laCo-operative Commonwealth Federation (CCF), precursora del partit socialdemòcrataNew Democratic Party (NDP), va tenir cert èxit en política regional. El 1944, el CCF de Saskatchewan va formar el primer govern socialista a Amèrica del Nord. A nivell federal, el NDP era l'Oposició Oficial, entre 2011 i 2015.[256]
Per l'Encyclopædia Britannica,l'intent deSalvador Allende per unir marxistes i altres reformistes en una reconstrucció socialista deXile és el fet més representatiu de la direcció que els socialistes llatinoamericans han agafat d'ençà el segle xx tardà. Des de llavors, diversos socialistes - o persones que recolzen certa idea de socialisme- han seguit l'exemple i han aconseguit la presidència en diversos països Llatinoamericans.
LesNacions Unides, a l'Informe de Felicitat Mundial de 2013, van mostrar que les nacions més felices són concentrades enEuropa del nord, on elModel escandinau dedemocràcia social és emprat, ambDinamarca que corona la llista. S'atribueix a l'aplicació del model a la regió. Aquests països són els que tenen el PIB per capita més alt d'Europa, amb l'esperança de vida més elevada i els nivells de corrupció més baixos.[263]
Al final de la dècada dels 2000, diversos partits d'inspiració socialista van veure incrementada la seva representació a les cambres, probablement a causa de lacrisi financera de 2008. El partitL'Esquerra d'Alemanya va créixer en popularitat[267] fins a arribar al quart partit en nombre de representants al Parlament alemany.[268] El candidat comunistaDimitris Christofias va guanyar les eleccions a Xipre.[269] A IrlandaJoe Higgins delPartit Socialista va arribar a ocupar un dels tres seients del Parlament Europeu. A Dinamarca, elPartit Popular Socialista va doblar la seva representació parlamentària,[270] arribant a formar govern el 2011 en coalició amb altres partits d'esquerres. ANoruega, una coalició socialista-ecologista va governar el país entre 2005 i 2013. A França el partit d'Olivier Besancenot va doblar la representació en vots, però no va passar del 4%.[271] Posteriorment el partit es desintegraria i es va crear elNou Partit Anticapitalista, d'extrema esquerra.[272]
Als Països Catalans, laCandidatura d'Unitat Popular s'autodefineix com a socialista i feminista. Després d'un període de municipalisme, van presentar-se per primera vegada a lesEleccions al Parlament de Catalunya de 2012, on van obtenir 3 diputats (126.000 vots). En el seu programa, la CUP incloïa punts de caràcter socialista com la nacionalització de la banca, la redistribució de la riquesa i la socialització de recursos naturals bàsics com l'aigua i l'energia, a més de recollir el dret a l'autodeterminació dels Països Catalans i l'alliberament de gènere.
Elseconomistes liberals, defensors de les llibertats capitalistes i alguns liberals clàssics consideren la propietat privada dels mitjans de producció i l'intercanvi de mercat com els fenòmens naturals i/o morals, que són fonamentals per a la seva concepció de la llibertat i, per tant, perceben la propietat pública dels mitjans de la producció, les cooperatives i la planificació econòmica com a infraccions de la llibertat. Algunes de les principals crítiques al socialisme es distorsionen en absència d'indicadors dels preus,[101][107] la reducció dels incentius,[280][281][282] la davallada de la prosperitat,[283][284] la viabilitat,[96][101][107] i els seus efectes socials i polítics.[285][286][287][288][289][290]
Els crítics de l'escola neoclàssica de l'economia critiquen la propietat estatal i la centralització del capital sobre la base que hi ha una falta d'incentius a les institucions de l'Estat per actuar sobre la informació tan eficientment com les empreses capitalistes fan perquè no tenen restriccions pressupostàries, fet que resulta en una reducció global econòmica benestar per a la societat.[291] Els economistes de l'escola austríaca consideren que els sistemes socialistes sobre la base de la planificació econòmica són inviables perquè no tenen la informació per realitzar el càlcul econòmic en el primer lloc, a causa de la manca de senyals de preus i un sistema de preus lliures, que argumenten són necessaris per al càlcul econòmic racional.[100]
↑3,03,1Nove, Alec. «Socialism». New Palgrave Dictionary of Economics, Second Edition (2008).
↑Rosser, Mariana V. and J Barkley Jr..Comparative Economics in a Transforming World Economy. MIT Press, 23 juliol 2003, p. 53..ISBN 978-0262182348.
↑"What else does a socialist economic system involve? Those who favor socialism generally speak of social ownership, social control, or socialization of the means of production as the distinctive positive feature of a socialist economic system" N. Scott Arnold.The Philosophy and Economics of Market Socialism : A Critical Study. Oxford University Press. 1998. p. 8
↑6,06,1Busky, Donald F.Democratic Socialism: A Global Survey. Praeger, 20 juliol 2000, p. 2.ISBN 978-0275968861.
↑Bertrand Badie; Dirk Berg-Schlosser; Leonardo MorlinoInternational Encyclopedia of Political Science. SAGE Publications, Inc, 2011, p. 2456.ISBN 978-1412959636.
↑Zimbalist, Sherman and Brown, Andrew, Howard J. and Stuart.Comparing Economic Systems: A Political-Economic Approach. Harcourt College Pub, octubre 1988, p. 7.ISBN 978-0155124035.
↑Brus, Wlodzimierz.The Economics and Politics of Socialism. Routledge, 5 novembre 2015, p. 87.ISBN 978-0415866477.
↑Michie, Jonathan.Readers Guide to the Social Sciences. Routledge, 1 gener 2001, p. 1516.ISBN 978-1579580919.
↑"2. (Government, Politics & Diplomacy) any of various social or political theories or movements in which the common welfare is to be achieved through the establishment of a socialist economic system""Socialism" at The Free dictionary
↑O'Hara, Phillip.Encyclopedia of Political Economy, Volume 2. Routledge, setembre 2003, p. 71.ISBN 0-415-24187-1.
↑Arnold, Scott.The Philosophy and Economics of Market Socialism: A Critical Study. Oxford University Press, 1994, p. 7–8.ISBN 978-0195088274.
↑Hastings, Mason and Pyper, Adrian, Alistair and Hugh.The Oxford Companion to Christian Thought. Oxford University Press, 21 desembre 2000, p. 677.ISBN 978-0198600244.
↑Kolb, Robert.Encyclopedia of Business Ethics and Society, First Edition. SAGE Publications, Inc, 19 octubre 2007, p. 1345.ISBN 978-1412916523.
↑18,018,1Bockman, Johanna.Markets in the name of Socialism: The Left-Wing origins of Neoliberalism. Stanford University Press, 2011, p. 20.ISBN 978-0-8047-7566-3.
↑Steele, David Ramsay.From Marx to Mises: Post Capitalist Society and the Challenge of Economic Calculation. Open Court, setembre 1999, p. 175–77.ISBN 978-0875484495.
↑Is Socialism Dead? A Comment on Market Socialism and Basic Income Capitalism, by Arneson, Richard J. 1992. Ethics, vol. 102, no. 3, pp. 485–511. April 1992: "Marxian socialism is often identified with the call to organize economic activity on a nonmarket basis."
↑Market Socialism: The Debate Among Socialists, by Schweickart, David; Lawler, James; Ticktin, Hillel; Ollman, Bertell. 1998. From "The Difference Between Marxism and Market Socialism" (pp. 61–63)
↑The Economics of Feasible Socialism Revisited, by Nove, Alexander. 1991. p. 13:
↑Toward a Socialism for the Future, in the Wake of the Demise of the Socialism of the Past, by Weisskopf, Thomas E. 1992. Review of Radical Political Economics, Vol. 24, No. 3-4, p. 2
↑Prychito, David L.Markets, Planning, and Democracy: Essays After the Collapse of Communism. Edward Elgar Publishing, 31 juliol 2002, p. 12.ISBN 978-1840645194.
↑Social Dividend versus Basic Income Guarantee in Market Socialism, by Marangos, John. 2004. International Journal of Political Economy, vol. 34, no. 3, Fall 2004.
↑Pierson, Christopher.Socialism After Communism: The New Market Socialism. Pennsylvania State Univ Press, agost 1995, p. 96.ISBN 978-0271014784.
↑"Michael Newman. Socialism: A very Short introduction. Oxford University Press. 2005. p. 2.
↑Donald F. Busky, Democratic Socialism: A Global Survey Greenwood Publishing, 2000, See pp. 7–8., Jim Tomlinson'sDemocratic Socialism and Economic Policy: The Attlee Years, 1945–1951, Norman ThomasDemocratic Socialism: a new appraisal orRoy Hattersley'sChoose Freedom: The Future of Democratic Socialism
↑Nicholas Guilhot,The democracy makers: human rights and international order, 2005, p. 33
↑David Caute,Politics and the novel during the Cold War, 2009, pp. 95–99
↑George A Reisch,How the Cold War transformed philosophy of science: to the icy slopes of logic, 2005, pp. 153–54
↑Gasper, Phillip.The Communist Manifesto: a road map to history's most important political document. Haymarket Books, octubre 2005, p. 24.ISBN 1-931859-25-6.
↑Anthony Giddens.Beyond Left and Right: The Future of Radical Politics. 1998 edition. Cambridge, England, UK: Polity Press, 1994, 1998. p. 71.
↑Michael Newman.Socialism: A Very Short Introduction. Oxford University Press. 2005. p. 5
↑George Thomas Kurian (ed).The Encyclopedia of Political Science CQ Press. Washington D.c. 2011. p.. 1554
↑Ellman, Michael. «The Rise and Fall of Socialist Planning». A:Transition and Beyond: Essays in Honour of Mario Nuti. Nova York: Palgrave Macmillan, 2007, p. 22.ISBN 0-230-54697-8.
↑Garrett Ward Sheldon.Encyclopedia of Political Thought. Fact on File. Inc. 2001. p. 280.
↑Andrew Vincent.Modern political ideologies. Wiley-Blackwell publishing. 2010. p. 83
↑46,046,146,2Marvin Perry, Myrna Chase, Margaret Jacob, James R. Jacob.Western Civilization: Ideas, Politics, and Society – From 1600, Volume 2. Ninth Edition. Boston, Massachusetts, USA: Houghton Mifflin Harcourt Publishing Company, 2009. p. 540.
↑Gregory and Stuart, Paul and Robert.The Global Economy and its Economic Systems. South-Western College Pub, 28 febrer 2013, p. 159.ISBN 978-1285055350. «Socialist writers of the nineteenth century proposed socialist arrangements for sharing as a response to the inequality and poverty of the industrial revolution. English socialist Robert Owen proposed that ownership and production take place in cooperatives, where all members shared equally. French socialist Henri Saint-Simon proposed to the contrary: socialism meant solving economic problems by means of state administration and planning, and taking advantage of new advances in science.»
↑Leroux: el socialisme és "la doctrina que no renunciaria a cap dels principis de la Llibertat, Igualtat, Fraternitat" de la Revolució Francesa de 1789. "Individualisme i socialisme" (1834)
↑Russell, Bertrand (1972).A History of Western Philosophy. Touchstone. p. 781
↑Williams, Raymond. «Socialism». A:Keywords: A vocabulary of culture and society, revised edition. Oxford University Press, 1983, p. 288.ISBN 0-19-520469-7.
↑Steele, David.From Marx to Mises: Post-Capitalist Society and the Challenge of Economic Calculation. Open Court Publishing Company, 1992, p. 43.ISBN 978-0875484495.
↑Steele, David.From Marx to Mises: Post-Capitalist Society and the Challenge of Economic Calculation. Open Court Publishing Company, 1992, p. 44–45.ISBN 978-0875484495.
↑Busky, Donald F.Democratic Socialism: A Global Survey. Praeger, 20 juliol 2000, p. 9.ISBN 978-0275968861. «In a modern sense of the word, communism refers to the ideology of Marxism-Leninism.»
↑Williams, Raymond. «Socialism». A:Keywords: A vocabulary of culture and society, revised edition. Oxford University Press, 1983, p. 289.ISBN 0-19-520469-7.
↑Socialism and the Market: The Socialist Calculation Debate Revisited. Routledge Library of 20th Century Economics, 8 febrer 2000. p. 12.ISBN 978-0415195867
↑Claessens, August.The logic of socialism. Kessinger Publishing, LLC, abril 2009, p. 15.ISBN 978-1104238407.
↑Ferri, Enrico, "Socialism and Modern Science", inEvolution and Socialism (1912), p. 79
↑Russell, Bertrand. «In Praise of Idleness», 1932. Arxivat de l'original el 22 d’agost 2019. [Consulta: 30 novembre 2013].
↑Bhargava.Political Theory: An Introduction. Pearson Education India, 2008. p. 249.
↑Marx, Karl. «The Grundrisse», 1857–1861. [Consulta: 18 desembre 2013].
↑Engels, Fredrich.Socialism: Utopian and Scientific. Consultat 30 octubre 2010, from Marxists.org:http://www.marxists.org/archive/marx/works/1880/soc-utop/ch03.htm, "The bourgeoisie demonstrated to be a superfluous class. All its social functions are now performed by salaried employees."
↑The Political Economy of Socialism, by Horvat, Branko. 1982. Chapter 1: Capitalism, The General Pattern of Capitalist Development. pp. 15–20
↑74,074,1Marx and Engels Selected Works, Lawrence and Wishart, 1968, p. 40. Capitalist property relations put a "fetter" on the productive forces.
↑The Political Economy of Socialism, by Horvat, Branko. 1982. p. 197
↑The Political Economy of Socialism, by Horvat, Branko. 1982. (pp. 197–98)
↑Market Socialism: The Debate Among Socialists, 1998. pp. 60–61"
↑79,079,1Karl Marx,Prefaci a una contribució a la crítica de l'economia política, 1859
↑Comparing Economic Systems in the Twenty-First Century, 2003, by Gregory and Stuart. p. 62,Marx's Theory of Change.ISBN 0-618-26181-8
↑Schaff, Kory.Philosophy and the problems of work: a reader. Lanham, Md: Rowman & Littlefield, 2001, p. 224.ISBN 0-7425-0795-5.
↑Walicki, Andrzej.Marxism and the leap to the kingdom of freedom: the rise and fall of the Communist utopia. Stanford, Calif: Stanford University Press, 1995, p. 95.ISBN 0-8047-2384-2.
↑Draper, Hal.Karl Marx's Theory of Revolution, Volume IV: Critique of Other Socialisms. Nova York: Monthly Review Press, 1990, p. 1–21.ISBN 978-0853457985.
↑Schaff, Adam, 'Marxist Theory on Revolution and Violence', p. 263. in Journal of the history of ideas, Vol 34, no.2 (Apr–Jun 1973)
↑Gregory and Stuart, Paul and Robert.Comparing Economic Systems in the Twenty-First Century, Seventh Edition: "Socialist Economy". George Hoffman, 2004, p. 117.ISBN 0-618-26181-8. «In such a setting, information problems are not serious, and engineers rather than economists can resolve the issue of factor proportions.»
↑O'Hara, Phillip.Encyclopedia of Political Economy, Volume 2. Routledge, setembre 2003, p. 70.ISBN 0-415-24187-1.
↑Stiglitz, Joseph.Whither Socialism?. The MIT Press, gener 1996.ISBN 978-0262691826. «.»
↑Mancur Olson, Jr., 1965, 2nd ed., 1971.The Logic of Collective Action: Public Goods and the Theory of Groups, Harvard University Press,Description,Table of Contents, ipreview.
↑Gregory and Stuart, Paul and Robert.Comparing Economic Systems in the Twenty-First Century, Seventh Edition. George Hoffman, 2004, p. 120–21.ISBN 0-618-26181-8.
↑Ericson, Richard E. «Command Economy» (PDF). Arxivat de l'original el 2011-11-25. [Consulta: 23 novembre 2017].
↑Nove, Alec.The Economics of Feasible Socialism, Revisited. Routledge, 1991, p. 78.ISBN 978-0043350492.
↑107,0107,1107,2F. A. Hayek, (1935), "The Nature and History of the Problem" and "The Present State of the Debate," om in F. A. Hayek, ed.Collectivist Economic Planning, pàg. 1-40, 201-43.
↑O'Hara, Phillip.Encyclopedia of Political Economy, Volume 2. Routledge, setembre 2003, p. 8–9.ISBN 0-415-24187-1.
↑«Guild Socialism». Britannica.com. [Consulta: 11 octubre 2013].
↑Dolgoff, S.The Anarchist Collectives: Workers' Self-Management in the Spanish Revolution. In The Spanish Revolution, the Luger P08 was used as a weapon of choice by the Spanish., 1974.ISBN 978-0-914156-03-1.
↑Estrin, Saul. 1991. "Yugoslavia: The Case of Self-Managing Market Socialism." Journal of Economic Perspectives, 5(4): 187–94.
↑Comparing Economic Systems in the Twenty-First Century, 2003, by Gregory and Stuart.ISBN 0-618-26181-8. p. 142
↑Bockman, Johanna.Markets in the name of Socialism: The Left-Wing origins of Neoliberalism. Stanford University Press, 2011, p. 21.ISBN 978-0-8047-7566-3.
↑«Introduction». Mutualist.org. [Consulta: 29 abril 2010].
↑Miller, David. 1987. "Mutualism." The Blackwell Encyclopedia of Political Thought. Blackwell Publishing. p. 11
↑Malatesta, Errico «Towards Anarchism». MAN!. International Group of San Francisco [Los Angeles].OCLC:3930443.Agrell, Siri «Working for The Man». The Globe and Mail, 14-05-2007. Arxivat de l'original el 16 de maig 2007 [Consulta: 14 abril 2008].«Anarchism». Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Premium Service, 2006. Arxivat de l'original el 14 desembre 2006. [Consulta: 29 agost 2006]. «Anarchism». The ShorterRoutledge Encyclopedia of Philosophy, 2005, p. 14. «Anarchism is the view that a society without the state, or government, is both possible and desirable.»The following sources cite anarchism as a political philosophy:Mclaughlin, Paul.Anarchism and Authority. Aldershot: Ashgate, 2007, p. 59.ISBN 0-7546-6196-2.Johnston, R.The Dictionary of Human Geography. Cambridge: Blackwell Publishers, 2000, p. 24.ISBN 0-631-20561-6.
↑Slevin, Carl. "Anarchism."The Concise Oxford Dictionary of Politics. Ed. Iain McLean and Alistair McMillan. Oxford University Press, 2003.
↑Brown, L. Susan. «Anarchism as a Political Philosophy of Existential Individualism: Implications for Feminism». A:The Politics of Individualism: Liberalism, Liberal Feminism and Anarchism. Black Rose Books Ltd. Publishing, 2002, p. 106.
↑Sam Dolgoff.The Anarchist Collectives Workers' Self-management in the Spanish Revolution 1936-1939. Free Life Editions; 1st edition (1974)
↑Nik Brandal, Øivind Bratberg, Dag Einar Thorsen.The Nordic Model of Social Democracy (2013). Pallgrave MacMillan. Pg 7.ISBN 1137013265
↑161,0161,1Busky, Donald F.Democratic Socialism: A Global Survey. Greenwood Publishing Group, Inc.,, 2000, p. 8.
↑Sejersted and Adams and Daly, Francis and Madeleine and Richard.The Age of Social Democracy: Norway and Sweden in the Twentieth Century. Princeton University Press, 2011.ISBN 978-0691147741.
↑Foundations of social democracy, 2004. Friedrich-Ebert-Stiftung, p. 8, novembre 2009.
↑Michael Newman. Socialism: A Very Short Introduction. Cornwall, England, UK: Oxford University Press, 2005.[3]
↑Thomas Meyer.The Theory of Social Democracy. Cambridge, England, UK: Polity Press, 2007. p. 91.
↑Front Cover Ira C. Colby, Catherine N. Dulmus, Karen M. Sowers. Connecting Social Welfare Policy to Fields of Practice. John Wiley & Sons, 2012. p. 29.
↑Thomas Meyer, Lewis P. Hinchman.The theory of social democracy. Cambridge, England, UK; Malden, Massachusetts, USA: Polity Press, 2007. p. 137.
↑Martin Upchurch, Graham John Taylor, Andy Mathers.The crisis of social democratic trade unionism in Western Europe: the search for alternatives. Surrey, England, UK; Burlington, Vermont, USA: Ashgate Publishing, 2009. p. 51.
↑175,0175,1Gerald F. Gaus, Chandran Kukathas. Handbook of political theory. London, England, UK; Thousand Oaks, California, USA; New Delhi, India: SAGE Publications, 2004. Pp. 420.
↑Stanislao G. Pugliese.Carlo Rosselli: socialist heretic and antifascist exile. Harvard University Press, 1999. Pp. 99.
↑Noel W. Thompson.Political economy and the Labour Party: the economics of democratic socialism, 1884-2005. 2nd edition. Oxon, England, UK; New York, New York, USA: Routledge, 2006. Pp. 60-61.
↑Roland Willey Bartlett, Roland Willey Bartlett. The success of modern private enterprise. Interstate Printers & Publishers, 1970. Pp. 32. "Liberal socialism, for example, is unequivocally in favour of the free market economy and of freedom of action for the individual and recognizes in legalistic and artificial monopolies the real evils of capitalism."
↑180,0180,1180,2Steve Bastow, James Martin. Third way discourse: European ideologies in the twentieth century. Edinburgh, Scotland, UK: Edinburgh University Press, Ltd, 2003. Pp. 72.
↑Nadia Urbinati.J.S. Mill's political thought: a bicentennial reassessment. Cambridge, England, UK: Cambridge University Press, 2007 Pp. 101.
↑Schweickart, David. «Democratic Socialism». Encyclopedia of Activism and Social Justice, 2006. Arxivat de l'original el 2012-06-17. [Consulta: 26 novembre 2017].
↑Ostergaard, Geoffrey. "Anarchism".A Dictionary of Marxist Thought. Blackwell Publishing, 1991. p. 21.
↑Chomsky, Noam (2004).Language and Politics. a Otero, Carlos Peregrín. AK Press. p. 739
↑Bookchin, Murray and Janet Biehl.The Murray Bookchin Reader. Cassell, 1997. p. 170ISBN 0-304-33873-7
↑Hicks, Steven V. and Daniel E. Shannon.The American journal of economics and sociolology. Blackwell Pub, 2003. p. 612
↑Miller, Wilbur R. (2012).The social history of crime and punishment in America. An encyclopedia. 5 vols. London: Sage Publications. p. 1007.ISBN 1412988764
↑Roderick T. Long. "Toward a libertarian theory of class."Social Philosophy and Policy. Volume 15. Issue 02. Summer 1998. Pg. 305
↑Mendes, Silva.Socialismo Libertário ou Anarchismo Vol. 1 (1896): "Society should be free through mankind's spontaneous federative affiliation to life, based on the community of land and tools of the trade; meaning: Anarchy will be equality by abolition ofprivate property (while retaining respect forpersonal property) andliberty by abolition ofauthority".
↑Charles Fourier,Le Nouveau Monde amoureux (written 1816-18, not published widely until 1967: Paris: Éditions Anthropos). pp. 389, 391, 429, 458, 459, 462, and 463.
↑McKenna, Neil. 2003.The Secret Life of Oscar Wilde
↑Flood, M. (2007) International Encyclopedia of Men and Masculinities, Routledge: Abingdon, p. 315
↑Janowitz, Morris «Sociological Theory and Social Control». American Journal of Sociology. The University of Chicago Press Article, 81, 7-1975, p. 82–108.DOI:10.1086/226035.
↑Cf. Carlos Baraibar & José Bayardi: "Foro de San Pablo ¿qué es y cuál es su historia?", 23 agost 2000,«Archived copy». Arxivat de l'original el 9 de març 2016. [Consulta: 13 febrer 2014].
↑Alan O. Ebenstein.Friedrich Hayek: A Biography. (2003). University of Chicago Press.ISBN 0-226-18150-2 p.137
↑Friedrich Hayek.The Road to Serfdom. University Of Chicago Press, 1944.ISBN 0-226-32061-8.
↑Bellamy, Richard.The Cambridge History of Twentieth-Century Political Thought. Cambridge University Press, 2003, p. 60.ISBN 0-521-56354-2.
↑Self, Peter.Socialism. A Companion to Contemporary Political Philosophy, editors Goodin, Robert E. i Pettit, Philip. Blackwell Publishing, 1995, p.339 "La igualtat passa per alt l'extrema diversitat dels talents individuals, els gustos i les necessitats, i excepte en una societat utòpica d'individus desinteressats suposaria una forta coerció; però encara per sota d'aquest objectiu, es planteja el problema de donar reconeixement raonables per a les diferents necessitats, gustos (per al treball o l'oci) i talents. És cert, doncs, que més enllà d'un cert punt, la recerca de la igualtat es troba amb criteris controvertits o contradictoris de necessitat o mèrit".
↑«Socialism». Importanceofphilosophy.com. [Consulta: 30 novembre 2010].
Emile Perreau-Saussine,What remains of socialism?, in Patrick Riordan (dir.), Values in Public life: aspects of common goods (Berlin, LIT Verlag, 2007), pp. 11–34
_-_Edward_Carpenter.jpg)
