| Tipus | fingerstyle guitar(en)  |
|---|---|
| Originari de | Hawaii |
Laslack keyguitar o simplementslack key és un tipus deguitarra, sensetrasts, originària de lesillesHawaii, denominada enhawaiàki hōalu.[1]
El seu nom fa referència a una de les seves característiques: Partint de l'afinació clàssica de la guitarra, s'"afluixen" ("slacking") una o dues cordes, fins a formar unacord amb les cordes a l'aire, normalmentsol major. S'atribueix l'origen d'aquesta tècnica a la música dels "paniolos" oespanyols, nom que se li va donar a les illes alsvaquers que, cap al1810, va portar aHawaii l'ajudant delreiKamehameha I des deMèxic per impulsar laramaderia. Ells van introduir laguitarra i la tècnica que va originar l'estilslack key,[2] encara que alguns autors estableixen influències continentals posteriors.[3] Posteriorment el1879, va arribar a les illes elcavaquinho, la petita guitarraportuguesa de quatre cordes, que alguns autors diuen que va donar forma a l'instrument propi hawaià, l'ukelele, encara que els nadius mantenen que l'ukulele era un instrument que ells ja tenien molt de temps abans que arribessin els de Madeira amb elcavaquinho.
Tot i que actualment l'acord usual d'afinació és el sol major, històricament cada família posseïa els seus propis acords:
| « | No era qüestió d'afinar a casa dels Beamer amb el mateix acord que a casa dels Painhui(Cyrill Lefebvre)[4] | » |
La necessitat de desenvolupar noves afinacions, va produir innovacions que aprofitaven al màxim elsharmònics obtinguts en l'instrument, fins al punt d'utilitzar artificis com introduir unaagulla per sota de la rosassa, a l'altura de l'últimtrast, lligada a un fil que el guitarrista maneja amb la boca. Cap a finals del segle xix, Joseph Kekuku va introduir la tècnica de lliscar sobre les cordes un tub de vidre, el que va produir el so típic de "guitarra hawaiana". Els grans intèrprets de guitarra slak-key de principis del segle xx, comSol Hopii oKing Benny nawahi, que van exportar aquesta tècnica alsEstats Units. D'aquesta manera, el slak-key va influenciar profundament als intèrprets deblues, i als seus estils de guitarra (fingerpicking,bottleneck…). Més influència encara van tenir en el naixent delcountry, amb l'aparició d'un instrument propi basat en la tècnica hawaiana, laPedal Steel Guitar.
L'època daurada del slack key abasta fins a finals delsanys 1940, amb músics de renom comLeonard Kwan,Fred Punahoa,Raymond Kane i, sobretot,Gabby "Pops "Pahinui, que va obtenir un gran èxit amb els seus enregistraments el1947. Pahinui va gravar posteriorment ambRay Cooder.
Posteriorment, el gènere va ser comercialitzat de mica en mica, fins a convertir-se en música ambient. No obstant això, el desenvolupament de nous corrents influïdes pelpop i elreggae, han impulsat el redeScubriment dels vells guitarristes, i l'aparició d'un bon nombre de joves figures:George Kuo,Moses Kahumoku,Ledward Kaapana,James "Bla" Pahinui (fill del gran Gabby) iKeola Beamer, hereu d'una família de gran tradició a l'entornslack-key.[5]
Elpianista denew age,George Winston ha desenvolupat molts treballs teòrics i pràctics sobre aquest estil, recopilant i transcrivint un gran nombre d'acords oberts, utilitzats freqüentment a Hawaii.[6]
