Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Escalda (poeta norrè)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Skald)
Bersi Skáld-Torfuson, encadenat, recitant versos després de ser capturat perOlaf Haraldsson (il·lustració deChristian Krohg per a la traducció de laHeimskringla al danès per Gustav Storm. Kristiania: J.M. Stenersen & Co, 1899)

El termeescalda[1] (skáld, literalment "poeta"[2]) designa, a l'Edat mitjana, un tipus de poeta associat a les corts escandinaves, però no només, ja que hi ha escaldes i escaldesses (skáldkonur) que van compondre llurs poemes sense fer-ho en l'entorn d'una cort. La poesia escàldica forma una de les dues agrupacions principals de lapoesia nòrdica antiga, essent l'altra l'Edda poètica, de caràcter anònim.

Lamètrica prevalent a la poesia escàldica és eldróttkvætt. El tema és normalment de caràcter històric i encomiàstic, detallant les proeses del patró de l'escalda. No hi ha cap evidència de que el escaldes empressin cap tipus d'instruments musicals, però s'especula que podrien haver acompanyat els seus versos amb l'arpa o lalira.[3]

Les demandes tècniques de la poètica escàldica era igual a les formes de vers complicades que dominaven elsbardsgal·lesos igoidèlics. Com aquells bards, molts versos escàldics consistien en panegírics a reis i aristòcrates o memorials i testimonis de les seves batalles.

Etimologia

[modifica]

La paraulaescalda possiblement estigui relacionada amb elprotogermànic *skalliz "so, veu, crit" (i l'alt alemany anticskal "so"). L'alt alemany antic té la paraula skalsang "cançó d'elogi,salm", iskellan significa "dringar, repicar, resonar".

Això mostra una gran similitud amb el verb holandès "schelden" i amb l'alemany del sud "schelten", els quals signifiquen "cridar abúsos" o "insultar."

La versióanglosaxona de l'escalda era l'scop, així com els bards celtes i elstrobadors de l'Europa continental realitzaven funcions molt similars a l'hora de registrar i transmetre informació contemporània.

Història

[modifica]

La poesia escàldica pot ser traçada fins al segle ix més primerenc ambBragi Boddason i el seuRagnarsdrápa, considerat el poemanòrdic més antic conservat. Molts escaldes posteriors comEgill Skallagrímsson iÞorbjǫrn hornklofi van obtenir molta fama al segle x pels poemes dedicats als reis als quals servien. Durant l'Era vikinga, elsnòrdics i elsislandesos encara eren pagans i, per tant, els escaldes incloïen moltes referències a déus comThor iOdin així com a vidents i runes.[4] La poesia d'aleshores també pot és una bona representació de "l'edat heroica" dels vikings.[4]

En aquells època els escaldes actuaven com la font principal d'història i culturanòrdiques, ja que pràcticament tota es basava en tradició oral.[5]

La seva rellevància social i política va permetre als escaldes obtenir posicions més prominents. Cada rei i capitost necessitava un escalda per registrar les seves proeses i assegurar el seu llegat, esdevenint així els principals historiadors de la societat nòrdica. Amb el temps, molts escaldes esdevingueren treballadors clericals, enregistrant lleis i successos. Altres treballaven amb esglésies per a registrar les vides i miracles de Sants, així com transmetent els idealscristians. Aquest fet és molt important, quan els escaldes, els agents principals de transmissió de la cultura nòrdica van començar glorificar i a transmetre el cristianisme deixant enrere les antigues creencespaganes, la nòrdica virà també cap al cristianisme.

Amb el pas dels anys, l'ofici d'escalda va començar a extingir-se fins queSnorri Sturluson va compilar laEdda prosaica, com a manual per a una comprensió apreciativa del seu art.[6] Snorri, nascut a Islàndia durant el segle xii és l'escalda més conegut. A més de ser un gran poeta, va ser un dirigent de l'Alþingi part de la seva vida, dirigint el govern d'Islàndia. La seva Edda va transmetre les tradicions i mètodes dels escaldes, afegint un impuls molt necessari per a la professió, i proporcionant molta de la informació ara sabuda sobre escaldes i com treballaven. Per exemple, la Edda prosaica va desgranar i explicar elskennings utilitzats a la poesia escàldica, permetent que gran part d'aquesta pugui ser entesa avui dia.

Més enllà d'escriure la Edda prosaica, Snorri va escriure grans poemes que tractaven des de les llegendes nòrdiques fins a les proeses de reis, els quals li van donar molta fama i feren que la seva reputació es mantingui encara avui.[7]

Poesia escàldica

[modifica]
Representació de la lluita entreTor iIormungand, el tema principal dels versos escàldics deBragi Boddason iUlfr Uggason.

La majoria de la poesianòrdica de l'Era dels vikings es donava en dues formes: èddica o escàldica. El vers èddic acostumava a ser senzill, en termes de contingut, estil i mètrica, tractant sobretot amb continguts mitològics o heroics. El vers escàldic, per contra, era complex, i normalment compost com a tribut o homenatge a algunjarl o rei en particular. Existeix un debat sobre com es recitava la poesia escàldica, però hi ha un cert consens de que devia ser parlat més que cantat.[8]

A diferència de moltes altres formes literàries de l'època, molta de la poesia escàldica és atribuïble a un autor. Aquestes atribucions es coneixen amb un grau raonable de certesa. Molts escaldes eren homes d'influència, així que n'existeixen anotacions biogràfiques. La mètrica era normalmentdróttkvætt o una variació d'aquesta. Lasintaxi era complexa, amb les frases generalment entrellaçades, amb un ús freqüent dekennings iheitis.

La poesia escàldica es donava en diverses varietats i dialectes denòrdic antic.

Formes de poesia escàldica

[modifica]

Existiren diverses formes de poesia escàldica:

  • Drápa, una sèrie llarga d'estrofes (normalment al·literatives), amb unatornada (stef) a intervals.
  • Flokkr,vísur odræplingr, una sèrie més curta d'estrofes sense tornada.
  • Lausavísa, una estrofa al·literativa aïllada, en principi improvisada i referent a l'ocasió.

Els escaldes també componien insults (níðvísur) i molt ocasionalment, versos eròtics (mansöngr).

Kennings

[modifica]

Els versos del escaldes solien contenir un gran nombre dekennings, lesmetàfores prefixades de la poesia nòrdica europea de l'època. Els kennings recursos usats per a proporcionar una imatge ja coneguda. Aquestes imatges i escenes solen tenir avui en dia un contingut totalment hermètic, tant pel desconeixement de les al·lusions a les quals es fa referència com pels violents hipèrbatons de què fan gala sovint.

Poemes escàldics

[modifica]
Una pàgina de laHeimskringla.

La majoria de la poesia escàldica són poemes que es van compondre a reis individuals pels seus poetes de la cort. Acostumaven a tenir un contingut històric, relacionant batalles i altres accions de la carrera del rei en qüestió.

Es conserven alguns poemes escàldic de contingut mitològic:

  • Þórsdrápa - Un poema en honor del déuThor on s'hi explica una de les seves aventures contra elsètuns.
  • Haustlǫng - Relaciona dos contes mitològics pintats en un escut regalat al poeta.
  • Ragnarsdrápa - Relaciona quatre contes mitològics pintats en un escut regalat al poeta.
  • Húsdrápa - Descriu escenes mitològiques gravades en uns plafons de cuina.
  • Ynglingatal - Descriu l'origen dels reis noruecs i la història de laCasa d'Yngling. És un dels textos constituents de laHeimskringla.

A aquests s'hi poden afegir dos poemes que relacionen la mort d'un rei i la seva recepció alValhalla.

Altres van ser compostos com a peces circumstancials, com els poemes d'Egill Skallagrímsson.

Escaldes notables

[modifica]

Hi ha fonts de més de tres-cents escaldes entre el 800 i el 1200. Molts són llistats a l'Skáldatal. Alguns dels més notables van ser:

Vegeu també

[modifica]

Fonts

[modifica]
  1. «Macià Riutort i Riutort: ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK XXVI – DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ XXVI». [Consulta: 8 juny 2024]. «◊ Þá mælti Haraldur konungur: "Lofa konung þenna sem þú vilt," segir hann, "en lasta ei aðra konunga." Og nú kveður skáldið hið sama sitt. Kemur upp þetta erindi...: aleshores el rei Haraldur li va dir: "Lloa aquest rei tant i tal com vulguis, però no dejectis els altres reis!" I aleshores l'escalda va continuar declamant [la seva composició] de la mateixa manera i va recitar aquesta estrofa...»
  2. «Macià Riutort i Riutort: ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK XXX – DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ XXX». [Consulta: 8 juny 2024].
  3. Knut Helle.The Cambridge History of Scandinavia. Cambridge University Press, 4 setembre 2003, p. 551–.ISBN 978-0-521-47299-9 [Consulta: 9 juny 2012]. 
  4. 4,04,1[enllaç sense format]http://fathom.lib.uchicago.edu/1/777777122294/
  5. The Skalds: A Selection of Their Poems, with Introduction and Notes by Lee M. HollanderReview by H. M. Smyser,Speculum,"Vol. 21, No. 2 (Apr. 1946), Medieval Academy of America[1]
  6. [enllaç sense format]http://snorrastofa.is/default.asp?sid_id=21065&tId=1&Tre_Rod=002%7C009%7C001%7C&qsrArxivat 2015-01-04 aWayback Machine.
  7. [enllaç sense format]http://www.britannica.com/EBchecked/topic/550523/Snorri-Sturluson
  8. Gade, Kari Ellen.The Structure of Old Norse Dróttkvætt Poetry. Cornell University Press, 1995, p. 25.ISBN 0801430232. 
  9. Unorm era un drac serpentiforme o una serp.

Bibliografia

[modifica]
  • Skaldic Poetry of the Scandinavian Middle Ages. 9 volums. Turnhout (Bèlgica): Brepols, des del 2012.
  1. Poetry from the Kings' Sagas 1: From Mythical Times to c. 1035. 1, 2012. 
  2. Poetry from the Kings' Sagas 2: From c. 1035 to c. 1300. 2, 2009. 
  3. Poetry from Treatises on Poetics. 3, 2017. 
  4. Poetry on Icelandic History. 4. .En premsa
  5. Poetry in Sagas of Icelanders. 5. .En premsa
  6. Runic Poetry. 6. .En premsa
  7. Poetry on Christian Subjects. 7, 2012. 
  8. Poetry in fornaldarsögur. 8, 2017. 
  9. Bibliography and Indices. 9, 2012. .En premsa
  • Snorre Sturlasøn:Kongesagaer. Oversat af dr. Gustav Storm med illustrationer af Halfdan Egedius, Christian Krogh, Gerhard Munthe, Eilif Peterssen, Erik Werenskiold, Wilhelm Wetlesen. Kristiania: J.M. Stenersen & Co. Forlag, 1899.


Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escalda_(poeta_norrè)&oldid=36564538»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp