Elsinople (delfrancès:sinople i aquest nom de l'antiga ciutat deSinope)[1][2] és elcolorverd enheràldica. Es correspon amb un verd intens i preferentment fosc. En gravat es representa mitjançant líniesen banda, o sigui, diagonals que baixen de dreta a esquerra del camp o figura (això és, d'esquerra a dreta de l'observador).[3]
Entre elsesmalts heràldics, pertany al grup dels colors, juntament amb elgules (vermell), l'atzur (blau), elsable (negre) i elporpra.
Una de les primeres mencions d'un escut verd es troba en elRoman de Troie, deBenet de Sant Maur, que data del voltant de l'any1155, on aquest esmalt és descrit amb el nom que rebia a França en aquell moment:vert (verd).[4]
En els inicis de l'heràldica, entre els seglesxii ixiii, era l'esmalt menys utilitzat: l'historiadorMichel Pastoureau va trobar que apareixia en menys del 5% de les armeries europees.[5] Per explicar aquesta escassa presència del verd en els escuts, s'ha argumentat que fins al segle xiii aquest color va tenir connotacions negatives (elDiable i les seves criatures, l'islam, la inestabilitat); que fins a finals delxiv va ser difícil de fabricar i de fixar satisfactòriament;[6] o que no destacava contra el verd de l'herba.[7]
No obstant això, durant el segle xiv l'Europa occidental va experimentar una revaloració del color verd[6] i, si bé aquest color mai va ser àmpliament usat en armeries, cap a començaments delxv ja estava ben establert dins del cànon heràldic.[4]
Fins a principis de segle xiv, el termesinople s'emprava en la literatura francesa com designació poètica del colorvermell. Aquest vocable derivava deSinope,sinopis, paraulesllatines que a l'antiguitat clàssica es referien en general alvermell, en al·lusió a una classe deocre vermell molt apreciat que s'extreia aCapadòcia i s'exportava des del port deSinope, aAnatòlia.[2][4][6][8] Fins i tot després de la seva adopció per part de l'heràldica amb el significat de «verda»,sinople va conservar el seu significat literari de «vermell» durant uns dos segles més.[4]
Es desconeix per quin motiu la paraulasinople va experimentar aquest canvi de significat en l'argot heràldica; Pastoureau situa aquest canvi entre els anys 1380 i 1400, o potser unes dècades abans.[6] S'ha suggerit que els heralds francesos van canviar el nom de l'esmalt vert per sinople pel fet quevert erahomòfon ambvair (vaire), un folre heràldic.[4][6]
Als regnes espanyols, cap a mitjans del segle xv el terme heràldic francèssinople va començar a ser traduït com esmalt heràldic verd, en lloc de vermell.[9]
Pel que fa a l'aparent despropòsit de l'adopció del nom d'un pigment vermell per designar un esmalt verd, eljesuïta iheraldistaClaude-François Menestrier (1631 -1705), en la seva obral'Art du blason justifié, ho explica citant part del text d'un fullet manuscrit que es remuntaria a l'entorn de l'any1400, i que tractava sobre colors per a pintura i il·lustració. En el seu llibre, Menestrier còpia un capítol d'aquest fullet, on s'esmenta un pigment anomenatsinoplum, el qual -sempre segons el manuscrit- provenia de la «ciutat de Sinopoli» i era de vegades vermell i de vegades verd.[10][Nota 1] Això suggereix que en algun moment es va anomenarsinoplum a l'anomenat ocre vermell d'Anatòlia, l'actual vermell carmesí, i també a alguna classe de pigment verd, igualment importat.
Elsinopleno es troba definit amb exactitud. En conseqüència, latonalitat i elmatís de verd a emprar per a representar-lo queden a criteri de l'artista heràldic. Es recomana, però, que el verd sigui intens i fidel a la seva naturalesa; no ha d'inclinar massa cap algroc ni cap alblau.[11]
Quan no es disposa de colors, el sinople pot representar-se mitjançant un ratllat molt fi de línies obliqües paral·leles que van des de l'angle superior esquerre del dibuix fins a l'inferior dret, segons el mètode atribuït a l'jesuïtaSilvestre Pietra Santa.[12] Aquest és el mètode de representació que es veu comunament engravats a una tinta.
A sota es presenten dos exemples antics i notables de l'ús de l'esmalt sinople.
Amadeu VI de Savoia (1334-1383) va ser anomenat el «Comte Verd» perquè solia vestir d'aquest color. Si bé els colors de les armes dels Savoia erenargent igules, durant la vida del Comte Verd es va sumar el sinople a la lliurea de laCasa de Savoia. Aquests tres colors, bastant més tard, donarien origen a l'actualbandera d'Itàlia.[6]
Entre les figures heràldiques, solen ser de sinople les terrasses i les muntanyes, en representació del color de l'herba, encara que les regles de l'heràldica no impedeixen que se'ls assigni qualsevol altre color.
.svg)
Cap a l'inici del Renaixement[15] es va desenvolupar un sistema de correspondències simbòliques per als colors heràldics que avui es troba en desús.És de notar que cap a l'any1828 aquest sistema ja era considerat absurd per l'heraldista anglèsWilliam Berry,[16][Nota 2] tot i queFrancesc Piferrer Montells, l'any1858, el comenta com si encara fos vàlid.[12]
Si béJean Courtois, Herald Sicilià de laCorona d'Aragó, esmenta en el seu tractatLe blason des couleurs (1414) que qualsevol d'aquestes associacions de l'argent heràldic pot usar-se perblasonar,[17] en la pràctica és possible que només s'hagin fet servir el sistema planetari i el sistema depedres precioses. Per a Alberto i Arturo García Caraffa (1919), el blasonat amb gemmes corresponia als títols i el de planetes als sobirans.[18]
Arthur Fox-Davies cita un exemple de blasonat amb pedres precioses que data de 1458.[19][Nota 3]
A sota es donen algunes de les antigues correspondències simbòliques del sinople, així com alguns dels noms «grecs»[Nota 4] que se li van atribuir.
| Noms «grecs» | Estera,molieuy,pracine[17] |
| Metall | elmercuri,[16][20] elplom,[17] l'estany[21] |
| Planeta | Venus,[16][17]Mercuri[20][21] |
| Pedra preciosa | lamaragda,[16][17][20][21] eljaspi[20] |
| Signe del Zodíac | Bessons iVerge[16][20] |
| Element | l'aigua,[16][21] la terra[12] |
| Estació de l'any | la primavera[16][17][20] |
| Mes | maig,[16][20] agost[16][20] |
| Dia de la setmana | elDimecres,[20][21] eldijous,[17][21] elDivendres[16] |
| Nombre | 6[20] |
| Arbre | elllorer[21] |
| Flor | tota classe de plantes verdes,[16][20][21] la sempreviva[21] |
| Au | ellloro[17][21] |
| Edat de l'home | la joventut[16][17][20][21] |
| Complexió humana | flegmàtica[16][21] |
| Virtuts teologals icardinals | lafortalesa,[17][20] l'esperança[21] |
| Virtuts i qualitats mundanes | la cortesia,[16][20] l'alegria, la joventut, la bondat, la bellesa,[17][20] l'honra, l'amor,[20] la lleialtat en l'amor, l'afabilitat,[16] l'abundància, l'amistat, el camp i la possessió, el servei i el respecte[12] |
| Obligacions del portador | defensar els orfes[12][21] i socórrer els pobres, als paisans i als pagesos que estiguin oprimits[12] |
A més, d'acord amb Courtois, el sinople seria considerat per alguns com el «menys noble» dels colors heràldics.[17]
| Metalls | |
|---|---|
| Colors | |
| Folres | |
| Colors secundaris | |
