| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Mapa de distribució | |
 | |
Elssanhadja, en la transcripció francesa habitual, osanhaja (amazic:iẓnagen;àrab:صنهاجة,ṣanhāja) foren una de les principals agrupacions tribalsamazigues delnord d'Àfrica, que van tenir un paper destacat entre elsegle iv i elsegle x.[1] Una part dels historiadors els fan descendents mítics de Bernes ibn Berr i altres els emparenten amb elskutames i els fan d'origeniemenita.
El seu nom deriva de la paraula portuguesasanaga que donava nom al riu del mateix nom deriva el nom delSenegal. El significat de la paraula en amazic és "gent dels oasis". La seva forma en singular ésAznag, usat com a cognom habitual per molts a diversos països del Nord d'Àfrica.
Es té constància de la seva existència en el1000 aC, quan migraren, possiblement, de la zona nord-central d'Àfrica cap a l'est. L'ús delcamell va ser fonamental per conquistar els territoris i desplaçar cap al sud a molta de la població negra que habitava la zona. El nom dels modernszenaga derivaria de la forma amazigaiznagen pels sanhadja.
Es van instal·lar, probablement entorn del segle iii i empesos pels romans, a la zona nord-occidental del Sàhara, juntament amb els seus tradicionals rivals, els amazicszenetes.[2] Van desplaçar del territori a les poblacions de pell més fosca, elsharatin, que l'havien dominat fins llavors.[3] En aquesta migració va tenir gran importància l'ocupació del camell, que es va introduir per primera vegada en aquesta regió.[3] L'avanç va seguir fonamentalment la direcció nord-est-sud-oest, paral·lela al gran massís muntanyenc de l'Atles i va assolir elriu Níger.[3] Ocupaven doncs, fins a l'arribada de les tribusislàmiques, el nord-oest delSàhara iSudan fins a la desembocadura delriu Senegal pel sud i part deNíger.
Enfrontats a l'Imperi de Ghana delssoninké, van arribar a arrabassar-li la població d'Awdaghost, que van fer la seva capital.[3] Islamitzats succintament, van emprar la motivació religiosa per continuar les guerres amb els Estats negres de la zona, encara que aquestes conteses tenien també motius de seguretat i econòmics.[3] La seva activitat principal era la cria de bestiar i la participació en les rutes comercials transaharianas, que a vegades també assaltaven.[4] Les tribus rivals dels zenetes imasmuda, bloquejaven el seu accés a les terres marroquines i a les pastures de l'Atles.[5]
Se subdividien en diversos grups que ocupaven zones adjacents: els Sarta eren els més septentrionals i ocupaven els oasis del Bani; els Targa es trobaven al costat delriu Draa; els Gudala es trobaven al costat del mar, però es desplaçaven entre el Draa iSijilmassa; els Masufa dominaven entre aquest i els territoris de Ghana; els Lamta recorrien la zona delSus i, a mitjan segle xi, dominaven els oasis delJabal Bani i la vall de la rambla del Nun; els Lamtuna, que recorrien la zona entre el Draa el Níger, era la més meridional i la més important entre els segles IX i XI.[5] En aquest període, van formar una confederació els Lamtuna, Gudala i Masufa.[5]
En elsegle ix es van assentar també en laserralada de l'Atles, a les muntanyes delRif, en la costa atlàntica de l'actualMarroc i zones deAlgèria. D'elles descendeixen les dinastieszírida ihammudita que van controlarIfríqiya fins alsegle xii i que governarien lestaifes deGranada,Màlaga iAlgesires fins que van ser conquistades pelsalmoràvits.
Els sanhadja van ser els rivals permanents delszenetes (zanata) especialment els grupsmiknasa,maghrawa iBanu Ifran.Ibn Khaldun diu que estaven formats per 70 branques. Una de les branques, el Talkata, foren l'origen dels zírides (el fundadorZiri ibn Manad era fill del xeic dels talkates Manab ibn Mankus). Aquesta branca fou profatimita i, per tant,xiïta però més tard va retornar al sunnisme. Al Magreb central elsBanu Hammad dirigits perHammad ibn Buluggin (net de Ziri) van fundar laKala dels Banu Hammad i van establir un altre regne sanhadja, que després va tenir capital aBugia vers 1068/1069. ElsBanu Hilal van envair Ifrñiqiya i el Magreb central i van portar la ruïna als dos regnes. Un fill de Ziri ibn Manad, de nom Zawi ibn Ziri, va emigrar al segle xi a l'Àndalus i va acabar fundant un emirat a l'entorn deGranada.
Altres grups sanhadja foren elsLamtuna del Sahara dels que van sorgir elsalmoràvits que van dominar elMarroc iAlgèria, van enfrontar als seus "parents" hammàdides i van passar l'Estret cap a l'Àndalus. Els almoràvits foren eliminats pelsalmohades que van conquerir també Ifríqiya. Només elsBanu Ghaniya, almoràvits mallorquins, van resistir i van lluitar amb èxit fins al1224.
Algunes tribus d'origen sanhadja viuen encara al sud del Marroc i a la plana atlàntica i fins i tot alguns a la zona delRif.
Els descendents dels sanhadja encara es poden trobar a l'Atles Mitjà i a la zona oriental de Marroc.
Els zenaga, un grup que es creu que eren d'origengudala (la tribu sanhâdja més meridional), viuen al sud-oest de Mauritània i parts del nord de Senegal. Tanmateix, són pocs.[6]
Poblesamazics | ||
|---|---|---|
| Antics | | |
| Medievals | ||
| Moderns | ||
| Temes relacionats | ||
