Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Singapur

Coord.:1° 18′ N, 103° 48′ E / 1.3°N,103.8°E /1.3; 103.8
Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaSingapur
Republic of Singapore
新加坡共和国
Republik Singapura
சிங்கப்பூர் குடியரசு
Vista nocturna
Fotomuntatge
Imatge
Tipusestat sobirà,ciutat estat,estat insular,ciutat,ciutat portuària,gran ciutat,ciutat fronterera,país,ciutat global icapital nacionalModifica el valor a Wikidata

HimneMajulah Singapura (1965)Modifica el valor a Wikidata

Lema«Majulah Singapura»
«Onward, Singapore»
Endavant, SingapurModifica el valor a Wikidata
Símbol oficialOrquídia de SingapurModifica el valor a Wikidata
SobrenomLion City i狮城Modifica el valor a Wikidata
EpònimSinhaModifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a WikidataMap
 1° 18′ N, 103° 48′ E / 1.3°N,103.8°E /1.3; 103.8
Capital de
CapitalSingapurModifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població5.866.139(2021)Modifica el valor a Wikidata (8.157,61hab./km²)
GentiliciSingapurès, singapuresa
Idioma oficialanglès
malai
mandarí estàndard
tàmilModifica el valor a Wikidata
Religióbudisme,taoisme,cristianisme,islam ihinduismeModifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície719,1 km²Modifica el valor a Wikidata
Aigua1,444 %Modifica el valor a Wikidata
Banyat perEstret de Singapur iriu SingapurModifica el valor a Wikidata
Punt més altBukit Timah (163,63 m)Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixEstret de Singapur (0 m)Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació9 agost 1965Modifica el valor a Wikidata
Dia festiu
Organització política
Forma de governrepública parlamentàriaModifica el valor a Wikidata
Òrgan executiuGovern de SingapurModifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuParlament de SingapurCircumscripció: 27,(Escó: 99)Modifica el valor a Wikidata
• PresidentModifica el valor a WikidataTharman Shanmugaratnam(2023–)Modifica el valor a Wikidata
• Primer ministreModifica el valor a WikidataLawrence Wong(2024–)Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialTribunal Suprem de SingapurModifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal423.796.995.373 $ (2021)Modifica el valor a Wikidata
Monedadòlar singapurèsModifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Fus horari
Domini de primer nivell.sgModifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+65Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències995 i999Modifica el valor a Wikidata
Codi paísSGModifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webgov.sgModifica el valor a Wikidata

Facebook: gov.sgX: govsingaporeInstagram: gov.sgLinkedIn (empresa): govsgYoutube (canal): UCgKjHnMbrOK8xLzAwHO0aSgTikTok: gov.sgModifica el valor a Wikidata

Singapur és unestat insular delsud-est asiàtic que engloba 64 illes (la principal de les quals ésPulau Ujong oilla de Singapur) i illots al capdavall de lapenínsula de Malaca.

Després d'uns orígens com a centre comercial i administratiu del domini colonialbritànic a la zona durant el segle xix, i després d'un breu període d'integració a la Federació Malaia oMalàisia, Singapur experimentà un fulgurant creixement econòmic que el feu passar del tercer al primer món en poc menys de 30 anys. És un delsQuatre Tigres Asiàtics.

Etimologia

[modifica]

El nom en català de "Singapur" prové del malaiSingapura, la "Ciutat-Lleó", però és possible que un element del seu nom tingués una font original més llunyana.Pura prové delsànscritpuram, que significa 'ciutat', 'fortalesa', i està relacionada amb el motgrecpolis, ('ciutadella', 'ciutat').Singa també prové del sànscrit, concretament del motsiṃha, que significa 'lleó'. Avui en dia, és habitual referir-se a la ciutat com laCiutat Lleó.[1]

Estudis de Singapur indiquen que el lleó probablement no hi va viure mai, com tampoc ellleó asiàtic; la bèstia que va observar Sang Nila Utama, el fundador de Singapur i qui va donar el nom de "Ciutat Lleó", segurament era untigre, probablement untigre de Malàsia.[2][3] Per altra banda, el nom pot fer referència simplement a l'antigaSinhapura cambodjana, de la qual es parla alMahabharata.

Geografia

[modifica]
Article principal:Geografia de Singapur
Mapa de Singapur

Singapur està situat entreMalàisia, amb la qual afronta al nord, iIndonèsia al sud. Aquesta illa està unida a la península malaia per dos ponts. El primer porta a la ciutat fronterera deJohor Bahru, a Malàisia. El segon, més a l'oest, connecta també amb Johor Bahru, als barris de la regió de Tuas.

Singapur, l'illa creixent

[modifica]

Quan el marinerThomas Stamford Raffles va hissar per la primera vegada labandera britànica a Singapur el1819, va trobar una illeta en què l'espai era compartit entrenadius,pescadors ipirates. Amb un dels projectes d'enginyeria més grans mai empresos, Singapur ha anat expandint el seu territori metre a metre, fins a augmentar la seva mida de l'equivalent de dosManhattan deNova York en els darrers quaranta anys.

Encara falta per acabar aquests projectes, i milers d'obrers treballen al llarg de la costa de Singapur per a guanyar uns altres 60 km², amb un pla ambiciós que ha despertat la ira delsecologistes i ha provocat un enfrontament diplomàtic amb els països veïns. "Encara tenim espai per a créixer", deia recentment el ministre de Desenvolupament Nacional, Mah Bow Tan, anunciant les intencions de la que ha estat anomenada "l'illa creixent".

El principal problema és que, mentre Singapur s'expandeix, les illes properes s'han començat a encollir. Les illesindonèsies han estat durant anys, a causa de la seva proximitat, encarregades de fornir el 80% de la sorra necessària per als projectes d'ampliació de terreny del país veí. Les províncies indonèsies deRiau iBangka-Belitung han venut una mitjana de 300 milions de m³ anuals de sorra a Singapur, acumulant d'aquesta manera grans beneficis, però provocant undesastre ecològic en els seus territoris.

Alguns dels illots més petits de Riau han estat submergits sota la mar, i altres illes majors han vist com les seves platges es reduïen de mida. "Quan t'enduus la sorra, les illes de mida més petita perden la seva capacitat de resistir l'erosió de les onades i, amb el temps, se'n pot provocar la desaparició", assegura Nur Hidayati, coordinador de la campanya engegada per diversesONG indonèsies que pretenen frenar l'extracció de més sorra del seu territori.

Singapur va utilitzar terra de les seves muntanyes en les primeres obres dels anys seixanta fins que el seu territori va restar pràcticament pla. Aleshores, el govern va començar a comprar sorra deMalàisia iIndonèsia en quantitats que han anat augmentat a mesura que els enginyers redoblaven els esforços per a guanyar terreny a la mar.

Clima

[modifica]

Singapur és al 1rparal·lel al nord de l'equador. Elclima de Singapur està classificat com aclima equatorial (segons laclassificació climàtica de Köppen), sense veritablesestacions diferenciades. Per la seva posició geogràfica i l'exposició marítima, el seu clima es caracteritza per unatemperatura uniforme i lapressió, l'altahumitat i abundantsprecipitacions. La precipitació mitjana anual és d'uns 2.370 mm (93 polzades). Lespluges més grans mai enregistrades en 24hores han estat de 512 mm el1978, 467 mm el1969 i 366 mm el19 de desembre de2006.[4] La temperatura oscil·la durant eldia entre una mínima de 23 °C i una màxima de 34 °C.Juny és elmes més calorós de l'any a Singapur, seguit delmaig. Això és a causa delsvents, la llum i el fort sol que hi ha durant aquests mesos. La temperatura més alta registrada és de 36 °C, que va ser el26 de març de1998, i la temperatura més baixa registrada és de 19,4 °C l'any1934.

Canadian International School de Singapur
MesGenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes
Mitjana temp. màx. °C303131313231313131313131
Mitjana temp. mín. °C232324242424242424232323
Mitjana de pluges en mm252173193188173173170196178208254257
Font:BBC[5]]

Demografia

[modifica]
El lleó, símbol de la ciutat; enrere, el modern centre financer

L'any2011 Singapur tenia 5.183.700[6] habitants, i el 2007 l'esperança de vida era de 81 anys, el 92,5% de la població estava alfabetitzada i la mitjana de fills per dona era de tan sols 1,07.

Després deMònaco, Singapur presenta la densitat de població més alta del món. El 85% dels seus habitants viuen en municipis com Tampines, en habitatges públics construïts pelHouse Development Board (HDB).

La diversitat ètnica de la població és molt marcada: elsxinesos representen el 76,8%; elsmalais el 13,9%, elsindis el 7,9% i la resta provenen de diversos països, principalment occidentals.

La diversitat ètnica també es palesa en les llengües oficials: malgrat ser un país molt petit inclou quatre idiomes amb l'estatut d'oficial: anglès, xinès (mandarí), tàmil, i bahasa (ambdós: l'indonesi i el malai). Tota la població ha de ser bilingüe, aprenen l'anglès i un dels altres tres idiomes, aquest altre segons l'origen dels pares. Si cap dels pares és de cap de les ètnies que parlen un dels altres idiomes (a part de l'anglès), aquests poden llavors triar quina de les altres tres llengües els seus fills estudiaran a l'escola.

Política i govern

[modifica]

Estructura de govern

[modifica]
Catedral de Sant Andreu

La constitució de Singapur està inspirada en el parlamentarisme anglès. El Partit d'Acció Popular domina la política del país des de la independència. El sistema de govern s'aproxima més a l'autoritarisme que a unademocràcia multipartidista.

Singapur és membre de l'ASEAN.

Lee Kuan Yew, considerat el pare de la pàtria, va ser l'únic primer ministre de 1959 fins al 1990, quan per pròpia voluntat va decidir deixar el càrrec per donar pas a la següent generació de polítics. QuanGoh Chok Tong va assumir el càrrec de primer ministre, va crear un ministeri sense cartera per a Lee Kuan Yew i el va anomenarSenior Minister. Anys més tard, Goh Chok Tong va prendre una decisió similar i va decidir deixar el càrrec a la generació de relleu, i el2004Lee Hsien Loong, fill de Kuan Yew, va assumir el càrrec de primer ministre; en aquell moment, el seu pare va passar de ser anomenatSenior Minister aMentor Minister, i Goh Chok Tong passà a ser elSenior Minister.

Famosa badia de Singapur i laRoda de la fortuna
Edifici del Parlament de Singapur amb els gratacels de la ciutat al fons

Divisió administrativa

[modifica]

Singapur està format, a més, per més de seixanta-quatre petites illes, entre les quals les més importants sónJurong, d'activitat industrial,Sentosa, dedicada al turisme,Pulau Ubin i la més granPulau Tekong. Atès que Singapur és una sola ciutat, la divisió administrativa correspon a les circumscripcions electorals, que són revisades en cada legislatura per tenir en compte l'evolució demogràfica.

Llei

[modifica]

El sistema legal del Singapur està basat en la llei comuna anglesa, encara que amb considerables diferències locals. Eljudici per jurat va ser abolit per complet el 1970 deixant que l'avaluació judicial siga realitzada completament pel jutge.[7] Singapur té penes que inclouencàstig corporal judicial en la forma decolps amb bastó per violació, avalots, vandalisme, i alguns delictes d'immigració.[8][9] És obligatòria lapena de mort per assassinat, i per cert tràfic de drogues i delictes d'armes de foc.[10]Amnistia Internacional ha dit que hi ha alguns conflictes amb les disposicions legals del dret de presumpció d'innocència fins que no està provada la culpabilitat, i que Singapur té "possiblement la major taxa d'execució en el món amb relació a la seva població".[11] El govern ha posat en dubte les afirmacions d'Amnistia Internacional.[12]

En una enquesta del 2008, els executius de negocis internacionals creien que Singapur, juntament amb Hong Kong, tenien el millor sistema judicial a Àsia.[13] El 2011, en elRule of Law Index de World Justice Project, Singapur va ser classificat entre els principals estats enquestats en "ordre i seguretat", "absència de corrupció" i "justícia penal en vigor". No obstant això, va rebre una puntuació molt baixa per "llibertat d'expressió" i "llibertat de reunió".[14] Totes les reunions públiques de cinc o més persones requereixen permisos de la policia, i les protestes només poden ser legalment realitzades alSpeakers' Corner.[15]

Economia

[modifica]
Article principal:Economia de Singapur

Singapur té una economia de mercat lliure i pròspera, caracteritzada per un entorn obert. Té preus estables i un delsPIBper capita més alts del món. L'economia depèn principalment de les exportacions, particularment de les del sector electrònic i industrial. El2001, la recessió mundial i la caiguda del sector tecnològic van afectar de manera important l'economia del país (el PIB va caure un 2%). L'epidèmia deSARS que es va iniciar el2003, va ampliar-ne la recessió. Per a contrarestar aquest alentiment, el govern va posar en marxa eldesembre de2001 un comitè de vigilància econòmica, i els seus resultats es van publicar el febrer de 2003. La refineria de petroli més gran d'Àsia es troba a Singapur. Igualment, Singapur té el port marítim que manipula el major volum de càrrega anual, tant en tonatge com en nombre de contenidors del món. En una reunió amb la directora del Departament d'Economia de la Universitat de Singapur es va discutir el model econòmic de Singapur. La directora va contestar que el seu model econòmic era el de Puerto Rico.[16]Puerto Rico, lamentablement, es va desviar del seu propi model mitjançant l'ús d'ajudes federals de cupons d'aliments. Es pot veure en el següent article periodístic: wordpress Singapur, la petita illa gran, diariEl Nuevo Día.

Cultura i lleure

[modifica]

Gastronomia

[modifica]
El populararròs amb pollastre hainanès
Laksa, un plat molt popular a Singapur

Lagastronomia de Singapur es considera com un primer exemple de la barreja ètnica i diversitat de cultures existents a Singapur. Aquesta cuina té moltes influències decuina malaia,xinesa,índia (especialment de la cuina tamil) i forma part de lescuines del sud-est asiàtic; té influències també d'Occident a causa de l'ocupació de les illes pelsanglesos en el segle xix. Com a exemple de varietat i fusió d'estils, per exemple en les botigues ambulants (hawker stores, una espècie defood court) de Singapur, pot trobar-se com els xefs originaris de laXina preparen plats indis, mentre que els xefs indis preparen diversos plats deMalàisia. La cuina és un dels atractius culturals de Singapur.

Plats inspirats en la cuina xinesa

[modifica]
Pernils en un mercat de Singapur, típics de les celebracions de l'any nou xinès

Molts dels plats són adaptacions de lacuina xinesa a causa dels immigrants, encara que l'ús d'ingredients locals ja no fa possible considerar-los xinesos.

Plats inspirats en la cuina malaia

[modifica]

Plats inspirats en l'Índia

[modifica]
Rojak indi
Arròs servit ambnaan,pollastretandoori, i el pollastretikkamasala

Esports

[modifica]

Bandera olímpicaSingapur en els Jocs Olímpics

El 2010 va ser seu delsJocs Olímpics Juvenils.

Singapur en elsJocs Olímpics està representada pel Comitè Olímpic de Singapur.

Des de l'any2008, a Singapur es du a terme elGran Premi de Fórmula 1. La particularitat d'aquest gran premi és ser el primer en la història que es fa a la nit, la qual cosa comporta una sèrie de canvis, mai abans experimentats, tant en els pilots com en el mateix desenvolupament de la cursa. Un altre dels al·licients és que es tracta d'uncircuit urbà, igual que el que es fa, a partir d'aquest mateix any, a la ciutat deValència.

Història

[modifica]

L'illa, que anteriorment s'anomenavaTemasek, va ser anomenadaSingapura durant elsegle xiv pel príncepParameswara.

El1819, el britànicThomas Stamford Raffles va prendre el control de la ciutat per a fer front a la dominació comercial delsholandesos a la regió. El1826, Singapur,Malaca iPenang constituïen les colònies dels estrets, com a territoris independents del governbritànic.

Durant laSegona Guerra Mundial, a partir del15 de febrer de1942, l'illa vacaure sota el domini de l'Imperi japonès, que la va atacar partint de terra aprofitant que les defenses de la ciutat estaven orientades cap a la mar, i fou la pitjor humiliació que varen patir els britànics durant tota la guerra, puix que no sols fou una derrota militar sinó que també va ser un cop fort contra la dominació occidental a tota l'Àsia. L'illa va estar sota domini japonès fins al 12 de setembre del 1945, un mes després que el Japó capitulés incondicionalment davant els aliats. Patí diversos bombardejos, primer per part de l'eix i després pels aliats (bombardeig de Singapur (1944–1945)).

El1959,Lee Kuan Yew va ser elegitprimer ministre. El seu partit, elPartit d'Acció del Poble (People's Action Party), va proposar aleshores la integració a la Federació deMalàisia, i ho aconseguí el setembre de1963. Poc després, el1964, les diferències es manifesten i s'acorda la secessió de laRepública de Singapur, proclamant-ne la independència (dins de laCommonwealth) el 9 d'agost de 1965,[17] amb Yusof bin Ishak com a president i Lee Kuan Yew com a primer ministre. A tots els qui varen ser presents a Singapur el dia de la independència, els van oferir laciutadania de Singapur. El 1967, va participar en la fundació de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic i el 1970 es va unir alMoviment de Països No Alineats. El 1990,Goh Chok Tong va succeir a Lee com a primer ministre. Durant el seu mandat, l'estat va afrontar lacrisi financera del sud-est asiàtic de 1977, elSARS de 2003 i les amenaces terroristes de la Jemaah Islamiyah. El 2004,Lee Hsien Loong, el fill gran de Lee Kuan Yew, es va convertir en el 3r primer ministre del país.[18]

El 15 de maig de 2024, Lawrence Wong va esdevenir el quart primer ministre de Singapur; és el primer primer ministre nascut després de la independència.[19] La seva primera prova electoral a les eleccions del 2025 va veure el PAP guanyant el 65,5% dels vots i 87 de 97 escons al Parlament; el WP va mantenir els seus 10 escons.[20]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. The Staff of The Monroe Street Journal. «Singapore: Lion City - Features». Arxivat de l'original el 2010-04-12. [Consulta: 2 setembre 2025].
  2. «Studying In Singapore». Arxivat de l'original el 2011-05-21. [Consulta: 2 setembre 2025].
  3. «Sang Nila Utama». Arxivat de l'original el 2006-08-19. [Consulta: 2 setembre 2025].
  4. Travel Singapore for Smartphones and Mobile Devices - Illustrated Travel Guide, Phrasebook, and Maps (en anglès). MobileReference, 1 gener 2007, pàg.16.ISBN 978-1-60501-015-1 [Consulta: 24 febrer 2012]. [Enllaç no actiu]
  5. «Average Conditions - Singapore» (en anglès). BBC. Arxivat de l'original el 2007-02-18. [Consulta: 27 setembre 2008].
  6. «Statistics Singapore - Population and Population Structure». Arxivat de l'original el 2013-10-02. [Consulta: 2 setembre 2025].
  7. «Singapore Legal System». Arxivat de l'original el 2011-01-23. [Consulta: 2 setembre 2025].
  8. «CORPORAL PUNISHMENT RESEARCH: JUDICIAL CANING IN SINGAPORE, MALAYSIA AND BRUNEI». [Consulta: 2 setembre 2025].
  9. «Ideas & Trends; Beyond Singapore: Corporal Punishment, A to Z (Published 1994)» (en anglès). New York Times.
  10. «Singapore country specific information». U.S. Department of State, 19-03-2010. Arxivat de l'original el 2004-12-30. [Consulta: 28 agost 2012].
  11. «Singapore: The death penalty – A hidden toll of executions». Amnesty International USA, 2003. Arxivat de l'original el 2012-01-13. [Consulta: 1r maig 2011].
  12. «The Singapore Government's Response To Amnesty International's Report». Arxivat de l'original el 2007-11-14. [Consulta: 2 setembre 2025].
  13. «Hong Kong has best judicial system in Asia: business survey | ABS-CBN News | Latest Philippine Headlines, Breaking News, Video, Analysis, Features» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-05-11. [Consulta: 2 setembre 2025].
  14. «The World Justice Project Rule of Law Index® 2011». [Consulta: 2 setembre 2025].
  15. Editorial, Reuters «Singapore to toughen protest laws ahead of APEC meet» (en Indian English). Reuters India. Arxivat de l'original el 2015-11-04.
  16. Vladimir Gabulov. «13win» (en anglès). 13win.bz, 08-12-2023. [Consulta: 2 setembre 2025].
  17. Leitch Lepoer, Barbara. «Singapore as Part of Malaysia» (en anglès). Library of Congress Country Studies. Washington, D.C.: Government Printing Office, 1989. [Consulta: 29 gener 2011].
  18. «Singapore country profile» (en anglès). BBC News, 30-11-2011.
  19. «Singapore to swear in Lawrence Wong as new prime minister». Yahoo! News Singapore. [Consulta: 2 setembre 2025].
  20. «GE2025: Stunning victory for PAP, winning 87 of 97 seats with higher national vote share in PM Wong's first electoral test». [Consulta: 2 setembre 2025].

Bibliografia

[modifica]


Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
Viccionari
Viccionari
Viccionari
ViquinotíciesModifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Dependències:
1. Estat parcialment aEuropa.
2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Singapur&oldid=36691346»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp