Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Sindicalisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Economia
Gràfic de producció
Gràfic de producció
Història
Història del pensament econòmic · Europa · Capitalisme · Universal · Amèrica · Comunisme · Oceania · Àfrica · Àsia
Escoles i ideologies
Mètode d'investigació
Macroeconomia · Microeconomia · Metodologia econòmica · Economia ortodoxa · Economia heterodoxa · Economia matemàtica · Teoria dels jocs · Economia computacional · Optimització matemàtica · Econometria · Economia experimental · Comptabilitat nacional · Creixement econòmic
Àrees d'estudi
Agricultura · Comportamental · Empresarial · Cultural · Demogràfica · Desenvolupament · Digital · Ecològica · Economia de l'educació · Enginyeria econòmica · Ambiental · Evolucionista · Expedicionària · Geogràfica ·  Financera · Sanitària · Organització industrial · Economia de la informació · Institucional · Economia del coneixement · Economia laboral · Dret i economia · D'empresa · Monetària · De recursos · Organitzacional · Economia del personal · Planificació ·  Política econòmica · Polítiques públiques · Polítiques socials · Reginals · Rurals · Terciarització · Socioeconomia · Sociologia econòmica · Estadística econòmica · Urbana · Economia del benestar · Economia de guerra · Economia de transició · Economia de la religió
Sistemes econòmics
Capitalisme · Corporativisme · Comunisme · Economia feudal · Globalisme · Caça i farratgeria · Cooperativisme · Economia circular · Economia mixta
Contingut
Portal d'economia
  • Vegeu aquesta plantilla

Elsindicalisme omoviment sindical és l'actuació organitzada delstreballadors organitzats ensindicats que té com a objectius la millora de laqualitat de les condicions devida ilaborals. Actualment el moviment sindical éslegal i a més constitueix una de les bases de la vidasocial fins al punt que, per exemple, laConstitució Espanyola estableix la prohibició a l'exèrcit de manifestar opinionspolítiques osindicals.

El desenvolupament delsistema econòmiccapitalista originà la separació entre eltreball i la propietat delsmitjans de producció. A partir d'aquest moment el desequilibri entre la força de lapatronal (minoritària però molt efectiva) i la dels treballadors (majoritaris però no organitzats) va ocasionar que la primera lluita dels treballadors fos precisament la del reconeixement del seu dret a associar-se en sindicats obrers que elliberalisme econòmic els negava.

Història del sindicalisme

[modifica]

Segle xix

[modifica]
Vaga aDurham al1863
Vaga de transports a París en1891

A ladècada del 1840,Karl Marx iFriedrich Engels, que propugnaven un sindicalisme d'ideologiamarxista, o de socialisme científic, es van instal·lar aAnglaterra, des d'on van difondre la seva línia depensament sobre laclasse obrera, que a laGran Bretanya delsegle xix era molt nombrosa. Però per influència del menys conegutRobert Owen ja s'hi havia creat, en1833, elsindicatGreat Consolidated Trade Union, considerat el primer de lahistòria. El mateix Robert Owen havia creat abans, en1829, les primeres cooperatives de treballadors, societats precedents als sindicats. Contemporàniament a Marx i Engels, el rusMikhaïl Bakunin assentava les bases de l'anarquisme, que inspiraria altres sindicats i maneres particulars d'interpretar el sindicalisme (anarcosindicalisme). AAmèrica, el1860 va ser creada una societat secreta anomenada Els Cavallers del Treball.

Després de laPrimera Internacional de1862 es varen fer elsSecretariats Professionals Internacionals (SPI), que agrupaven treballadors peroficis o per branques industrials. En1870, a l'estat espanyol,Mikhaïl Bakunin va influir en el primer sindicalisme agrupat en laFederació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors (FREAIT). AAlemanya, a partir del1875, el sindicalisme es començà a organitzar en sindicats, de caràcter jamarxista. En1881 es va crear aBarcelona laFederació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE), sota l'empenta de les classes obreres i adoptant l'estructura que s'havia aprovat per a la FREAIT, que a causa de la seva clandestinitat estava inactiva des de feia anys. Sota la influència dels sindicats britànics, el1886 es va formar l'estatunidencaAmerican Federation of Labor (AFL), presidida per Samuel Gompers, que prengué com a primer objectiu la jornada de les vuit hores laborals diàries. En1888 es va fundar aBarcelona laFederació Espanyola de Resistència al Capital (FERC), una organització obreraanarco-col·lectivista, i laUnió General de Treballadors (UGT), de tendència socialista.

El1889 laSegona Internacional declara el dia1 de maig comDia Internacional dels Treballadors. En1895 es va crear la primera associació no clandestina de treballadors de classe obrera francesa, laConfédération Générale du Travail (CGT), que era de caràcter revolucionari i propugnava lavaga com la principal arma en la lluita obrera.

Segle XX

[modifica]
PrimerDia del Treballador al Japó, en 1920
Manifestació a Bulgària en 1952
Vaga general a Espanya, en 2010

A l'Argentina,Xile iMèxic a principi de segle xx es varen formar diversos sindicats d'inspiraciósocialista. A l'inici d'aquest segle també van néixer, aFrança, els anomenatssindicats grocs, influïts pels empleadors. En1901 es va constituir aCopenhaguen laSecretaria Internacional de Sindicats. En1905 el sindicat revolucionari Treballadors Industrials del Món trobà suport en el lumpenproletariatestatunidenc. El1911 es va fundar a Barcelona laConfederació Nacional del Treball (CNT), de tendènciaanarcosindicalista. El1913 es va fer laFederació Sindical Internacional (FSI), en la qual eren representats dinou països. En1919 es va crear l'Organització Internacional del Treball (OIT), a la qual negocien plegatstreballadors,empresaris igoverns. ACatalunya, aquest mateix any es van crear elsSindicats Lliures, amb el suport delscarlistes, lapatronal i elsmilitars.

Després de laRevolució Russa aMoscou, l'any1921, es constituí laInternacional Sindical Roja (ISR), formada pels sindicatssoviètics i per la Confederació General del Treball Unitari (CGTU), de tendència comunista, escissió de laConfederació General del Treball francesa. La ISR va desaparèixer el1934 al si de laTercera Internacional per tal d'agrupar tots els sindicats. El1938, alsEstats Units, l'AFL s'escindí donant el Congrés d'Organitzacions Industrials (CIO), mentre que d'altra banda, es creava la Confederació de Treballadors d'Amèrica Llatina, d'inspiraciócomunista.

A partir de laSegona Guerra Mundial el sindicalisme mundial adoptà una línia reformista donant molta importància a la negociació col·lectiva i la cooperació amb els poders públics i obtingué grans millores com la jornada laboral de vuit hores,vacances pagades,seguretat social i milloressalarials.

Amb els règims totalitarisfeixistes inazis s'anul·là en diveros països la força sindical. AEspanya, amb el règimfranquista oficialment s'impulsava elssindicats verticals, que agrupaven patrons i obrers i resultaven completament inoperants, i on s'infiltraren els sindicatsComissions Obreres i UGT, que no serien legalitzats fins a la mort del dictador. L'any1945 aParís laFederació Sindical Mundial (FSM), va unir al sindicalisme soviètic,europeu i americà però l'AFL no s'hi adherí. En1948 l'AFL impulsà l'Organització Regional Interamericana de Treballadors. El1949 una escissió del FSM donà pas a laConfederació Internacional de Sindicats Lliures (CISL) amb participació de l'AFL, el CIO, el TUC britànic i la CGT-Força Obrera francesa, escindida de la CGT. En1955 el CIO es va reunificar amb l'AFL i va quedar com a AFL-CIO.

Al llarg del segle xx s'ha anat produint un procés deglobalització massiva que tendeix a unificar tots els sindicats en macroagrupacions de centenars de milions d'afiliats, que s'allunyen cada vegada més de l'acció directa dels treballadors, que han de confiar els seus drets i problemes a persones cada vegada més allunyades de les seves circumstàncies. Algunescentrals sindicals es fan per territori, per exemple laConfederació Europea de Sindicats (CES) agrupa tots elseuropeus, i altres per tendència ideològica, de les quals al món hi ha laConfederació Sindical Internacional (CSI),cristiana isocialista moderada, amb 168 milions d'afiliats, laFederació Sindical Mundial (FSM), de tendènciacomunista, i l'Associació Internacional de Treballadors (AIT), que comparteix ambSolidaritat Internacional Llibertària (SIL) la ideologiaanarquista ianarcosindicalista.

Sindicalisme contemporani

[modifica]
Percentatge de treballadors sindicats per països(francès)
Discurs sindicalista del Primer de Maig en 2007

L'Australian Workers Union és un dels sindicats més grans i antics d'Austràlia.

ACatalunya els sindicats tenen els seus antecedents en elgremis, que va ser especialment importants a l'edat mitjana i van existir fins al segle xix. Elsarxius gremials avui ens donen informacióhistòrica de com s'organitzaven i també de com vivia la gent. El1861 es va fundar aBarcelona l'Ateneu Català de la Classe Obrera, unaassociació que tenia el propòsit de servirculturalment als obrers. En1907 es va fundar a Barcelona el diariSolidaridad Obrera («la Soli»), inicialment com a òrgan depremsa del grupSolidaritat Obrera, l'òrgan sindical més important aCatalunya fins al1939. L'anarco-sindicalisme a Catalunya durant la guerra civil va tenir una gran importància contra elfalangisme. En1937 es va fundar laRevista Catalunya, un òrgan d'expressió de laConfederació Nacional del Treball (CNT) deCatalunya escrita íntegrament encatalà i que va tenir com a director elJoan Peiró i Belis. Actualment existeix encara, s'edita aReus però és l'òrgan d'expressió d'un altresindicat, laConfederació General del Treball (CGT) de Catalunya. A la CNT ara s'utilitza elPeriòdic cnt.

En1974 es va fundar, aleshores a la clandestinitat, laUnió de Pagesos de Catalunya (UPC), actualment el sindicat majoritari delspagesos i que representa els interessos de les petites explotacions familiarsagrícoles iramaderes del país. En2004 es va crear laXarxa Solidària contra els Tancaments i la Precarietat per a impulsar lasolidaritat i la resposta unitària contra els tancaments d'empresa anunciats per diferentsmultinacionals a Catalunya. Aquesta plataforma agrupa una cinquantena desindicats, algunesseccions sindicals,comitès d'empresa iorganitzacions ipartitsd'esquerracatalans.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Sindicalisme
  • Vegeu aquesta plantilla
Socialisme
Corrents
Pensament
Conceptes
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sindicalisme&oldid=29675855»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp