Lasinalefa és unfenomen fonètic pel qual duesvocals en contacte situades l'una al final d'unmot i l'altra al començament del mot següent, es fusionen en una solasíl·laba.[1] Exemples:no hi ha pa formem el diftong ['no'ja'pa],no ho obris sona ['no'wɔβɾis]. En unpoema la sinalefa esdevé una sola síl·laba, així que es compten dues vocals com una de sola. Quasi tots els poemes contenen sinalefes que modifiquen lamètrica. No obstant això, un poeta pot decidir no aplicar-les, segons la intenció del poema. Per tant, si en unaestrofa es dona el cas que tots els versos tenen una sinalefa oelisió, l'autor determina la mètrica del poema. Si l'autor no indica la mètrica es considera una rima incògnita i, per tant, no es podria establir la mètrica exacta del poema. De la mateixa manera, hom pot indicar que una sinalefa s'ha de separar. Tanmateix, la sinalefa no té importància a l'hora de comptar sil·labes.
Exempleha arribat.
Les dues vocals marcades formen lasinalefa.