Vista panoràmica de Silicon Valley.Silicon Valley deriva el seu nom delsilici utilitzat en elstransistors i elsxips d'ordinador, pioners a la regió al segle xx.
El termeSilicon Valley, ja havia estat utilitzat anteriorment per turistes, però va ser el periodistaDon Hoefler qui el va popularitzar l'any 1971 arran de la seva sèrie d'articles per aElectronic news, que va titular "Silicon Valley USA". Hoefler buscava un nom per a l'article, i va serRalph Vaerst, llavors president de Ion Equipment, qui va proposar-lisilicon (silici) per l'alta concentració d'indústries relacionades amb els semiconductors, ivalley amb relació a la Vall de Santa Clara, on es concentrava tota aquesta activitat en els inicis. Actualment, el terme s'estén igualment a les indústries situades a ambdós costats de la badia.[1]
Durant anys de la dècada delssetanta i delsvuitanta es va dir incorrectamentSilicone (silicona), en la majoria dels casos per periodistes, abans que el nom es fes familiar per la cultura americana.
Els inicis es remunten als problemes econòmics que va patir laUniversitat Stanford durant la dècada de 1950s. La Universitat tenia milers d'hectàrees sense ocupar, però es necessitava un capital que no tenien per poder dur a terme una ampliació en l'època de la postguerra. A més, el contracte original d'herència de Leland Stanford, qui va traspassar el terreny de la seva granja per a la construcció de la Universitat, impedia que es pogués vendre, motiu pel qual havia de ser llogat.
La solució a aquests problemes la va aportar el professor Terman, qui va proposar la construcció d'un parc tecnològic que cooperés amb la Universitat, per tal que aquesta obtingués part dels beneficis que generés l'activitat de les empreses que hi situessin la seva seu. El professor Terman, del departament d'enginyeria electrònica, portava temps preocupat per la manca d'oportunitats a l'àrea de Stanford per als graduats en enginyeria, motiu pel qual molts es veien obligats a mudar-se a laCosta Est. Els primers exestudiants de Stanford en portar la seva empresa al Stanford Industrial Park van ser els fundadors deVarian Associaties. Un dels primers passos decisius de Terman per dur a terme la iniciativa, va ser portar dos dels seus antics estudiants:William Hewlett iDavid Packard, creadors deHewlett-Packard (HP). Van ser molts els que els van seguir (exalumnes i professors) en la investigació i, en alguns casos, en la fundació de companyies.[1][2] Entre les primeres companyies en llogar terrenys al Stanford Research Park es troben empreses de tant renom comEastman Kodak,General Electric iLockheed.[1]
L'any 1954, la Universitat Stanford va crear el programaHonors Cooperative Program per tal que els treballadors de les oficines del Stanford Research Park poguessin graduar-se en estudis universitaris amb horaris adaptats.[3]
Va ser en aquesta atmosfera en la qual l'any 1955William Shockley, d'origen californià, va decidir mudar-se allà. Shockley havia abandonatBell Labs el1953 per un desacord sobre la forma en què s'havia presentat eltransistor al públic, ja que a causa de interessos depatents, es va relegar el seu nom a un segon pla a favor dels coinventorsJohn Bardeen iWalter Houser Brattain. Després de divorciar-se de la seva dona, va tornar aCalifòrnia per estar prop de la seva mare, que vivia aPalo Alto.[4] Va ser Shockley qui va iniciar la indústria desemiconductors a Silicon Valley amb el seu laboratori aMountain View (Shockley Semiconductor Laboratory).[5]
Shockley es va proposar millorar el transistor utilitzant elsilici com a material semiconductor en comptes delgermani. Pretenia reemplaçar l'anterior transistor per un disseny de tres elements (actualment conegut com eldíode de Shockley) que obtindria èxit comercial, però el disseny era considerablement més difícil de construir que el "simple" transistor i a mesura que el projecte va passar per dificultats, Shockley es va tornar cada vegada mésparanoic. Va exigir que als empleats se'ls fessin proves amb undetector de mentides, va anunciar els seus salaris públicament i, en general, es va enemistar amb tot el món, el que va comportar que el1957, vuit dels enginyers més dotats, que ell mateix havia dut, l'abandonessin per a formar la companyiaFairchild Semiconductor. Els coneguts com els"traitorous eight" van ser els creadors delmicroprocessador, i dos d'ells,Gordon Moore iRobert Noyce, van fundarIntel el 1968.[6]
Durant els anys següents aquest fet es repetiria diverses vegades; a mesura que els enginyers perdien el control de les companyies que havien creat, en caure en mans de directives exteriors les abandonaven per a formar les seves pròpies empreses.AMD,Signetics,National Semiconductor iIntel van començar com branques de Fairchild.
Al començament de la dècada de1970 tota la zona estava plena de companyies de semiconductors, que abastien a les companyies d'ordinadors abastint aquestes dues al seu torn a les companyies deprogramació iserveis. L'espai industrial era abundant i l'allotjament encara barat. El creixement es va veure potenciat pel sorgiment de la indústria decapital risc enSand Hill Road que va fundarKleiner Perkins el1972; la disponibilitat d'aquests capitals va esclatar després de l'èxit d'1,3 bilions de dòlars per l'OPA d'Apple Computer eldesembre del1980.
Fent mèrit d'aquesta herència, Silicon Valley és la seu de la cadena de grans magatzems d'alta tecnologiaFry's eletronics.
Milers d'empreses d'alta tecnologia han establert les seves seus generals a Silicon Valley; la següent llista són algunes de les quals figuren aForbes 500:
Dennis Hayes,Behind the silicon curtain : the seductions of work in a lonely era, London: Free Association Books 1989
David Naguib Pellow, Lisa Sun-Hee Park,The Silicon Valley of Dreams: Environmental Injustice, Immigrant Workers, and the High-Tech Global Economy, New York University Press 2003
.jpg)
