Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Sile

Coord.:30° 51′ 26″ N, 32° 21′ 02″ E / 30.857222°N,32.350556°E /30.857222; 32.350556
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaSile
Tipusjaciment arqueològic ifortModifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 30° 51′ 26″ N, 32° 21′ 02″ E / 30.857222°N,32.350556°E /30.857222; 32.350556
Penínsulapenínsula del SinaíModifica el valor a Wikidata

Sile va ser una ciutatcananea del sud dePalestina, alSinaí. Va ser destruïda pelshabiru alsegle xiv aC.

Se sap el nom de dos reis o governadors, Turbazu i Yaptihadda. Després probablement va ser una fortalesa de l'est d'Egipte que defensava el límit oriental a laregió del Sinaí situada a l'inici delCamí d'Horus, que unia l'antic Egipte ambÀsia i portava des deSuez a la ciutat deRafah, aGaza. El nom egipci de la ciutat eraTjaru, oZaru,Taru,Tharo oDyaru i Sile n'era el seu nom grec. Va ser la capital delnomós XIV delBaix Egipte (Khenty-abt, El més oriental).[1]

Es fa referència dues vegades a Sile en una de lesCartes d'Amarna, la numerada EA 382.[a] Aquestes cartes recullen la correspondència entre Egipte i les seves possessions, aliats o reis hostils entre els anys1350 aC i 1335 aC. La carta EA 382 parla de Turbazu, suposadament rei o governador de Sile, i es diu que ha "...mort a la porta de la ciutat de Sile." També es diu que uns altres dos governadors van ser assassinats a la porta de la ciutat. L'assassinat de Turbazu també s'explica en una altra carta, la EA-355.[2]

Una estela trobada aKarnak fa referència al Decret del faraóHoremheb, on diu que desfigurarà i desterrarà a Sile als funcionaris que siguin trobats culpables de corrupció, incloent-hi requises de vaixells i esclaus, robatori de ramats, taxes il·legals als grangers privats, establiment de taxes fraudulentes, extorsió de caps locals per oficials reials encarregats d'organitzar la visita anyal del rei al festival Opet.[3][1]

Seti I abans de ser proclamat faraó l'any1291 aC va ser comandant militar de Tjaru o Sile. Elsassiris van guanyar a Sile la batalla que l'any671 aC els va entregar el país. Els romans consideraven molts bons els vins que es feien a la regió del llac de Menzalah i en especial al districte de Sile.[1]

S'han trobat restes a Tell Abu Safa (o Tell Abu Safya) i a Tell Habwa, a uns 15 km al nord-est d'Al-Kantarah oAl-Qantara (Al-Qantara el-Sharqiya iAl-Qantara el-Gharbiya, a l'est deQantir –l'antigaPi-Ramsès- i deTanis i al sud-est dePelúsion), entre elles una fortalesa faraònica del temps de Seti I, que cobreix un ample espai amb gran nombre de torres, juntament amb magatzems, cases i centenars de peces antigues i segells deTuthmosis III,Ramsès II i altres.[4]

Després de l'any1999 es va excavar la regió per un equip multidisciplinari; a 10 km a l'est de Qantara Sharq, a Tell el-Borg, es va trobar un assentament militar format per dos forts que protegien la ruta militar que portava a Tjaru (Sile), anomenats Hebua I i Hebua II, a 5 i 3 km respectivament; la zona dels forts estava separada de les àrees residencial i funerària per una branca del Nil (braç Pelusiac) o per un canal del llac Ballah. El 2007 es va trobar una rasa que aparentment rodejava l'àrea, mostrant que era un lloc molt ben defensat.[5]

Notes

[modifica]
  1. Els estudiosos numeren les cartes trobades a Amarna amb les inicials EA (el-Amarna) i una numeració correlativa

Referències

[modifica]
  1. 1,01,11,2Shaw, Ian.The Oxford history of ancient Egypt. Nova York: Oxford University Press, 2003, p. 212.ISBN 9780192804587. 
  2. Moran, William L. (ed.).The Amarna letters. Baltimore, Md.: Johns Hopkins University Press, 1992, p. 188.ISBN 9780801842511. 
  3. Pirenne, Jacques.Histoire de la civilisation de l'Égypte ancienne / 2. Neuchâtel, Suissa: Baconnière, 1961, p. 327-328. 
  4. El-Aref, Nevine. «Hyksos buildings discovered at the Tel Habuwa dig». News Network Archaeology. Arxivat de l'original el 2022-03-05. [Consulta: 5 març 2022].
  5. Abdel-Alim, Elsayed «Tel Habuaː new discoveries from the Saite Period». Egyptian archaeology: the bulletin of the Egypt Exploration Society, 56, 2020, pàg. 10-11.
  • Vegeu aquesta plantilla
Núm.NomósCiutats antiguesLloc modernNúm.NomósCiutats antiguesLloc modern



I
II
III


IV

V
VI
VII
VIII

IX
X
XI
Ta Kentit
Utes-Hor
Ten


Wast

Herui
Aa-ta
Sheshesh
Abt

Minu
Uatshet
Set
Abu(Iebu)
Djeba(Apol·lonòpolis)
Nekhen(Hieracòmpolis)
Nekheb
Iunyt(Latòpolis)
Ipet Sut
Waset(Ta Ipet, Tebes)
Gebtu
Iunet(Tentira)
Hut-Sekhem(Diòspolis Parva)
Abdju(Abidos)
Tinis
Apu(Khen-Min, Panòpolis)
Tjebu(Djew-Qa, Anteòpolis)
Shashotep(Hypselis)
Assuan(Elefantina)
Edfú
Kom al-Ahmar
Al-Kab
Esna
Karnak
Luxor
Qift
Denderah
Hu
Girga
Al-Birba
Akhmim
Qaw al-Kebir
Shutb
Rifeh
XII
XIII
XIV

XV
XVI


XVII
XVIII

XIX
XX
XXI

XXII
Dw-f
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wn
Mehmahetch


Anubis Anput
Nemti

Wab
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wadt(Maten)
Per Nemty
Saut(Licòpolis)
Qis(Cusae)
Akhetaton
Khmun(Hermòpolis)
Hebenu(iBeni Hassan)
Menat-Khufu
Dehenet(Akoris)
Saka
Hutnesut
Teudjoi
Per-Medjed(Oxirrinc)
Nen-nesu(Heracleòpolis)
Semenuhor
Shedet(Arsenoe)
Tepihut(Afroditòpolis)
Al-Atawla
Assiut
Al-Qusiya
Amarna
Al-Ashmunein
Kom al-Ahmar
Al-Minyā
Tihna al-Djebel
Hamatha ?
Sharuna
Al-Hiba
Al-Bahnasa
Ahnasiya al-Madina
Kafr Ammar
el Faium
Atfiho béLisht
Núm.NomósCiutats antiguesLloc modernNúm.NomósCiutats antiguesLloc modern



I




II
III


IV
V
VI

VII
VIII
IX
X
Ineb Hedj




Khensu
Ament


Sap-res
Sap-meh
Kaset

Wa-imnty
Nefer abt
Anedjty
Ka-kem
Men-Nefer(Memfis)
Iu Snofru ?
Sakkara
Per Usir
Imentet(Hernecher)
Khem(Letòpolis)
Imu
Timinhor(Hermòpolis Parva)
Raqedu
Ptkheka
Zau(Sais)
Per-Wadjet(Buto)
Khasu(Xois)
Nàucratis
Tjeku(Pithom ?)
Djedu(Busiris)
Hut Ta-Hery-ib(Atribis)
Mit Rahina
Dashur
Saqqara
Abusir al-Melek
Guiza
Ausim
Kom al-Hisn
Damanhur
Alexandria
Tanta
Sa al-Hagar
Tell al-Farain
Sakha
Nàucratis
Tell al-Maskhuta
Abusir Bana
Tell Atrib(Banha)
XI

XII
XIII
XIV

XV
XVI
XVII
XVIII
XIX



XX


Ka-heseb

Theb-ka
Heq-at
Khenty-abt

Tehut
Kha
Semabehdet
Am-Khent
Am-Pehu



Sepdu


Taremu(Leontòpolis)
Shednu(Pharbaithos)
Tjebennetjer(Sebenitos)
Iunu (Heliòpolis)
Tjaru(Sile)
Senu(Pelúsion)
Bah(Hermòpolis Mikra)
Djedet (Mendes)
Semabehdet
Per Bastet(Bubastis)
Imet
Hawaret(Àvaris)
Djanet(Tanis)
Pi-Ramsès
Per-Sopdu
Tell el-Muqdam
Tell Abu Yasin
Samannud
Matariya
Tell Abu Safa
Tell al-Farama
Al-Baqliya
Tell al-Ruba
Tell el-Balamun
Tell Basta iZagazig
Tell Nabasha
Tell al-Daba
San al-Hagar
Qantir
Saft el-Hinna
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sile&oldid=33498677»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp