Síguina,Síguna oSígun (ennorrè, Sigyn o Sigunn)[1] era, en lamitologia norrena, la muller deLoki, amb qui va tenir dos fills:Narfi oNari, iAli oVali (cf. Lokasenna, text en prosa a l'estrofa 65, Vǫlospá 34 i Gylfaginning 49), germanastres per tant deFènrir,Iormungand iHel, la deessa de la mort, els tres altres fills que Loki va tenir amb la guigaAngrboda.
Quan en Loki, arran de la mort deBaldre, fou lligat pels ansos a tres roques (una sota les seves espatlles, l'altra sota la ronyonada i la tercera sota les sofrages) amb els budells del seu fillVáli (segons la versió de l'Snorri, amb els budells del seu fillNarfi), la Síguina no el va abandonar pas: va decidir romandre dreta al seu costat recollint en una ribella (norrè occidental antic:munnlaug) el verí que queia d'una serp lligada damunt el cap d'ell per la deessaSkadi. Quan la ribella s'omplia i la Síguina l'havia de buidar, les gotes de verí podien caure damunt la cara d'en Loki: aleshores el déu es recargolava de dolor, provocant d'aquesta manera els terratrèmols i tremolors de la terra que sacsegen la terra. Una tradició moderna (i val a dir que amb força imaginació) sol situar al riuÞjórsá les tres roques a les quals els ansos van fermar el déu Loki, i, en concret, a l'indret conegut amb el nom deTröllkonuhlaup -relativament a prop del volcà Hekla-. En la tradició rondallística islandesa (cf.http://www.snerpa.is/net/thjod/gissur.htm), l'origen de les tres roques planes i el topònimTröllkonuhlaup s'expliquen perquè la dona trol de Búrfell no volia mullar-se els peus quan havia de passar el riu Þjórsá cada cop que volia anar a visitar la seva germana, la dona trol de Bjólfell.
Etimològicament, el nomSigyn és un compost dels motssigr "victòria" ivina "amiga" i, habitualment, se sol interpretar com a "amiga de la victòria". D'acord amb algunes fonts, aquest terme s'ha d'entendre en el sentit de "donadora de victòria".
