Fill il·legítim deTeodoric II, va succeir el seu pare el 613, als dotze anys. El govern s'establí sota la regència de la seva besàvia Bruniquilda, però els magnats del regne detestaven aBruniquilda i temien que el jove rei caigués sota la seva influència.[1] Per això, liderats per Warnachar i Rado, els majordoms de palau d'Austràsia iBorgonya, alguns nobles van abandonar Sigebert i s'uniren aClotari II de Nèustia en la cruenta guerra que mantenien els dos regnes.
Els exèrcits de Bruniquilda i Sigebert es van enfrontar als de Clotari aAisne, on encara més nobles van desertar Bruniquilda, obligant-la a fugir amb el seu besnet. A les ribes del llacNeuchâtel van ser capturats per homes de Clotari, i tant Sigebert com el seu germà petit Corbo van ser executats. L'anciana Bruniquilda tindria la mateixa sort després de ser torturada i humiliada públicament. Amb aquesta victòria, Clotari va aconseguir reunificar els francs sota el seu govern.