Siete Aguas (es) | |||||
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya imunicipi del País Valencià | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Comarca | Foia de Bunyol | ||||
| Capital | Siete Aguas(en) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.279(2024) (11,56hab./km²) | ||||
| Gentilici | Setaigüer, Setaigüera | ||||
| Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 110,6 km² | ||||
| Altitud | 700 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Requena | ||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Joan Baptista | ||||
| Festa patronal | Darreries dejuny | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Teresa Hernández Requena | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46392 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46229 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46229 | ||||
| Lloc web | sieteaguas.es | ||||
Setaigües (oficialment encastellàSiete Aguas i en xurroSetiauguas) és un municipi delPaís Valencià situat a laFoia de Bunyol, és l'últim municipi de la comarca que limita amb laPlana d'Utiel-Requena
Setaigües se situa en un terreny muntanyós que fita amb l'altiplà de Requena.
El relleu és irregular i molt accidentat. Les úniques zones planes es troben cap a l'oest i són una prolongació de la concaterciària que constituïx l'altiplà de Requena.
En la zona septentrional s'eleven diverses serres de nord-oest a sud-est. Pel nord-oest tanquen el terme les serres deSanta María i el pic delTejo, amb altures superiors als 1.200msnm (Peñarrubia de 977 m, l'Alt del Malén de 1.037 m i el Santa María, de 1.137 m), així com laserra delas Cabrillas. Pel sud, i formant límit natural amb el terme deBunyol, es troba laSerra de Malacara, un relleucalcari que supera els 1.100 metres d'altitud, composta per materialscretacis amb el seu punt més elevat en el Pic Nevera, de 1.118 m. Tant la serra delas Cabrillas com la de Malacara tenen orientació ibèrica, i hi predominen plecsjuràssics molt rics enfòssils.
Limita ambBunyol iXiva (a la mateixa comarca); ambXestalgar (a la comarca delsSerrans) i ambXera iRequena (a laPlana d'Utiel).
Els jacimentsneolítics del cim del Castellar, el del Castell deRaydon o el del Puntal del Capador donen fe del poblament del municipi des de temps immemorials. Enèpoca romana es varen establir en Setaigües soldats deViriat (180 aC-139aC), però de la seua presència quasi no s'han conservat records arquitectònics. S'especula, perquè no està documentat, que aquells romans podrien haver-li donat el nomSeptem Aquis, en al·lusió a la quantitat de fonts que brollen en la zona. Elsvisigots expulsarenRodrigo Díaz de Vivar (aprox. 1043-1099) dels encontorns de Setaigües; de fet, està documentada, en1102, l'estada de les seues despulles mortals en el castell del poble en el seu trànsit cap aCastella. Uns altres diuen que van ser els àrabs, que la denominarenSebâ amantz, encara que tampoc no ha estat documentat i els que donaren entitat al lloc i a d'altres de la comarca que llavors no eren més que masies musulmanes dintre de l'aleshores enorme terme de Bunyol, com araMacastre,Alboraig,Iàtova iBunyol; també els records dels musulmans s'han enderrocat amb el pas del temps. Amb l'arribada i l'ocupació cristiana en el segle xiii, el reiJaume I decidí, probablement, expulsar la població musulmana i donar el senyoriu a Berenguel·la i Pere Ferrandis.
El18 d'agost de1260 Berenguel·la i el seu fill, l'infant Pere Ferrandis, van donar el lloc a poblar a Miquel Peris de Portaguerra, qui va instal·lar-s'hi amb altres 30 cavallers catalans i aragonesos. En1304 fon adquirida perJaume II (1299-1327) per al seu fill Alfons, de qui va passar, per herència, alcomte d'Urgell, l'infant Pere. ElCompromís de Casp va determinar el retorn a la Corona (29 de novembre de1413) fins al1425, quan va passar a mans de Berenguer Mercader. Posteriorment el senyoriu dels Mercader esdevinguécomtat, el comtat de Bunyol, fins a l'abolició dels senyorius per lesCorts de Cadis en1812. Durant laGuerra de Successió Espanyola, Setaigües va fer costat a l'arxiduc, una posició que li va costar elsaqueig de les tropes del borbóFelip V en1706. Durant lesguerres carlines la població fon escenari de múltiples afusellaments per part de les forces deForcadell.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.211 | 1.067 | 1.075 | 1.074 | 1.062 | 1.282 | 1.206 | 1.232 | 1.256 | 1.349 | 1.486 |
Basada tradicionalment en l'agricultura, la complexitat de la seua orografia fa que només unes 2.500 hectàrees siguen cultivables ensecà i unes 32 hectàrees deregadiu. El clima i l'escassetat de pluges permet una producció agrícola molt diversificada.
En elsecà predomina el cultiu de lavinya, amb les varietats Bobal, Macabeu, Merseguera i Malvasia, que donen lloc a l'obtenció d'extraordinarisvins d'agulla natural.
El Ple de l'Ajuntament està format per 9regidors. En leseleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors delPartit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 4 delPartit Popular (PP).
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  | Teresa Hernández Requena | 367 | 45,99% | 5 ( +1) | |
| Partit Popular |  | Gema López Zahonero | 288 | 36,09% | 4 ( ) | |
| Altres candidatures[a][b] |  | 135 | 16,92% | 0 ( -1) | ||
| Vots en blanc | | 8 | 1,00% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 798 | 100 % | 9 | |||
| Vots nuls | 4 | 0,50% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 802 | 84,33%** | ||||
| Abstenció | 149* | 15,67%** | ||||
| Total cens electoral | 951* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Teresa Hernández Requena (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de PSPV[1]) | ||||||
| Fonts: JEC,[2] JEZ Requena,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Des de2019 l'alcaldessa de Setaigües és Teresa Hernández Requena, delPartit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).[6][7]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Agapito Mas Tarín | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Agustín García Martínez | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Agapito Mas Tarín | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Guillermo Zahonero Rodríguez | UV | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Guillermo Zahonero Rodríguez | UV-CCV | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Guillermo Zahonero Rodríguez Serafín Requena Gómez | PP PP | 03/07/1999 29/04/2003 | Defunció -- |
| 2003–2007 | Rafael Zahonero Ferrer | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Rafael Zahonero Ferrer | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Daniel Zahonero Abril | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Santiago Mas Sánchez | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Teresa Hernández Requena | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[7] | ||||
LesFestes patronals tenen lloc el24 de juny en honor de Sant Joan Baptista. Hi harevetles, ofrenes, espectacles i castell defocs artificials.
Del3 al6 d'agost se celebren les festes en honor del Crist dels Afligits; i del12 al16 d'agost les de l'Assumpció de la nostra Senyora.
Destaca elGran Fons Internacional de Setaigües que es realitza a l'agost. Es tracta d'unacarrera popular on concorren tant atletesamateurs com els millors atletes internacionals del moment en un marc incomparable de bellesa i duresa que fan de la prova una de les més belles del calendari internacional de proves de fons en carretera. La carrera discorre per un circuit asfaltat de 15.150 m.
Pel seu terme transcorre part delsender de gran recorregutGR 7.
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
.svg)
