| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 setembre 1946 Toronto (Canadà) |
| 19aRector de la Universitat de Princeton | |
| 15 juny 2001 – 1r juliol 2013 ← Harold Tafler Shapiro –Christopher L. Eisgruber → | |
| Dades personals | |
| Residència | Princeton |
| Formació | Universitat de Temple-Philosophiæ doctor (–1975) Kelvin High School(en) Queen's University |
| Director de tesi | Richard W. Hanson(en) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Biologia molecular |
| Ocupació | biòloga molecular, professora d'universitat, bioquímica |
| Ocupador | Universitat de Princeton |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Mary E. Brunkow |
| Premis | |
| |
Shirley Marie Tilghman, nascuda el 17 setembre del 1946) és una investigadora canadenca enbiologia molecular. Actualment és professora de biologia molecular i presidentaemèrita de laUniversitat de Princeton. El 2002, la revistaDiscover la va reconèixer com una de les 50 dones científiques més importants.[1]
Tilghman va ser la 19ena presidenta de la Universitat de Princeton; essent la primera dona en ocupar aquesta posició i la segona presidenta femenina de laIvy League.[2] Tilghman va ser també la primera biòloga en presidir la Universitat de Princeton. És la cinquena presidenta estrangera i la segona acadèmica nascuda a Canadà en ser escollida per aquesta posició.
Líder en el camp de la biologia molecular, Tilghman va ser membre de la facultat de Princeton durant quinze anys abans de ser nomenada presidenta. Ha tornat a la facultat de Princeton com a professora de biologia molecular. Ha retornat alLewis-Sigler Institute of Integrative Genomics com a membre del professorat;[3] tot i que actualment no està compromesa dins de la recerca, Tilghman aconsella activament a universitaris en la seva recerca, incloent tesis per sèniors.[4]
Tilghman també segueix tenint posicions de lideratge a la comunitat científica global. Al 2015 va ser la presidenta de l'American Society for Cell Biology.
Tilghman va néixer aToronto,Ontario, Canadà. De nena, el seu pare va potenciar el seu interès en matemàtiques.[5] Es va graduar al Kelvin Institut aWinnipeg,Manitoba[6] i va rebre els seus honors B.Sc. en química deQueen's University aKingston, al 1968. Va ser mestra d'institut aSierra Leone, al programa dels Serveis Universitaris canadencs a l'estranger (CUSO).[7]Tilghman va obtenir el seu doctorat en bioquímica a laTemple University de Filadèlfia, Pennsilvània, sota la direcció de Richard W. Hanson. Tilghman va ser la primera estudiant de postgrau de Hanson.[8] La seva tesi va ser titulada "La Regulació Hormonal de la Fosfoenolpiruvat Carboxicinasa."[9]
Es va casar amb Joseph Tilghman el 1970. Aquest matrimoni va acabar el 1983, deixant Shirley Tilghman amb la custòdia de la seva filla jove (Rebecca) i el seu fill (Alex). Atribueix el seu reeixit equilibri d'una carrera científica i de la cura familiar a l'organització. El seu objectiu era no sentir-se culpable mentre estava a la feina o a casa, en comptes d'això es concentrava amb la tasca que feia a cada moment.[10]
El treball de Tilghman engenètica molecular es va centrar en el control de la regulació dels gens durant el desenvolupament, particularment en el camp de laimpressió genètica.
Durant els estudis postdoctorals alNational Institutes of Health, Tilghman va fer un número de descobertes important, amb un membre de l'equip va clonar el primer gen de mamífer. Va continuar per demostrar que el gen de laglobina estava empalmat, un descobriment que va ajudar a confirmar alguna de les teories revolucionàries que emergien sobre el comportament dels gens. Tilghman va continuar fent avenços científics com a professora associada adjunta de Genètica Humana a laUniversity of Pennsylvania i com a investigadora independent delInstitute for Cancer Research a Filadèlfia.[11]
Tilghman va anar a la Universitat de Princeton, al 1986, per fer de professora de Ciències de la Vida.[12] Dos anys més tard, també es va unir al Howard Hughes Medical Institute com a investigadora.[13] Va ser una líder en l'ús deratolins per entendre el comportament de gens, investigant l'efecte de lainserció gènica encèl·lules embrionàries.
El 1998, va adquirir responsabilitats addicionals com a directora fundadora del pluridisciplinarLewis-Sigler Institute for Integrative Genomics de Princeton,[14] mentre continuava estudiant com s'empaquetaven els genomes de mascles i femelles i les conseqüències de les diferències en regular el creixement de l'embrió.
Els articles de recerca de Tilghman estan catalogats alPubMed, pàgina web del govern delsEstats Units Biblioteca Nacional de Medicina, la divisió de NLM delsInstituts Nacionals de Salut.[15]
Tilghman va succeirHarold Tafler Shapiro i al 2001 va esdevenir la 19ena presidenta de la Universitat de Princeton. Va ser escollida la primera dona presidenta el 5 de maig de 2001, i va assumir el càrrec el 15 de juny de 2001. Durant la seva presidència, la universitat va construir un sisè Col·legi major, que portava el nom en honor de l'alumnaMeg Whitman, per acomodar una expansió del 11% del cos d'estudiants universitaris (un augment d'uns 500 estudiants). Al 2012, Tilghman va anunciar que finalitzaria la seva presidència el juny de 2013.[16] Va ser succeïda per l'aleshores rector Christopher L. Eisgruber.
Mentre exercia de presidenta de la Universitat de Princeton, Tilghman va acceptar afiliar-se a la junta directiva deGoogle; va ser-ho des de l'octubre del 2005 fins al febrer de 2018.[17]
Tilghman ha estat escollida a les següents organitzacions:
Al llarg de la seva carrera, Tilghman ha guanyat els següents premis:
Tilghman continua com a membre de la facultat de Princeton al Departament de Biologia Molecular i delLewis-Sigler Institute for Integrative Genomics.
Al deixar la presidència de Princeton, Tilghman va retenir el seu lloc a la Junta directiva de Google.[35]
Tilghman continua servint al Amherst College com a síndic a Amherst Universitat.[36] És una membre de la Junta de Brookhaven Science Associates, l'organització que dirigeixBrookhaven National Laboratory a Long Island, Nova York.[37][38]