El seu nom romà fouIulia Romula Hispal oHispalis del que en derivà (His(Ix)pa(bi)) el nom musulmàIxbilis. Formà part de la Hispània Ulterior (després Bètica) a la riba del Betis (Guadalquivir) que era navegable fins a la ciutat. Juli Cèsar la va fer colònia romana i tot i que es va intentar afavorir a la veïnacolònia romana deBetis (Baetis), Hispalis era al segle I una de les principals ciutats de laTurdetània, només superada perCorduba iGades, a les quals va arribar a superar; en temps deClaudi Ptolemeu portava el títol de metròpolis i sota els vàndals i visigots era la capital provincial, per damunt de Còrdova. Era també seu d'un convent jurídic i portava els títols deJulia Romula iColonia Romulensis.
Després del711 va passar als musulmans (Musa ibn Nusayr hi va entrar el 713) i l'administració fou confiada als jueus, amb un destacament àrab; una revolta poc després fou reprimida per Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr (714). Aquest hi va establir la capital del valiat d'al-Àndalus (714-716) i ho va deixar sotaAyyub ibn Habib al-Lakhmí (716) fins queal-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí (716-719) la va traslladar a Còrdova (717). L'antiga noblesa visigoda fou substituïda per una noblesa militar àrab, sobretot iemenita.
Va patir algunes revoltes dels nobles àrabs sent les principals la del766 dirigida per Said al-Yashubi al-Matari, iniciada aNiebla, i la del governador Abu l-Sabbah ibn Yahya al-Yashubi, que havia estat destituït. El771 o773 Haywa o Hayat ibn Mulamis al-Hadrami, que tenia el suport dels iemenites de la ciutat, es va revoltar de manera concertada o quasi simultània amb Abd al-Ghaffar al-Himsi que operava al nord-oest de Sevilla i fins aCòrdova; a la mateixa època operaven altres rebels. Posteriorment sembla que la comarca va gaudir de pau.
En temps d'Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam fou atacada durant l'expedició normanda de 844, que el 25 de setembre varen derrotar els cordovesos a labatalla de Cabtal,[7] saquejant les afores d'Ixbíliya i establint un fortí aTablada, del qual es varen retirar quan varen arribar 15 naus cordoveses el29 de setembre.[7]Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam va haver de reconstruir les muralles i edificis pels danys patits. Un grup d'invasors va ser destruït aMorón de la Frontera, i el gruix de l'exèrcit cordovès va atacar el campament de Tablada,[8] on els invasors varen patir mil baixes, mentre uns altres quatre-cents varen ser fets presoners i executats, i unes trenta naus varen ser destruïdes, sent els ostatges alliberats, però un grup, en veure la cavalleria enemiga va poder fugir entre Morón iCarmona, embarcant en les naus i finalment varen negociar alliberar els presoners que quedaven a canvi de menjar i robes,[7] i varen continuar el seu viatge pel mediterrani. Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam va reconstruir les muralles i edificis de la ciutat que havien quedat malmesos en l'atac.
Sota l'emir Abd-Al·lah ibn Muhàmmad (888-912) el fill d'aquest Muhammad fou nomenat governador; les rebel·lions foren freqüents arreu i les dues famílies àrabs principals, els Banu Hadjdjadj i els Banu Khaldun que tenien grans terres entreCarmona i Sevilla i a l'Aljarafe, varen lluitar per l'hegemonia i durant anys el sud-est de l'Àndalus fou afectat per les seves lluites. Els Banu Hadjdjadj varen constituir sota Muhammad ibn Ibrahim ibn Hadjdjadj una dinastia que va governar a Sevilla i Carmona com un emirat independent teòric vassall de l'emir de Còrdova.Abd al-Rahman III va sotmetre Sevilla el913. El974 hi va esclatar una revolta en la qual varen participar com a part destacada els Banu Hadjdjadj. El1018 el califaal-Qàssim ibn Hammud al-Mamun va nomenar al seu fill Muhammad com a governador de Sevilla, però els sevillans es varen revoltar i varen assetjar al governador a l'alcàsser, fets en què va tenir part destacada la família delsabbadites que el novembre del1023 es va erigir un emirat independent (vegeuEmirat d'Ixbíliya iabbadites).
Elport d'Índies, que en elsegle xvi albergava un gran nombre d'embarcacions al llarg delriu Guadalquivir. S'observa al fons laGiralda, a l'esquerra el pont de Barcas i a la dreta laTorre del Oro.
L'emirat va acabar amb la conquesta almoràvit de Sevilla feta pel general Sir ibn Abi Bakr el 7 o9 de setembre de1091.[9] El general hi va restar com a governador fins a la seva mort el maig del1114. Els almoràvits varen governar 55 anys i 4 mesos i varen importar el vel per a la cara de les dones, abans mai utilitzat. Va tenir almenys 14 governadors coneguts, tots emparentats amb la família deYusuf ibn Tashfin, un dels quals, Abu Hafs Umar ibn al-Hadjdj va morir en lluita contra els castellans (maig-juny de1132). El18 de gener de1147 va ser incorporada a l'imperi almohade i va esdevenir la segona capital de l'imperi i la capital d'al-Àndalus. Va patir diversos atacs de les milícies d'Àvila d'Ibn Mardanix i Ibn Hamuskh (1158) i a partir del final del segle, incursions cristianes a la regió. Al segle xiii va patir serioses inundacions el març-abril del1201 quan es va desbordar elGuadalquivir.
El1225 els castellans varen atacar la ciutat; després fou assetjada per al-Bayyasi que dominava els castells de Tajada iAznalcazar; i fou teatre de la rebel·lió d'al Mamun, el fill deYaqub al-Mansur. Es varen pactar algunes treves amb els castellans;Ibn Hud es va revoltar contra els almohades i Sevilla se li va sotmetre el31 d'octubre de1229.
El1244 la ciutat, amenaçada pels castellans i mancada de l'ajut almohade, va reconèixerAbu-Zakariyyà Yahya I l'emirhàfsida deTunis;[10] els castellans la varen assetjar 14 o 17 mesos, potser del setembre de1247 al23 de novembre[11] i entre aquestes dates la varen ocupar, i en 1248fou finalment presa pels castellans.[12] Elsmarínides la varen assetjar el1275 i el1278 varen saquejar l'Aljarafe però Sevilla va restar castellana.
La ciutat té unclima atlàntic càlid, amb hiverns suaus i estius calorosos. La temperatura oscil·la entre els 15,9 i els 5,2 °C de gener i els 35,3 i els 19,4 °C de juliol. En estiu són molt habituals els dies amb temperatures màximes de més de 40 °C i el rècord és de 47 °C el 6 d'agost de 1946. Als darrers anys s'han superat els 45 °C el 1995 i 2003.
Les precipitacions són mitjanes, 534 mm a l'any, concentrades als mesos d'octubre a maig. El mes més plujós és el desembre amb 95 mm. Els dies de pluja a l'any són 52, els de gelada, 4, i les hores de sol, 2.898.
La població de Sevilla l'1 de gener de 2020 era de 691.395 habitants,[14] i la de l'àrea metropolitana d'1.548.741 per la qual cosa és la quarta ciutat i àrea metropolitana del conjunt d'Espanya. La ciutat tenia més de 100.000 habitants el1600[15] que va ser l'època de major esplendor de la ciutat quan era l'únic port per anar a lesÍndies occidentals. El1900 en tenia 148.315, el1950 376.627 i el1981 645.817.[16]
En termes econòmics és un important centre industrial de noves tecnologies. El parc tecnològicCartuja´93 dona ocupació a 11.455 persones i produeix R+D+I per valor de més del 10% delPIB de la província, 1.676 milions d'euros, allotjant 311 empreses i entitats (un 70% de les quals són de tecnologies avançades). Sevilla ocupa la quarta posició en el rànquing nacional en termes de població i la cinquena quant aproducte interior brut -representa al 3,3 per cent- nombre d'empreses i ocupats. Així, la província contribueix més al PIB espanyol queBiscaia iMàlaga i que regions comAragó,Múrcia iNavarra. Així mateix cal destacar que empra més de 650.000 persones.
Universitat de Sevilla amb més de 500 anys d'antiguitat i de gran prestigi. Universitat pública que presenta diferents facultats al llarg de tota Sevilla.
↑Domínguez Ortiz, Antonio.Historia de Sevilla: la Sevilla del siglo XVII (en castellà). 3 edició. Universidad de Sevilla, 2006, p. 74.ISBN 9788474053258.
.svg)
_Seville%2c_Spain_(49104522676)_(cropped).jpg)
