 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic iciutat romana | |||
| Període | Imperi Romà | |||
| Construcció | 97 dC | |||
| Data de dissolució o abolició | 680 | |||
| ||||
Setifis oSitifis (amazic:Sṭif) fou una ciutatromana del nord-est d'Algèria. Fou capital de la província romana deMauritània Sitifense, i correspon a l'actualSitifis de la província homònima (Algèria).[1]
Sitifis es deia oficialmentColònia Augusta Nerviana Martialis Veteranorum Sitifensium, i des de l'època deDioclecià (293) fou la capital de laMauritània Sitifense (en l'actual Algèria).[2] Hui els vestigis del segle iii i segle iv contenen lesmuralles, eltemple, elcirc, elmausoleu ilafortalesaromana d'OrientEscipió. Molts objectes arqueològics de Sitifis es mostren en el museu arqueològic de la ciutat.
El nom de la ciutat és d'origennumidi i enamazic significa 'negre' (aseṭṭaf). La ciutat actual la fundaren elsfrancesos sobre les ruïnes de l'antiga.[3]
Setifis (o Sitifis) la fundaren el 97 els romans, durant el regnat deNerva, com acolònia de veterans romans. Tot i no conéixer-se edificis d'aquest període, un cementeri excavat en la dècada del 1960 sembla que contenia tombes de la colònia primerenca.[4]
A mesura que la ciutat creixia, al voltant del 297, es va establir la província deMauritània Sitifense, amb Sitifis com a capital. S'hi va construir un edifici debanys romans, decorat amb fins mosaics: la restauració del segle V tenia una cambra freda (frigidarium) pavimentada amb un gran mosaic amb el naixement deVenus.[5]
Tot i que no se sap què succeí sota el domini delsvàndals, la reconquestaromana d'Orient va portar amb si la construcció d'un important fort, del qual algunes parts encara són dretes. En el segle VI el cristianisme hi va ser la religió principal, amb forta presència deldonatisme. Sota domini vàndal, fou la ciutat principal d'un districte anomenat Zaba. Continuà sent la capital d'una província (anomenada Mauritània Prima) sota domini romà d'Orient i era un lloc d'importància estratègica. L'àrea restà sota control romà d'Orient durant un breu període, amb la introducció de doctrines ortodoxes en les principals ciutats donatistes i catòliques de l'Exarcat d'Àfrica.[6]
En el 647 es feu la primeraexpedició musulmana a Àfrica i, a la fi d'aquest segle, la zona començà a ser conquistada. De fet,Uqba ibn Nafi destruí parcialment Sitifis en una incursió del 680, quan conquistà la properaSaldes (actualBugia), mentre lluitaven per arribar a l'Atlàntic. L'era romana d'Orient de Sitifis havia acabat. L'any 702 l'àrea havia estat conquistada pelcalifat Omeia.
En el segle viii, la regió es va convertir a la fe islàmica. Es coneix poc de la ciutat islàmica primitiva, però en el segle x la zona exterior de la fortalesa estava habitada: al lloc dels banys romans s'excavaren més de dotze cases amb grans patis envoltats d'habitacions.[7] A mitjansegle xi, aquest desenvolupament es deturà de colp i es va construir una muralla defensiva al voltant de la ciutat.
L'historiadorLleó l'Africà assegura que una gran ona destructiva va seguir la invasió delsBanu Hilal poc després.
No se sap més del que devia ser el Setifis romà fins que les ruïnes de la ciutat foren utilitzades per l'exèrcit francés (que construí la seua fortalesa allí el 1848, utilitzant la línia de la muralla medieval i la fortalesa romana d'Orient).
.jpg)
Al nord-oest de la ciutat es construïren dues gransbasíliquescristianes a finals del segle iv, decorades amb nous i esplèndidsmosaics, i en aquesta època s'hi fundà unbisbat.[8]
La ciutat tenia una casa de banys[9] i fortificacions.[10] S'hi feren inscripcions alsemperadors, una pràctica que desaparegué al segle iv amb elcristianisme.[11][9]
La ciutat també tenia un circ; per fotografies aèries antigues se sap que el 90% delcirc ara té construccions al damunt.[12][13] Només la banda sud, corba, roman visible. La pista en forma de O era de 450 m de llarg i 70 m d'ample.[12]
La ciutat també fou centre d'una diòcesi,[14] que desaparegué amb la invasió islàmica, però continua sent unaseu titular fins hui.
