| Epònim | Set |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | secta |
| Història | |
| Creació | segleII |
| Data de dissolució o abolició | segleIV |
ElsSetians van ser unasecta religiosa, un grup de tendènciagnòstica que va sorgir cap al segle ii a la part oriental de l'Imperi Romà. Van ser un dels principals corrents del gnosticisme durant els segles II i III, juntament amb elsvalentinians.
El seu nom prové de la figura deSet, el tercer fill d'Adam iEva. SegonsHipòlit de Roma, els setians creien en tres principis de l'univers, cada un d'ells amb infinites potències.[1]Ireneu diu que aquestes potències estaven representades perCaín, el principi terrenal, perAbel, el principi psíquic i la tercera per Set, el principi espiritual.[2] Alguns autors consideren que els setians, i també elsofites i elscaïnites eren sectes jueves precristianes. Però els setians identificaven Set ambCrist, i s'argumenta que tenien orígens precristians però que van absorbir ideessincrètiques deljudaisme i del cristianisme, i també delneoplatonisme.
El mitecosmogònic de Set re-interpreta el llibre delGènesi i la resta delPentateuc, i representa un canvi radical en la concepció jueva ortodoxa de la creació i la relació divina amb la realitat. La cosmogonia setiana està definida a l'Evangeli apòcrif de Joan, que descriu un Déu desconegut, semblant al que descriuPau alsFets dels Apòstols 17:23. Alguns conceptes setians deriven d'una fusió delPlatonisme o de conceptes neoplatònics amb l'Antic Testament.
Teodoret deia que els setians eren la mateixa cosa que els ofites, que tots dos grups veneraven la serp i que la diferència consistia en que uns adoraven Set i els altres no. Deien que l'ànima de Set havia passat a Jesucrist i que eren la mateixa cosa.[3]
La majoria dels textos setians només es conserven en una traducciócopta de l'originalgrec. Es coneixien molt pocs textos abans del descobriment delsManuscrits de Nag Hammadi, una col·lecció de traduccions coptes dels segles iii iiv de textos gnòstics, que es van amagar, sembla, a causa d'un decret d'Atanasi d'Alexandria que prohibia l'ús de llibres no canònics.
