|
|---|
Conquesta d'Europa oriental |
|
Campanyes del Mediterrani |
|
|
|
Elsetge de Viena va marcar l'apogeu de la invasió de l'Imperi Otomà aEuropa. Dirigit pel mateixsoldàSolimà el Magnífic el de1529 fou el primer dels tres setges que els otomans feren sobre la capital delSacre Imperi.
Amb la victòria a labatalla de Mohács (1526) i la mort del seu reiLluís II, l'Imperi Otomà va guanyar el control d'Hongria.Joan Zapolya i l'arxiducFerran d'Àustria van reclamar el tron i en labatalla de Tokaj, de l'any1527, entre els partidaris de Ferran i els partidaris de Joan, donà la victòria a Ferran i consolidà el domini austríac sobre les restes de l'antic Regne d'Hongria.[1] Per evitar aquesta situació inacceptable,Solimà el Magnífic va envair el territori la tardor de1529 amb uns entre 90.000 i 120.000 homes.[2]
El27 de setembre de1529 les tropes otomanes van iniciar el setge de Viena. Els defensors austríacs de la ciutat van rebre poca ajuda exterior, encara que a la fi va ser rellevant. Aquesta es componia de mercenaris vinguts de diferents setges d'Europa, però tenia el seu nucli fort en 1.000lansquenetsalemanys dirigits pel comteNicolau de Salm i 700arcabussersespanyols enviats per la reina víduaMaria d'Habsburg, germana de Ferran. Aquests últims van destacar en la defensa de la zona nord, impedint l'enemic establir-se a les ribes delDanubi al costat de la ciutat.
Per part otomana, malgrat la seva superioritat numèrica, l'exèrcit estava mal equipat per a un setge i la seva tasca va ser obstaculitzada per la neu i les inundacions. Solimà es va retirar aConstantinoble a les portes de l'hivern (mitjans d'octubre).
El soldà va voler intentar de nou la conquesta de la ciutat el1532, però va trobar els defensors amb el suport d'un gran exèrcit sota el comandament del germà de Ferran, l'emperador Carles V, i no va poder acostar-s'hi.
Encara es produiria unsegon setge a Viena, durant el regnat de l'emperadorLeopold I, l'any1683.
La editorial Española Cascaborra, té en el seu catàleg un cómic en el que es narra aquest episodi històric, titulat "El Sitio de Viena" pels autors catalans Joan Bor y Santiaguete.