Setembre Negre (àrab:أيلول الأسود,Aylūl al-Aswad) va ser unaorganització armada radical de guerrillerspalestins, creada el1970. Va tenir vincles amb diversos grups de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), principalment ambAl-Fatah. Hom creu que l'organització va arribar a estar controlada perYasser Arafat, el dirigent i cofundador de l'OAP, per bé que aquest extrem no ha estat mai demostrat.
El nom de l'organització va ser manllevat delSetembre Negre de Jordània, un conflicte iniciat el mes desetembre de 1970, en el qual s'enfrontaren militants d'organitzacions palestines contra l'exèrcit de Jordània i que finalitzà eljuliol de 1971 amb l'expulsió de l'OAP alLíban.[1] L'apel·latiu «negre», doncs, és una referència luctuosa al fet que lluitaren de forma «fratricida» àrabs contra àrabs, i no pas àrabs contraisraelians, com era de costum.
La primera acció del grup fou l'assassinat del primer ministre de Jordània,Wasfi Tall, el 28 denovembre de1971. L'execució era la resposta al paper clau que jugà Wasfi Tall en l'expulsió dels combatents palestins de Jordània entre 1970-1971.
Ara bé, l'acció més coneguda i que donà un major ressò internacional a l'organització fou, sens dubte, l'anomenadamassacre de Múnic, on activistes de Setembre Negre segrestaren i assassinaren un grup d'onze atletes israelians durant la celebració delsJocs Olímpics deMúnic, l'estiu de 1972.[2]
Altres accions atribuïdes a Setembre Negre són:
Desembre de 1971: intent d'assassinat de l'ambaixador de Jordània a Londres, Zayd al-Rifa`i.
Març de 1973: atemptat contra l'ambaixada de l'Aràbia Saudita aKhartum (Sudan) on moriren l'encarregat d'afers estrangers delsEstats Units, J. Curtis Moore, l'ambaixador estatunidenc, Cleo Noel, i l'encarregat d'afers exteriors de Bèlgica, Guy Eid.
Després d'aquest darrer atemptat l'organització es dissolgué, possiblement per pressions de l'OAP que veia en Setembre Negre i les seves activitats més un fre que no una ajuda a la causa palestina.