_(12).jpg)
Elsibers, habitants preromans del llevant i sud de lapenínsula Ibèrica, van poblar el territori de l'actualCatalunya deixant nombroses restes que han arribat fins als nostres dies. Els més antics parteixen delsegle vi aC i els últims es daten al voltant delsegle i aC.
Aquests vilatges (terme preferible a "poblat") es trobaven gairebé sempre en zones privilegiades dalt de turons o petites muntanyes des d'on dominaven les terres i vies de comunicació circumdants. Es pot copsar un incipienturbanisme en la disposició de les edificacions que no posseïen fonaments i començaven amb una primera filera deconstrucció ciclòpia.[1] En acabat s'aixecaven les parets de fang i es tancaven amb una coberta vegetal i fang a manera de sostrada. Existien espais comuns i públics, com ara places, temples, cisternes o sitges i d'altres especialitzats, com a forns de pa o de ceràmica. Tot plegat indueix a pensar que eren pobles que tenien una organització ben estructurada i amb una certa jerarquia social.[2]
Aquesta és una llista dels poblats més importants delsibers deCatalunya (En ordre alfabètic):
El jaciment iber de la Cadira del Bisbe està situat en laSerralada de Marina del terme municipal dePremià de Dalt i prop de 300 m sobre el nivell del mar. Va ser construït i habitat per la tribu delaietans sobre un turó a finals delsegle vi aC el poblat estava emmurallat i amb una torre defensiva, la seva desaparició es data cap a l'any200 aC amb l'arribada dels romans.
Ha estat objecte d'excavacions per diferents associacions a diverses dates des de l'any1929 en la que va ser descobert perJoaquim Folch i Torres.[3]
Al turó delCastell de Rubí es varen practicar excavacions que van demostrar una ocupació humana que pot arrencar fins i tot de finals del segle vi aC. Així mateix es van descobrir murs i dos pous del segle iv aC. Un d'ells és el pou més antic deCatalunya.
Però el més important d'aquest assentament és elcamp de sitges de can Fatjó a uns 200 m al sud del castell, sobre una elevació situada al marge dret de laRiera de Rubí, igual que el castell.
Les més antigues estan datades al segle V aC i perduren fins ben bé entrada l'època romana (primera meitat del segle ii).Sembla que l'establiment de can Fatjó podria ser el nucli de l'antiga ciutat deRubricata, esmentada pel geògrafClaudi Ptolemeu al segle ii, a la vora del riuRubricatus.[4]
41° 28′ 48″ N, 2° 8′ 5″ E / 41.48000°N,2.13472°E /41.48000; 2.13472 (Poblat iber Ca n'Oliver)
El poblat ibèric de Ca n'Oliver de grans dimensions que es troba a laserra de Collserola, al territori antigament conegut com aLaietània i, actualment, dins del terme municipal deCerdanyola del Vallès, al barri deMontflorit. Es tracta d'unjaciment arqueològic que va estar habitat entre elsegle VI i el50 aC i més endavant, a l'edat mitjana.
_(9).jpg)
El Castellet de Banyoles, a la població deTivissa, a laRibera d'Ebre, és el poblatiber més extens de la Catalunya meridional. Destaca la seva posició dominant sobre el curs de l'Ebre i les seves magnífiques torres pentagonals de defensa. Els materials trobats suggereixen que va ser un assentamentilercavó delsegle iv aC i que va ser destruït de manera violenta durant elsegle iii aC.[5]
A partir d'un fragment de plom amb una prova d'encunyació de moneda, els arqueòlegs han proposat que el nom iber de l'assentament eraKum.[6]
El poblat ibèric de Castellruf són les restes d'un poblatiber situat en elTuró de Castellruf (459 m.), veí dels poblats delTuró de Montgat, delPuig Castellar i delTuró d'en Boscà. Està situat aSanta Maria de Martorelles, a la comarca delVallès Oriental.
S'han trobat restes arqueològiques de mitjans del segle vii aC, que ja el1931 Serra Ráfols va fer conèixer, el que va provocar espolis clandestins. Les següents prospeccions, des del1985, han permès establir que l'extensió total del poblat és de 5000 m2 i que es trobava envoltat per unamuralla. Sembla que va ser abandonat o destruït a principis delsegle ii aC, a partir del canvi de les condicions econòmiques i polítiques, i de les campanyes deCató i els seus seguidors.[7]
Kese fou, probablement, una població ibèrica, documentadaepigràficament a la llegenda d'una sèrie de monedes ibèriques, que hom ha volgut identificar amb una població citada perPolibi (qui l'anomenaCissa) iTitus Livi (qui l'anomenaCissis) a la vora de la qual es produí unabatalla en quèGneu Corneli Escipió va derrotar el general cartaginèsHannó i el cap ilergetIndíbil el218 aC. Si la identitat es confirma, cal situar Kese a l'interior, a l'Alt Camp o laconca de Barberà.[8] Altrament, hom ha proposat que no es tracti de la mateixa població, i llavorsCissa es podria identificar amb la ciutat romana que s'ha trobat sotaGuissona o amb lapoblat ibèric del Molí d'Espígol.[9]
Kese era la capital delscessetans, de la qual prenien el nom.
42° 0′ 23″ N, 3° 4′ 44″ E / 42.00639°N,3.07889°E /42.00639; 3.07889 (Ciutat ibera de Ullastret)
La ciutat ibera d'Ullastret establerta al puig de Sant Andreu, des d'on es domina el paisatge suau i tranquil de l'Empordà. Dins el municipi d'Ullastret (Baix Empordà), és el major nucli urbà d'aquesta cultura, descobert fins ara aCatalunya. Es troba en el territori que els autors antics varen assignar a la tribu ibera delsindigets.
La ciutat va néixer alsegle vi aC i des de finals d'aquest segle estava defensada per una magnífica muralla, que avui encara es conserva en gran part. A l'interior del recinte es poden veure restes d'habitatges,cisternes, sitges utilitzades per emmagatzemar gra i espais públics, com els temples. Amb l'arribada dels romans es va iniciar un procés de transformacions en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori, que va portar a l'abandonament d'Ullastret durant elsegle ii aC.[10]
Identificada amb l'antiga Atanagrum, està emplaçada aTornabous, i constitueix un dels exemples d'urbanisme més importants dins de les poblacions delsilergets. Va tenir un gran creixement que va obligar a construir també fora del seu emmurallament, arribant a ésser una de les ciutats més importants en aquest territori. El seu origen se situa des de la segona meitat delsegle vi aC fins començaments delIII aC durant laSegona Guerra Púnica.[11]
El poblat iber del Cogulló és un jacimentibèric al sud-oest deSallent, alBages, dalt del turó conegut pel Cogulló.
Jaciment d'uns 2000 m² d'extensió a 200 m per sobre elLlobregat, és un dels més importants de l'interior de Catalunya per la gran importància militar i estratègica del que devia ésser un dels principals nuclis de població deLacetània.
Fou ocupat des del final del segle vii aC fins alsegle i aC. Poden establir-se tres fases diferents: una primera etapa d'iberització (segle VI aC-IV aC); una segona fase d'ibèric ple (segle III aC-I aC); i una tercera fase ibero-romana.
Les primeres notícies del poblat ibèric s'atribueixen al doctorJoan Maluquer de Motes el1948. El 1966 la junta municipal d'Història i Arqueologia de Sallent feu una primera inspecció. Fou excavada a la dècada dels setanta perRamon Camprubí.
Fou excavat entre1960 i1984 i posteriorment s'hi han fet tasques de neteja, consolidació i restauració.[12]
41° 12′ 45.18″ N, 1° 42′ 55.70″ E / 41.2125500°N,1.7154722°E /41.2125500; 1.7154722 (Darró)
Darró és un poblatibèric que es troba a ponent de l'actual passeig marítim deVilanova i la Geltrú, al territori antigament conegut com acossetània. Es tracta d'un jacimentarqueològic que va estar habitat entre elsegle v aC fins alsegle ii aC, quan sembla que esromanitza el poblat. Una mica més a llevant s'hi conserven restes d'unavil·la romana fundada alsegle i aC dins del que era lacolònia deTàrraco. Es considera que l'indret fou abandonat alsegle vi durant el regnatvisigòtic, moment al qual pertanyen les tombes més recents.[13]
41° 29′ 0.6″ N, 0° 27′ 59.4″ E / 41.483500°N,0.466500°E /41.483500; 0.466500 (Gebut)
Gebut és un poblat iber situat al municipi deSoses a la comarca delSegrià on varen viure un dels pobles més importants delsibers, elsilergets. Va ser excavat i estudiat per Tarragó Pleyan a partir de l'any 1940-1942, presenta una calçada central amb carrers transversals i ha estat datat segurament delsegle vi aC alsegle iii aC. En aquesta mateixa zona es troben diferents assentaments documentats des de l'època del bronze final.[14]
Va ser una ciutat de la tribu delsilercavons, destruïda durant laSegona Guerra Púnica. La seva situació no es coneix fidelment, però pels escrits deTitus Livi es pot deduir que es trobava aldelta de l'Ebre a la vora de la costa.
Es troba en el límit dels termes municipals deRoda de Ter iLes Masies de Roda, comarca d'Osona, i va ser ocupat per la tribu delsausetans.
Alssegles V iIV aC es va construir a la zona unoppidum iber, protegit per una potent muralla que tancava l'únic accés possible a la petita península de L'Esquerda. Entre altres construccions, el poblat acollia dos tallers, un ceràmic i un altre metal·lùrgic. Un carrer longitudinal, orientat de nord a sud i amb el seu origen a la porta principal del poblat, organitzava tot l'espai interior. Aquest eix es va mantenir durant tota la vida del poblat. A la fi delsegle iii aC o inicis delsegle ii aC va sofrir un gran incendi que va destruir gran part de les seves estructures.[15]
El poblat de Les Maleses, ubicat a l'antigaLaietania, ocupa un cim, dalt de la Serralada de Marina, al Vallès Occidental. Aquest cim, a la vegada, serveix de límit municipal entre els termes deMontcada i Reixac iSant Fost de Campsentelles.
Des del poblat s'observa una immensa panoràmica, des de la qual es pot dominar visualment tot el Vallès, part del Barcelonès i part del Maresme. Així mateix té bona visibilitat sobre els massissos del Montseny, Montserrat i Prepirineu. Aquesta ubicació proporcionava als habitants del poblat iber, un gran control sobre el territori.
Gràcies a les diferents intervencions arqueològiques, cronològicament podem situar el poblat entre elssegles III iII aC. S'han efectuat diverses intervencions arqueològiques des de l'any1928, però és des de l'any2000, que el poblat està essent estudiat dins del projecte d'investigació arqueològica "El poblament protohistòric al jaciment ibèric del Turó de Les Maleses", amb nou campanyes portades a terme fins a l'any2010.[16]
Es troba aBanyeres del Penedès. La zona arqueològica abasta una àmplia cronologia des delsegle vi aC fins alII aC i engloba tres mostres diferents d'ús del territori: unanecròpoli d'incineració, un poblat iber i una vila romana, el que permet explicar tot un procés cultural que inclou des dels ibersilercavons als romans a la comarca delPenedès. L'extensió del poblat i el seu excepcional estat de conservació amb estructures que poden arribar a tres metres d'altura indiquen que pot ser un dels poblats més grans i millor conservats de Catalunya.[17]
Es troba al cim de la muntanya que li dona nom, sobre laSerralada Litoral. Pertany al terme municipal deLloret de Mar,en el límit ambMaçanet de la Selva. Poblat pelsindigets, està envoltat per una línia demuralla d'un perímetre de 370 metres, reforçada amb, almenys, dues torres. Data delsegle iv aC.[18]
Oleastrum fou una ciutat delcossetans de laTarraconense, en la via entreDertosa iTarraco. Se l'ha volgut identificar amb nombroses ciutats, però el més probable és que correspongui a la modernaCambrils.
41° 18′ 13.8″ N, 01° 42′ 34.4″ E / 41.303833°N,1.709556°E /41.303833; 1.709556 (Olèrdola)
Entre els segless V-IV i I aC, Olèrdola va ser ocupada pelscossetans, un dels pobles ibers que ocupava la zona costanera catalanaTarraconense. L'oppidum (poblat fortificat) iber era de considerable extensió (3,5 ha) i els seus habitants s'instal·laren a la part baixa de la plataforma rocosa, adaptant l'estructura preurbana a l'orografia del terreny i aprofitant la muralla ja existent. A la dreta de la porta d'entrada del recinte s'hi concentraven diversos tallers artesans que funcionaren entre el segle IV i la fi del segle iii aC, entre ells una tintoreria i/o adoberia única documentada al món iber. Actualment el jaciment iber forma part del Conjunt Monumental del Castell d'Olèrdola, amb restes iberes, romanes i medievals.
Palfuriana fou una ciutat de laTarraconense al territori delscossetans entreBàrcino iTarraco. Se l'identifica generalment comel Vendrell.
La penya del Moro és un turó de 277 m d'altitud a laserra de Collserola (dins del límit delparc de Collserola) al confí dels municipis deSant Just Desvern iSant Feliu de Llobregat (comarca delBaix Llobregat) amb jaciments d'un poblatiber i d'una fortificaciómedieval. Antigament es coneixia com a puig Castellar. Va ser un assentament ocupat pelslaietans des delsegle vi aC.
Durant les excavacions realitzades entre1972 i2002 s'ha descobert que les cases van ser construïdes en terrasses artificials seguint el pendent natural del terreny i dividides en dues fileres. També s'han trobat restes de diversos tipus deceràmica, però la peça més important trobada és la d'una plaqueta de plom delsegle iv aC amb inscripcions d'escriptura ibèrica.
El poblatibèric del Pla de Santa Bàrbara, de la tribu delscossetans, està ubicat en el lloc més elevat de l'actual nucli urbà deMontblanc (Conca de Barberà), molt a prop del riuFrancolí.
Des de fragments deceràmica trobats a les excavacions arqueològiques realitzades durant el segle xx, s'han deduït les relacions comercials que mantenien amb altres civilitzacions entre els segles IV aC i III aC. El poblat es va abandonar cap a la segona meitat del segle ii aC. Les seves cases estan estructurades en forma radial, construïdes amb una base de pedra, rectangulars i amb un escó al llarg d'una de les parets.[19]
41° 28′ 13″ N, 2° 12′ 23.8″ E / 41.47028°N,2.206611°E /41.47028; 2.206611 (Puig Castellar)
Està situat en el cim delTuró del Pollo, aSanta Coloma de Gramenet, i va estar ocupat pelslaietans entre els segles VI aC i III aC. Va ser descobert entre els anys1904 i1905 per Ferran Segarra i de Siscar. Després de diverses campanyes, el1958 es van trobar les tres troballes més importants, el cap deTanit deessa de la fecunditat enterracota, uncapfoguer ibèric de ferro i un crani humà enclavat.[20]
El Puig de Castellet és un jacimentiber situat aLloret de Mar, comarca de la Selva ocupat pelsausetans, que va ser construït amb una tipologia anomenada de «fortificació de barrera» alsegle iii aC i que tot just va durar uns cinquanta anys en ésser abandonat després de la conquesta romana. Era utilitzat com aTorre de sentinella per controlar la costa. Actualment forma part de laRuta dels Ibers.[21]
41° 42′ 12″ N, 2° 14′ 30″ E / 41.70333°N,2.24167°E /41.70333; 2.24167 (Puiggraciós)
Elpoblat ibèric de Puiggraciós, al cim de la muntanya delmateix nom entre els termes municipals deBigues i Riells il'Ametlla del Vallès, és un assentamentiber delslaietans que data del segle iii aC fins a l'època romana i que va tenir la seva màxima esplendor durant el segle I aC.La situació del poblat de Puiggraciós va tenir un paper rellevant en el control territorial de laplana vallesana i del pas delCongost, via de penetració natural del Vallès, territori dels Laietans, cap a laPlana de Vic, territori delsAusetans.[22][23]
Rubricata (grec Ῥουβρίκατα) fou una ciutat delslaietans esmentada perClaudi Ptolemeu a laTarraconense, a la vora del riuRubricatus. Podria correspondre aOlesa de Montserrat. En tot cas, el corrent predominant avui en dia situa aquestapolis ibèrica en el lloc deRubí, concretament alpoblat Ibèric de Can Fatjó.[24]
Sant Sebastià de la Guarda o Sant Sebastià de la Guaita és un poblatibèric de la tribu delsindigets, situat al terme municipal dePalafrugell, alBaix Empordà, està datat entre elssegles V aC alI aC. El jaciment es troba al cim de la muntanya que, en entrar al mar, forma el cap de Sant Sebastià.
Una característica especial d'aquest assentament són les quinze sitges excavades en la roca. Les cases constaven de dues habitacions cada una i es disposaven en diversos carrers.[25]
Setelsis (Σετελσίς o Σελενσίς) fou una ciutat delsiacetans a la HispàniaTarraconense. Se l'ha identificat ambSolsona.
Està situat al turó de Puig Castellar en el terme d'Arenys de Mar, va ser habitat per la tribuibera delslaietans entre elssegle v aC fins a mitjansegle i aC. La seva descoberta es va produir per l'historiador Joaquim Salarich i Verdaguer el1881 i s'han fet diverses campanyes arqueològiques que han demostrat l'existència d'unafoneria deferro, juntament ambsitges per a la conservació del gra i nombroses peces deterrissa de la tipologia de lacultura dels camps d'urnes.[26]
41° 28′ 15″ N, 2° 14′ 27.8″ E / 41.47083°N,2.241056°E /41.47083; 2.241056 (Turó de Boscà)
Es troba al terme deBadalona, sobre el cim del turó d'en Boscà. La seva fundació està datada delsegle iv aC i va ser habitat per la tribu delslaietans. Constava d'una estructura d'habitatges dintre d'un recinte murallat amb dues torres de defensa, una quadrada i una altra circular visibles encara per les seves bases.
Fins al moment (2009), no s'ha trobat cap prova d'invasió per part dels romans, sinó d'assimilació cultural entre tots dos pobles com semblen demostrar les esteles funeràries romanes trobades on es copsen inscripcions amb grafia ibera. Va entrar en declivi cap a la meitat delsegle i aC.[27]
41° 33′ 31″ N, 2° 20′ 23″ E / 41.55861°N,2.33972°E /41.55861; 2.33972 (Turó de Céllecs)
Es troba al terme deÒrrius, sobre el cim delturó de Céllecs. Petit assentament ibèric de la tribu delslaietans en un dels punts més elevats de la serralada litoral, ocupat com a mínim del segle iv aC fins a la primera meitat del segle ii aC. Constava d'una muralla trapezial d'uns 200 metres que envoltava l'assentament i nou habitacions de planta rectangular a l'interior.[28]
41° 35′ 36″ N, 2° 21′ 27″ E / 41.59333°N,2.35750°E /41.59333; 2.35750 (Turó Cremat)
Es troba al terme deLa Roca del Vallès, sobre el cim delturó Cremat, alParc de la Serralada Litoral. Les restes inclouen una muralla de pedra seca de 70 metres de llargada en forma de L.
41° 27′ 57.3″ N, 2° 16′ 43.2″ E / 41.465917°N,2.278667°E /41.465917; 2.278667 (Turó de Montgat)
Está situat sobre turó proper a la costa, al municipi deMontgat i pertanyent a la tribu delslaietans. Diverses excavacions efectuades han permès datar l'assentament anterior alsegle v aC.
Es tracta d'una fortalesa situada a 4 km d'Arbeca, comarca deLes Garrigues. Construïda fa 2800 anys, va estar habitada sense interrupcions durant quatre-cents anys. Pertanyia a lacultura dels camps d'urnes i poblada pelsilergets prop delsegle v aC fins alIII aC.
El poblat es va construir en una plana a la vora del riu Corb i es trobava completamentfortificat per una muralla de cinc metres d'amplada. Dintre de la muralla els carrers estrets radiaven a una plaça central i seguien la forma oval marcada pel recinte.[29]
