Com es pot veure en aquest diagrama, l'ordinador de la Alice li demana al proxy que li pregunti a l'ordinador d'en bob quina hora és. Aquest últim no en sap res de l'ordinador de la Alice, per a ell, qui ha fet la petició és el Proxy.
Elservidor intermediari[1] (enanglèsproxy), en el context de lesxarxes informàtiques, fa referència a unprograma o dispositiu que realitza una acció en representació d'un altre, és a dir, fa d'intermediari en les peticions de recursos que realitza un client (A) a un altre servidor (C). Per exemple, si una hipotètica màquina A sol·licita un recurs a C, ho farà mitjançant una petició a B, que a l'hora traslladarà la petició a C; d'aquesta manera C no sabrà que la petició venia en un inici d'A.
Aquesta situació estratègica de punt intermedi li permet oferir diverses funcionalitats: control d'accés, registre del tràfic, restricció a determinats tipus de tràfic, millora de rendiment, anonimat de la comunicació, caché web, etc.
L'ús dels proxies és molt habitual en xarxes grans en les que és necessari compartir una única sortida cap aInternet. D'aquesta manera, totes les connexions dels clients de dins de la xarxa queden anonimitzades, ja que de cara a l'exterior totes s'originen des d'una única adreça IP.
Ara bé, la utilització deproxies limita l'ús de serveis que es poden utilitzar, i per extensió, també limita el nombre d'aplicacions que es puguin utilitzar de forma anònima, pel fet que la majoria deproxies estan especialitzats en el protocolHTTP. No obstant això, moltes aplicacions i serveix permeten l'encapsulament de protocols diversos en paquets HTTP que estenen les funcionalitats delsproxies web.
Un componenthardware també pot actuar com a intermediari per a altres.
Com es pot veure,proxy té un significat molt general, tot i que sempre és sinònim d'intermediari. Quan un equip de la xarxa vol accedir a una informació o recurs, és realment elproxy qui realitza la comunicació i a continuació trasllada el resultat a l'equip que l'ha sol·licitat.
En general, no només en informàtica, elsproxies fan possible:
Control: només l'intermediari fa el treball real, per tant, es poden limitar i restringir els drets dels usuaris, i donar permisos únicament al servidor intermediari.
Estalvi: només un dels usuaris (elproxy) ha d'estar preparat per fer la feina real. Amb estar preparat, s'entén que és l'únic que necessita els recursos necessaris per fer aquesta funcionalitat. Exemples de recursos necessaris per fer la funció poden ser la capacitat i la lògica de l'adreça de xarxa externa (IP).
Velocitat: si diversos clients demanen el mateix recurs, el servidor intermediari pot fermemòria cau, és a dir, desar la resposta d'una petició per donar-la directament quan un altre usuari la demani. Així no ha de tornar a contactar amb la destinació i acaba més de pressa.
Filtratge: elproxy es pot negar a respondre algunes peticions si detecta que estan prohibides.
Modificació: com a intermediari que és, unproxy pot falsificar informació, o modificar-la seguint un algorisme.
Anonimat: connectar-se de forma anònima a un recurs extern sense revelar la nostra IP, ja que és la IP pública delproxy la que és utilitzada per a l'obtenció del recurs.
Anonimat: si tots els usuaris s'identifiquen com un de sol, és difícil que el recurs accedit pugui diferenciar-los. Però això pot ser dolent, per exemple quan cal fer necessàriament la identificació.
Abús: en estar disposat a rebre peticions de moltsusuaris i respondre-les, és possible que faci alguna feina que no toqui. Per tant, ha de controlar qui hi té accés i qui no als seus serveis, cosa que normalment és molt difícil.
Càrrega: unproxy ha de fer la feina de molts usuaris, la qual cosa pot produir una sobrecàrrega.
Intromissió: és un pas més entre origen i destinació, i alguns usuaris poden no voler passar pelproxy (servidor intermediari). I menys si fa dememòria cau i guarda còpies de les dades.
Incoherència: si fa de memòria cau, és possible que s'equivoqui i doni una resposta antiga quan n'hi ha una de més recent en el recurs de destinació. En realitat aquest problema no existeix amb els servidors proxy actuals, ja que es connecten amb el servidor remot per comprovar que la versió que té a la memòria cau segueix sent la mateixa que l'existent al servidor remot.
Irregularitat: el fet que elproxy representi més d'un usuari dona problemes en molts escenaris, en concret els que pressuposen una comunicació directa entre 1 emissor i 1 receptor (comTCP/IP).
Servidors accessibles des de qualsevol dispositiu connectat a internet, l'objectiu dels quals és simplement forwarding, és a dir, traspassar les dades des del client al servidor i viceversa.
Algunes empreses i organitzacions, utilitzen els servidors intermediaris per a controlar l'accés als clients, tot i això, aquests, només han de canviar la configuració del seu dispositiu per a evitar els proxy que els controla.Els proxys transparents, són utilitzats juntament amb unfirewall otallafocs per tal d'interceptar i redirigir les connexions al proxy, així doncs, no fa falta cap mena de configuració per part del client i sovint, aquest ni tan sols coneix aquesta configuració.
És el concepte contrari al proxy utilitzat normalment. Aquest rep peticions de clients i està programat per a oferir els recursos dels servidors que hi té associats.Aquests tipus de proxys serveixen per a amagar servidors (per exemple, interns a una empresa), de tallafocs i en general, se li pot donar qualsevol ús similar als proxys normals però des del punt de vista del servidor.
Es pot configurar un servidor proxy per a filtrar l'accés a alguns recursos d'internet, ja que simplement es nega a fer la petició que li ha fet el client al servidor final. Això permet a escoles i organitzacions que ho desitgin, assegurar que els usuaris connectats a la xarxa compleixen les polítiques establertes.
Mitjançant un servidor proxy, un client que té limitat l'accés a un recurs accessible des d'internet (per exemple, per la seva IP) pot accedir-hi, ja que qui fa la petició al servidor final és l'intermediari, i aquest no té el recurs limitat.
De la mateixa manera, atès que qui fa les peticions al servidor final és el servidor intermediari, es pot utilitzar aquest perquè el servidor final no sàpiga realment des de quina IP s'ha fet la petició.
Suposant que un dispositiu està connectat a un servidor intermediari, aquest pot exercir com a tal i a més a més, atès que ha de passar el tràfic del client, pot espiar la informació que l'està traspassant.
Mitjançant tècniques dememòria cau, un servidor intermediari és capaç d'accelerar una petició a un servei, ja que per al segon (i posteriors) client que demana el recurs, no necessita fer la petició al servidor final.Aquesta tècnica també permet reduir el tráfic de dades a canvi d'ocupar memòria en disc. És molt usada perproveïdor d'Internet i grans empreses, ja que els permet estalviar-se tràfic a canvi d'haver de guardar-se les peticions.
Atès que el servidor intermediari ha de rebre i transmetre totes les dades de la resposta del servidor al client, aquest és capaç de modificar el continut que respon al client. Hi pot haver diverses motivacions per a fer això com per exemple, adaptar una pàgina web per a dispositius especials o evitar cookies, etc.
