Etimologícament, aquest mot és un derivat del llatíSĚRVUS, 'esclau'.[7]
Eneconomia[3][4] consisteix en "la prestació de capacitat tècnica o intel·lectual"[8] o" la prestació de treballs directament útils per a l'usuari, sense transformació material".[8][9] Els serveis corresponen alsector terciari, que per això també rep el nom de sector serveis.
La prestació d'un servei correspon a una producció econòmica de caràcter particular, ja que no consisteix en el subministrament d'unbé material a unclient. A més, els serveis -que es consumeixen alhora que són necessaris per produir-los- es consideren no "emmagatzemables".
Christopher Lovelock distingeix quatre àmplies categories de serveis. Els diferencia d'una banda per la naturalesa del servei: l'acció concreta i tangible d'unfisioterapeuta o unperruquer que físicament fa alguna cosa o l'acció psicològica, intel·lectual, immaterial, d'unprofessor, unpsicoterapeuta o uncomptable col·legiat; i d'altra banda, per l'objecte del servei, amb què es refereix: persones (el seucos o la sevament) o coses (tangibles o intangibles com elsnombres). Això dona una matriu amb quatre components:
serveis concrets prestats a les persones: perruqueries,transport de viatgers,atenció mèdica i quirúrgica, etc.;
serveis concrets relacionats amb les coses: transport de mercaderies,tintoreria, reparació d'automòbils, avaries domèstiques o professionals (ascensor, etc.);
serveis abstractes que aborden la intel·ligència o el significat: educació, entreteniment;
.jpg)
