Serafí, segons la teologia catòlica, és un tipus d'"esperit benaventurat" oàngel, el primer dels noucors.[1] Es caracteritzen per l'ardor amb el qual estimen les coses divines i per elevar a Déu els esperits de menor jerarquia. Són la vibració primordial de l'amor. Pertanyen a l'orde més alt de la jerarquia més elevada. Són els que canten sense parar la música de les esferes i regulen el moviment dels cels. La captació d'energia que posseeixen és molt elevada. Se'ls coneix com "Les flamejants serps voladores del raig","Serp de foc de l'amor" o simplement "Serp ardent". Segons algunes versions, el nom deriva de les paraula "ser" que significa "jo sóc" i l'hebreu "rapha" que significa "sanador". Són els àngels de l'amor, de la llum i del foc, que envolten el tron deDéu i estan en constant alabança. Segons la bíblia, el profetaIsaïes va veure serafins durant una visió. Se'ls associa amb l'ardor i la puresa i dins de la jerarquia celestial ocupen la suprema posició, ja que ells no estan fets a imatge i semblança de Déu, sinó que són part o essència d'ell, com a fills o germans menors de Déu ("Jo Sóc, el que Sóc"). Poden prendre la figura humana, però, així i tot, se'ls identifica amb la serp o el drac daurat que és un ésser fill de la llum. Els gnòstics refereixen que van ser els serafins en la seua forma de dracs daurats els que van destruirSodoma iGomorra, bombardejant la ciutat amb boles de foc.
La iconografia cristiana representa als serafins com a éssers alats com tots els àngels, però amb la peculiaritat de posseir tres parells d'ales. Segons el cristianisme, els serafins són els éssers més bells de l'univers, i per això el seu primer parell d'ales tapa el seu rostre, perquè nomésDéu té dret a contemplar tanta bellesa. Amb el segon parell d'ales volen i el tercer cobreix els seus peus, perquè simbolitzen així l'eterna humilitat i amor degut només a Déu. En eljudaisme, se'ls compara amb serps daurades amb sis ales que tenen el poder de guarir.
