Sent Sever (enfrancèsSaint-Sever) és un municipi francès situat en el departament de lesLandes, a la regió de laNova Aquitània. Se sol donar al municipi el nom de "Cap de Gasconha", perpetuant així el nom de la localitat des d'almenys la baixa Edat Mitjana: "Caput Vasconiae" (Cap de Gascunya). En el període revolucionari, el municipi fou batejat breument com "Montadour".
Sent Sever es troba en una altura que domina la vall de l'Ador, en els límits de la regió agrícola de laChalossa (enoccitàShalòssa, en francèsChalosse), a disset quilòmetres al sud deLo Mont de Marsan (en francèsMont-de-Marsan). ElGabàs, afluent de l'Ador, rega els cultius del municipi.
Municipis limítrofs: Benquet, Mau Còrn Baish (en francès:Bas-Mauco), Audinhon (en francès:Audignon), Caunar (en francès:Cauna), Aurice, Mont Aut (en francès:Montaut), Banòs (en francès:Banos), Èiras-Mont Cube (en francès:Eyres-Moncube), Mont Soèr (en francès:Montsoué), Montgalhard (en francès:Montgaillard), Fargas (en francès:Fargues).
Cap a l'any56 aC, un campament militar romà ocupava el lloc actual de la plaça de braus de Sent Sever. En alguns documents s'indica la presència en aquest "castrum romanum" del "Palestrion", la residència del governador romà.
Al segle v, Sever fou enviat pel Papa per a evangelitzar la regió deNovempopulània. Fou martiritzat pelsvàndals i al segle viii, elsmonjos benedictins bastiren una capella per a recollir les restes del sant.
El monestir actual fou fundat per Guillem Sanç,senyor de Biscaia, al voltant del988. Segons la història dels monjos, la donació és fruit d'una promesa que Guillem Sanç feu a la batalla deTalèr, enGascunya.
El1060, després d'un incendi, sota la direcció de l'abat Gregori de Montaner, l'abadia fou reconstruïda segons elmodel de Cluny. Fou també sota la direcció d'aquest abat que els copistes treballaren en el manuscrit il·luminat que transcriu l'Apocalipsi de Sant Joan, elBeatus de Saint-Sever.
L'abadia va arribar a ser una de les més importants d'Aquitània, amb possessions fins aSolac (en francès:Soulac-sur-Mer) en elMedoc i aPamplona. Controlava una gran part de laVia Lemocinensis, un dels trams delCamí de Sant Jaume.
Al segle xii, l'abat Suavius va concedir una carta que fou el començament de la condició de vila, tanmateix, l'abadia conservava el control de la ciutat. El1152, amb el segon matrimoni d'Elionor d'Aquitània, la ciutat passà a mans de la famíliaPlantagenet, de manera que era una possessió del rei d'Anglaterra.
Durant elsegle xiii, els habitants tractaren d'escapar de la tutela de l'abadia i es produïren diverses revoltes en les quals cercaren la protecció del sobirà britànic. La lenta constitució d'un poder comunal donà lloc a la creació del “costum de Sant Sever” que s'aprovaria el1380. Hi ha una còpia del1480 en gascó en els arxius de les Landes.