| XV Legislatura | |
 | |
| Tipus | |
|---|---|
| Tipus | Cambra alta deCorts Generals |
| Líders | |
| President | Pedro Rollán,PP des del dia17 d'agost de2023 |
| Vicepresident primer | Javier Maroto,PP des del dia17 d'agost de2023 |
| Vicepresident segon | Guillermo Fernández Vara,PSOE des del dia17 d'agost de2023 |
| Estructura | |
| Membres | 259 |
 | |
| Grups polítics | Govern (92) Suport (24)
Oposició (150)
|
| Elecció | |
| Sistema de votació | Representació proporcional i designació per lescambres autonòmiques |
| Última elecció | 23 de juliol de 2023 |
| Lloc de reunió | |
 | |
| Palau del Senat (Madrid) | |
| Lloc web | |
| www.senado.es | |
ElSenat d'Espanya és lacambra alta[10] de lesCorts Generals espanyoles,[11] així com elparlament i òrgan constitucional que representa el pobleespanyol. LesCorts Generals, amb les seves dues cambres, exerceixen lapotestat legislativa de l'estat, aproven els seus pressupostos, controlen l'acció del Govern[12] i tenen les altres competències que li atorga laConstitució Espanyola.
No obstant això, aquestabicameralitat no suposa una equiparació completa entre elCongrés dels Diputats i la cambra territorial. LaConstitució reserva al Congrés una sèrie de funcions i facultats que posen de manifest la seua supremacia. D'aquesta forma la cambra baixa autoritza la formació delGovern d'Espanya, pot provocar-ne el seu cessament, coneix en primer lloc la tramitació dels projectes legislatius i dels pressupostos, i ha de confirmar o rebutjar les esmenes o vetos que pot aprovar el Senat sobre aquests textos legislatius.
El Senat té el seu antecedent més remot en l'Estatut Reial, atorgat perMaria Cristina de Borbó-Dues Sicílies,regent l'any1834 durant la minoria d'edat d'Isabel II, i que va establir per primera vegada a Espanya la configuracióbicameral de les Corts, al dividir-les en dos Estaments: el de Pròcers del Regne i el de Procuradors del Regne.
L'Estament dels Pròcers del Regne tenia una composició mixta, amb membres nats com els fills delrei i de laGrandesa d'Espanya i membres de nomenament reial, limitat a individus de classe, pel que quedava una cambra la naturalesa de la qual corresponia en essència a la representació delsnobles i lajerarquia eclesiàstica a les Corts de l'Antic Règim.
LaConstitució de 1837, aprovada com a conseqüènciaMotí de La Granja de San Ildefonso que va forçar a la Reina Regent a sancionar-la, va recollir per primera vegada la denominació de "Senat" per a lacambra alta de lesCorts Generals. El primer president fouJosé María Moscoso de Altamira.
En les successivesConstitucions de 1845, 1856, 1869 i 1876 el Senat va figurar com a cambra colegisladora, en igualtat amb elCongrés dels Diputats, exceptuant en matèria deforces armades i de contribucions i crèdit públic, i a més va tenir en determinades ocasions reservada la facultat de jutjar als membres delGovern acusats per lacambra baixa.
Durant el període de laSegona República el senat quedà suprimit, decisió adoptada en la sessió del27 d'octubre de1931 per 150 vots contra 100. Després de perdre la votació, el diputatÁngel Ossorio y Gallardo acusà als seus companysconservadors iagraris, els quals es retiraren de l'hemicicle, de no haver donat suport per a impedir el triomf de lamonocameralitat que defensaven elssocialistes.[13]
El Senat és compost per un nombre variable desenadors, elegits per un sistema mixt:[14]
L'elecció dels senadors d'aquest últim grup es verifica per mitjà d'un arranjament sota un criteri de representació majoritària atenuada que beneficia els partits i coalicions més votades.
El mandat dels senadors finalitza quatre anys després de la seva elecció o el dia de la dissolució de la cambra, que pot tenir lloc de manera conjunta o separada de la dissolució delCongrés dels Diputats; el dret de dissolució correspon alrei d'Espanya que l'exerceix a petició delPresident del Govern i sota l'exclusiva responsabilitat d'aquest.
Així mateix, el mandat dels senadors escollits per les comunitats autònomes pot estar vinculat pels respectiusEstatuts d'Autonomia a la condició deDiputat autonòmic o ser renovat per a la resta del seu període natural després d'haver-se dissolt el Senat, la qual cosa es verifica mitjançant l'expedició d'una nova credencial per a aquest mateix senador.
El règim d'elecció dels Senadors fa del Senat una cambra de representació territorial,[14] encara que en l'actualitat es debat la idea de reformar laConstitució Espanyola de 1978 a fi de reafirmar aquest caràcter; possibles solucions serien l'eliminació de les circumscripcions provincials, l'atribució als òrgans de les Comunitats Autònomes de l'elecció de la totalitat dels Senadors o la unió de la condició de Senador a la de membre del Govern autonòmic respectiu.
La naturalesa territorial del Senat es reflecteix en el mètode d'elecció dels seus integrants, en l'organització interna de la cambra i en les funcions que té atribuïdes, especialment la iniciativa de la consideració de la necessitat que l'Estat harmonitzi lleis autonòmiques o la potestat exclusiva d'autoritzar al Govern a intervenir en les Comunitats Autònomes.
En exercici de l'autonomia que la Constitució reconeix al Senat, la cambra es regeix pel reglament establert per ella i refós per la seva Mesa l'any1994 i que configura una sèrie d'òrgans de govern per a exercir les competències corresponents.
Aquests òrgans són, principalment:[14]
El Senat té atribuït per laConstitució Espanyola de 1978 l'exercici d'unes funcions determinades, que poden tenir un caràcter concorrent, subordinat o exclusiu:[16]
El Senat controla l'acció del Govern mitjançant interpel·lacions i preguntes, que qualsevol dels seus membres pot plantejar al Govern i que poden donar origen a una moció en la qual la cambra manifesti la seva posició.
En qualsevol cas la seva funció de control polític està subordinada al Congrés dels Diputats, únic davant el qual el Govern respon de la seva gestió.
El Senat té lainiciativa legislativa, juntament amb el Congrés dels Diputats i amb el Govern.
El Senat tramitaprojectes de Llei, és a dir, iniciatives remeses pel govern al Congrés dels Diputats i ja aprovades per aquest. També tramita proposicions de Llei, iniciatives remeses pel Congrés dels Diputats o originades en el mateix Senat. En tots els casos pot introduir esmenes en els respectius textos.
LaConstitució de 1978 reconeix que el Senat té un paper preeminent en la consideració de la necessitat que l'Estat harmonitzi disposicions generals de lesComunitats Autònomes i en l'autorització dels Convenis de Cooperació entre Comunitats Autònomes, però en cas de desacord elCongrés dels Diputats té l'última paraula i pot imposar el seu criteri pel vot de la majoria absoluta dels seus membres.
Únicament en un cas el Senat té una potestat plena i exclusiva, sense cap possibilitat d'intervenció per part del Congrés dels Diputats: quan una Comunitat Autònoma no compleix les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen o quan actua de forma greument contrària a l'interès general d'Espanya. Donats aquests casos, el Govern pot requerir al President autonòmic que cessi d'actuar en contra de les obligacions o interès general d'Espanya i, si aquest requeriment no és atès, el Govern pot sol·licitar l'autorització del Senat per a imposar les mesures necessàries per assegurar el compliment de les esmentades obligacions o per protegir l'interès general d'Espanya.
L'autorització del Senat ha de ser aprovada per majoria absoluta pel Senat mateix i pot incloure condicions i limitacions. L'autorització també dona potestat al Govern per impartir instruccions obligatòries a totes les autoritats de totes les Comunitats Autònomes. Una autorització d'aquesta mena es va aplicar per primer cop contra Catalunya amb l'article 155 el 27 d'octubre de 2017, arran de ladeclaració unilateral d'independència.
Els senadors es reuneixen en sessions ordinàries. Les sessions extraordinàries es fan quan ho sol·licita el Govern d'Espanya, la Diputació Permanent o la majoria absoluta dels senadors.[16]
Nombroses personalitats polítiques,[17] analístes polítics i acadèmics[18] veuen el Senat com una cambra que no exerceix en la pràctica cap funció útil, ja que per a quasi totes les seues funcions el Congrés és qui acaba decidint.[19] A més les poques funcions exclusives no s'han utilitzat. Existeixen moltes crides per reformar el Senat perquè es transforme en un òrgan que done rellevància a les diferentsautonomies,[20] altres demanen suprimir-lo. Tanmateix qualsevol reforma necessitaria un canvi en laConstitució.
