 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
 | |
| Tipus | |
|---|---|
| Tipus | Cambra alta deCongrés Nacional de Xile |
| Líders | |
| President | José García Ruminot,RN des del dia 19 de març de 2024 |
| Vicepresident | Matías Walker,D des del dia 19 de març de 2024 |
| Secretari general | Raúl Guzmán Uribe,PR des del dia 16 abril 2020 |
| Estructura | |
| Membres | 43 |
 | |
| Grups polítics | Govern (18): Suport extern (5) Oposició (27):
|
| Elecció | |
| Última elecció | 21 novembre 2021 |
| Pròxima elecció | 2025 |
| Lloc de reunió | |
 | |
| Sala de Sessions delSenat, ubicada a l'ala sud de l'Edifici del Congrés Nacional aValparaíso. | |
| Lloc web | |
| https://www.senado.cl/ | |
ElSenat de Xile és una de les dues cambres delCongrés Nacional deXile.Les seves funcions són participar en l'elaboració de les lleis al costat de laCambra de Diputats i delPresident de la República.
Des de l'11 de març de2010, el Senat de Xile éspresidit pel senadorJorge Pizarro de laDC.
Al Senat correspon, naturalment, intervenir en el procés de formació de les lleis a Xile. Té, a més, les atribucions indicades en la Constitució, que li són exclusives (article 49 de laConstitució de 1980).
En el règim polític imperant sota laConstitució Política de 1980, per analitzar la composició del Senat cal distingir:
Les concepcions que tenien sobre lademocràcia els redactors de la Constitució van conduir a consagrar un sistema particular, susceptible d'evitar els supòsits excessos delsufragi universal. El Senat quedaria compost no només pels elegits del poble (dos per cada regió, 26 en total), sinó també a manera d'una càmera de savis per certes autoritats, algunes designades (per altres), altres que gaudirien del càrrec per dret propi: senadors designats i senadors vitalicis, respectivament.
Elssenadors designats serien nous senadors no electes per la nació, sinó per diverses autoritats. Es designaven cada 8 anys i, en cas de vacant de l'escó, és per mort, per incapacitat o inhabilitat, aquest no era reemplaçat, fins a la fi del període de vuit anys que li corresponia.
Elssenadors vitalicis serien senadors per dret propi. Els ex-presidents de la República que hagin exercit el seu càrrec pel mandat constitucional complet tindrien per dret propi el càrrec de senador. Aquest tindria, a més, la particularitat de ser un lloc vitalici.
Originalment havia tretze circumscripcions, corresponents a les tretze regions del país, però les reformes constitucionals aprovades el1989 van permetre dividir sis regions en dues circumscripcions cadascuna (les regions més poblades), reforçant la institucionalitat democràtica del Senat, en permetre més senadors electes (passant de 26 a 38), ja que es va mantenir la figura dels senadors designats i vitalicis.
El Senat durant aquest període va arribar a estar format per 38 senadors electes, 9 designats i 2 vitalicis. En total, 47 senadors (des de 1990 a 1998); 48 (1998 a 2000); 49 (2000 a 2002), i 48 (2002 a 2006).
Només dos ex-presidents van arribar a ocupar el càrrec de senador vitalici:Augusto Pinochet (de 1998 a 2002) iEduardo Frei Ruiz-Tagle (de 2000 a 2006). Després del retir de la vida pública del primer, Frei va ser l'últim a exercir aquest càrrec.
Durant el govern deRicardo Lagos, va ser promulgada una reforma constitucional, després d'haver estat aprovada gairebé unànimement pel Congrés Ple. Aquestes reformes, que van entrar en vigor l'11 de març de2006, van permetre que el Senat estigués exclusivament integrat per membres electes pel poble, eliminant els senadors designats i vitalicis. El nombre de senadors va ser reduït així de 48 a 38 membres.
En l'actualitat, aquests 38 senadors són elegits directament per 8 anys a raó de 2 per cadascuna de les 19 circumscripcions senatorials del país.
