Seljuk (turc:Selçuk;àrab:سلجوق,Saljūq; també transcritSelyuk, Seldyuk,Seldyuq) va ser l'heroiepònim delsseljúcides. Era fill de Duqaq, que sembla haver estat el cap o un eminent membre de la tribukınık delsoghuz.[1]
Seljuq feia remuntar els seus orígens al mític reiAfrasiab a través de trenta-quatre generacions,[2] encara que va utilitzar noms bíblics per als seus quatre fills (Mikail, Isrâîl (Arslan), Musa i Yunus), el que suggereix relacions amb elskhàzars o amb elsnestorians. No obstant això van mantenir el costum de fer precedir el nom pel de la seva tòtem tribal,Arslan (lleó).
Al voltant de l'any 985 a causa de l'escassetat de pastures[3] o la pressió d'altres tribus[4] el clan seljúcida es va separar de la resta delstoghuzghuz, una confederació de nou clans assentada entre els marsAral iCaspi, i es va establir a prop deKhizilordà, a la riba dreta del riuSirdarià, en el camí de Jend (Kazakhstan). En aquesta època es van convertir a l'islam, encara que no hi ha constància que el mateix Seljuq ho fes. El sultàGaznèvidaMahmud de Ghazna, que domina la regió, els accepta i converteix en els seus auxiliars.[3]
Arslan Isrâîl va ser enviat per Mahmud alKhorasan i a la campanya delCaucas, el que més tard seria elSoldanat de Rum. En tornar Mahmud, temorós del seu poder militar, el va manar detenir com a ostatge i va morir a la presó set anys després. Abans de la seva mort va fer arribar als seus germans un missatge on els incitava a apoderar-se del regne.[3]
Seljuq va morir al voltant de l'any 1038, i sota el govern del fill de Mikail,Toghril Beg I, els seljúcides van conquistar elKhorasan, van travessar el riuAmudarià i van ocupar les dues grans ciutats del Khorasan,Merv iNixapur, on Toghril es va proclamaremir en 1028.[5] La tribu va començar a fer incursions per tot el nord de l'Iran, ocupant ciutats i exigint un rescat per elles. Els intents deMassud, fill deMahmud, per aturar les seves incursions el van portar a la derrota a labatalla de Dandanaqan, el 23 maig 1040.
Els victoriosos seljúcides van expandir el seu domini a laTransoxiana i l'Iran. En 1055 Toğrül havia ampliat el seu control fins aBagdad, i s'havia autoproclamat campió delcalifa abbàssida, que el va honrar amb el títol desultà. Altres governants anteriors havien tingut aquest títol, però els seljúcides van ser els primers a inscriure'l en les seves monedes.[6]
- Findley, Carter Vaughn.The Turks in World History. Ed. Oxford University Press, 2005.ISBN 0-19-517726-6.
- Defrémery, M. «Histoire des Seldjoukides». Journal Asiatique, tomo XI, 1848. página 421.
- Hamd Allah Mustawfi Qazvini.Histoire des seldjoukides et des Isma liens ou Assassins de l'Iran. Ed. Elibron Classics.ISBN 0-543-94162-0.
- Michaud, Joseph Fr. y Michaud, Louis Gabriel.Biographie universelle, ancienne et moderne. Ed. Michaud frères, 1826.
- Saunders, John Joseph.A History of Medieval Islam. Ed. Routledge, 1978.ISBN 0-7100-0050-2. Arxivat 2009-02-25 aWayback Machine.