fill del sultàMustafà III, molt ben educat i creia en la necessitat de reformes i va intentar crear un exèrcit poderós amb soldats professionals per la seva por a una invasió russa, i que va emmalaltir i va morir d'un infart el 1774 durant laguerra russo-turca,[2] iMihrişah Sultan qui quan es va convertir enValide sultan, va participar en la reforma de les escoles governamentals i en l'establiment de corporacions polítiques. Va rebre una educació esmerçada i va participar en els darrers anys de la guerra i va declarar nous reglaments militars i va obrir acadèmies marítimes i d'artilleria.[3] El 1785 un complot del gran visirHalil Hamid Paşa va planejar posar al tron a Selim, i el sultà li va limitar llavors la mobilitat, tot i que la seva participació mai fou demostrada.
Selim fou molt ben educat al palau. El sultà Mustafà III va nomenar el seu fill com a successor; tanmateix, l'oncle de Selim,Abdul Hamid I, va pujar al tron després de la mort de Mustafà. El sultà Abdul Hamid I va tenir cura de Selim i va posar gran èmfasi en la seva educació. Selim era molt aficionat a la literatura i la cal·ligrafia; moltes de les seves obres es van col·locar a les parets de mesquites i convents. Va escriure molts poemes, especialment sobre l'ocupació de Crimea per part de Rússia. Parlava àrab, persa, turc i búlgar antic amb fluïdesa. Selim va mostrar una gran importància per al patriotisme i la religió. Va demostrar les seves habilitats en poesia, música i era aficionat a les belles arts i l'exèrcit.
Accés al tron. La continuació de la Guerra russo-turca
Selim va procurar millorar les condicions de vida l'Imperi, abolint l'ocupació militar dels feus, reformant l'administració i difonent l'educació. També va contractar oficiales estrangers per entrenar una nova classe de tropes anomenadesnizam-i-jedid. Aquestes tropes van ser utilitzades per defensar-se contra els rebelsgeníssers que en moltes províncies europees feien costat a governadors descontents. Fou després de la guerra a Europa quan va intentar reorganitzar l'exèrcit (1794) sobre la base de l'antic cos de guàrdies imperialsbostandji.
Després de perdre la guerradavant Àustria i Rússia, Selim III va concloure que l'exèrcit otomà necessitava seriosament una reforma si l'imperi volia sobreviure i va començar a implementar una sèrie de reformes destinades a reorganitzar l'exèrcit a l'estil dels europeus. Això incloïa l'ús de tàctiques d'entrenament europees, armes i fins i tot oficials. Selim III va crear elNou OrdreNizam-I Cedid el 1797 amb col·legis d'enginyeria naval i de l'exèrcit per desenvolupar un substitut per alsgeníssers,[9]
Extensió de l'imperi en 1798
El 1806 el nou exèrcit comptava amb 26.000 homes equipats amb uniformes d'estil francès, armes europees i un cos d'artilleria modern, però l'antic ordre es va oposar fermament a aquesta època de reformes a l'Imperi Otomà quan el sultà volia expandir el Nou Ordre aRumèlia establint-hi casernes a les ciutats de la regió i una coalició de magnats balcànics, ayans, i guarnicions de geníssers d'Edirne. El resultat de l'enfrontament va ser la retirada de les forces imperials a Istanbul i Anatòlia i un cop mortal a la legitimitat de Selim i a les seves ambicions d'ampliar l'exèrcit reformat. El resultat de l'incident d'Edirne tindria un paper important en la seva deposició el maig següent.[10]
Quan l'any 1792 es va formar laPrimera Coalició contra França, els sobirans europeus van convidar l'imperi a unir-s'hi, però Selim ho va rebutjar,[11] i tot i que l'execució deLluís XVI de França va preocupar seriosament Sélim, com a tots els prínceps europeus de l'època, no el va empènyer a trencar les relacions amb la França revolucionària.
Va haver de plantar cara aNapoleó Bonaparte per la sevainvasió d'Egipte i Síria.[12] que pretenia tancar als britànics el camí cap a l'Índia,[13] per impedir veure tallat l'imperi en dos,[11] però la campanya va acabar amb 700 anys de domini mameluc delBaix Egipte el 21 de juliol de 1798 després de la victòria francesa a labatalla de les Piràmides gràcies al foc delsmosquets contra les càrregues de la cavalleria poc després del seu desembarcament aAlexandria.
La derrota francesa a mans d'Horatio Nelson a labatalla del Nil va deixar sense flota a Napoleó[14] i els otomans, deixant enrere l'antiga aliança amb els francesos després de larevolució Francesa,[15] pactaren amb els britànics i a el Caire hi va haver una sagnant revolta contra els francesos que acabà quan Napoleó apuntà els canons contra laMesquita d'al-Azhar. La participació en laSegona Coalició va obligar a Selim a demanar suport a notables locals amb milícies comAhmad Djazzar Paixà d'Acre iSidó, Ali Pasha Tepedeleni deJanina, i Osman Pazvantoğlu deBòsnia. El 24 d'agost de 1799 va abandonar territori otomà en direcció a França per participar en elCop d'estat del 18 de brumari L'exèrcit va quedar a càrrec de Jean-Baptiste Kléber,[16]que va ser assassinat i substituït pel general Menou, qui capitulà davant els britànics, que convertiren Egipte en una colònia,[13]
Eltractat d'Amiens no va tenir participació otomana i Selim va signar untractat per separat amb França el25 de juny de1802,[17] que restablia els privilegis francesos a l'imperi anteriors a la guerra. Els russos van encoratjar una revolta aSèrbia dels geníssers i els seus auxiliars elsKimaks, i aviat es va transformar en revolució nacional dirigida perKarađorđe des de1804.
França i Anglaterra vanentrar en guerra el 1803 i Selim, sotmès a pressió diplomàtica, va trencar relacions amb França el 1805 però les victòries franceses van revertir la situació el 1806 i Turquia vadeclarar la guerra a Rússia el desembre quan el tsar va ordenar ocupar elsprincipats danubians i ajudar a la revolta sèrbia. El febrer de1807 els britànics van enviar vaixells alsDardanels i van exigir l'expulsió de l'ambaixador francès Sebastiani (que exercia el càrrec des de 1805) i l'acceptació de les peticions russes sobre els principats. Selim va ordenar fortificar els Estrets i els anglesos es van retirar deTènedos on s'havien establert. Un temps després, el mateix 1807, la flota anglesa va ocuparAlexandria, peròMuhàmmad Alí Paixà ja en tenia el control i havia expulsat als mamelucs, i es van retirar.
L'Imperi Otomà, encoratjat per la derrota russa a labatalla d'Austerlitz, va deposarAlexandru Moruzi deMoldàvia iConstantine Ypsilanti deValàquia mentre els seus aliats van ocuparDalmàcia i amenaçaven els principats danubians. Per salvaguardar la frontera d'un atac francès, els russos van avançar a Moldàvia i Valàquia i Selim va reaccionar amb unbloqueig dels Dardanels declarant la guerra a Rússia. El tsar es mostrava reticent a concentrar un gran nombre de tropes contra Turquia mentre les relacions amb laFrança napoleònica eren encara incertes i la major part del seu exèrcit lluitava contraNapoleó aPrússia.
Els britànics creien que només podrien fer que Rússia, enguerra amb l'Imperi Otomà es concentres a Europa central contra els francesos donant un cop fort als otomans,[18] i va pressionar Selim perquè expulsés alComte Sebastiani, declarés la guerra a França, cedís elsprincipats danubians a Rússia, i lliurés la flota otomana i el forts en els Dardanels a laRoyal Navy. Després del rebuig de Selim de l'ultimàtum, l'esquadra britànica del vicealmirall SirJohn Thomas Duckworth, vaentrar als Dardanels el 19 de febrer de 1807 i destruir una força naval dels otomans a Point Pesquies[19] i va ancorar alMar de Màrmara, però els turcs van erigir potents bateries i enfortiren les seves fortificacions amb l'ajuda de Sebastiani i els enginyers francesos. Els vaixells de guerra britànics reberen diverses canonades i Duckworth es veié obligat a navegar de tornada a la Mediterrània el 3 març de 1807. El 16 de març de 1807, 5.000 soldats britànics es van embarcar en l'Expedició a Alexandria de 1807 i van ocuparAlexandria a l'agost, tot i que elkedivMuhàmmad Alí Paixà els va derrotar seriosament i els va obligar a evacuar la ciutat cinc mesos més tard després d'un breu setge;[18]
Una ofensiva otomana massiva cap a Bucarest va ser ràpidament aturada a Obilesti perMikhaïl Miloràdovitx el 2 de juny de 1807 mentre l'Armada russa sota el comandament deDmitri Seniavin va destruir la flota otomana en les batalles delsDardanels iAtos[20] establint la supremacia russa al mar.
Signat elTractat de Tilsit, Alexandre, forçat per Napoleó a signar un armistici amb els turcs, va transferir més soldats russos des dePrússia aBessaràbia però el comandantAleksandr Prozorovski va fer molt pocs avenços en més d'un any i l'agost de1809 va ser finalment substituït perPiotr Bagration, que ràpidament va creuar elDanubi i envairDobrudja i assetjarSilistra però, en sentir que s'acostava a la ciutat un fort contingent de 50,000 soldats de l'exèrcit otomà, va decidir d'evacuar Dobrudja i retirar-se a Bessaràbia.
El 5 de gener del 1809, a bord d'un vaixell britànic, se signava elTractat dels Dardanels, amb la qual cosa es posava fi a laguerra angloturca a canvi de restaurar els privilegis en el comerç per als britànics a l'Imperi i protegir la integritat de l'Imperi Otomà contra l'amenaçafrancesa amb la sevaRoyal Navy i el subministrament d'armes a Istanbul. El tractat va afirmar el principi que cap vaixell de guerra de qualsevol poder hauria d'entrar als Estrets delsDardanels i delBòsfor.[21]
El1810Nikolai Kàmenski van derrotar els turcs que es dirigien a Silistra i van expulsar els otomans deDòbritx i la guarnició de Silistra es va rendir. Kàmenski va posar sota setge laFortalesa de Xumen, sent rebutjat l'assalt de la ciutadella i el posterior assalt aRusse, que no va caure en mans russes fins al 9 de setembre, un cop Kamenski va derrotar els turcs a labatalla de Batin.[22] Kamenski va morir poc després i el nou comandant,Mikhaïl Kutúzov va evacuar Silistra i en començar la seva retirada cap al nord,Laz Aziz Ahmed Paixà, el comandant turc, va intentar prendre Russe, però fou aturat en 1811 en labatalla de Rusçuk i Kutúzov va mantenir el control de la fortalesa.[23] El 28 d'agost, Ahmed Paixa va envair Valàquia travessant el Danubi riu amunt de Russe, però labatalla de Slobozia va comportar la rendició d'Ahmed Paixà davant Kutuzov, obligant al sultà a negociar.[24] D'acord amb elTractat de Bucarest, signat per Kutuzov el 28 de maig, els turcs cedienBessaràbia aRússia (tot i que el territori pertanyia aMoldàvia, llavors vassall turc, al qual suposadament, defensarien). El tractat va ser aprovat perAlexandre I de Rússia l'11 de juny de 1812, només tretze dies abans que comencés lainvasió napoleònica de Rússia.
Encoratjat pels seus èxits inicials va intentar reformar el cos dels geníssers valent-se delsnizam-i-jedid (març de 1805) provocant la revolta dels geníssers i sobretot els seus auxiliars yamaks als Balcans, que van aconseguir el control el 1807 quan Selim va accedir a les seves peticions; poc després la revolta s'estenia a Istanbul (maig) quan els yamaks van refusar els nous uniformes; els rebels van demanar llavors l'abdicació de Selim que va tenir el suport delcaimacan Musa Pasha i delShaykh al-Islam Ata Allah Efendi, i en general dels geníssers. Selim no va voler provar a les seves forces (nizam-i-jedid) que van restar aquarterades i va accedir a deposar els seus col·laboradors però finalment fou enderrocat el29 de maig de1807, i com que no tenia fills, el seu nebot Mustafà fou posat al tron com aMustafà IV, que va perdonar als rebels i es va aliar amb els geníssers, dissolent l'exèrcit recentment format de Selim.
↑Ligne, Prince Charles-Joseph. Katharine Prescott Wormeley.The Prince de Ligne: His Memoires, Letters and Miscellaneous Papers. Vol. 2. (en anglès). Boston: Hardy, Pratt & Co., 1902, p. 113.
↑Townsend, George Henry.Bucharest (en anglès). 2nd ed.. Frederick Warne & Co., 1867.
↑Emerich, John.The Cambridge Modern History. Macmillan & Company, 1904, p. 334.
↑Yaycioglu, Ali.Partners of the empire: The crisis of the Ottoman order in the age of revolutions (en anglès). Stanford University Press, 2016, p. 40.
↑Hanioğlu, M. Şükrü.A Brief History of The Late Ottoman Empire (en anglès). Princeton University, 2008, p. 53.ISBN 978-0-691-13452-9.
↑11,011,1Ternon, Yves.L'Empire ottoman, le déclin, la chute l'effacement (en francès). París: Editions Michel de Maule, 2005, p. 109.ISBN 978-2-86645-601-6.
.svg)
