Era fill deSolimà el Magnífic (1520 –66) i la seva muller predilectaRoxelana (Hürrem Sultan), essent el tercer fill mascle i el quart dels sis fills i filles de Solimà.
El seu primer càrrec el va rebre el 1542 quan tenia divuit anys, essent nomenatsandjakbegi deKaraman, amb seu aKonya. El 1548 fou enviat aEdirne. El seu germà gran Mustafà, va morir el 1553 i el va seguir un altre germà, Jahangir; Selim i el seu germà més jove, Baiazet, van quedar com els únics prínceps mascles de Solimà I. La seva mare Hürrem Sultan va morir el 1558 i llavors, tots dos prínceps es van disputar la successió. Amb suport de tropes enviades per Solimà manades pel tercer visir, el serbiSokollu Mehmed Pasha (Mehmed-paša Sokolović), Selim va derrotar les forces del seu germà petit a la batalla de Konya (1559), i el vençut va fugir a Pèrsia on finalment fou assassinat a petició de Solimà, el 1562. Selim, mentrestant, fou nomenat governador delsandjak deKutahya, on va restar fins a la mort de Solimà aSzigetvar (Hongria) el setembre de 1566. L'ara gran visir Sokollu Mehmed Pasha va amagar la seva mort unes setmanes, per donar temps a Selim a presentar-se a la capital. D'allí va anar a Belgrad, on fou aclamat per l'exèrcit. Per aquells dies elkapudan pashaPiyale Pasha va conquerirSakiz (Quios) als genovesos, encara sota Solimà, malgrat que això no es va saber a la capital fins que en Selim ja havia estat coronat.
Selim II es va convertir llavors en soldà, essent el primer de l'Imperi Otomà qui mancava de qualsevol interès pels afers militars i estava decidit a deixar tot el poder en mans dels seus ministres, sempre que no li posessin problemes a continuar amb les seves contínues orgies i bacanals. Per aquest motiu fou conegut pels turcs com Selim el Ros (Sarı Selim) i dels europeus com Selim el Borratxo (en turc: Sarhoş Selim). El seuGran Visir, Sokollu Mehmed (que va ser gran visir tot el seu regnat i encara després fins al12 d'octubre de1579) va tenir el control de la majoria dels afers d'estat, i dos anys després de la coronació de Selim va aconseguir firmar aConstantinoble un tractat amb l'emperador delSacre Imperi (17 de febrer de1568) pel qual aquest es comprometia a fer-li un "regal" anual de 30.000ducats i reconeixia l'autoritat dels otomans sobreMoldàvia iValàquia. El 1567 els otomans van reprimir un aixecament de tribus àrabs aBàssora, però al mateix temps l'aixecamentzaydita al Iemen va suposar la pèrdua deSanà.
Selim II rebent ambaixadors a Edirne
Elprimer conflicte entre l'Imperi Otomà i el seu futur rival del nord Rússia va acabar de forma més desfavorable per Selim. Per tal de dur a terme un projecte d'unir elVolga i elDon mitjançant un canal, l'estiu de 1569 una força nombrosa degeníssers i cavalleria, acompanyada de la flota otomana, va ser enviada a posar setge aAstracan i iniciar les obres del canal. Però una sortida de la guarnició d'Astracan va trencar el setge, l'exèrcit de reserva rus va dispersar els treballadors del canal i la flota va ser destruïda per una tempesta;[1] el canal només es va construir en una tercera part i les obres ja no es van reprendre mai més. A principis del 1570 els ambaixadors del tsarIvan IV de Rússia van acordar un nou tractat a Istanbul que restablia les relacions amistoses entre el soldà i el tsar. L'expansió per mar va ser reeixida amb les expedicions aHijaz i elIemen (1568-1570) inicialment sota comandament d'Özdemiroğlu Osman Pasha i després del governador d'EgipteKoca Sinan Pasha, que van suposar la recuperació del Iemen que va formar uneyalat (abans eren dues províncies).
El 1571 els otomans manats perLala Mustafa Pasha van conquerirXipre als venecians, i fou constituïda enbeglerbegilik; aquesta conquesta va donar accés a Selim al seu vi preferit. La flota otomana va patir una greu derrota a labatalla de Lepant l'octubre de 1571 davant la flota del Papa, Venècia i catalana-castellana manada perJoan d'Àustria, que va suposar un fre a l'expansió naval otomana i va posar fi a l'activitat corsària a la Mediterrània, però la flota va poder ser reconstruïda durant l'hivern de 1571-1572 (en sols 6 mesos ja estava formada de 150 galeres i 8 galions). A finals del 1572 els catalans-castellans vanocupar la fortalesa d'Halk al-Wadi (La Goulette) prop deTunis, però els otomansla van recuperar l'agost de 1574 manats pèr Koca Sinan Pasha i Tunis i dependències van formar un nou beglerbegilik de manera que tot elMagreb central i oriental estava en mans otomanes.[2] La flota otomana fou demanada de diversos llocs com lamar Roja i fins i tot des deSumatra per ajudar alluitar contra els portuguesos.
Va morir el13 de desembre de1574 aIstanbul d'una caiguda alhammam (bany) del palau. El va succeir el seu fill granMurat III que va tenir amb la veneciana Khasseki Nur Banu. Els altres cinc fills foren executats i enterrats a la mateixa tomba que el seu pare a la mesquita deSanta Sofia (Aya Sofya); tres filles es van casar amb visirs al mateix temps el 1562: una de nom Ismikhan amb Sokoluu Mehmed; una altra de nom Gewherkhan amb elkapudan pasha Piyales Pasha; i la tercera, Shah, amb Hasan Pasha (i més tard casada novament amb Dal Mahmud Pasha).
.svg%26amp%3blang%3dca)
