Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Seleuc I Nicàtor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSeleuc I Nicàtor
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement358 aCModifica el valor a Wikidata
Europos (Grècia)(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Mort281 aCModifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
LisimaqueaModifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidiModifica el valor a Wikidata
SepulturaSelèucia de PieraModifica el valor a Wikidata
Rei Selèucida
312 aC – 281 aC –Antíoc I Soter →Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió a l'antiga GrèciaModifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupaciósobiràModifica el valor a Wikidata
Altres
TítolBasileuModifica el valor a Wikidata
FamíliaSelèucides iImperi SelèucidaModifica el valor a Wikidata
CònjugeApama
Estratonice (esposa de Seleuc I Nicàtor)Modifica el valor a Wikidata
FillsFila III de Macedònia
 ()Estratonice (esposa de Seleuc I Nicàtor)
Antíoc I Soter
 ()Apama
Apama
 ()Apama
Aqueu
 ()ApamaModifica el valor a Wikidata
ParesAntíoc de MacedòniaModifica el valor a Wikidata  i Laòdice de MacedòniaModifica el valor a Wikidata
GermansDidymeiaModifica el valor a Wikidata

Goodreads (personatge): 119246Modifica el valor a Wikidata

Seleuc I Nicàtor (Europos, 358 aC -Lisimaquea, 281 aC) va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida. Era fill d'Antíoc, un general del reiFilip II de Macedònia.[1] El seu nom incorpora la paraulaNicàtor que significavencedor.[2]

Biografia

[modifica]

Seleuc era fill d'Antíoc. L'historiadorJustí afirma que Antíoc va ser un dels generals deFilip II de Macedònia, però no s'esmenta cap general d'aquest tipus en altres fonts, i no se sap res de la seva suposada carrera sota Filip. És possible que Antíoc fos membre d'una família noble de l'alta macedònia. La mare de Seleuc suposadament es deiaLaòdice, però no se sap res més d'ella. Més tard, Seleuc va anomenar diverses ciutats en honor dels seus pares. Seleuc va néixer a Europus, situada a la part nord deMacedònia. Just un any abans del seu naixement (si s'accepta l'any 358 aC com la data més probable), elspeonis van envair la regió. Filip va derrotar els invasors i només uns anys més tard els va sotmetre completament sota el domini macedoni. L'any de naixement de Seleuc no és clar. Justí afirma que tenia 77 anys durant labatalla de Curopedi, cosa que situaria el seu any de naixement al 358 aC.Apià diu que Seleuc tenia 73 anys durant la batalla, cosa que significa que el 354 aC seria l'any de naixement.Eusebi de Cesarea, però, esmenta l'edat de 75 anys, i per tant l'any 356 aC, fent que Seleuc tingués la mateixa edat queAlexandre el Gran. Això és molt probablement propaganda per part de Seleuc per fer-lo semblar comparable a Alexandre.

D'adolescent, Seleuc va ser escollit per servir com apatge (pais) del rei. Era costum que tots els descendents masculins de famílies nobles servissin primer en aquest càrrec i més tard com a oficials de l'exèrcit del rei.

Seleuc, com els seus rivals posteriorsAntígon Monoftalm (el borni) iDemetri, va ser, segons sembla, un home molt poderós. Apià va escriure sobre un incident en què un toro salvatge que estava a punt de ser sacrificat per Alexandre es va alliberar dels seus lligams, i Seleuc va aconseguir recuperar l'animal agafant-lo i subjectant-lo per les banyes amb les mans nues. Pel que sembla, aquesta va ser la raó de les banyes de medulla a les monedes que va encunyar més tard.

Es van explicar diverses llegendes sobre Seleuc, similars a les que es contaven sobre Alexandre el Gran. Es diu que Antíoc va dir al seu fill abans de marxar a lluitar contra els perses amb Alexandre que el seu veritable pare era en realitat el déuApol·lo. El déu havia deixat un anell amb la imatge d'unaàncora com a regal a Laodice. Seleuc tenia una marca de naixement amb forma d'àncora. Es va dir que els fills i néts de Seleuc també tenien marques de naixement similars. La història és similar a la que es va explicar d'Alexandre. El més probable és que la història sigui propaganda inventada per presentar Seleuc com el successor natural d'Alexandre.

Joan Malales ens diu que Seleuc tenia una germana anomenada Didimeia, que va tenir fills anomenats Nicanor i Nicomedes. El més probable és que els fills siguin ficticis. Didimeia podria referir-se a l'oracle d'Apol·lo aDídima, prop deMilet. També s'ha suggerit quePtolemeu (fill de Seleuc) era en realitat l'oncle de Seleuc.

Primera guerra dels Diàdocs

[modifica]
Lleialtats en la Primera guerra dels Diàdocs

A la mort d'Alexandre el Gran (323 aC), el sàtrapa més poderós de l'imperi eraAntípatre.Perdicas d'Orèstia va nomenar Seleuc com el seu lloctinent. Alguns dels generals més poderosos no es volien resignar a la supremacia de Perdicas. El seu matrimoni amb la germana d'AlexandreCleòpatra, va portar a Antípatre, Cràter,Antígon Monoftalm iPtolemeu a formar una aliança secreta contra ell. La guerra va esclatar quan Ptolemeu va robar el cos d'Alexandre i se'l va endur a Egipte, des d'on passà a actuar com un sobirà independent. Èumenes va derrotar els rebels a l'Àsia Menor en una batalla en la qual morí Cràter, però quan Perdicas es dirigia cap a la invasió d'Egipte va ser traït perPitó, Seleuc iAntígenes i fou assassinat en un motí i pelPacte de Triparadisos, el321 aC, els generals d'Alexandre es van repartir l'imperi i Seleuc va rebre a satrapia deBabilònia.[1]

Segona guerra dels Diàdocs

[modifica]

Després de la mort d'Antípatre el319 aC,Pitó de Mèdia va començar a expandir el seu poder i reunir un gran exèrcit, i liderats perPeucestes de Mieza, els altres sàtrapes van reunir un exèrcit oposat propi que va derrotar Pitó a Pàrtia. Va escapar a Mèdia, però els seus oponents no el van seguir i van tornar aSusiana. Mentrestant,Èumenes i el seu exèrcit havien arribat aCilícia, però van haver de retirar-se amb l'arribada d'Antígon Monoftalm. La situació era difícil per a Seleuc. Èumenes i el seu exèrcit eren al nord de Babilònia; Antígon el seguia amb un exèrcit encara més gran; Pitó era a Mèdia i els seus oponents a Susiana. Antígenes, sàtrapa de Susiana i comandant dels Argiràspides, estava aliat amb Èumenes. Antígenes era a Cilícia quan va començar la guerra entre ell i Pitó.

Pitó va arribar a Babilònia a la tardor o hivern del317 aC havent perdut un gran nombre de tropes, però Seleuc tenia encara menys soldats. Èumenes va dirigir-se a Susa a la primavera del316 aC, on els sàtrapes van acceptar que lluitava en nom de la família governant legítima contra l'usurpador Antígon i va marxar amb el seu exèrcit per intentar creuar el Tigris. Seleuc va enviar missatges a Antígon i va haver d'actuar enviant dos trirrems i alguns vaixells més petits per aturar la travessia i va intentar sense èxit que els antics hipàsits dels argiràspides s'unissin a ell. Amb la manca de tropes, Seleuc no podia aturar realment Èumenes i va obrir les barreres antiinundacions del riu, però la inundació resultant no va aturar Èumenes.[3] Finalment Èumenes va ser derrotat i executat. Antígon controlava ara Àsia Menor i les províncies orientals,Cassandre va ocupar Macedònia i gran part de Grècia, establint-se com a regent, Lisímac, Tràcia, iPtolemeu, Egipte, Síria, Cirene i Xipre. Els seus enemics eren morts o havien perdut seriosament el seu poder i influència

Tercera guerra dels Diàdocs

[modifica]
Els diàdocs després de la Segona guerra

Seleuc, temerós d'Antígon Monoftalm va fugir a la cort dePtolemeu a Egipte, on va rebre asil. El316 aC Ptolemeu es va aliar aCassandre iLisímac de Tràcia que governavenMacedònia iTràcia, contra Antígon, que s'havia convertit en el més poderós delsdiàdocs. De l'aliança formaven també part Ptolemeu i Asandre, i van exigir a Antígon una nova partició però la qual Síria quedaria adjudicada a Ptolemeu, Babilònia restituïda a Seleuc,Lisímac rebria laFrígia Helespòntica, iAsandre laLícia,Pamfília iCapadòcia; però Antígon es va negar i va esclatar la tercera guerra delsdiàdocs.[4]

El312 aC Ptolemeu va envair Síria des d'Egipte aliat amb Seleuc, derrotantDemetri Poliorceta a labatalla de Gaza. Ptolemeu va deixar un cos d'exèrcit al seu amic Seleuc perquè reconquerís Babilònia, que havia quedat sense governant amb la mort dePitó a la batalla.[5] Seleuc amb les tropes egípcies va avançar cap als seus antics dominis, on tenia partidaris, que van fomentar una revolta de manera que quan Seleuc hi va arribar ja els seus seguidors dominaven la ciutat i la satrapia. En prendre possessió va adoptar el nom de Seleuc I Nicàtor (el Victoriós).

Guerra de Babilònia

[modifica]
Els diàdocs del 312 al 308 aC

En saber que Seleuc s'havia ensenyorit deBabilònia,Nicànor d'Estagira, sàtrapa de l'est sotaAntígon Monoftalm, va reunir ràpidament un exèrcit i va marxar cap a l'oest, cap a Seleuc, que el va atacar durant la nit i l'exèrcit de Nicànor va ser desbordat, però va poder escapar. El gruix dels soldats restants es van unir a Seleuc o van fugir. La notícia de la victòria de Seleuc va ser una sorpresa a l'oest i va provocar una sacsejada dels alineaments polítics, posant fi a la pau. Quan Antígon va ser informat de la batalla, va ordenar al seu fill Demetri amb 19.000 soldats que recuperessin Babilònia, però Seleuc ara estava en una posició molt més forta, ja que molts dels soldats de Nicànor s'havien unit a les files selèucides després de la batalla.[6]

L'intent de Demetri (fill d'Antígon) de reconquerir el territori, va ser rebutjat el311 aC i molt poc després es va fer la pau en la qual a Ptolemeu se li va reconèixer la possessió d'Egipte,Cirene iXipre, a Lisímac la Tràcia i es van reconèixer els drets d'Antígon Monoftalm sobre Babilònia que seria administrada per Seleuc. Cassandre va ser reconegut regent del Regne Macedoni fins a la majoria del rei infantAlexandre IV, iPolipercont va perdre la regència.

Els diàdocs del 308 al 306 aC

El309 aC Antígon va atacar Babilònia i va tornar a ser rebutjar i finalment va reconèixer a Seleuc l'administració sense renunciar als seus drets.[7]

Quarta guerra dels Diàdocs

[modifica]
Els diàdocs del 306 al 302 aC

El306 aC Seleuc ja dominava les satrapies de Babilònia,Susiana i Mèdia, i es va estendre cap a l'Iran iBactriana. El305 aC va prendre el títol de rei de Babilònia i va completar el domini de les regions orientals. El302 aC va fer la pau amb el reiChandragupta Maurya, fundador de la dinastiaMaurya, que dominava la vall de l'Indus, al que va cedirParopamisade,Aracòsia iGedròsia, a canvi de 500 elefants i un tractat de pau; una filla de Seleuc es va casar amb Chandragupta. Després es va aliar amb el reide facto macedoni,Cassandre, i amb el proclamat rei de Tràcia,Lisímac, contraAntígon Monoftalm rei deSardes, que havia estat proclamathegemon de laLliga de Corint (de la qual el seu fillDemetri Poliorcetes n'era l'estrateg). Antígon va tenir notícies que Seleuc, amb els 500 elefants, volia avançar contra ell a l'Àsia Menor, i va fer matar el rei delPont,Mitridates II (el fundador) del qual desconfiava, però atacat al mateix temps per Lisímac de Tràcia, va ser abandonat per alguns dels seus generals i a la tardor va haver de cridar en ajut al seu fill Demetri Poliorcetes. El301 aC els aliats (principalment Lisímac) van obtenir la victòria decisiva a labatalla d'Ipsos i Antígon va morir. Seleuc va rebre una part dels seus territoris, concretament els regnes de Capadòcia,Armènia iAtropatene, que serien vassalls (nominalment) del sobirà de Babilònia, i Síria, (Celesíria va ser cedida a Ptolemeu d'Egipte). També en van rebre altres parts els altres aliats: el fill de Cassandre de Macedònia, Plistarc, va rebre la costa sud de l'Àsia Menor (Cària,Lícia,Pamfília iCilícia); i Lisímac la resta de l'Àsia Menor (Mísia,Frígia,Lídia iPsídia) amb els regnes de Pont iBitínia que serien vassalls, iHeraclea del Pont (el tirà local portava el títol de rei) i les altres ciutats gregues lliures. El fill d'Antígon,Demetri, va conservarEfes, amb la flota,Milet,Xipre, algunes ciutats gregues encapçalades perCorint, i algunes ciutats fenícies, especialmentTir iSidó.

L'any300 aC va establir la seva capital a la ciutat d'Antioquia a la riba de l'Orontes, que va fundar (li va donar el nom en honor del seu pare) i va poblar amb grecs. Al mateix temps va fundarSelèucida del Tigris (enfront de Ctesifont),Apamea (en honor de la seva mullerApama) iLaodicea (en honor de la seva mareLaodice). En total se li atribueix la fundació d'unes cinquanta ciutats (algunes Selèucida, Antioquia i Alexandria).

La lluita per Macedònia, 298–285 aC

[modifica]
Els diàdocs del 299 al 294 aC

Els esdeveniments de la següent dècada i mitja es van centrar al voltant de diverses intrigues pel control de la mateixaMacedònia. El299 aC Seleuc va capgirar la seva aliança, i va mantenir converses ambDemetri Poliorceta que van acabar amb el casament de Seleuc amb una filla de Demetri, de nomEstratonice, enllaç que va tenir lloc a Rosos (Síria).[8]Cassandre va morir el 298 aC, i els seus fills,Antípatre iAlexandre, van demostrar ser reis febles. Després de discutir amb el seu germà gran, Alexandre va cridar a Demetri, que havia conservat el control de Xipre, el Peloponès i moltes de les illes de l'Egeu, i havia pres ràpidament el control de Cilícia i Lícia del germà de Cassandre, així com aPirros, el rei de l'Epir. Després que Pirros intervingués per apoderar-se de la regió fronterera d'Ambràcia, Demetri va envair, va matar Alexandre i va prendre el control de Macedònia per a ell mateix (294 aC). Mentre Demetri consolidava el seu control de la Grècia continental, els seus territoris perifèrics van ser envaïts i capturats perLisímac de Tràcia (que va recuperar Efes i Milet a l'Anatòlia occidental), Seleuc (que va prendre la major part de Cilícia) iPtolemeu I Soter (que va recuperar Xipre, l'est de Cilícia i Lícia).

Els diàdocs del 294 al 287 aC

Aviat, Demetri va ser expulsat de Macedònia per una rebel·lió recolzada per l'aliança de Lisímac i Pirros, que van dividir el regne entre ells, i, deixant Grècia al control del seu fill,Antígon II Gònatas, Demetri va llançar una invasió de l'est el 287 aC.[9] Tot i que inicialment va tenir èxit, Demetri va ser finalment capturat per Seleuc en 286 aC, i va morir bevent dos anys després.

La lluita de Lisímac i Seleuc, 285–281 aC

[modifica]

El285 aC Demetri, expulsat de Macedònia, es va refugiar a les seves possessions de Cilícia, però assetjat per Seleuc es va haver de rendir i fou enviat presoner a una residència reial a la riba de l'Orontes on va morir cap a l'any283 aC.

El282 aC Seleuc va declarar la guerra a Lisímac de Tràcia i Macedònia, que per intrigues familiars havia fet matar el seu propi fillAgàtocles. El281 aC Seleuc va iniciar la campanya i va atacar Frígia;la batalla principal es va lliurar a la Plana deCuropedi, a l'oest de Sardes, i Lisímac va ser derrotat i mort i les seves possessions asiàtiques, ocupades.[10] Seleuc va prendre també el títol de rei de Macedònia i Tràcia que es va fer donar per l'exèrcit, i es va traslladar a Europa deixant com a regent d'Àsia al seu fill Antíoc. Però el setembre del281 aC va morir assassinat aLisimàquia perPtolemeu Ceraune,[2] en revenja perquè no li havia entregat la corona d'Egipte que li havia promès. Ptolemeu Ceraune es va fer proclamar rei de Macedònia per l'exèrcit però el seu govern va resultar efímer.Antíoc I Soter (el Salvador) fill de Seleuc, va ser reconegut a totes les possessions del seu pare a l'Àsia, menys a laJònia (Efes, Milet i la seva regió) on una flota enviada per Egipte va fer reconèixer la sobirania delsPtolemeus i constituí durant un temps la província de la Jònia egípcia.

Seleuc I Nicàtor, per commemorar el seu ascens al poder, va crear un nou calendari, introduint l'Era Selèucida, en el qual la seqüència d'anys del calendari no es reiniciava amb la coronació de cada nou sobirà, sinó que es va fixar l'any 1 d'una forma arbitrària i a partir d'aquí la seqüència continuà ininterrompudament no sols fins a la fi de l'Imperi Selèucida per l'Imperi Part[11] i altres pobles d'Orient,[12] fins i tot sent usada en els inicis del període islàmic a la regió de Síria.[13]

Mort i llegat

[modifica]
Tetradracma d'Antíoc I. L'anvers mostra el bust de Seleuc I, amb banyes de toro. El revers mostraApol·lo assegut sobre un òmfal, sostenint un arc. La llegenda grega diu: BAΣIΛEΩΣ ANTIOXOY,Basileōs Antiochou, "del rei Antíoc".

Seleuc ara tenia totes les conquestes d'Alexandre excepte Egipte i va prendre possessió de Macedònia i Tràcia. Tenia la intenció de deixar Àsia a Antíoc i conformar-se durant la resta dels seus dies amb el regne macedoni dins dels seus antics límits. Tanmateix, amb prou feines havia creuat elQuersonès traci quan va ser assassinat perPtolemeu Ceraunos prop deLisimaquea el setembre del 281 aC.[14]

Sembla cert que després de conquerir Macedònia i Tràcia, Seleuc hauria intentat conquerir Grècia. Ja havia preparat aquesta campanya utilitzant els nombrosos regals que li havien presentat. També va ser nomenat ciutadà honorari d'Atenes.

Antíoc va fundar el culte del seu pare. Es va formar un culte a la personalitat al voltant dels membres posteriors de la dinastia selèucida i Seleuc va ser venerat més tard com a fill de Zeus Nikator. Una inscripció trobada a Ilion (Troia) aconsella als sacerdots que facin sacrificis aApol·lo, l'avantpassat de la família d'Antíoc. Diverses anècdotes de la vida de Seleuc es van popularitzar en el món clàssic.[15]

Relleu de culte que mostra Seleuc I Nicàtor a la dreta, coronant el Gad de Dura.

La reputació de Seleuc com a fundador de ciutats també sembla haver persistit després de la seva mort. Per exemple, les excavacions al jaciment deDura Europos, a Síria, van descobrir un relleu de culte d'un temple que mostra Seleuc, com a fundador de la ciutat, coronant el Gad de Dura.[16] Una prova més clara que la ciutat considerava Seleuc com el seu fundador prové d'un document fragmentari de papir, P. Dura 32, que designa Dura-Europos comla colònia dels europeus de Seleuc Nicàtor.[17] Les escasses restes arqueològiques del període hel·lenístic del jaciment, però, indiquen que el lloc va començar com un petit assentament de guarnició (unphourion) en terres reials que encara no tenia l'estatus depolis.[16] El sistema de carreteres i les fortificacions semblen haver-se construït només l'any 150 dC.[18] És poc probable que la petita comunitat, que vivia al voltant de la base de la ciutadella, amb petites parcel·les de terra per a cada soldat a la zona rural dels voltants,[19] hagués rebut gaire atenció reial en aquest període primerenc, però la llegenda que envolta Seleuc I Nicàtor com a fundador de la ciutat sembla haver portat els habitants posteriors a associar el seu nom al seu assentament.

Referències

[modifica]
  1. 1,01,1«Seleuc I Nicàtor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,02,1Diccionario universal de historia y de geografía ... (en castellà). Librería de Andrade, 1855, p. 35–ss. 
  3. 1990, p. 39-42.
  4. Diodor de Sicília Biblioteca històrica, vol.xix. Arxivat de l'original el 2022-07-09 [Consulta: 15 agost 2022].
  5. Smith, William. «Pithon». A:A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. vol.III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 377-378. 
  6. Diodor de Sicília, Bibliotheca Historica, 92, 3-5
  7. Diodor de Sicília Biblioteca històrica, vol.xx.
  8. Plutarc de Queronea. «Demetrius 31, 32». A:Vides paral·leles. 
  9. Hammond, Frank; Walbank.A History of Macedonia: 336-167 B.C. (en anglès). Oxford University Press, 1988, p. 230-231.ISBN 978-0-19-814815-9. 
  10. Memnon: History of Heracleia (en anglès). 
  11. Assar, G.R.F. «Parthian Calendars at Babylon and Seleucia on the Tigris» (pdf) (en anglés). Iran. Taylor & Francis, Ltd., Volum 41, 2003, pàg. 171 [Consulta: 7 desembre 2022].
  12. Naveh, J. «An Aramaic Inscription from El-Mal: A Survival of 'Seleucid Aramaic' Script» (pdf) (en anglés). Israel Exploration Journal. Israel Exploration Society, Volum 25, 1975 [Consulta: 7 desembre 2022].
  13. Conrad, Lawrence I. «Tāʿūn and Wabāʾ Conceptions of Plague and Pestilence in Early Islam» (pdf) (en anglés). Journal of the Economic and Social History of the Orient. Brill, Volum 25, 1982, pàg. 304 [Consulta: 7 desembre 2022].
  14. «Seleucus I Nicator». Livius. Arxivat de l'original el 2023-06-10. [Consulta: 9 maig 2025].
  15. Graham Shipley.The Hellenistic World.. Routledge, 1999, p. 301–302.ISBN 978-0-415-04618-3. 
  16. 16,016,1Baird, Jennifer.Dura-Europos. Bloomsbury Academic, 2018, p. 19. 
  17. Kosmin, Paul.Dura-Europos: Crossroads of Antiquity, 2011, p. 97. 
  18. Baird, Jennifer.Dura-Europos. Bloomsbury Academic, 2018, p. 20. 
  19. Baird, Jennifer.Dura-Europos. Bloomsbury Academic, 2018, p. 21. 

Bibliografia

[modifica]
  • Bosworth, A. B.. Oxford University Press.The Legacy of Alexander, 2005.ISBN 978-0-19-928515-0. 
  • Grainger, John D. BRILL.A Seleukid Prosopography and Gazetteer, 1997.ISBN 978-90-04-10799-1. 
  • Grainger, John D. «An Empire Builder—Seleukos Nikator». History Today, 43, 1993, pàg. 25–30..
  • Grainger, John D. Routledge.Seleukos Nikator: Constructing a Hellenistic Kingdom (en anglès), 1990.ISBN 978-0-415-04701-2. 
  • Majumdar, Ramesh Chandra. «Ancient India». Motilal Banarsidass, 2003.
  • Boiy, T. Peeters Publishers.Late Achaemenid and Hellenistic Babylon, 2004.ISBN 978-90-429-1449-0. 
  • Anson, Edward. Wiley-Blackwell.Alexander's Heirs: The Age of the Successors, 2014. 
  • Austin, M. M.. Cambridge University Press.The Hellenistic world from Alexander to the Roman conquest: a selection of ancient sources in translation, 1994. 
  • Boiy, Tom «Dating Methods During the Early Hellenistic Period». Journal of Cuneiform Studies, 52, 2000, pàg. 115–121. Arxivat de l'original el 15. 05. 2011.DOI:10.2307/1359689.JSTOR:1359689 [Consulta: 6 gener 2023].
  • Droysen, Johann Gustav. Friedrich Perthes.Geschichte der Nachfolger Alexanders (en alemany), 1836. 
  • Grote, George. John Murray.A History of Greece: from the Earliest Period to the Close of the Generation Contemporary with Alexander the Great. XI, 1869. 
  • Holm, Adolf. Macmillan.The History of Greece from Its Commencement to the Close of the Independence of the Greek Nation (en anglès). IV: The Graeco-Macedonian age, the period of the kings and the leagues, from the death of Alexander down to the incorporation of the last Macedonian monarchy in the Roman Empire, 1898. 
  • Shipley, Graham. Routledge.The Greek World After Alexander, 2000. 
  • Walbank, F.W. «The Hellenistic World». The Cambridge Ancient History [Cambridge, England], VII. part I, 1984.
  • T. Boiy,Between High and Low. A Chronology of the Early Hellenistic Period (2007).
  • I. Finkel &R.J. van der Spek,Babylonian Chronicles of the Hellenistisc Period (= BCHP; forthcoming)
  • A.K. Grayson,Assyrian and Babylonian Chronicles (= ABC; 1975, 1977)
  • Pat Wheatley «Antigonus Monophthalmus in Babylonia, 310-308 B.C.». Journal of Near Eastern Studies, 61, 2002, pàg. 39-47..
  • Vegeu aquesta plantilla
Governantshel·lenístics
Argèades
Antigònides
Ptolomeus
Selèucides
Lisimàquides
Antipàtrides
Atàlides
Grecobactrians
Indogrecs
Reis de Bitínia
Reis del Pont
Reis de Commagena
Reis de Capadòcia
Reis del
Bòsfor cimeri
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Seleuc_I_Nicàtor&oldid=36493256»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp