 | |||
 | |||
| Àlies | The Lionesses | ||
|---|---|---|---|
| Associació | The FA | ||
| Confederació | UEFA | ||
| Seleccionador | Sarina Wiegman | ||
| Capità | Leah Williamson | ||
| Més participacions | Fara Williams (172) | ||
| Màxim golejador | Ellen White (52) | ||
| Estadi | Wembley Stadium | ||
| Codi FIFA | ENG | ||
| Classificació FIFA | 4t | ||
| Millor clas. FIFA | 2n (març 2018) | ||
| Pitjor clas. FIFA | 14t (juny 2004) | ||
| Primer partit | |||
| Escòcia 2-3 Anglaterra (Greenock, 18 de novembre de 1972) | |||
| Major victòria | |||
| Anglaterra 20-0 Letònia (Doncaster, 30 de novembre de 2021) | |||
| Major derrota | |||
| Noruega 8-0 Anglaterra (Moss, 4 de juny de 2000) | |||
| Copa del Món | |||
| Participacions | 6 (Primera el1995) | ||
| Millor resultat | Finalistes | ||
| Eurocopa | |||
| Participacions | 8 (Primera el 1984) | ||
| Millor resultat | Subcampió (1984, 2009) | ||
Laselecció femenina de futbol d'Anglaterra, representa aAnglaterra a les competicions internacionals de futbol femení. Està regida per l'Associació de Futbol (FA) des de 1993, després d'haver estat administrada anteriorment per l'Associació de Futbol Femení (WFA). Anglaterra va jugar el seu primer partit internacional el novembre de 1972 contraEscòcia. Tot i que la majoria de les seleccions nacionals de futbol representen unestat sobirà, els estatuts de la FIFA permeten a Anglaterra, com a membre de les Nacions Originàries delRegne Unit, mantenir una selecció nacional que competeix en tots els tornejos importants, a excepció del Torneig Olímpic de Futbol Femení.
Anglaterra s'ha classificat sis vegades per a laCopa Mundial Femenina de la FIFA, aconseguint els quarts de final el 1995,2007 i2011, quedant tercera el2015, quarta el2019 i arribant a la final per primera vegada el2023. Des del 2019, Anglaterra, com Home Nation millor classificada, pot classificar a un equip olímpic en nom de Gran Bretanya; altres jugadores britàniques poden ser seleccionades en cas de classificació.
Van arribar a la final de laEurocopa Femenina de la UEFA el 1984 i el2009, i van guanyar el2022, sent la primera vegada des del 1966 que una selecció anglesa absoluta de futbol guanyava un gran campionat.
La selecció anglesa va ser creada en 1972, després que la federació anglesa aixecara el veto als equips femenins en els terrenys del clubs associats a les seves competicions. En 1984 van ser una de les setze seleccions fundadores de l'Eurocopa, i van arribar a la final, que van perdre a la final contraSuècia. En la segona edició van arribar a semifinals, però no van classificar-se per a les tres següents i al no jugar l'Eurocopa 1991 tampoc van jugar el primer Mundial.
En 1995 van debutar al Mundial, on van alcançar els quarts de final. Els anys següents van ser grissos, i després de quedar-se fora de l'Eurocopa 1997 i els Mundials 1999 i 2003 i acabar última a la primera fase de grups de l'Eurocopa 2001, Anglaterra va caure al 14é lloc del ranking FIFA en 2004. Anglaterra va organitzar l'Eurocopa 2005, i semblava una bona ocasió per a remuntar, però va acabar última al seu grup; des que es va fundar la fase de grups al 1997, Anglaterra i Noruega són els únics amfitrions que han caigut a la fase de grups.
Anglaterra va retornar a la primera plana al 2007 quan va retornar al Mundial i va arribar als quarts de final, i en 2009 va superar la fase de grups de l'Eurocopa al tercer intent i després d'eliminar aFinlàndia i elsPaïsos Baixos va arribar a la final, que va perdre contraAlemanya. Al Mundial 2011 Anglaterra va derrotar en la primera fase al eventual campió,Japó, i als seus tercers quarts de final va estar prop d'arribar a semifinals, però va perdre contraFrança als penals.[1]
Després d'aquests èxits l'Eurocopa 2013, on Anglaterra va acabar última al seu grup con un punt, va ser una decepció, iMark Sampson va substituir com a seleccinador aHope Powell, en el càrrec des de 1998.[2] Al seu primer torneig va portar a Anglaterra a les semifinals del Mundial eliminant a laNoruega (subcampió europeu) i al anfitrió (Canadà). Un gol en pròpia meta en el descompte contra el Japó els va deixar fora de la final, pero al partit pel bronze van aconseguir una histórica victoria sobre Alemanya.[3]
Les següents 23 jugadores van ser convocades per a laCopa Mundial Femenina de la FIFA 2023 al juliol de 2023.Maya Le Tissier, Emily Ramsey i Lucy Staniforth van ser incloses a la llista de reserva i entrenaran amb l'equip.[4]
Jess Park va ser inclosa originalment a la llista de reserva, però més tard es va retirar a causa d'una lesió i va ser substituïda per Staniforth.[4][5]
Partits i els gols actualitzats a l'últim partit jugat el 16 d'agost del 2023 contraAustràlia.
|
¹Fase de grups. Selecció eliminada mitjor possicionada en cas de classificació, o selecció classifica pitjor possicionada en cas d'eliminació.
| MUNDIAL | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Edició | Classificació | Fase final | |||||||
| Fase regular | Play-offs | Setzens de final | Vuitens de final | Quarts de final | Semifinals | Final / Bronze | |||
 1991 | Eurocopa 1991 | ||||||||
 1995 | Eurocopa 1995 |  Canadà ¹ |  Alemanya | ||||||
 1999 | Alemanya ¹ | ||||||||
| 2003 |  Països Baixos ¹ |  França | |||||||
| 2007 | França ¹ |  Japó ¹ | Estats Units | ||||||
| 2011 |  Espanya ¹ |  Suïssa |  Mèxic ¹ | França | |||||
| 2015 |  Gal·les ¹ | Mèxic ¹ |  Noruega | Canadà | Japó | Alemanya | |||
| EUROCOPA | |||||||||
| Edició | Classificació | Fase final | |||||||
| Fase regular | Play-offs | Setzens de final | Vuitens de final | Quarts de final | Semifinals | Final / Bronze | |||
| 1984 |  Escòcia ¹ |  Dinamarca | Suècia | ||||||
| 1987 | Escòcia ¹ | Suècia |  Itàlia | ||||||
| 1989 | Noruega ¹ | ||||||||
| 1991 |  Finlàndia ¹ | Alemanya | |||||||
| 1993 |  Islàndia ¹ | Itàlia | |||||||
| 1995 | Espanya ¹ | Islàndia | Alemanya | ||||||
| 1997 |  Croàcia ¹ | Espanya | |||||||
| 2001 | Suïssa ¹ |  Ucraïna | Suècia ¹ | ||||||
 2005 | Finlàndia ¹ | ||||||||
| 2009 |  Belarús ¹ |  Rússia ¹ | Finlàndia | Països Baixos | Alemanya | ||||
| 2013 |  Sèrbia ¹ | Espanya ¹ | |||||||
| 2017 | |||||||||
