Il·lustració del segle XVIII representant el segrest d'Estanislau August Poniatowski el 1771.Exercici policial de simulació de segrest
Unsegrest és l’acció de privar una persona o un bé de la seva llibertat o disponibilitat. Aquest terme pot referir-se a diversos conceptes, segons el context.
Un segrest pot ser undelicte consistent a privar unapersona il·legalment de la sevallibertat, usualment en retenir-la a un espai per demanar una compensació o obtenir unsdiners (rescat).[1][2][3][4] En l'àmbit polític, el segrest pot prendre la forma de desviació forçosa del rumb d’unavió o una nau, amb l’objectiu, per exemple, de cridar l’atenció sobrecauses polítiques o la discriminació d’ungrup ètnic.[5]
Un segrest també pot ser un sinònim deconfiscació jurídica: quan unreu perd temporàniament o definitivament la lliure disposició debéns seus per què van ser adquirits per una acciócriminal o que han de servir degarantia per als eventuals indemnitats a pagar a la fi delprocés, quan hi ha un risc que el reu podria fer-se insolvent i doncs incapaç de pagar.[6][7]
Una de les respostespsicològiques que poden derivar-se d'un segrest és l'anomenadasíndrome d'Estocolm. Les persones amb síndrome d'Estocolm formen una connexió psicològica amb els seus captors i comencen a simpatitzar amb ells. El nom d'aquesta síndrome té origen en elrobatori d'un banc al barri de Norrmalmstorg (Estocolm) el 1973. Alguns empleats del banc van ser segrestats durant uns dies; després de ser alliberats es van negar a testificar contra els lladres, i fins i tot van recaptar diners per a la seva defensa.[8]
