Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Segre Mitjà

Coord.:41° 51′ 33″ N, 0° 55′ 12″ E / 41.85917°N,0.92000°E /41.85917; 0.92000
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Localització del Segre Mitjà històric
Segre Mitjà més la proposta de divisió comarcal

ElSegre Mitjà (conegut també com aMig Segre oRibera del Segre i, històricament, comUrgell Mitjà)[1] és una contradaprepirinenca deCatalunya.

Descripció i localització

[modifica]

L'extensió del territori que forma elSegre Mitjà canvia segons si definim aquest territori com a comarca natural o comarca al voltant d'un mercat.

La comarca natural de laRibera de Segre oUrgell Mitjà s'estén al voltant del curs fluvial mitjà delSegre. La seva delimitació ve marcada al nord pelGrau d'Oliana que la separa de l'Alt Segre, i al sud per la desembocadura del riuNoguera Ribagorçana aCorbins, que la separa delSegrià i elBaix Segre. Aquesta comarca natural limita pel nord amb elMontsec i l'Urgellet i pel sud amb laPlana d'Urgell i l'AltSió, i inclou pràcticament la totalitat de laNoguera, a més a més de les Riberes d'Oliana i deBassella.Artesa de Segre n'és la població més gran.

Si en canvi prenem la comarca al voltant d'un mercat, la reivindicació delSegre Mitjà ha canalitzat la voluntat dePonts de tenir una comarca pròpia pel fet de quedar allunyada deBalaguer i de les altres capitals de comarca. Aquesta proposta de nova comarca ha nascut dels set municipis de larodalia de Ponts, sis de laNoguera (la Baronia de Rialb,Tiurana,Vilanova de l'Aguda,Cabanabona,Oliola i el mateixPonts) i un municipi de laSegarra (Sanaüja). La popularització recent del nomSegre Mitjà al voltant d'aquest territori ha servit per cohesionar una àrea que paisatgísticament està constituïda per dos unitats molt diferenciades, al nord la zona del Segre-Rialb,[2] i al sud i est la zona de la Vall delLlobregós.[3]

Des de1897 apareixen propostes de comarcalització administrativa al voltant dePonts que en la majoria de casos també inclouen la rodalia d'Oliana i d'Artesa de Segre,[4] si bé aquestes zones no s'hi han mostrat del tot favorables. Una d'aquestes propostes és l'Informe Roca, que justifica la creació d'aquesta comarca per diferents raons: l'existència antigament de dues oficialats eclesiàstics, la de Ponts i la d'Oliana; les diferents propostes de comarcalització; l'existència de tres rodalies força marcades al voltant d'Artesa de Segre, Ponts i Oliana; i finalment per a l'equilibri territorial, ja que aquests territoris actualment pertanyen a les duescomarques més grans deCatalunya. Ponts ocupa la posició central, a mig camí entre Artesa i Oliana, i es proposa com a la capital en l'anomenatInforme Roca. En aquest mateix informe s'hi destaquen algunes actuacions per vertebrar millor aquesta nova comarca com agregacions de municipis i que el poblesolsoní deMadrona (actualment del terme municipal dePinell de Solsonès) formi part del municipi deBassella.[5][6]

Toponímia

[modifica]

La denominació de la contrada com a Segre Mitjà o Mig Segre, com el seu propi nom indica, li ve donada per què és el riu Segre qui la travessa i és precisament a la meitat del seu recorregut quan ho fa. És, doncs, el Segre qui li configura a la comarca una unitat morfològica i esdevé un dels nexes d'unió més important entre els habitants que hi resideixen. No obstant, altres rius com elLlobregós, elRialb o lariera de Madrona transcorren per aquestes terres.

Pobles del Segre Mitjà

[modifica]
Entorns delpantà de Rialb ala Torre de Rialb; un aprofitament fluvial que comportà la inundació de pobles del Segre Mitjà comTiurana.

Si s'agafa com a base la divisió comarcal que s'exposa en l'anomenatInforme Roca s'observa que aproximadament 10.000 són els habitants que viuen en aquesta comarca i els focus majors de població són tres: al nord-est la vila d'Oliana, al sud-oestArtesa de Segre i al centrePonts.

Algunes altres poblacions del Segre Mitjà segons la comarca on pertanyen actualment són:

Bibliografia

[modifica]
  • REIXACH, Jaume i GARCIA, Xavier. "Pantà de Rialb: elegia pel Mig Segre", aLlibre de butxaca, 136. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1986.ISBN 978-84-7306-271-8
  • CAÑO DIAZ, Adriana, COMA GASET, Ramona, FARRE SOLANES, Dolors i ARJONA SALES, Joan. "Descobrim Ponts i el Mig Segre", aSortides per la Noguera. Balaguer: Consell Comarcal de la Noguera; Ponts: Ajuntament de Ponts, 1999.ISBN 84-60589-84-6
  • TORT I DONADA, Joan. "Per la vall del Segre". Barcelona: Editorial Publicacions Abadia Montserrat, 1984.ISBN 84-7202-612-4
  • VV.AA. "Anuari territorials de Catalunya 2004". Barcelona:Societat Catalana d'Ordenació del Territori, 2005.ISBN 84-7283-804-8
  • GLANADELL, F., BOFILL I MATES, J., ROVIRA I VIRGILI, A., VALLS I TABERNER, F., MASPONS I ANGLASELL, F., PI I SUNYER, C. i VILA, P. "El problema comarcal de Catalunya". Barcelona: Casa del Vallès, 1931.ISBN 84-7283-800-5

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. L'Enciclopèdia Catalana, l'Urgell Mitjà
  2. «Consorci Segre-Rialb». [Consulta: 22 març 2016].
  3. «Associació de Municipis de la Vall del Llobregós». Arxivat de l'original el 2016-03-14. [Consulta: 22 març 2016].
  4. «Ponts ressuscita la comarca del Segre Mitjà amb 13 municipis de la Noguera i de l'Alt Urgell». Diari Segre, 20-08-2015.
  5. Text de l'informe Roca (desembre de 2000)Arxivat 2009-12-29 aWayback Machine. PDF
  6. «El Segre Mitjà, a 30 quilòmetres de tot arreu». LaMalla.cat, 20-02-2001.[Enllaç no actiu]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Segre_Mitjà&oldid=35930823»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp