Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Segle XIX

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula segleSegle XIX
TipussegleModifica el valor a Wikidata
Navegació
Mil·lennisMil·lenni II
Seglessegle xviii -segle xix -segle xx
Dècades1800 -1810 -1820 -1830 -1840 -1850 -1860 -1870 -1880 -1890
Mapamundi el1897. L'Imperi Britànic era lasuperpotència del segle

Elsegle XIX va des de l'1 de gener de1801 fins al31 de desembre de1900 (en elcalendari gregorià). Els historiadors, però, de vegades defineixen l'era històrica d'aquest segle com un període que va des de l'any1815 (congrés de Viena), fins al1914 (començament de laPrimera Guerra Mundial). Com una alternativa a aquesta classificació,Eric Hobsbawm va proposar una definició anomenadasegle dinou llarg, que va dels anys1789 al1914.

Durant aquest segle, elsimperisespanyol,portuguès iotomà comencen a defallir, i elSacre Imperi Romanogermànic i l'Imperi mogol desapareixen definitivament.

Després de lesguerres napoleòniques, l'Imperi britànic esdevé el primerhiperpoder (omàximapotència mundial), i passa a controlar territoris que comprenen la quarta part de la població mundial i la tercera part de la seva àrea terrestre, tot posant en pràctica laPax Britannica.

L'esclavatge va desaparèixer en gran manera arreu del món. L'electricitat, l'acer i elpetroli varen iniciar lasegona revolució industrial (1870-1914), que permeté aAlemanya, alJapó i alsEstats Units de convertir-se en grans poders, els quals no trigaren a intentar construir-se imperis propis.Rússia i ladinastia Qing a laXina fracassaren en el seu intent de mantenir-se en el mateix nivell que els seus rivals, la qual cosa portà tots dos imperis a patir intensos períodes d'agitació social.

Durant el segle xix, va ser notable la fundació de ciutats a l'Amèrica del Nord iAustràlia que avui estan entre les més importants dels seus països.Chicago iMelbourne no existien a començament del segle xix, però van créixer fins a transformar-se en les segones més grans delsEstats Units i de l'Imperi britànic, respectivament, abans del final del segle. Aproximadament 70 milions de persones van deixarEuropa durant el segle xix, la majoria va emigrar cap alsEUA.[1]

El segle també va marcar la fi de l'ocupació otomana en elsBalcans, i la creació deSèrbia,Bulgària,Montenegro iRomania com a resultat de laSegona Guerra russoturca, a la qual va succeir laGuerra de Crimea.

Política

[modifica]

AEuropa, el segle xix es va caracteritzar pel naixement de lesdemocràcies censatàries i l'ocàs de lesmonarquies absolutes. LaRevolució francesa i la posteriorera napoleònica ajudarien a expandir les ideesrepublicanes iliberals. Els monarques, en el cas de sobreviure, es convertirien endèspotes il·lustrats que actuaven permissivament amb laclasse dominant. Sorgiria la idea d'esquerra idreta a partir de la Revolució francesa. Els polítics s'identificarien ambJean Paul Marat iMaximilien Robespierre, o amb elcomte de Mirabeau i elmarquès de la Fayette. El transitori ocàs de les revolucions en pro de la restauració de les monarquies solament aconseguiria potenciar-les enonades revolucionàries més radicals, com les de1848, fins al desenvolupament de lesideologies socials i elmoviment obrer, que culminaria en el triomf de laRevolució russa de 1917.

José de San Martín proclama la independència delPerú, el28 de juliol de1821
El canceller alemanyOtto von Bismarck

L'emancipació d'Amèrica llatina va donar començament en aquest segle. Elsaixecaments indígenes en nom deTúpac Amaru i delscomuners d'Asunción serien antecedents d'unaidentitat naixent. Identitat que naixeria i seria defensada pels grans líders latinoamericans, promotors de la idea d'una nació latinoamericana:Francisco de Miranda,José Miguel Carrera,Bernardo O'Higgins,Antonio José de Sucre,Simón Bolívar,José de San Martín,Mariano Moreno,Manuel Belgrano,José Artigas iJuan Pablo Duarte en laRepública Dominicana. La seva revolució, constituïda en el marc de lesrevolucions burgeses, seria estrictamentlatinoamericana. Les seves revolucions fracassarien en bona part a causa decabdillismes, interessos de les burgesies locals i de les potències europees, però cadascun seria convertit, sovint pels qui els van trair, en una llegenda. Les fronteres americanes van variar notablement en tot el segle i els governs prendrien una estructurabipartidista on pul·lulaven elscops d'estat i elsfraus electorals.

Àfrica seria objecte d'obert ús i abús pels imperis europeus.Cecil Rhodes seria una figura fonamental en el desenvolupament de l'imperialismebritànic. També sorgiria lentament l'imperialisme nord-americà a partir d'una aparentment innocentdoctrinaMonroe. Aquest segle anunciaria la decadència de l'Imperi Otomà que esdevindria amb laPrimera Guerra mundial. LaGuerra de l'Opi humiliaria l'històricImperi xinès en els seustractats desiguals i culminaria amb la caiguda de ladinastia Qing el1911.

Va ser també durant el segle xix queItàlia iAlemanya es van unificar com a nacions. Abans fragmentats en regnes i principats menors, van concloure els seus processos d'unificació el1870 i el1871, respectivament.

Esdeveniments

[modifica]

Personatges importants

[modifica]

Invents, descobriments, introduccions

[modifica]

Referències

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Segle XIX
  1. The Atlantic: Can the US afford immigration?.Migration News. desembre de 1996.
Registres d'autoritat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Segle_XIX&oldid=36834480»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp