Elsegle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge deRoma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània. Els grecs comencen un lent declivi polític que no es correspon amb el cultural, ja que continuen sent el model per a les cultures d'Occident i Orient.
Roma, després de vèncer els samnites, estava consolidada com la potència dominant a Itàlia i va iniciar un període d'expansió per la Mediterrània. Allà es va trobar amb l'oposició de Cartago, que controlava el comerç de la part occidental i per aquest motiu es van declarar lesguerres púniques entre els dos pobles.Amílcar Barca i el seu fillHanníbal Barca són els militars cartaginesos més destacats i van contribuir a l'auge púnic, però no van poder imposar-se a l'exèrcit romà, cada cop més organitzat i ben proveït. La República Romana va acabar, doncs, controlant les ciutats mediterrànies, en el que es considera l'inici de laromanització. En paral·lel, els romans conquereixen terres a l'est, inclosos territoris grecs, civilització que estava vivint el període anomenathel·lenístic.[1] A Europa Occidental es diversifiquen les cultures dels anomenats pobles germànics: els belgues, els bataus, els cimbris i els celtes dominen els territoris del centre i l'oest i s'expandeixen amb incursions puntuals cap a la zona balcànica.
Al nord d'Àfrica i l'Àsia es restableixen i consoliden diverses dinasties, que formaran imperis regionals després del desmembrament progressiu de l'imperi macedònic a la mort d'Alexandre el Gran. Així, ladinastia Ptolemaica regna a Egipte, l'Imperi Maurya a l'Índia i l'Imperi Selèucida a l'Àsia menor, amb la forta oposició d'Àtal I de Pèrgam. Aquests imperis tenen una cultura mestissa on s'incorporen elements locals, perses i grecs. Més a l'est, la Xina continua immersa en una època de guerres entre diversos estats fins que laDinastia Qin s'acaba imposant al final del segle.
Comença a generalitzar-se la importació de laseda xinesa a Europa, un comerç que crearia rutes comercials específiques i va augmentar la relació entre Orient i Occident. Aquest producte es va associar des dels inicis al luxe i, per tant, estava demanat com un signe d'estatus social per part de governants i nobles. Els regnes de la Península Aràbiga, per la seva banda, controlen el comerç d'encens i altres espècies aromàtiques. Reuneixen els mineus, els sabeus, els catabeus i els xamotrites, tots d'arrels semítiques i amb complexes aliances polítiques.
El comerç marítim ajuda a crear una nova burgesia comercial i financera, al mateix temps que desenvolupa lamoneda, els crèdits i les ciutats amb port. Aquests nous mercaders s'enriqueixen i creen àmplies viles amb força comoditat o inverteixen en granges a l'interior. Alguns d'ells s'impliquen també en la política, rivalitzant amb l'aristocràcia local, la font tradicional de futurs governants. Els productes més venuts són els cereals, vi, oli, metalls i esclaus.
Li Bing va fer grans obres d'enginyeria hidràulica que van millorar l'agricultura a grans zones de la Xina. Això va fer augmentar el consum i el comerç de l'arròs i va propiciar un augment demogràfic, llastat per les guerres entre els diferents estats.
La ciència i la tècnica continuen en mans hel·lèniques. És un període daurat per a les matemàtiques, amb figures comArquimedes, al qual se li deuen estudis sobre el nombre pi, la formulació del Principi d'Arquimedes o la invenció del Cargol d'Arquimedes, entre d'altres. Contemporani seu és Euclides, cèlebre en geometria pels seusElements, on recull les fórmules més habituals per al càlcul d'àrees i volums i teoritza sobre els conceptes fonamentals d'aquesta disciplina. Un altre geòmetra destacat és Apol·loni de Perge, qui va estudiar les paràboles i lesel·lipses.Eratòstenes, per la seva banda, va calcular per primer cop eldiàmetre de laTerra.
A Alexandria floreix una important escola mèdica, ambHeròfil de Calcedònia iErasístrat com a mestres més destacats. Fan importants avenços en la descripció del sistema circulatori, el cervell i la vista gràcies a les autòpsies. En aquesta ciutat va viure tambéCtesibi, el qual va inventar un orgue d'aigua, el primer instrument de teclat conegut. A l'òrbita romana, destacaMarc Porci Cató Censorí amb les seves obres sobre agricultura.
En aquesta època es va dur a terme la construcció de diverses de lesset meravelles del món (catalogades aleshores), com elColós de Rodes i elFar d'Alexandria. No està recollida dins aquesta llista, per pertànyer a una cultura massa allunyada de l'hel·lènica, laGran Muralla Xinesa, que es va començar a construir al segle III aC. Una altra fita de l'art xinès és l'exèrcit de guerrers de terracota.
Dins la literatura,Apol·loni Rodi va escriure lesArgonàutiques una obra que barreja èpica i mitologia en l'estela d'Homer. Com que el grec era la llengua de cultura, es van traduir diverses obres a aquesta llengua, entre elles la Bíblia, en la versió ditaSeptuaginta, una de les de referència durant segles per a altres traduccions.Livi Andronic va importar els models literaris grecs narratius a Itàlia, on ja triomfava el teatre grec, com proven les comèdies dePlaute, de forta inspiració hel·lènica.
La filosofia del període es torna netament moral, sense abastar sistemes globals o ontològics com els grans pensadors de segles anteriors. Les dues escoles més importants són l'epicureisme i l'estoïcisme. Ambdues s'enfronten als problemes de la vida, però amb opcions contraposades; mentre que Epicur intenta buscar el plaer i la vida en societat per superar l'adversitat, els estoics aposten per resignar-se a les males èpoques amb una actitud temperada, acceptant el destí.
- ↑Catherine Grandjean, Geneviève Hoffmann, Jean-Yves Carrez-Maratray,Le monde hellénistique, Armand Colin, 2008,ISBN 9782200242374,
