Unsegle és un període decentanys.[1] Aquesta pàgina conté els enllaços als diferents segles.
Encatalà, els segles s'escriuen enxifres romanes,[2] i mai enxifres aràbigues. Un altre error comú, que en aquest cas no és de caràcter lingüístic, és creure que els segles comencen un any abans del que realment comencen, car els segles comencen a l'any xx01 i no pas a l'any xx00. Així doncs, elsegle xxi no va començar l'1 de gener del2000, sinó l'1 de gener del 2001.[cal citació]
Els segles anteriors alsegle i porten el sufixaC ("abans deCrist").[3] Igual que no hi ha cap any 0, tampoc no existeix cap segle 0, i es passa directament delsegle i aC al segle i. En els casos en què hi pugui haver confusió, els segles posteriors a Crist poden portar el sufixdC ("després de Crist"),[4] per tal d'evitar ambigüitats.
El mot segle prové del motllatísaeculum que significa «raça», «generació». El concepte fou creat pelsromans, els quals l'indicaven com a «saeculum civile» per tal de diferenciar-lo del «saeculum naturale», que feia referència a la durada màxima de la vida mortal, i el «saeculum religiosum», concepte introduït pels llibres sibil·lins i que comprenia una durada de 110 anys.[6]
Segons elcalendari gregorià, elsegle i DC va començar l'1 de gener, 1 i va acabar el 31 de desembre de l'any 100. Elsegle ii va començar en any101, etc. El seglen es va iniciar/s'iniciarà l'any100 * n - 99. Un segle només inclou un any centenari, que comença amb el número de segle (per exemple,1900 és l'últim any, delsegle xix).
No hi ha "segle zero" entre elsegle i aC i elsegle i. A més, no hi ha 0 dC. El calendari gregorià «salta» d'1 aC a 1 dC. El segle i aC inclou l'any100 aC fins a l'1 aC. D'altres segles abans de Crist segueixen el mateix patró.
L'any 525 dc Dionís l'Exigu (anomenat així per la seva petita alçada), monjo i astrònom originari d'Escítia (l'actualUcraïna), va rebre l'encàrrec de confeccionar unes taules per calcular la data de Pasqua. Per fer-ho va calcular la data del naixement de Crist i va establir-la l'any 754 a.u.c. (ab urbe condita, l'any de la fundació de Roma). D'aquesta manera s'establia que aquell era el primer any del senyor (Anno Domini) com a punt de partença de l'origen de temps per calcular els anys. No va ser fins més tard que es va introduir la nomenclatura d'abans i de després de Crist. En aquest càlcul cap enrere es va passar directament de l'any 1 dC a l'1 aC obviant el que hauria d'haver estat l'any zero. Així, els segles comencen l'any 1 i finalitzen el 100 (i no del 0 al 99 com hauria d'haver estat).
La datació emprada pelsastrònoms, inclou un any zero (0). L'any 1 aC gregorià es correspon amb el número 0, l'any 2 aC es numera -1, i en general l'any N aC és numerat "-(n - 1)", mentre que els anys després de crist (D.C.) són numerats "+n". Així doncs els segles astronòmics comprenen la numeració del 0 al 99.
El destacathistoriadoroccità Jaques Le Goff[7] considera que el concepte de seglearitmètic, entès com una durada de 100 anys, és relativament modern, situant l'inici d'aquesta concepció en el segle xvi, junt amb els conceptes de les edats de la història (Antiga, Mitja i Moderna).[8]
Així el concepte de Segle era, per les gents de l'edat mitjana, lo oposat delmés enllà; l'expressióViure en el segle, expressió quotidiana en l'edat mitjana a Europa, tenia un significat diferent del que se li atorga posteriorment. El Segle, per la gent de l'edat mitjana, era la seva percepció del present, de lo actual, de lo modern. Ser modern eraviure en el segle. Un reflex d'aquest fet el trobem amb el significat del mot segle present en elnou testament: en aquest el mot segle fa referència ala vida del món present per oposició a la del món futur del regne de Crist[9] o bé fent referència ala vida humana per oposició a la vida espiritual[10] i per extensióla vida en el món per oposició a la vida religiosa.[11]
Si bé és possible ubicar l'origen del concepte aritmètic del Segle, val a comentar que la preocupació per tal d'establir una mesura del temps es dona ja des d'antic. Les diferents cultures i civilitzacions de l'antiguitat ja procuren mesurar el temps i estableixen diferents mesures d'aquest, naixent així una gran quantitat de calendaris diferents. Aquesta mesura del temps neix de les observacions de diferents fenòmens naturals i al mateix temps hi són presents els sentiments religiosos de cada una de les cultures que els formen.[8]
El concepte de segle és una elaboració cultural, lligat a la natura però al mateix temps clarament influenciat per les creences culturals, en aquest sentit és on apareix el concepte d'aritmètic de segle: A partir del segle xvi es comença a perfilar una tendència alaïcitzar el temps, s'intenta deixar de costat les influències religioses que puguin estar presents en la percepció del temps, l'home de l'edat moderna procura separar el comportament religiós del racional.[12]
El temps històric és sovint diferent del temps cronològic i aritmètic, aquest últim sol passar per alt els processos que regeixen una societat i els conflictes i interessos que es donen en ella, el temps cronològic ordena i organitza els fets però es mostra imperfecte a l'hora de dotar de sentit un moviment social, cultural i històric. Així per exemple el concepte deSegle XX cronològic el situen entre els anys 1901 a l'any 2000 no obstant per a molts historiadors és més propi acotar-lo en el que s'ha denominat elcurt segle XX que comprendria el període de des de l'any 1914 (iniciprimera guerra mundial) el 1990 (amb el col·lapse de laUnió Soviètica). Aquest fet es mostra també en altres èpoques i segles, per exemple els conceptes referits a lahistòria de l'art com ara elTrecento o elQuattrocento o bé els diferentsSegles d'Or de les literatures mundials tampoc encaixen en un sistema cronològic pur, els segles històrics són laxes en la seva durada doncs aquests no deixen de sermanifestacions simultànies de duracions moviments i canvis diversos que es donen en un col·lectiu al llarg d'un temps determinat.[13]
↑Jacques Le Goff (Toulon, 1924) és un historiador de l'Edat Mitjana, representant destacat de laNouvelle Histoire, de latercera generació de l'Escola dels Annals, Le Goff ha abordat en la seva obra els temes fonamentals de l'edat mitjana, des de tots els punts de vista possibles. Els seus escrits combinen historia, antropologia i sociologia amb la historia de la cultura i dels sistemes econòmics. La seva influència en diverses generacions d'historiadors de tota classe ha estat extraordinari.
↑Emile Durkheim en el seu treballLes formes elementals de la vida religiosa. El sistema totémic a Australia mostra com les societats han erigit temps i espais específics i separats per lo sagrat i lo profà. L'opinió de Durkheim és que aquest fet evidencia que l'ésser humà és al mateix temps religiós i racional, a pesar que la seva part conscient pretengui minimitzar la importància del costat religiós
↑C.A. Trepat i P.Comes,El tiempo y el espacio en la didáctica de las ciencias sociales Barcelona: Graó-ICE universitat de Barcelona. 2002. pàg 42-43
