Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Sean Connery

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSirModifica el valor a Wikidata
Sean Connery
Imatge
(1983)Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en)Thomas Sean ConneryModifica el valor a Wikidata
25 agost 1930Modifica el valor a Wikidata
Fountainbridge (Escòcia)Modifica el valor a Wikidata
Mort31 octubre 2020Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Lyford Cay (Bahames)Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència respiratòria
fibril·lació auricularModifica el valor a Wikidata
ResidènciaLyford Cay
Marbella
Kranidi
Domaine de Terre Blanche
EdimburgModifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicismeModifica el valor a Wikidata
FormacióTollcross Primary SchoolModifica el valor a Wikidata
Alçada1,89 mModifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treballRegne UnitModifica el valor a Wikidata
Ocupaciólleter (1944–1950), actor de cinema, actor de veu, futbolista, productor, director de cinema, realitzador, actor de televisió, actor de teatre, actor de gènere, guionista, actor, productor de cinema, escriptorModifica el valor a Wikidata
Activitat1954Modifica el valor a Wikidata - 2012Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSt. Cuthbert's Co-operative Society(1944–1950)Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacional EscocèsModifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarRoyal NavyModifica el valor a Wikidata
Grau militarmariner preferentModifica el valor a Wikidata
Esportfutbol
culturismeModifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampistaModifica el valor a Wikidata
Obra
Papers destacatsAgent 007 contra el Dr. No
El nom de la rosa
Indiana Jones i l'última croada
La caça de l'Octubre Roig
A la recerca d'en Forrester
Família
CònjugeMicheline Roquebrune(1975–2020),mort de la persona
Diane Cilento(1962–1973),divorciModifica el valor a Wikidata
FillsJason Connery
 ()Diane CilentoModifica el valor a Wikidata
ParesJoseph ConneryModifica el valor a Wikidata  i Euphemia McLeanModifica el valor a Wikidata
GermansNeil ConneryModifica el valor a Wikidata
Premis
SignaturaModifica el valor a Wikidata

Lloc webseanconnery.comModifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000125TMDB (persona): 738Rottentomatoes: celebrity/sean_conneryAllmovie (artista): p10646139104IBDB (repartiment): 23802Apple Music: 63770Last.fm: Sean+ConneryMusicbrainz: f33200c9-7d8c-4918-9a19-12ff974d4e51Discogs: 548959Allmusic: mn0001324530Amazon Music (artista): B000VWSGEGoodreads (autor): 148373Goodreads (personatge): 998906
Find a Grave: 217867318Modifica el valor a Wikidata

Sir ThomasSean Connery (Fountainbridge, 25 d'agost de1930 -Lyford Cay, 31 d'octubre de2020)[1] va ser unactor iproductor de cinemaescocès. De la seva filmografia, destaca el seu paper d'agent 007,James Bond, que va interpretar set vegades. Va guanyar unOscar pel seu paper aEls intocables d'Elliot Ness, el1988, unBAFTA pel paper del frare Guillem de Baskerville aEl nom de la rosa el mateix any, i dosGlobus d'Or, entre d'altres premis.

Militant delPartit Nacional Escocès, no fou fins al5 de juliol del2000, quan ja tenia seixanta-nou anys, que acceptà ser armat cavaller per la reinaElisabet II.[2] El2003, després del rodatge de la pel·lículaThe League of Extraordinary Gentlemen, va anunciar la seva retirada del cinema.

Se li ha reconegut sempre haver mantingut el seu accent escocès, no importava quina fos la nacionalitat del personatge que interpretés.[3] Malgrat que era més vell que la majoria delsSex Symbols contemporanis, les revistes sovint el van qualificar de «Sexiest Man Alive» (l'home més sexy).[4]

Biografia

[modifica]

Infància i adolescència

[modifica]
Placa commemorativa al lloc del naixement de Sean Connery aFountainbridge, Edimburg

Thomas Sean Connery va néixer al barri de Fountainbridge aEdimburg, fill d'Euphemia "Effie" McBain McLean, dona de fer feines, i Joseph Connery, obrer i camioner.[5] El seu pare era uncatòlic romà d'ascendènciairlandesa, i la seva mare era unaprotestantescocesa.[6]

Quan tenia vuit anys va néixer el seu germà Neil. Va començar a guanyar-se la vida fent de repartidor de llet[7] als matins i aprenent de carnisser a la tarda, després de l'escola.[6] Sean Connery va deixar els estudis als 17 anys i es va enrolar a lamarina britànica, durant 3 anys, però ho va deixar a causa d'una úlcera de l'estómac. Durant la seva estada a la marina es va fer els seus coneguts tatuatges. El primer diu: «Dad and Mum» (pare i mare), i el segon: «Scotland forever» (Escòcia per sempre). Després, va fer de paleta, repartidor, envernissador de taüts i model a l'Escola de les Belles Arts d'Edinburg, entre d'altres feines.

Va practicar igualment el culturisme i acabà al tercer lloc del concurs deMister Univers el 1950.[4] Un altre competidor li va comentar aleshores que estaven fent proves per una obra deteatre titulada "South Pacific", que es va representar entre el1951 i el1954.[8] I així, durant elsanys 1950, va alternar les aparicions a la televisió, al teatre aPoint of departure,A witch in Time,Witness for the Prosecution d'Agatha Christie i al cinema el1955 aGeordie deFrank Launder iAction of The Tigerde Terence Young, que li van servir com a aprenentatge. Va destacar al telefilmAnna Karenina produït per Rudolph Cartier per a laBBC el1961, al costat deClaire Bloom.

De jove va ser un bonfutbolista i va debutar a l'equip «Bonnyrigg Rose». Durant la representació deSouth Pacific, va jugar un partit contra un equip local, i va ser vist perMatt Busby, manager delManchester United.[9] Busby li va proposar un contracte de 25£ per setmana. Sean Connery va admetre haver estat temptat per aquesta oferta, però va refusar. Ho va explicar més tard: «I realised that a top-class footballer could be over the hill by the age of 30, and I was already 23. I decided to become an actor and it turned out to be one of my more intel·ligent moves.» (Em vaig adonar que un futbolista professional podia ser a dalt de tot als 30 anys, i jo ja en tenia 23. Vaig decidir fer-me actor i aquesta va ser una de les meves tries més intel·ligents).[10]

El primer paper a la televisió americana va ser en un episodi deJack Benny. També va participar breument a l'epopeiaEl dia més llarg, del 1962.

Els anys James Bond: 1963-1967, 1971, 1983

[modifica]
Sean Connery el 1964 aMarnie, pel·lícula d'Alfred Hitchcock

El1961, elLondon Express va fer un concurs per trobar una nova cara per al paper deJames Bond, l'agent 007, sortit de la imaginació d'Ian Fleming. Va guanyar el concurs davant de sis-cents candidats. Va ser James Bond en set episodis, sis produïts perEON, la societat d'Albert R. Broccoli, i el setè produït perWarner Bros

L'actor va ser descobert perHarry Saltzman iAlbert R. Broccoli després que els altres aspirants del paper de Bond fossin eliminats, incloent-hiDavid Niven (que interpretarà Bond alremakeCasino Royale el1967),Cary Grant iJames Mason. El magre pressupost va obligar els productors a contractar un actor desconegut.

Ian Fleming, el creador de James Bond va tenir reserves sobre la tria de l'actor:He's not what I envisioned of James Bond imatges (No s'assembla al James Bond que vaig imaginar) iI'm looking for a Bond and not any overgrown stunt-man (Estic buscant un Bond i no un acròbata massa gran), afegint que Sean Connery (musculat, 1,88 metres iescocès) no era refinat. Malgrat tot, la promesa de Ian Fleming li diu que Connery tenia el «carisma sexual requerit». Fleming va canviar d'opinió després de l'èxit d'Agent 007 contra el Dr. No: estava impressionat d'haver creat un hereu semi-escocès i semi-suís per al James Bond literari de les seves properes novel·les.

L'èxit de la pel·lícula li dona immediatament una dimensió internacional i marca el començament d'una prestigiosa filmografia, amb honoraris adients a la notorietat creixent. Però el juny de1967, després del rodatge deNomés es viu dues vegades, Sean Connery deixa el paper, cansat dels arguments repetitius, de la manca de desenvolupament del personatge, de l'associació permanent entre ell i Bond als ulls del públic i de la por de quedar estancat en un paper.

Sean Connery com a James Bond aDiamants per a l'eternitat el 1971

La seva última participació oficial com a 007 és en el 6è episodiDiamants per a l'eternitat el1971 (el 7è episodi de la sèrie:007 al servei secret de Sa Majestat el1969, l'agent 007 és interpretat perGeorge Lazenby). Li van pagar un milió dedòlars per a aquest paper. Va declinar l'oferta de 5 milions dedòlars per fer la següent pel·lículaViu i deixa morir el1973, que veurà el començament de la participació deRoger Moore al paper de Bond.

Elremake d'Operació Tro el1983 agafa Sean Connery fent el seu setè Bond en una pel·lícula no oficialMai diguis mai més. El títol de la pel·lícula prové d'un comentari de Sean Connery al final deDiamants per a l'eternitat, sobre el fet que no interpretaria "mai més" el paper de Bond.[11]

Quan ja fa més de quaranta anys d'haver fet aquell paper, la interpretació de James Bond per part de Sean Connery continua sent la millor per a molta gent, malgrat les interpretacions populars de Roger Moore,Timothy Dalton,Pierce Brosnan iDaniel Craig.[cal citació]

Els sentiments de Sean Connery sobre el personatge de James Bond van de l'afecte al ressentiment: un dia diu que detesta tant el personatge que el podria matar, però diu alhora que mai no ha detestat Bond, que hauria volgut simplement poder desenvolupar-ne unes altres facetes. També afirma que es preocupava sempre pel futur del personatge i de la franquícia, que sempre havia estat una de les seves icones durant massa temps per no inquietar-se'n, i que totes les pel·lícules tenien els seus punts positius.[cal citació]

La seva carrera després de James Bond

[modifica]
Sean Connery ambAudrey Hepburn aRobin i Mariana el 1976

Encara que Bond segueixi sent el seu paper més conegut, Sean Connery ha fet una carrera brillant i ha rodat amb els més importants directors:Guy Hamilton,Alfred Hitchcock (Marnie), Sidney Lumet (The Hill),John Huston (L'home que volia ser rei),Richard Lester (Cuba),Richard Attenborough (Un pont massa llunyà), Steven Spielberg (Indiana Jones i l'última croada),Jean-Jacques Annaud (El nom de la rosa) oBrian De Palma (Els intocables d'Elliot Ness), per dir-ne només alguns. Les seves interpretacions del Coronel Arbuthnott enAssassinat a l'Orient Express, deSidney Lumet el1974 i delxeic Mulay Hamid El Raisulil a la pel·lícula deJohn MiliusEl vent i el lleó el1975 li donen un gran renom per part de la crítica i del públic i fan de l'ell un actor polivalent, no unit només al paper d'agent secret britànic.

El1982 va fer una aparició a la comèdia de Terry GilliamEls herois del temps fent d'Agamèmnon al costat delsMonty Python. A causa d'una broma del guionista: al guió,Michael Palin descriu el personatge d'Agamèmnon comSean Connery (o algú d'una alçada equivalent, però menys cara). Quan va llegir el guió, Sean Connery va ser feliç de poder fer aquell paper secundari. La brevetat de la seva aparició a la pel·lícula ha estat vista per alguna gent com a refrescant.

Després de la seva experiència aMai diguis mai més el1983 i el judici que va haver-hi pelsdrets d'autor, Sean Connery va tenir un període de distanciament de lesmajors, i no va fer més pel·lícules durant dos anys. Després de l'èxit de la producció europeaEl nom de la rosa el1986, per la qual va rebre un premiBAFTA, l'interès de Connery es va revifar. El mateix any, el seu paper secundari aHighlander va demostrar la seva habilitat per interpretar mentors d'alumnes joves, i serà un paper recurrent a les següents pel·lícules.

Sean Connery al Festival de Canes el 1999

Triant els papers amb discerniment, amb el temps modifica la seva imatge d'aventurer per presumir d'una solitud no mancada d'humor. Fa papers secundaris o simples aparicions (Cameos), però sempre de prestigi: (elRei Artús aLancelot oRicard Cor de Lleó aRobin Hood: príncep dels lladres).

L'any següent, la seva interpretació d'un policia aEls intocables d'Elliot Ness li fa guanyar unOscar al millor actor secundari. Els èxits successius de recaptació de pel·lícules comIndiana Jones i l'última croada (1989), on interpreta el professor Henry Jones, pare del personatge deHarrison Ford (encara que no tinguin més que 12 anys de diferència),La caça de l'Octubre Roig (1990), un dels episodis de la sèrieJack Ryan creada perTom Clancy,La casa Rússia (1991),Rock (1996) o tambéEntrapment (1999) el fan tornar a ser un actor capaç de fer grans papers.

Els seus papers aIndiana Jones i l'última croada iRock són una picada d'ull al seu passat d'agent 007: Steven Spielberg iGeorge Lucas volien que Connery fos el "pare d'Indiana Jones" perquè Bond havia inspirat directament la sèrie Indiana Jones, i el seu personatge aRock era el d'unagent secret britànic empresonat alsEstats Units des delsanys 60.

Més recentment, té baixades de recaptació i de crítica, comEls venjadors adaptat de la sèrie britànica homònimaThe Avengers o encaraThe League of Extraordinary Gentlemen, treta dels dibuixos animatsThe League of Extraordinary Gentlemen d'Alan Moore. Però va tenir també èxits, per exemple,A la recerca d'en Forrester deGus Van Sant el2001.

Ha estat criticat per no desfer-se mai del seu accentescocès, fins i tot quan interpretava personatgesrussos oirlandesos, i sempre ha respost que era per respecte al seu país.

Jubilació

[modifica]
Sean Connery ambkilt aWashington el 2004.

El desembre2004, arran d'una entrevista per al diariThe Scotsman des de la seva casa a lesBahames, Sean Connery explicava que desitjava fer una pausa a la seva carrera per fer la seva autobiografia.[12] Un mes abans del seu 75è aniversari, el juliol del2005, va decidir retirar-se de la indústria del cinema després de les desil·lusions que va tenir amb «els idiotes d'ara a Hollywood», i els trastorns del rodatge (i la decepció de la recaptació) deThe League of Extraordinary Gentlemen del 2003.[12] Va fer una entrevista per a la pel·lícula inclosa al DVD, en la qual digué que havia rebut ofertes per fer les trilogiesMatrix iEl Senyor dels Anells, però les va refusar totes dues dient «no entendre-les». Quan va arribar l'èxit per aquestes pel·lícules, va decidir acceptar el paper proposat deThe League of Extraordinary Gentlemen, tot i que tampoc no l'entenia.[13]

Sean Connery va sortir, malgrat tot, de la seva jubilació per fer un paper en una petita pel·lícula d'animacióSir Billi the Vet, encara no estrenada.[14]

Vida personal i política

[modifica]

Sean Connery va estar casat amb l'actriuaustralianaDiane Cilento de1962 a1973. Tingueren un fill,Jason Connery (nascut l'11 de juliol de1963), igualment actor. Es van separar el1973.

El1974, se'n va a viure aEspanya perquè troba els impostos massa elevats i es creu víctima de discriminació política. El1975, es va tornar a casar amb l'artistafrancomarroquina Micheline Roquebrune.

A partir delsanys 1990, es compromet amb l'Independentisme escocès, fent-se un dels principals contribuents delPartit Nacional Escocès i militant activament a totes les eleccions. Aquesta postura endarrereix el seu ennobliment, que s'esdevé finalment el5 de juliol del2000.

Mort

[modifica]

Connery va morir mentre dormia el 31 d'octubre del 2020, als 90 anys, a casa seva a la comunitat de Lyford Cay deNassau a lesBahames. La seva mort va ser anunciada per la seva família i Eon Productions; encara que no van revelar la causa de la mort, el seu fill Jason va dir que havia estat malalt durant algun temps. Un dia després, la seva vídua va revelar que tenia demència en els seus últims anys. El certificat de defunció de Connery va ser obtingut per TMZ un mes després de la seva mort, mostrant que la causa de la mort va ser pneumònia i insuficiència respiratòria, i l'hora de la mort va ser registrada com la 1:30 am El seu cos va serincinerarat i lescendres van ser escampades aEscòcia en llocs no revelats en 2022.

Molts amics seus es van despedir de ell el dia de la seva mort comHarrison Ford,Nicolas Cage,Catherine Zeta-Jones,Kevin Costner,Robert De Niro,Sam Neill,Alec Baldwin,Hugh Jackman,George Lucas,Barbra Streisand,Jane Seymour,Shirley Bassey,Michael Caine,Michael Bay,Tippi Hedren iJohn Cleese, així com les antigues estrelles de BondGeorge Lazenby,Timothy Dalton,Pierce Brosnan iDaniel Craig, inclosa la família del mortRoger Moore. Els productors deJames Bond, Michael G. Wilson iBarbara Broccoli, van emetre un comunicat en què afirmaven que Connery havia "revolucionat el món amb la seva interpretació atrevida i enginyosa del sexy i carismàtic agent secret. Sens dubte, és en gran manera responsable de l'èxit de la sèrie de pel·lícules i us estarem eternament agraïts.[15]

Filmografia

[modifica]
Filmografia de Sean Connery
DataTítol de la pel·lículaDirectorPaper
1955Lilacs in the springHerbert Wilcox(no surt en els credits)
1957Ruta infernal (Hell drivers)Cy EndfieldJohnny Kates, xofer
Action of The TigerTerence YoungMike
Time lockGerald ThomasEl segon soldador
No Road BackMontgomery TullySpike
1958Another Time, Another PlaceLewis AllenMark Trevor
L'última nit del Titanic
(A Night to Remember)
Roy Ward Baker(no surt en els credits)
1959Darby O'Gill and The Little PeopleRobert StevensonMichael McBride
Tarzan's Greatest AdventureJohn GuillerminO'Bannion
1961On the fiddleCyril FrankelPedlar Pascoe
The Frightened CityJohn LemontPaddy Damion
1962El dia més llargKen AnnakinEl soldat Flanagan
Agent 007 contra el Dr. No (Dr. No)Terence YoungJames Bond
1963Des de Rússia amb amor
(From Russia with love)
Terence YoungJames Bond
1964MarnieAlfred HitchcockMark Rutland
Woman Of StrawBasil DeardenAnthony Richmond
GoldfingerGuy HamiltonJames Bond
1965The HillSidney LumetJoe Roberts
Operació Tro (Thunderball)Terence YoungJames Bond
1966Un boig encantador (Fine Madness)Irvin KershnerSamson Shillitoe
A New WorldVittorio De Sicael mateix (cameo)
1967Només es viu dues vegades (You Only Live Twice)Lewis GilbertJames Bond
1968ShalakoEdward DmytrykShalako
1970Odi a les entranyes (The Molly Maguires)Martin RittJack Kehoe
1971The Red TenteMikhail KalatozishviliRoald Amundsen
Gran robatori a Manhattan
(The Anderson Tape)
Sidney LumetJohn Anderson
Diamants per a l'eternitat
(Diamonds Are Forever)
Guy HamiltonJames Bond
1972A Spain Golf CourseRaul PeñaEll mateix (Cameo)
1973The OffenceSidney LumetEl Sergent Johnson
ZardozJohn BoormanZed
1974Assassinat a l'Orient Express
(Murder in The Orient Express)
Sidney LumetEl Coronel Arbuthnott
1975L'home que volia ser rei
(The Man Who Would Be King)
John HustonDaniel Dravot
RansomCaspar WredeNils Tahlvik
El vent i el lleó
(The Wind and the Lion)
John MiliusEl xèic Mulay Hamid El Raisulil
1976Robin i Marian (Robin and Marian)Richard LesterRobin Hood
1977Un pont massa llunyà (A Bridge Too Far)Richard AttenboroughGeneral Major Robert Urquhart
1978El gran robatori del tren
(The First Great Train Robbery)
Michael CrichtonEdward Pierce / John Simms
1979CubaRichard LesterEl Major Robert Dapes
Meteorit (Meteor)Ronald NeameDr. Paul Bradley
1981Atmosfera zero (Outland)Peter HyamsO'Niel
1982Els herois del temps (Time bandits)Terry GilliamEl rei Agamenó / El bomber
Objectiu mortal (Wrong is Right)Richard BrooksPatrick Hale
1983Five Days One SummerFred ZinnemannDouglas
Never Say Never AgainIrvin KershnerJames Bond
1985L'espasa del cavaller (Sword of the valiant)Stephen WeeksEl cavaller verd
1986El nom de la rosa (The Name of the Rose)Jean-Jacques AnnaudGuillaume de Baskerville
Els immortals (Highlander)Russell MulcahyJuan Sanchez Villa-Lobos Ramirez
1987Els intocables d'Elliot Ness (The Untouchables)Brian De PalmaJim Malone
1988Més fort que l'odi (The Presidio)Peter HyamsEl Coronel Alan Caldwell
1989Negocis de família (Family Business)Sidney LumetJessie McMullen
Indiana Jones i l'última croada
(Indiana Jones and the last crusade)
Steven SpielbergEl professor Henry Jones
1990La caça d'Octubre Roig
(The hunt for Red October)
John McTiernanEl capità Marko Ramius
1991Robin Hood: príncep dels lladres
(Robin Hood: Prince of thieves)
Kevin ReynoldsEl rei Ricard Cor de Lleó (no surt en els crèdits)
La casa Rússia (The Russia House)Fred SchepisiBartholomew "Barley" Scott Blair
Els immortals 2: El desafiament
(Highlander II: The Quickening)
Russell MulcahyJuan Sanchez Villa-Lobos Ramirez
1992Els últims dies de l'edèn (Medicine Man)John McTiernanRobert Campbell
1993Sol naixent (Rising Sun)Philip KaufmanEl capità John Connor
1994Causa justa (Just Cause)Arne GlimcherPaul Armstrong
1995Un bon home a l'Àfrica (A Good Man in Africa)Bruce BeresfordDr. Alex Murray
El primer cavaller (First Knight)Jerry ZuckerEl rei Artur
1996RockMichael BayJohn Patrick Mason
DragonheartRob CohenLa veu de Draco (enVO)
1998Els venjadors (The Avengers)Jeremiah ChechikSir August de Wynter
1999EntrapmentJon AmielRobert Mac Dougal
Playing by HeartWillard CarrollPaul
2001A la recerca d'en Forrester (Finding Forrester)Gus Van SantWilliam Forrester
2003La lliga dels homes extraordinaris (The League of Extraordinary Gentlemen)Stephen NorringtonAllan Quatermain
2009Sir Billi the VetSascha HartmannSir Billi (Veu)

Premis i nominacions

[modifica]
Sean Connery alsPremis Oscar el 1988.

Nombrosos premis i distincions marquen la llarga carrera de Sean Connery, dels quals es pot destacar:

Sean Connery va fundar el1968 l'Scottish International Education Trust.És, d'altra bandadoctor honoris causa de les universitats deSaint Andrews i Heriot-Watt (Escòcia) i membre honorari de laRoyal Scottish Academy of Music and Drama.A França, va ser condecorat amb l'Orde de les Arts i les Lletres, i també va rebre laLegió d'honor.

Llista

[modifica]
CerimòniaDataResultatPremiCategoriaPel·lícula
OscarEstats UnitsEstats Units1988GuanyadorOscarMillor Actor secundariEls intocables d'Elliot Ness deBrian De Palma (1987)
American Film InstituteEstats UnitsEstats Units2006GuanyadorLifetime Achievement Award
Premis BAFTARegne UnitRegne Unit1998GuanyadorPremis BAFTAMillor ActorEl nom de la rosa deJean-Jacques Annaud (1986)
NominatPremis BAFTAMillor Actor secundariEls intocables d'Elliot Ness deBrian De Palma (1987)
1990NominatPremis BAFTAMillor Actor secundariIndiana Jones i l'última croada d'Steven Spielberg (1989)
1991NominatPremis BAFTAMillor ActorLa caça de l'Octubre Roig deJohn McTiernan (1990)
1998GuanyadorAccademy Fellowship
Bambi AwardsAlemanyaAlemanya1985GuanyadorBambi Award
Blockbuster Entertainment AwardsEstats UnitsEstats Units1997GuanyadorBlockbuster Entertainment AwardActor preferit per un paper secundari en una pel·lícula d'acció/aventuresRock deMichael Bay (1996)
2000NominatBlockbuster Entertainment AwardActor preferit en una pel·lícula d'accióEntrapment deJon Amiel (1999)
European Film AwardsBandera d'Europa1999GuanyadorAudience AwardMillor ActorEntrapment deJon Amiel (1999)
2005GuanyadorLifetime Achievement Award
German Film AwardsAlemanyaAlemanya1987GuanyadorPremi d'OrRealització Individual per un ActorEl nom de la rosa deJean-Jacques Annaud (1986)
Globus d'OrEstats UnitsEstats Units1966NominatPremi HenriettaActor preferit
1969NominatPremi Henrietta Actor preferit
1972GuanyadorPremi Henrietta Actor preferit compartit ambCharles Bronson
1988GuanyadorPremi Globus d'OrMillor Actor secundariEls intocables d'Elliot Ness (1987)
1990NominatGolden GlobeMillor Actor secundariIndiana Jones i l'última croada deSteven Spielberg (1989)
1996GuanyadorCecil B. DeMille Award
Hasty Pudding TheatricalsEstats UnitsEstats Units1984GuanyadorMan of the Year
Kansas City Film Critics Circle AwardsEstats UnitsEstats Units1988GuanyadorKCFCC AwardMillor Actor secundariEls intocables d'Elliot Ness (1987)
Karlovy Vary International Film FestivalTxèquiaTxèquia2002GuanyadorSpecial Prize for Outstanding Contribution to World Cinema
Laurel AwardsEstats UnitsEstats Units1964GuanyadorGolden LaurelMillor Nouveau Visage
NominatGolden Laurel3a Millor actuació en una pel·lícula d'accióAgent 007 contra el Dr. No de Terence Young (1963)
1965GuanyadorGolden LaurelMillor actuació en una pel·lícula d'accióGoldfinger deGuy Hamilton (1965)
NominatGolden Laurel3r Star Masculine
1966GuanyadorGolden LaurelMillor actuació en una pel·lícula d'accióOperació Tro de Terence Young (1965)
NominatGolden Laurel7è Star Masculine
1967NominatGolden Laurel8è Star Masculine
1990NominatGolden Laurel11è Star Masculine
London Critics Circle Film AwardsRegne UnitRegne Unit1988GuanyadorALFS AwardActor de l'any (AmbGary Oldman aPrick Up Your Ears)Els intocables d'Elliot Ness deBrian De Palma (1987)
MTV Movie AwardsEstats UnitsEstats Units1997GuanyadorMTV Movie AwardsMillor duo a la pantalla ambNicolas CageRock deMichael Bay (1996)
MTV Movie AwardsEstats UnitsEstats Units1987GuanyadorNBR AwardMillor Actor secundariEls intocables d'Elliot Ness deBrian De Palma (1987)
1993GuanyadorCareer Achievement Award
Razzie AwardsEstats UnitsEstats Units1999NominatRazzie AwardPitjor Actor secundariEls venjadors deJeremiah Chechik (1998)
1993NominatRazzie AwardPitjor parella a l'escenari ambCatherine Zeta-JonesEntrapment deJon Amiel (1999)
Satellite AwardsEstats UnitsEstats Units2001NominatGolden Satellite AwardMillor actuació d'actor en un dramaA la recerca d'en Forrester deGus Van Sant (2001)
Premis SaturnEstats UnitsEstats Units1982NominatPremis SaturnMillor actorAtmosfera zero dePeter Hyams (1981)
1995GuanyadorLifetime Achievement Award
ShoWest ConventionEstats UnitsEstats Units1982GuanyadorSpecial AwardEstrella internacional de l'any
1999GuanyadorLifetime Achievement Award
TelegattoItàliaItàlia2002GuanyadorTelegattoPremi especial del cinema a la televisió

Curiositats

[modifica]
Falla representant Sean Connery com a James Bond a València el 2013

Referències

[modifica]
  1. «Sean Connery: James Bond actor dies aged 90». BBC News, 31-10-2020 [Consulta: 31 octubre 2020].
  2. The London Gazette, 31 de desembre de 1999
  3. Article de la BBC News sobre les personalitats amb accents més populars del Regne Unit.(anglès)
  4. 4,04,1Bibliografia al web oficial.(anglès)
  5. Biografia de Sean Connery a www.filmreference.com.(anglès)
  6. 6,06,1(francès)Bibliografia sobre jamesbond007.net.Arxivat 2010-12-20 aWayback Machine.
  7. (anglès)Biografia a Scotsman.com.
  8. Connery, en una entrevista el 1995 al Mail On Sunday va dir que aquest va ser el fet més significatiu de la seva carrera.
  9. Biografia no autoritzada. Sean Connery. Robert Sellers. Pag. 35-36
  10. (anglès)The Scottish Junior Football Association.Arxivat 2007-10-11 aWayback Machine.
  11. «Jamais plus jamais. Anecdotes» (en francès). Allociné.
  12. 12,012,1Article "Never say never, objectiu Connery fi d'una carrera" a Scotsman.com.
  13. David Horiuchi. «The League of Extraordinary Gentlemen (Widescreen Edition) (2003)» (en anglès). Amazon.com. [Consulta: 10 novembre 2012].
  14. Article "Sir Sean calls 'cut' on career" a Scotsman.com.
  15. «Fly Out, Runner on First Base, Nobody Out». Fly Out, Runner on First Base, Nobody Out, 2010.DOI:10.5040/9781350892392.
  16. «(13070) Seanconnery» (en anglès). Asteroids - Dynamic Site. [Consulta: 11 novembre 2012].

Bibliografia

[modifica]
  • Robert Sellers.Sean Connery: biografía no autorizada (en castellà). Madrid: JC Clementine, 2001.ISBN 84-95121-14-X. 
  • Robert Sellers.The Films of Sean Connery (en anglès). Vision Pres, 1990. 
  • Mark Cousins.King of the Hill (en anglès). Sight and Sound, 1997. 
  • Andrew Rissik.The Films of Sean Connery (en anglès). Elm Tree Book, 1983.ISBN 84-96149-39-0. 

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
ViquiditesModifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Pel·lícules
produïdes per
EON
Pel·lícules
«no oficials»
Actors protagonistes
Premis de Sean Connery
  • Vegeu aquesta plantilla
1936–1950
1951–1975
1976–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
Premi al Mèrit
Premi d'Honor
  • Vegeu aquesta plantilla
1950s
1960s
1970s
1980s
1990s
2000s
2010s
2020s
  • Vegeu aquesta plantilla
1952–1967
Britànic
Estrangers
1968–present
  • Vegeu aquesta plantilla
1971–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
Dècada del 1970
Dècada del 1980
Dècada del 1990
Dècada del 2000
Dècada del 2010
Dècada del 2020
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Vegeu aquesta plantilla
Presidents de les cerimònies delsPremis César
1976–2000
2001–present
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sean_Connery&oldid=36530917»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp