Sciurus és ungènere derosegadorsesciüromorfs de lafamília delsesciúrids, que conté la majoria d'esquirols de cua tupida d'Amèrica,Europa i les zones temperades d'Àsia.[1]
Les diferents espècies d'esquirols viuen principalment a lesAmèriques, on es troben en nombroses espècie. Fora de les Amèriques, només es produeixen tres espècies: l'esquirol comú, que té una àmplia distribució a gairebé tot Europa i gran part del continent asiàtic, l'esquirol persa, que viu a parts del sud d'Europa, alCaucas i l'Orient Pròxim, i l'esquirol del Japó, restringit exclusivament alJapó. Malgrat ser molt freqüent a moltes parts del món, no hi viu de manera natural alsud-est asiàtic, a l'Àfrica ni aOceania.[1]
L'esquirol gris, originari delsEstats Units i elCanadà, ha estat introduït deliberadament a altres parts del món. A Europa, es va introduir alRegne Unit,Irlanda iItàlia, on ha desplaçat, sobretot a laGran Bretanya, als esquirols natius. A més, l'espècie es va establir aSud-àfrica, encara que només a la regió deCiutat del Cap, per la manca d'hàbitats forestals adients. Aquesta espècie es troba dins la llista de les 100espècies invasores més nocives d'Europa.[2][3]
El nomSciurus, prové de la unió de les paraules greguesskia, que vol dir ombra, ioura, que vol dir cua. El nom es podria haver originat a causa de la costum dels esquirols de seure a l'ombra de la seva gran cua peluda.[4]
Totes les espècies d'esquirol són predominantment diürnes i s'alimenten bàsicament defruits secs i altresllavors,fruites i altres parts de plantes, i més rarament de formaoportunista d'aliments carnosos cominsectes,ous i pollets i d'altres animals petits. Com animals arboris que són, són molt bons escaladors i la major part de les espècies passen la major part del temps als arbres i només ocasionalment baixen a terra per alimentar-se. Solen construir els seus nius amb forma d'esfera feta de branquetes i fulles en forats d'arbres o forquilles de branques.[5]
Els depredadors dels esquirol són principalment lesaus de presa i depredadors com elsmustèlids i elsgats, especialment aSud-amèrica, i lesserps. Aquestes espècies d'esquirol tenen una esperança de vida de fins a dotze anys.[6]
Les esquirols d'aquest gènere és troben dins la tribu delsesciürinis, de la subfamília delsesciürins i la família delsesciúrids. La classificació científica es remunta a la primera descripció de l'esquirol deCarl von Linné a la 10a edició de la seva obraSystema Naturae, on es descriuen sis gèneres de rosegadors, incloent-hiSciurus.
La classificació actual d'espècies del gènere és la següent:
- ↑1,01,1Thorington, R. W. i Hoffmann, R. S.. «Família Sciuridae». A: Wilson, Don E. (ed.); Reeder, DeeAnn M. (ed).Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005.ISBN 978-0-8018-8221-0.OCLC 62265494.
- ↑«100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012. [Consulta: 27 gener 2018].
- ↑«Where can I find Sciurus carolinensis?» (en anglès). Kayleen Toellner. [Consulta: 27 gener 2018].
- ↑«What does the scientific name mean?» (en anglès). Kayleen Toellner. [Consulta: 27 gener 2018].
- ↑Heaney, Lawrence R.; Thorington, Richard W. «Ecology of Neotropical Red-Tailed Squirrels, Sciurus granatensis, in the Panama Canal Zone» (en anglès). Journal of Mammalogy, 59, 4, 24-11-1978, pàg. 846-851.DOI:10.2307/1380149.ISSN:0022-2372.
- ↑Cassola, F. (2016).Sciurus carolinensis.Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, 2013.UICN, edició 2013.2. Consultat el 27-01-2018.
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
