Progressivament van dominar una extensa zona deGermània del nord-oest, que va prendre el nom deSaxònia però on vivien també altres pobles. Del país dels saxons aAlemanya no es coneixen les seves ciutats excepte Treva (Τρήουα) esmentada perPtolemeu.
El371 els saxons foren severament derrotats pels romans dirigits perValentinià I quan feien una incursió a la costa de la Gàl·lia.
Els imperis romà i hun en 450
Al segle següent, bandes de saxons dirigides perHengist i Horsa o el reiAelle van creuar cap aBritànnia on es van establir, barrejant-se amb altres pobles immigrats com elsangles (d'aquí el nom de "cultura anglosaxona").
Els saxons que van romandre al continent van estar en guerra permanent amb elsfrancs fins que van ser derrotats perCarlemany. Alguns d'ells es van convertir alcristianisme i van jurar obediència alSacre Imperi Romanogermànic. Així van poder conservar les seves terres (a l'actualAlemanya).
Un grup va fundar una colònia aTranssilvània, aRomania, durant el segle xiii. Aquests van ser els únics que van perviure com a poble fins al segle xx.[4]
Les tribus estaven governades per consells d'ancians que lideraven les batalles i agrupaven els homes per a la guerra. La societat saxona estava dividida en castes: els nobles, els lliures i els serfs. Tenien un conjunt de lleis, recopilades en laLex Saxonum,[5][6] que regien els conflictes i els drets de cada casta (prohibint expressament el matrimoni entre membres de diferent classe per evitar problemes d'interpretació). Anualment se celebrava un consell general, amb participació de totes les castes, per decidir sobre la guerra i reafirmar-se en el seu codi. Els saxons eren politeistes i van anar assimilant progressivament la religió germànica a partir de la conquesta franca. El calendari començava el25 de desembre, amb el solstici d'hivern.
↑Townsend, George Henry.The Manual of Dates: A Dictionary of Reference to All the Most Important Events in the History of Mankind to be Found in Authentic Records (en anglès). 5a ed.. Frederick Warne, 1877, p. 852.
