En el marc delhinduisme,Sati és ladeessa hindú de la felicidad marital y la longevitat.Como una expansió deDevi, Sati és la primera consort del DéuXiva.
No es fins als segles V-VI que trobem en la literatura el relat detallat dels mites deSati iPàrvarti. Les dues són manifestacions de la dona del déuXiva. En elLinga-purana es detalla la preocupació deBrama per involucrarXiva en els successos del món. SiXiva continua absent, la creació no seria capaç de continuar. Les raons que la creació no serà capaç de continuar. Les raones que oculten les inquietuds del déuBrama per involucrarXiva en qüestions del sexe i la vida conjugal són útils per comprendre el significat mitològic del paper de Sati-Parvati en el cicle de creació universal.
En lletresdevanagari s'escriu सती.
Enanglès s'escriu Suttee (pronunciat /satíi/).
És el femení delsànscritsat (‘etern [verdader]’), encara que generalment es tradueix com ‘fiel, casta’.
Li rendeixen culte principalment les dones hinduistes que busquen una llarga vida amb els seus marits.
Sati té al voltant de mil noms, entre ells:
A l'època delMahabharata, Sati (o també Dakxayani) era la filla gran dePrasuti iDaksha. Sati va haver de superar unes proves de devoció i pràctiques ascètiques. Quan ho va fer, Xiva que sentia una forta atracció per a ella, li va concedir un favor. Sati li demana que es casi amb ella i Xiva accepta descobrint així un espurneig de desig(kāma) que la fa encara més desitjable.[1]
Tot i això, Daksha no vol la unió de la seva filla amb un foraster, vagabund i amb costums estranyes, començant així moltes tensions entre Xiva i Daksha. Després de la celebració del matrimoni, Xiva i Sati es retiren a la muntanya on viuen durant molts d'anys. Mentrestant,Daksha prepara un gran sacrifici on convida a tots els déus excepte Xiva. Encara que a Xiva això no li ofen, Sati es dirigeix al gran esdeveniment convocat pel seu pare. Quan està allí, Daksha torna a insular al marit de la seva filla.
Per rentar la injúria feta al seu marit, es va assentar a terra per meditar i es va encendre en flames a ella mateixa (un estrany poder místic).Quan Xiva se'n va assabentar, va matar tots els assistents de la festa, inclòs al seu sogre Daksha. Va decapitar-lo, reemplaçant-li més tard el cap pel d'uncabró. Després d'això, Sati va renéixer de les seves cendres en tant quePàrvati, retrobant així el seu espòs.
Lareligió hinduista va crear la tradiciósati, era un ritual ancestral practicat a l'Índia fins a l'any1829 que consistia enimmolar a les vídues a la pira funerària dels seus marits.[2] Els autors clàssics mencionen aquesta pràctica des delsegle IV aC. Sembla que primer era uncostum i unprivilegi reial que s'hauria generalitzat i legalitzat més tard. Teòricament es tractava d'un acte voluntari, però les dones que es negaven a fer-ho eren menyspreades per lacomunitat fins a l'ostracisme. El sati va ser abolit pelgovernador britànicLord William Bentinck en1829, influït perreformador indiRam Mohan Roy, cap de l'organitzacióBrahmo Samaj (la 'Societat de Déu').[3] Tot i així, en regions allunyades de l'Índia, encara va practicar-se de manera esporàdica fins a temps recents.[2]
| déus |  | |
|---|---|---|
| deesses | ||
| altres | ||
