Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Sardina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat.
Infotaula d'ésser viuSardina
Sardina pilchardusModifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Miocè mitjà – actualitat
Estat de conservació
UICNrisc mínimModifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreClupeiformes
FamíliaClupeidae
GènereSardina
EspècieSardina pilchardusModifica el valor a Wikidata
Walbaum, 1792
Una llauna de sardines oberta.
Un plat de sardines.
Sardines a la brasa.

Lasardina osarda (Sardina pilchardus) és unpeix de l'ordre delsclupeïformes, de lafamília delsclupeids, de color blavós, amb els flancs i elventre de color argentat brillant, que habita les zones costaneres i que es captura i consumeix en grans quantitats pel seu gran valornutritiu.

És unaespècie d'una extraordinària importància comercial i tan abundant a laMediterrània que va donar el seunom aSardenya (denominació delllatísardinae).

Morfologia

[modifica]
  • Cos fusiforme més o menys comprimit.
  • Ulls grans amb parpelles adiposes.
  • Boca en posició súpera, que arriba no més enllà de la meitat anterior de l'ull, proveïda de petitesdents.
  • Opercle estirat.
  • Escates de grans cicloides que cauen amb facilitat.
  • Una solaaleta dorsal en posició mitjana situada sobre les pelvianes que són relativament petites. Aleta anal allargada i caudal forcada, radis de les aletes tous. La base de les aletes és escamosa, sobretot la de l'aleta caudal.
  • Elventre presenta una carena en forma de serra poc marcada.
  • La coloració del dors és blava grisenca, de vegades més verdosa; flancs i ventre argentats i brillants.
  • Presenta unes taques fosques de mida i intensitat decreixent que van des de l'opercle a lacua.

Reproducció

[modifica]

L'època de reproducció va denovembre ajuny i les femelles ponen fins a 700.000ous.

Alimentació

[modifica]

Les sardines s'alimenten deplàncton, que ingereixen per laboca i retenen en les espines dels arcsbranquials (és a dir, són peixos filtrants).

Costums

[modifica]

És unpeix molt abundant i força consumit que forma moles grans. Realitza grans migracions i es troben a prop de la superfície o en aigües més fondes però no a gran profunditat.

Pesca

[modifica]

Com d'altresespècies semblants, es pesca des de fa molt temps amb fortesllums elèctriques o d'acetilè durant les nits sense lluna, sobretot a laprimavera, ja que en aquesta època les sardines s'apropen més a lacosta i és quan són més grosses. La llum atrau els peixos i els desorienta, ja que la confonen amb lalluna. Quan la mola és propera a labarca, se l'encercla amb una granxarxa de teranyina que permet capturar molts exemplars a la vegada.

Úsgastronòmic

[modifica]

Actualment, es consumeix fresca, conservada ensalmorra o enllaunada amboli oescabetx. En elsegle xviii es conservava envinagre,oli i sobretot enllard fos, mentre que a l'edat mitjana es conservaven envinagre, en llard o en oli i s'envasaven en grans recipients degres.

D'altra banda, elsromansColumel·la iJuvenal aconsellaven menjar-les totalment podrides.

El1822 unconfiter deNantes,Joseph Moulin, va tindre la idea d'esterilitzar les sardines segons el mètode deNicolàs Appert (l'inventor de lesconserves), emprant lesllaunes inventades pelsholandesos i elsanglesos: va néixer així la primera indústria conservera depeix, les sardines en llauna. La conserva en oli es va començar a fer pels voltants de1884 per unjutge de la localitatfrancesa d'An Oriant.

Avui dia les sardines en llauna no es fregeixen enoli, sinó que se salen lleugerament per endurir-les, es renten en aigua corrent, es posen ensalmorra durant una mitja hora per blanquejar-les i matar elsbacteris, es ruixen i s'assequen amb aire calent, llavors es couen en unforn d'on surten en files i cauen en una cadena de llaunes que s'omplen d'oli a 90°. Les llaunes es tanquen i s'esterilitzen.

Vegeu també

[modifica]
AViquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives aSardina
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Sardina
Bases de dades taxonòmiques
Registres d'autoritat
Bases d'informació

Viccionari

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sardina&oldid=36216299»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp