| |||||||
| Tipus | localitat,jaciment arqueològic,ciutat antiga,patrimoni,polis iassentament humà | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||||
| |||||||
| Estat | Turquia | ||||||
| Província | Província de Manisa | ||||||
| Capital de | |||||||
| Geografia | |||||||
| Part de | |||||||
| Superfície | 1.656 ha | ||||||
| Dades històriques | |||||||
Esdeveniment clau
| |||||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||||||
| Data | 2025 (47a Sessió) | ||||||
| Identificador | 1731-001 | ||||||
| Lloc web | sardisexpedition.org | ||||||
Sardes oSardis (grec antic:Σάρδειςo Σάρδις,Sárdeis,Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital delRegne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.[1][2] Estava situada al peu del vessant nord de la muntanyaTmolos,[3] prop del riuHermos i a la riba del seu afluent, el Pactolos, que passava per la ciutat.
Va esdevenir capital del Regne de Lídia en temps del rei Meles, que la va fortificar, i probablement no existia des de massa abans. El reiCandaules, successor de Meles, ja hi va residir. Era de construcció senzilla, amb molta fusta, i es va incendiar diverses vegades. Tenia unaacròpoli en una roca inaccessible rodejada d'una triple muralla. Durant el regnat d'Ardis fou presa pelscimmeris que no van poder conquerir-ne la ciutadella. Va convertir-se en una pròspera ciutat en temps del reiCresos.
Eliminada la dinastia lídia, Sardes va esdevenir capital d'unasatrapia persa vers el 540 aC. Durant laRevolta Jònica dirigida per Aristàgores i Histiaeu (499 aC -494 aC), els jònics, amb ajut de naus d'Atenes van ocupar la ciutat menys la ciutadella, defensada perArtafernes i la guarnició persa. La ciutat es va incendiar accidentalment, i els jonis i atenencs se'n van retirar. Sardes fou reconstruïda. El rei de Pèrsia, en represàlia, va declarar laguerra a Atenes.Xerxes va passar a Sardes l'hivern anterior a la invasió de Grècia.
Cir el Jove hi va reunir les forces militars contra son germàArtaxerxes. Després de la victòria d'Alexandre el Gran aGrànicos (334 aC), Sardes es va rendir sense lluita i en agraïment el rei macedoni va donar als seus habitants la llibertat i la facultat de restaurar les seves antigues lleis i institucions.
Després de la mort d'Alexandre, Sardes va quedar en possessió d'Antígon Monoftalm. Després de la seva mort en labatalla d'Ipsos (301 aC) va passar a mans deLisímac de Tràcia, i el282 aC dels selèucides, fins que el222 aCAqueu (fill d'Andròmac), parent del rei selèucidaAntígon III el Gran i governador d'Àsia Menor, va actuar allí com a rei i potser fins i tot va prendre el títol reial.Antíoc III va assetjar Aqueos a la ciutat durant un any fins que el cretenc Lagoras va escalar les muralles per un punt sense vigilància i va poder ocupar la ciutat (214 aC), que va quedar molt malmesa i parcialment destruïda. Després de la derrota del selèucida Antíoc aMagnèsia del Sipilos, Sardes va quedar en poder de Roma i l'any següent hi va renunciar en el tractat d'Apamea (188 aC) a favor delRegne de Pèrgam, del qual va tornar a Roma el 133 aC i va formar part de la província d'Àsia. Sota l'Imperi Romà, la plana on estava situada la ciutat es coneixia com aSardiene.
Durant el regnat deTiberi fou destruïda per un terratrèmol (any17) i l'emperador la va fer reconstruir. Després fou una ciutat mitjana de província, on va entrar aviat el cristianisme i on es van celebrar alguns concilis, continuà mantenint un cert nivell de prosperitat.
Fou capital d'un convent jurídic d'Àsia, i després capital de la província de Lídia (294 aC), esdevingué seu d'un bisbe metropolità.
Va romandre sota domini romà d'Orient fins a començament del segle xiv. El1301 es van produir els primers atacs turcmans i el1306 va passar a aquests per tractat. El1402 fou destruïda perTamerlà.
Una ciutat moderna sorgida a la rodalia porta el nom de Sart. Les ruïnes consisteixen en un estadi, un teatre, i una triple muralla de l'acròpoli amb les torres més altes. No lluny de la ciutat hi havia la tomba del reiAliates II.
La ciutat va donar nom a la comarca, que es va dirSardiene (Σαρδιανὸν πεδίον).
Foren nadius de Sardes el poetaAlcman, que va viure aEsparta, dos retòrics de nom Diodor (Diodor Zonas iDiodor el jove), i l'historiadorEunapi.
.jpg)
