Lasardana obligada és una sardana escrita per al lluïment d'un, o més, dels músics de lacobla.

Ja des dels inicis, la sardana obligada ha estat una forma perquè els sardanistes jutgessin el nivell d'un instrumentista o d'una cobla; ha estat força usual que els organitzadors d'aplecs de sardanes programessin una roda d'obligades a càrrec de les diverses cobles participants per comparar-les i, d'alguna manera, intentar enfrontar-les entre elles, per obtenir-ne les millors interpretacions. El públic també les acostuma a demanar perquè són considerades com a sardanes balladores.

Inicialment, a principis del segle xx, la sardana obligada acostumava a estar composta per llargues tirallongues de notes curtes per a cobla i un instrumentsolista i amb sosteniment de cant de forma ininterrompuda (sense pausa per respirar). Modernament, a més, hom prima el "pinyol", acabar el cant sostenint força estona una nota alta.

Moltes d'aquestes sardanes foren escrites per a ús d'una determinada cobla i perquè fossin executades per un instrumentista; esdevenien així un actiu de cada formació en concret. Eren peces escrites aposta perquè un músic determinat pogués mostrar les seves facultats:En Cacaliu, per al contrabaixistaJosep Juncà,Sa Roncadora, per a lluïment de Ricard Viladesau,El "Moreno" i el "Rosset", per a lluïment d'en Josep Puig "Moreno" i d'en Joan Parés,Tenores flamejants, dedicada als tenoresJordi Molina iMartí Camós.

Des del punt de vista musical, moltes de les sardanes obligades, especialment les més antigues, no passen de ser exercicis acrobàtics o de resistència física, que usualment no fan prou insistència en la sensibilitat musical. Darrerament, diversos compositors han elevat el nivell del gènere amb composicions espectaculars i de difícil interpretació, escrites alhora amb gran domini musical.

Algunes obligades estan escrites "amb variacions". Això significa que la partitura del solista té músiques diferents per a diverses tirades; la resta de la cobla toca la mateixa música a cada repetició de tirada. Exemples d'obligades amb variacions:La clavellina iLa juguetona, per a flabiol,Geni, per a contrabaix,Cap d'estopa per a dos fiscorns.

• La calàndria refila,Felip Cervera
• Cinc rossinyols (1978), deFrancesc Mas Ros (per a 5 flabiols)
• La clavellina, d'Antoni Agramont
• Dues calàndries (1894), deJosep Serra (dos flabiols)
• La juguetona (1894), de Josep Serra
• Ocellets enjogassats (1960),Lluís Buscarons
• La patinadora (1975), dePere Rigau iJordi León (versions per a 4 i per a 3 flabiols)
• Vora el niu (1949), de l'Enric Sans

• Encisadora, deJosep Maria Boix i Robert Vilallonga i Vila
• La fi del món (1926), deJosep Blanch i Reynalt, arranjada per Conrad Saló
• Gallardia (1944), deConrad Saló, dedicada a l'Enric Barnosell
• El judici final, de Josep Blanch i Reynalt
• Record, d'Enric Barnosell, instrumentada per Josep Maria Soler
• Rialletes (1947), d'Enric Barnosell, instrumentada perPere Mercader

• A en Josep Coll (1948), deRicard Viladesau
• Cant a la vida, deJosep Coll
• Obligat diferent (1988), deJosep Vicens i Busquets
• Recordant l'Albert (1947), d'Agustí Borgunyó, dedicada al gran tenoraAlbert Martí
• Sa Roncadora (1960), de Ricard Viladesau
• La tenora enamorada (1962), deNarcís Paulís

• Aires de Rubí (1979), deJaume Bonaterra
• Apa, Jordi (1975), deMiquel Tudela i Benavent
• Grotesca (1946), de Conrad Saló (tres trompetes)
• Pica, picot (1964), deManuel Saderra i Puigferrer

• La pecadora, de Pere Rigau
• El rellotge de l'avi (1948), d'Agustí Borgunyó (dos trombons)
• Trombonada (1983), deFrancesc Camps

• L'avi Enric (1975), de Ricard Viladesau
• L'avi Vador (1978), deMax Havart
• El bruel de Pals (1950), dePau Marons, pseudònim d'Emili Saló (dos fiscorns)
• Búfalo Bill, de Josep Coll
• Cap d'estopa (1947), d'Enric Vilà i Armengol (dos fiscorns)
• Parella de fet (2003), deJosep Cassú (2 fiscorns)
• Rossinyol (1950), deJosep Saderra
• Els tres caçadors (1976), dePau Marons-Emili Saló (tres fiscorns)
• De tú a tú (1950), deFlorenci Mauné i Marimont (dos fiscorns)

• En Cacaliu (1948), deJoaquim Serra
• Geni (1963), d'Honorat Vilamanyà
• Rondinaire (1990), deMartirià Font

• Collblanc (1964), deFrancesc Mas i Ros (tenora i fiscorn)
• De la gresca (1929), de Josep Serra (2 tibles i 2 tenores)
• Dos solistes (1981), deJosep Auferil (trompeta i tenora)
• El Foc de Calonge, de Ricard Viladesau (tenora, tible i fiscorn)
• El "Moreno" i el "Rosset", dePau Marons, pseudònim d'Emili Saló (fiscorn i tible)
• Oca amb naps (1955), de Ricard Viladesau (tenora i tible)
• Pic, repic i repicó (1956), de Ricard Viladesau (trompeta i fiscorn)
• Pim, pam, pum (2005), deMarcel Artiaga (tenora, tible i fiscorn)
• Santi Coll (1971), de Francesc Mas i Ros (tenora, trompeta i flabiol)
• Tap i carabassa (1989), de Ricard Viladesau (flabiol i contrabaix)

Categoria especial de sardanes obligades, de gran dificultat d'execució per al conjunt de la cobla. El compositor que més s'hi vincula és el mestreEmili Saló, amb el seu nom o signant amb el pseudònimPau Marons.

• Al·legoria (1949), deJosep Albertí
• L'amic Homar (1969), de Francesc Mas i Ros
• Maltempsada a les Roquestes (1986), d'Emili Saló
• Palau del Vent (1977), dePau Marons
• Tramuntanada (1948), d'Emili Saló
• Ventada de març (1959), d'Emili Saló^[1]

• Cobla Selvatana,Josep Farrès tenoraAl·legoria i 11 sardanes obligades de tenora Banyoles: Foment de la Sardana, 2000
• Cobla La Principal de la Bisbal,Josep Riumalló i Salagran fiscornEl fiscorn i la cobla Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 2003
• Cobla La Principal de la BisbalSardanes d'or 16: obligades Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 1999
• Cobla La Principal de la BisbalSardanes d'or 20: obligades Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 2004
• Cobla Ciutat d'Igualada,Jordi Tarrida tibleSardanes obligades de tible Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 1998
• Cobla MontgrinsSempre Sardanes, àlbum 4, Els nostres solistes Barcelona: Discmedi, 2001

• Sardana