Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Saqueig de Roma (455)

Coord.:41° 54′ 0″ N, 12° 30′ 0″ E / 41.90000°N,12.50000°E /41.90000; 12.50000
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarSaqueig de Roma (455)
Caiguda de l'Imperi Romà
Saqueig de Roma (455) (Mediterrani central)
Saqueig de Roma (455)
Saqueig de Roma (455)
Saqueig de Roma (455)

El saqueig de Roma perKarl Briullov
TipussaqueigModifica el valor a Wikidata
Data455
Coordenades41° 54′ N, 12° 30′ E / 41.9°N,12.5°E /41.9; 12.5
LlocRoma
ResultatVictòria delsvàndals
Bàndols
Imperi Romà d'OccidentVàndals
Comandants
Petroni MàximGenseric
  • Vegeu aquesta plantilla
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Elsaqueig de Roma de l'any 455 fou el segon dels tres saquejos deRoma duts a terme pels pobles bàrbars, en aquest cas pelsvàndals, que estaven en guerra ambPetroni Màxim,emperador romà durant poc temps l'any455.

Antecedents

[modifica]

El 454,Aeci va ser apunyalat personalment perValentinià III,[1] i Valentinià va ser assassinat pels partidaris d'Aeci, i un any després,[2] un ric aristòcrata senatorial,Petroni Màxim, que havia encoratjat ambdós assassinats, es va apoderar del tron. Va trencar el compromís de 442 entreEudòxia iHuneric suposant una declaració de guerra amb els vàndals.

El rei vàndalGenseric va salpar amb la seva poderosaflota des de la seva capital aCartago, pujant elTíber per a saquejar la ciutat de Roma. Petroni va enviarAvit a demanar ajuda als visigots a la Gàl·lia[3] abans que una flota dels vàndals arribés a Itàlia però no va poder reunir cap defensa eficaç, va intentar fugir de la ciutat i va ser destrossat per una multitud que va fer desfilar els trossos al voltant d'un pal.

El saqueig

[modifica]

Després l'arribada delsvàndals, i segons els relats del cronistaPròsper d'Aquitània, elPapa Lleó I el Magne implorà a Genseric perquè no destruís la ciutat o matés els seus habitants. Genseric accedí i les portes de Roma s'obriren per a ell i per als seus homes.[4]Petroni Màxim fugí per a no enfrontar-se a cap vàndal, però morí a mans d'una munió de ciutadans romans als afores de la ciutat.[5]

S'accepta el fet que Genseric saquejà grans quantitats de tresors de la ciutat, i que inclòs prengué l'emperadriuLicínia Eudòxia, viuda de Valentinià, i les seves filles com a ostatges. Una d'aquestes filles fou Eudorica, que més tard es casaria amb el fill de Genseric,Huneric.

Existeix, malgrat això, prou debat al voltant de la severitat del saqueig vàndal. El saqueig de l'any 455 generalment és vist pels historiadors com més dur que elsaqueig dut a terme pels visigots l'any 410, perquè els vàndals estigueren catorze dies[4] mentre que elsvisigots només en passaren tres a la ciutat. La causa de la controvèrsia, però, és l'afirmació que el saqueig fou relativament net, i que hi hagué poques morts i poca violència, tot respectant els vàndals els edificis de la ciutat. Aquesta interpretació sembla que procedeix del relat de Pròsper que Lleó I aconseguí persuadir Genseric perquè no fos violent.

Tot i això,Víctor de Vita fa un recompte dels carregaments de captius que arribaren aÀfrica des de Roma per a ser venuts com aesclaus. Al mateix temps, l'historiador romà d'OrientProcopi de Cesàrea narra com almenys unaesglésia fou incendiada.

Conseqüències

[modifica]

Els vàndals van marxar amb grans quantitats de tresor i també amb laprincesa Eudòxia, que es va convertir en l'esposa d'un rei vàndal i la mare d'un altre,Hilderic.[6]

L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, amb el nom d'Imperi Romà d'Orient, mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.[7]

Referències

[modifica]
  1. Bury, J.B.Cambridge Medieval History (en anglès). vol.1. Nova York: Macmillan, 1911, p. 418-419. 
  2. Gibbon, 1782, p. XXXV: Invasion By Attila. Part III.
  3. Heather, 2006, p. 375–377.
  4. 4,04,1Gibbon, Edward.The history of the decline and fall of the Roman empire (en anglès). vol.3. Collins & Hanney, 1826, p. 371. 
  5. Drinkwater i Hugh, 2002, p. 118.
  6. Halsall, 2007, p. 256.
  7. Riera, Albert V.; Rosselló, Miquel. «LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERÍODE VISIGOT (SEGLES IV-VIII)». A:Romans i visigots a les terres valencianes. Museu de prehistòria de València, 2003, p.106.ISBN 84-7795-340-6 [Consulta: 2 febrer 2014]. 

Bibliografia

[modifica]
  • Gibbon, Edward.The history of the decline and fall of the Roman empire (en anglès). vol.3. Collins & Hanney, 1826. 
  • Halsall, Guy.Barbarian Migrations and the Roman West, 376–568 (en anglès). Cambridge Medieval Textbooks, 2007.ISBN 9780511802393. 
  • Heather, Peter.The Fall of the Roman Empire: A New History (en anglès). Pan Macmillan, 2010.ISBN 0330529838. 
  • Procopius, 'The Vandalic War' inThe History of the Wars, Books III & IV, trans. H.B Dewing (Cambridge; Mass. 1916)
  • Muhlberger, S.,The Fifth Century Chroniclers: Prosper, Hydatius and the Gallic Chronicler of 452 (Leeds, 1990) — for Prosper's hagiographic portrayal of Leo.
  • Victor of Vita, History of the Vandal Persecution, trans. J. Moorhead (Liverpool, 1992).
  • Ward-Perkins, B.,The Fall of Rome and the End of Civilisation (Oxford, 2005) pp. 17 & 189.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Saqueig_de_Roma_(455)&oldid=36513615»
Categories:
Categoria oculta:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp